Un quart i dos minuts de 12 del migdia.
A aquesta hora parlem amb l'Anna Gulló, directora de cinema,
que ha presentat un documental, una caja cerrada, al Festival de Sitges
i ha guanyat també el premi SGAE, nova autoria, el millor guió per a aquest documental.
Hola, bon dia, Anna.
Bon dia.
Doncs com has rebut aquesta bona rebuda?
Mai millor dir que està tenint aquest documental per part de la crítica.
La veritat és que estic molt contenta.
Jo, sincerament, no m'esperava que agradés tant perquè és una història molt personal,
però sembla que està arribant a la gent i rebo molts bons comentaris i molt feliç, la veritat.
Com deies, és una història molt personal, no?
Parles de la teva pròpia família en el documental.
Això és el que he pogut veure una mica pels tràilers, no?
És així?
Sí, sí.
És una història familiar a partir d'unes cartes que vam trobar quan va morir la meva àvia
i a través d'això anem desgranant la història del meu avi, que és el que li va enviar les cartes
i a poc a poc les reaccions a les famílies, el contingut d'aquestes cartes.
Quina és la història, aquesta història familiar que has volgut explicar?
Una pinzada.
Bé, és una mica controvertida, perquè les cartes li va enviar el meu avi des de la divisió en azul, des de Rússia.
Sí.
Però a poc a poc es va descobrint els motius que el van portar allà i es va desgranant una miqueta la seva personalitat.
I com ha rebut també la teva família que volguessis fer un documental sobre això?
Bé, han sigut molt generosos i molt amables, la veritat.
S'han prestat sense cap problema, sortiran de les càmeres i estic molt agraïda, la veritat.
El documental s'ha presentat al Festival de Sitges, si no m'equivoco, el dia 7 i es tornarà a presentar demà, oi?
Sí, demà el passen els tres premiats de nova autoria, es passen en diferents sessions de pel·lícules del Festival de Sitges
i el meu es passa amb la pel·lícula Oja, demà, sí, a l'auditori.
Com dèiem, evidentment, la crítica l'ha rebut molt bé perquè has guanyat aquest premi al millor guió, nova autoria de l'SGAE.
El públic, que l'ha anat a veure, que has rebut comentaris? Què t'han dit?
La veritat és que he rebut comentaris molt bonics.
Se m'ha costat gent que no em coneixia per dir-me que s'ha emocionat, que ha rigut, que ha plorat.
I, bueno, això és el màxim que es pot aspirar en una pel·lícula que fas, que realment emocioni la gent.
També m'han dit que els ha fet reflexionar.
Hi ha moltes persones que m'han dit que els han fet pensar en les seves pròpies històries familiars,
els seus avis, que els donen ganes d'investigar sobre això.
I, bueno, és molt maco.
Tu ja havies fet altres documentals abans.
Aquest era potser més introspectiu.
és més difícil explicar una història que et toca més de prop que explicar una història d'altres persones?
Bueno, jo crec que hi ha una part més difícil, que t'estàs exposant, no?
Però hi ha una altra part que és una història que coneixes, que domines.
I, sí, jo crec que té les dues bandes.
També crec que és més satisfactori després quan veus el resultat.
I creus que això...
Perquè tu ho sents més propi.
Creus que això després també l'espectador ho viu d'alguna manera?
És a dir, creus que és diferent veure un documental d'algú que està explicant una història seva
que no pas un altre documental?
Doncs la veritat és que no sabia com reaccionaria la gent, com et deia,
perquè jo ho sentia com molt personal,
però la gent empatitza molt amb això
i rep d'alguna manera que és una cosa feta amb honestedat,
feta des de la sinceritat, i s'està rebent molt bé.
Com dèiem, havies fet altres documentals abans, com Deconstruïdos, per exemple,
que parlaves sobre espanyols que havien anat a Xile, oi?
Sí, sí, vaig estar vivint a Xile una temporada
i m'haig d'adonar que hi havia molta immigració espanyola
relacionada sobretot amb el sector de la construcció, no?
Per causa de la bombolla immobiliària que hi va haver aquí,
molts arquitectes, obrers, havien anat a Xile.
I és un documental que explica una miqueta unes històries
d'uns quants immigrants relacionats amb la construcció
i parla també una mica de com aquest model
d'alguna manera s'està reproduint allà.
Ets realitzadora, comunicadora, has estudiat també cinema,
crec que havies estudiat també art dramàtic abans, si no m'equivoco.
Sí, és el primer que vaig fer.
Amb 17 anys vaig estudiar art dramàtic, sí.
Déu-n'hi, has estat... pràcticament n'has tocat totes les tecles, no?
Sí, crec que això també és enriquidor, no?
El fet d'haver estat a diferents bandes a l'hora de dirigir
et dona més coneixement de les diferents àrees
i pots controlar una miqueta tot plegat.
I això també t'ha ajudat a l'hora de fer el documental?
Sí, sí, sí.
La part de saber com tractar, en aquest cas no són actors
perquè és un documental, però saber tractar com fer l'entrevista,
tot això, posar-te en el lloc de l'altre,
de saber com se sent estar davant de la càmera,
tot això sempre contribueix.
Com s'aconsegueix també un clima
en què la persona que està parlant
se senti còmoda davant de la càmera?
Suposo que això és complicat, no?
Si estàs parlant només d'un tema molt personal.
Sí, depèn molt de les persones.
Hi ha gent que de seguida connecta amb la càmera
i és facilíssim i s'obre.
I després hi ha gent que és més difícil
i que deies de preguntar i repreguntar
i trobar estratègies i maneres perquè es relaxin.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Anna,
per haver-nos atès al Just a la Fusta
i enhorabona per l'èxit que està tenint el teu documental
i molta sort també.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Bé
Hem parlat del documental Una caja cerrada
de la realitzadora, comunicadora i directora de cinema Sant Justenca
Anna Gulló, que com dèiem ha guanyat el Premi SGAE Nova Autoria
el millor guió per la seva habilitat a l'hora de construir
un subtil retrat familiar a partir d'un relat epistolar
ple de secrets i sobreentesos.
Així és com ho va definir SGAE quan li va aturar aquest Premi Nova Autoria
el millor guió i l'hem pogut tenir aquí al Just a la Fusta
per fer-nos cinc cèntims del que ha suposat per ella guanyar aquest Premi.
Nosaltres seguim al Just a la Fusta quan passen 24 minuts de les 11
posem una mica de música i tot seguit seguirem el programa
amb la tertúlia esportiva dels dimecres, una tertúlia on avui parlarem
sens dubte, d'aquesta fase de classificació per al Mundial
i de la classificació dels jugadors del Barça, de Suárez
i especialment de Leo Messi que ho va aconseguir a última hora
amb un hat-trick a Quito davant d'Equador.
Això serà d'aquí uns minuts, nosaltres tornem d'això, d'aquí no res, no marxeu.
Fins ara.
Saps, penso que
No va ser tan inútil, no
L'amor que et vaig donar
Ok, si te'n vas
Ja no ens queda res per discutir
Aquesta és la veritat
Per què no puc tenir una nit sencera
Tenir-te ben a prop sense ser meva
Potser és que em sento sol si ja no en parles
Per què em fa falta el teu somriure
La teva mirada
Un somriure que m'obria
Tot allò que avui se'm tanca
No
No trobaràs
Un altre amor igual
Com el que et vaig donar
Sé que el meu lloc
Després
Acabarà en mans d'un altre
Que no t'ha d'estimar com jo
Per què tens bo i no em mires a la cara
I vols que sigui amic
A partir d'ara
Després de tot això
Ja no m'enfio
A un amic
T'on li perdono
Però és que jo t'estimo
Potser sóc molt poc original
Però és la meva forma de pensar
Si hi ha alguna cosa que
Jo encara no he dit mai
Que els meus problemes maldecaps
Parlant de tu
Només per això
Jo tinc el cor
Com una pedra
Doncs m'esperava
Una dona més sincera
Si de debò no penses dir-me
Ni una paraula
Tantes vegades
Un perdó
I et perdonava
Però en canvi tu
Tu només dius que no m'enyores
I marxaràs
I em deixaràs plorar les hores
Com ho faràs?
Troba una excusa
O simplement te'n vas
Saps que per mi
No hauràs de preocupar-te
No intentis provocar-me
He fet una cançó per recordar-te
Però no la canto mai
Per oblidar-te
No se m'enva del cap el teu somriure
Sento que és una ferida
La teva mirada
Aquell somriure que m'obria
Tot allò que avui se'm tanca
Si hi ha alguna cosa que
Jo encara no he dit mai
I els meus problemes maldecaps
Parlen de tu
Només per això
Jo tinc el cor com una pedra
Doncs m'esperava
Una dona més sincera
Si de debò no penses dir-me
Ni una paraula
Tantes vegades un perdó
I et perdonava
Però en canvi tu
Tu només dius que no m'enyores
I marxaràs
I em deixaràs plorar les hores
Na, na-na-na
Na, na-na-na
Na, na-na-na
Na, na-na-na
Na, na-na-na
Just a la fusta, el magazín del matí.
Sincronización Andrea Oroz
Sincronización Andrea Oroz
És hora de fer la tertúlia esportiva, passa un minut de dos quarts de dotze.
Ja fa una estona que sentim aquesta sintonia.
Estem donant temps també que els tertulians entrin a l'estudio de Ràdio d'Esvern.
Avui una tertulia esportiva en què parlarem, com no pot ser d'altra manera,
de tots aquests partits de classificació per al Mundial,
que han deixat fora algunes seleccions destacades,
però que en canvi sí que han donat el bitllet a Rússia a Leo Messi,
que hi va marcar un hat-trick contra Ecuador
i va classificar-se in extremis per la fase final del Mundial de Rússia.
Doncs vinga, ara sí, ja els tenim aquí.
No tenim el nostre trident habitual, perquè el Carles el tenim per aquí enfeinat amb altres temes,
però sí que tenim l'Emilios Casocchio. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
I a l'Enric Riba, hola, bon dia.
Bon dia, Sergi, bon dia.
Ai, perdona, un segon.
Sí, ara sí.
Ara sí, bon dia, bon dia.
Bon dia, Sergi, bon dia a tothom.
Bon dia.
El Carles m'està fent un cafè.
El Carles t'està fent un cafè?
Perquè si no entrava molt tard.
Que és el becari, ara, el Carles.
No.
S'està fent un cafè per a ell.
No, no, per a mi, per a mi.
Ah, per a tu.
Però l'hi he demanat com a favor, no com a ordre.
Ah, bueno, bueno, bueno, bueno.
Mira, mira, ara entren...
Sí, sí, t'has cafeïnat i tant.
Jo, si no, no dormo.
M'estan demanant inclús quin tipus de cafè vols.
Quin tipus de cafè, si volen unes botetes de llet...
És que el cafè normal, en aquestes èpoques que hi ha tantes tensions,
val més no prendre'l.
Sí.
Que voleu parlar de política, avui?
No.
No.
No, no, no.
No, perquè, a més a més, aquest matí he estat molt atabalat
i no he pogut seguir molt el que està passant
i, per tant, tot el que pugui dir probablement ja està caducat.
Segur.
Al final, mira, ja et dic jo el que va passar, res.
Ah, no, no, ahir sí, ahir sí, ahir res.
S'ha reunit el govern aquest del...
S'estan allà pendents, no?
Encara no s'han reunit.
Sí, és que no.
Feia consell de govern...
Mira, consell de ministres, no?
Consell de ministres als 9.
Puc lligar l'actualitat política amb l'esport, si em permets, Sergi.
Sí, a veure, com ho fas?
Crec que...
No ho dubtaria, però està bé.
Jo ahir, precisament, en el moment en què el president Puigdemont
estava fent el seu discurs,
estava el complex Esportiu Municipal La Bonaigua.
D'acord?
És això com ho lligues?
Espera, espera, una mica sí,
però vaig veure una cosa que no havia vist mai a La Bonaigua,
i us ho dic de debò, vaig fer una foto i tot.
És a dir, tot el vestíbul on hi ha la televisió,
tot ple, a vessar.
I a les grades ningú.
No, no, no, impressionant, de veritat.
I a més a més, amb un silenci sepulcral.
I els entrenaments es van aturar o no?
No, no, els entrenaments continuaven, d'acord?
Però tots els pares, tots els entrenadors que estaven pendents d'entrar,
és a dir, tota la Bonaigua estava amb gent a fora,
gent a darrere, totes les cadires ocupades,
i silenci sepulcral.
Llavors va haver un moment que es va produir l'efecte gol anul·lat,
que li dic jo.
Sí.
Que ve del Barça-Celci,
quan Bojan, recordo que va marcar l'últim gol a l'últim minut,
després que toqués la pilota amb la mature i allà.
Contra l'Inter, era.
Contra l'Inter, d'acord.
De Mourinho.
Tenia una parella davant meu plorant i abraçant-se,
que ja no miraven al camp.
I jo me'ls estava mirant i pensava,
ai, pobres, quan agirin, perquè el gol estava anul·lat.
Doncs ahir es va produir aquest mateix efecte,
en el moment en què Puigdemont va fer la primera afirmació,
on proclamava, entre cometes, la República Catalana,
van haver-hi emoció, gent plorant, abraçada,
i gent que no estava mirant la tele
quan va fer la segona afirmació
en la que sospenia la República Catalana.
Una independència que va durar aproximadament uns 50 segons.
Sí.
Era una de les opcions que se li ha comentat.
Sí, sí, no dic que sigui ni bona ni dolenta.
Jo crec que Puigdemont tenia un paper molt complicat, ahir.
I, per tant, donar-li una oportunitat al diàleg
no em sembla malament, que quedi clar.
De fet, em sembla bé.
Sí, va fer un Bartomeu, que és quedar-se a mig camí.
No, no, jo crec que no.
Crec que va fer bé.
No, no, jo no posaria el mateix nivell.
Bartomeu...
És Bartomeu.
Bartomeu és Bartomeu.
Però bueno, ja està.
Aquest és el paral·lelisme amb el món de l'esport.
És a dir, que fins i tot ahir els equipaments esportius de Sant Just
van estar pendents d'aquesta situació d'una forma...
Insisteixo, eh?
Sobretot el que em va sobtar més va ser el silenci.
És a dir, estava parlant del president i gent de totes les edats.
Que allà, sent conscients que el que estava passant
era transcendent i que ens afectava a tots
o que ens podia afectar a tots, per bé o per mal,
d'una forma radical.
Sí, estaria bé saber les audiències d'ahir a set,
un quart de vuit, dels canals que ho estan fent en directe.
Jo crec que fins i tot la gent que em creuava pel carrer
quan anava a la Bona Egua anava amb ràdios.
Això t'ho anava a preguntar.
A mi em van dir que en aquell moment
hi havia poquíssima gent pels carrers.
Sí, sí, sí.
O sigui, com un dia d'un partit de final Champions.
Quan jo vaig anar cap a la...
Lligant una altra vegada polític a l'esport.
Jo quan anava cap a la Bona Egua
em vaig creuar una persona
que anava amb els nanos,
tot i ves que anava amb la ràdio penjant.
És a dir, va ser un...
O sigui, que el que va sortir era per obligació
i amb la ràdio posada.
Bé, perquè exactament, evidentment.
Jo també duia la ràdio
per als moments de transició.
És a dir, quan vaig arribar a la Bona Egua
vaig posar-m'ho a veure per la tele.
Però jo anava amb la ràdio
i em sap greu dir a la Mireia
que no se m'enfadi
i a la Carla...
Que no vas escoltar la Ràdio del Verde.
Que no vaig escoltar ni l'informatiu
ni la plaça Mireia.
Jo sí que vaig escoltar l'informatiu.
Però tu, perquè ets un fenomeno.
Estàvem aquí...
Estava fent de tècnic...
I no tenies més remei que escoltar-ho.
No, no, no, no.
No és pas obligatori.
No, de fet,
jo us feia tècnic a les Bernades
i no us escoltava.
No, ja ho sé.
Estava fent de tècnic
però tenia el mòbil aquí posat
amb una connexió indirecta de Facebook
del que estava passant al Parlament.
Per tant, ho anava seguint.
I quan vam acabar
vaig sortir del carrer
i és el que comentaves
al carrer Bonavista
que és segurament
un dels carrers més transitats de Sant Just
que tampoc és dir molt
però és un dels carrers
més transitats de Sant Just
estava pràcticament desert
i les poques persones
que veien pel carrer
amb auriculars.
Sí, sí.
De ser una situació
que recordarem.
Extraordinària.
De fet, tot el procés
és extraordinari.
Veurem com acaba però...
Bé.
En qualsevol cas hem dit
que no parlaríem de política.
No, però portem cinc minuts
parlant de política.
Ho hem lligat amb l'esport.
Sí, ho hem lligat amb l'esport.
Està totalment justificat.
Segurament la notícia esportiva d'avui
és la classificació d'Argentina
de Leo Messi.
I tant.
La pregunta és
és bo o dolent pel Barça?
Per mi és bo, eh?
Home, és molt bo.
Ojo.
Si no s'hagués classificat
i haguésit jugar a la repesca...
Això ja era un drama.
Era la pitjor situació pel Barça, eh?
Bé, no, per mi la pitjor és que quedés eliminat, eh?
També.
Jo crec que pitjor fins i tot que aquesta...
Sí, però jo crec que és la millor situació
és que s'hagi classificat.
I amb tres gols seus.
Exacte.
I...
Perquè calla moltes boques.
Perquè a Messi sempre li han dit
si arriba a quedar eliminat
evidentment és l'estrella
i jo crec que la gran part de la...
Home, li haguessin donat
molt bona part de la culpa
encara que jo crec que no la té.
No, no, perquè el penúltim partit
que van empatar a zero
que jugaven al camp de Boca...
Ho va intentar de totes les ganes.
Els que el van veure diuen que només va jugar a ell.
Sí, sí, ho va intentar.
Jo vaig veure el reportatge
i va xutar un grapat de vegades
inclús, no sé si ho vaig dir en aquest programa
Argentina va estar a punt de guanyar aquell partit
per un gol de Mascherano.
Ostres, això sí que ha estat històric.
Sí, va fer un xut des del mig...
Més que a Puigdemont i tot.
Sí, des del mig camp contrari
un xut que va passar per les...
o sigui, una mica a sobre de l'esquadra.
Llàstima, perquè el Bo d'en Mascher
també s'ho mereix, eh?
Sí.
Però bé, l'Argentina es classifica.
Compte que jo ho veia,
em mirava la classificació
i no la faig.
És molt complicat, eh?
Molt complicat.
I Brasil, que ha fet el que havia de fer
tot i que és un enemic a terme d'Argentina
des del punt de vista de seleccions...
Ha guanyat el seu partit.
Ha guanyat.
Això demostra, doncs,
que l'esportivitat per sobre de tot.
Es veu que hi corria un hashtag per Brasil
perquè es deixessin guanyar.
Perquè es deixessin guanyar.
I ha estat contraproduent.
Hem de dir que el primer gol de Brasil
el que, diguem,
va obrir el camí de la victòria
el va marcar Paulinho.
Ah, sí?
Un crac.
Un crac.
És el millor.
Sort que ara Robert no l'han fet fora, eh?
Sí, sí.
Per això, Brasil va guanyar
perquè Paulinho va voler donar
un cop de mà a Messi.
A Messi.
Per cert, Paulinho també va lesionar
a Neymar a l'entrenament.
Va lesionar lleument.
Ja està, ja està.
És un crac.
Jo aquí ho deixo.
I Uruguay també s'ha classificat
amb dos gols de Suárez.
No ho sabia això, Deus?
Jo tampoc.
Sort que tenim l'Emilio aquí.
I Argentina amb tres gols de més, sí.
Fantàstic.
És a dir, que contra l'Atlètico de Madrid
no esperem gaire, no?
No.
No, estaran cansats.
Crec que al final
l'Argentina no necessitava
combinacions d'altres partits
o no necessitava la victòria de Brasil, eh?
Perquè l'Argentina ha quedat
tercera de grup al final.
Sí, però...
Brasil primer, Uruguay segon,
l'Argentina tercer.
Però la derrota de Xile
i qui ha sigut l'altre?
Perú va empatar amb Colòmbia.
Perú què va empatar, exacte.
Perú està a la Repesca,
que és una selecció
que no acostuma a classificar-se pel Mundial.
No, jo recordo que es va jugar
l'any 82 al Mundial, Perú.
Sí.
Doncs potser va ser l'última vegada.
Jo ho recordo perquè regalaven
un llibre a la Caixa,
en aquell moment la Caja d'Horros
de Monte de Piedad,
que hi havia als equips,
i recordo Perú,
que em va sobtar
perquè anava com el Rayo Vallecano.
La Caixa, què vols dir?
Aquests que estan a València?
A València?
Aquests a València?
O a Alacant o a Palma?
No, no, a veure,
la Caixa és
la Caja de Pensiones
i Ahorro de Catalunya
i Baleares.
Així es deia.
Així es deia.
I ara...
La Caixa ha anat a Madrid
com a banc Caixa
ha anat a Madrid
i Criteria
i Fundació de la Caixa
a Baleares.
Molt bé.
Així la Infanta
no ho tindrà més a prop.
Mai tant, sí.
Vaja.
No li haguem més voltes
a la teva.
Ha de treure diners
per viure a Suïssa.
Viu a Suïssa encara?
Crec que sí, no.
A Gordangarín, sí, no?
Home, no s'han separat, no?
No hi havia aquelles imatges
que arribava amb bicicleta
al jutjat?
Sí, sí, cert.
Però no sé si al jutjat
o anava a comprar el pa.
No ho sé.
Bueno, anava al jutjat
però ja aprofitava el viatge.
Espanya també s'ha classificat
i de fet ja ho estava.
Sí.
Amb facilitat, eh?
Sí.
I tornant a...
I en Piqué.