.
Ara mateix passen un parell de minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim al magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
el just a la fusta, segona hora del programa.
Avui som dimecres 31 de març del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el professional de la comunicació i producció audiovisual,
Oriol Porta, que és un dels directors de l'Impacte Festival.
Saludem-lo perquè ja el tinc al telèfon.
Hola, Oriol, molt bon dia.
Hola, bon dia, Núria. Encantat d'estar aquí amb tu i amb vosaltres,
amb tota l'audiència.
Bé, vaig, jo veig.
Sí, fantàstic.
Doncs, Oriol, contactem amb tu perquè ets una de les persones que dirigeix
i que s'encarrega d'aquesta primera edició de l'Impacte Festival.
Explica'ns una mica per què, com que és la primera vegada que es celebra,
en què consisteix aquest festival.
Sabem que la temàtica és molt social.
Completament.
El tema dels fets humans és un tema social 100%.
Permet-me un preàmbul, ja que tu dius que soc un dels directors.
He de dir que el codirector és el director de l'Associació i del Cinebaix,
el Xavier Bax, o sigui que ha sigut un projecte fet amb molta connivència
amb una de les sales més compromeses amb el cinema social que hi ha a Catalunya.
O sigui que és una aliança natural.
Perquè llavors, responent a la teva pregunta, efectivament,
per què? Perquè els drets humans són un tema que, diguem,
per sort o per desgràcia, estan cada dia més a l'ordre del dia, els mitjans, etc.
Diria, per desgràcia, perquè les vulneracions dels drets humans a tot el món,
en fi, no paren per part de totes bandes, per part de sectors, de terrenes particulars,
i el que és més greu, d'estats i de governs, que d'alguna manera
haurien de ser els garants dels drets humans, dels drets de la ciutadania,
i moltes vegades són els primers que els infringeixen.
Ara tenim aquest exemple continu, diguem, de la política tan nefasta, tan contrària,
als drets a la migració que s'apliquen a casa nostra, a la Unió Europea.
O sigui, la Unió Europea i els governs europeus estan saltant aquells compromisos
que tots ells han firmat amb declaracions universals, internacionals, amb la ONU, etc.,
dient que respectaran els refugiats, la gent que fins de casa, perquè els persegueixen,
perquè s'hi jugui la vida, etc.
Tot això està firmat i acceptat durant anys, i ara s'ho salten a la torera
i només posen calambrades, concertines i policies i tancs,
per evitar que la gent vingui, fins i tot per evitar que sobrevisqui
a un naufragi al mar, no?
Per tant, des d'aquest punt de vista, una necessitat primera,
i això des del punt de vista negatiu.
Des del punt de vista positiu, podríem dir,
perquè volem tenir una visió positiva,
i dir, ui, festival de drets humans, pel·lícules de drets humans,
quin tot deu ser, quin Dramon, no?
Bé, hi ha Dramons, però també hi ha històries extraordinàries,
perquè el costat positiu, ho repeteixo,
és el que cada vegada hi ha més sensibilitat,
i cada vegada hi ha més gent que és solidària,
que es compromet, que ajuda els altres,
que entén que aquestes situacions d'injustícia no hi ha gret,
són injustes, i que per tant s'ha d'intentar fer alguna cosa.
Per tant, com que veiem que hi ha aquesta sensibilitat,
i el nostre és un país, Catalunya,
que sempre ha sigut una tradició de gran solidaritat i d'empatia,
doncs pensem que, bueno, que hi ha lloc, per tant,
que tenim, diguem-ho així,
una mena de públic latent,
diguem-ne que estarà interessat a la nostra oferta
de bones pel·lícules, d'una bona programació,
per ensenyar coses que passen pel món,
amb negatiu i amb positiu,
perquè hi ha històries de superació,
de solidaritat, etcètera,
que són extraordinàries.
Oriol, tu i el Xavier dirigiu aquesta nova iniciativa cultural, social,
que en certa manera, com diu el títol,
suposo que també deu buscar crear una mena d'impacte
sobre la gent,
i no sé si hi havia anteriorment
algun festival de temàtica semblant a Catalunya.
Sí, sí, sí, hi ha diferents,
en alguns punts locals, concrets,
diré que aquí a Barcelona,
jo soc del Baix Llobregata,
visc a Vallirana,
però estic molt arreglat a Barcelona,
llavors a Barcelona hi ha un festival
de cinema i llets humans des de fa temps,
que jo hi he treballat durant dos anys,
però que d'alguna manera d'allí surt
aquest nou projecte,
que és un projecte,
en fi, com diria,
que com a mínim és un projecte,
aquí hi ha una cosa
que ha estat molt elaborada,
perquè l'experiència allí,
en fi, no hi ha d'entrar,
però d'alguna manera va ser una mica frustrant,
des del punt de vista
que el projecte, si n'hi havia,
no arrencava després de molts anys, no?
D'alguna manera...
Bé, per tant, sí,
sí que n'hi ha aquí, a Espanya,
a tot el món.
Nosaltres hem sortit amb unes idees,
amb un projecte molt definit,
molt definit i molt predefinir,
molt amplis,
i que va més enllà també del propi festival.
hem creat una ONG
que es diu Impacte,
Societal Impacte,
Cinema i Drets Humans,
i això ens obre un ventall
de possibilitats
de fer molts més altres projectes.
I els tenim...
Bé, però el festival en si
també és amb una ambició molt clara,
ambició en sentit positiu,
com tu dius, d'impactar.
Mira, que el nom va sortir
no tant per això.
Sí que volem impactar l'espectador,
evidentment,
però llavors l'impacte social
després hem acabat descobrint
i ens ha servit fins i tot
per acabar seleccionant les pel·lícules,
perquè són les pel·lícules
de molts tipus.
I al final,
quan n'has de triar
i has de seleccionar,
perquè hem rebut moltes
i tenim poc temps
per passar-les,
però un dels varens
que ens ha sortit va dir
bueno, a veure,
a tu aquesta pel·lícula
t'ha impactat o no t'ha impactat?
I llavors, per tant,
totes les pel·lícules
que hi ha aquí
impacten,
poden impactar
per una qüestió
o per una altra.
Parlem ara
de com heu escollit
les pel·lícules,
quin mètode
heu seguit
o amb quins criteris
us heu basat,
quines temàtiques
són les que...
Sí.
Val,
a veure,
per fer un festival
tens diferents eines
i opcions,
ara hi ha
unes plataformes
digitals
en les que tots els productors,
distribuïdors,
us busquen,
a veure,
tu ets productor
i has fet
una pel·lícula
de drets humans,
doncs vas allir
i dius,
a veure,
quins festivals
hi ha de drets humans?
I pam, pam,
i llavors envies i tal.
Bé,
vam fer la convocatòria
allí
i teníem
por de dir,
bé,
després de tot això,
la finada que estem fent,
a veure si no reben
pel·lícules
un primer festival,
vam dir,
no donem premis,
seguint una mica
la línia de les mostres
d'això,
de Cinevais,
que només donen premis
o de juvenils
o del públic i tal.
O sigui,
això,
no hi ha premis,
no hi ha retribucions,
no hi ha no sé què,
no sé quan,
i em diuen,
a veure,
tot això ho posem molt difícil.
200 pel·lícules.
Ens hem hagut de mirar
900 pel·lícules.
Mare meva,
900 pel·lícules.
Sí,
bé,
i d'això,
per tant,
bé,
què vol dir?
Doncs que hi ha
molta oferta,
que hi ha,
per sort,
molt productor compromès,
molt realitzador compromès,
molt periodista compromès,
que troba que analitza
la realitat
i que veu
que s'han de parlar
de temes i tal,
això és súper d'agraït,
he de dir
que no les 900
amaven de drets humans,
però,
però,
bueno,
per tant,
veiem també
una manera
d'escarpar
de vegades
una mica ràpida,
no?
Ens hem hagut de veure
absolutament totes.
Llavors,
per tant,
a partir d'aquí
després teníem
una opció
de programació
limitada,
hem volgut començar
amb tota la modestia,
o sigui,
convèncer la gent
que vagi al cine
és una cosa
molt complicada,
hi ha moltes ofertes
culturals
de tots costats,
hi ha una piscina,
de tot el comercial,
etcètera,
de manera que vam dir,
bueno,
anem a veure,
sortim només
amb un fi de setmana
una mica llarg,
però,
bueno,
fi de setmana,
divendres i setmana
i llumenge,
pràcticament,
i llavors,
per tant,
tenim poques sessions,
més amb la pandèmia,
ens ha desaparegut
la quarta sessió
de cada tarda,
per tant,
doncs,
bueno,
podíem ser,
bueno,
d'entre 900,
has de tirar 10 pel·lícules,
i després,
bueno,
la proporció més o menys
i al final hem tingut
una mica problemes
que acabarem de triar
aquestes 10
de la sessió presencial,
per sort,
després tenim una sessió online
en què allà n'hi ha 40,
d'acord?
D'acord,
les 10 que venen
amb presencial,
doncs,
en fi,
són excel·lents,
sento dir-ho,
i d'això,
però,
de gèneres diferents,
però documental
i ficció,
i documentals
sempre,
a veure,
hem buscat un cine
que sigui narratiu,
o sigui,
no coses experimentals,
que també n'hi ha alguna,
curmetratge o d'això,
però d'alguna manera
un cine
que pugui ser
intel·ligible
per la gent,
no anem a buscar
experts en cine
i en d'això,
anem a buscar la gent
que pugui,
que estigui disposada,
que li expliquin
una història,
com qualsevol
pel·lícula de ficció,
però amb el component
que és real,
que es pugui entendre,
que s'expliqui clarament
les coses,
etcètera.
Llavors,
però després,
que estigui ben feta,
i llavors tenim aquí
pel·lícules,
tenim alguna pel·lícula
extraordinària
des d'un punt de vista
també formal,
però i de continguts
totes impacten
per una qüestió o una altra.
De quins països
són les pel·lícules?
O de quina,
de les 900
que vau rebre,
de quins països
eren?
Eren més aviat europeus?
No,
bueno,
sí,
una mica de tot el món,
hem tingut molta
fluència
llatinoamericana,
de dir que m'ha sorprès,
per exemple,
rebre moltes coses,
no sabia jo què es produïa
tant al Perú,
hem rebut molta cosa
del Perú,
llavors hem de
un parell
de peces,
una,
potser la més
extraordinària
cinematogràficament,
és peruana,
una opera prima
d'una noia
peruana,
però que també he estudiat
a una escola de cine
a Nova York
i, bueno,
i amb aquesta opera prima
ha passat
a estar per la quinzena
de realitzadors
del Festival de Can,
i això,
o sigui,
bueno,
que trobes una cinematografia,
una que no sabia
que industrialment
doncs,
no hi ha potent
ni tal,
i que per un altre costat
doncs artísticament
també,
però després
també l'Iran,
l'Iran ja se sap
que és un país
també interessant,
que deixen
curiós,
de cinematogràficament
molt bé,
però notes
que allí hi ha
una censura,
i les pel·lícules
comencen bé
i acaben
aigualides,
dius,
què ha passat aquí?
Ha passat
que hi ha censura,
que hi ha
un atemptat
contra la llibertat
d'expressió,
no?
I tal,
això,
després,
jo què sé,
el Turc,
que he descobert
que la cinematografia turca
també és d'una escola
boníssima,
boníssima,
d'una part,
hi ha pel·lícules
que notes
que segueixen
la narrativa
a la que estem acostumats,
que hi aporten
coses diferents,
però que són
enriquidores,
que tots són matisos,
que se surten
pel·lícules
i cinematografies
que surten
dels estereotips,
és que tenim un cinema,
estem habituats
a un cinema
estereotipat,
vista una pel·lícula,
vistes totes,
comences a veure-la
i ja saps com acabarà,
i en canvi,
i en canvi,
doncs hi ha moltes,
no ho sé,
el cinema permet
expressar-se
de moltes altres maneres,
i per tant,
des d'aquí,
interessant,
per tant,
un dia vaig contar,
ara no tinc present,
però em sembla
que ens van arribar
de les 900 pel·lícules
de quasi 80 països diferents.
Ostres!
I al final
de la selecció
que hem fet,
d'aquestes 40
en total,
em sembla que són
de 22 o 23 països.
Llavors,
no hi ha
grans cinematografies,
hi ha alguna cosa
americana,
una cosa americana,
però que de fet
està feta
per un sirià,
i que és molt curiós,
perquè és,
no hi sirià,
perdó,
un iranià,
i que és una pel·lícula
clandestina,
és una de les coses
més significatives
d'aquest festival,
una pel·lícula
experimental,
furiosament,
però tan compromesa
que a mi és,
en fi,
no 100%,
és 1.000%
una pel·lícula
de festival de cinema
i drets humans,
no?
És un impacte,
sobretot,
del context
en el que està fet.
Déu-n'hi-do.
Bueno,
però si no,
americana, americana,
hi ha una pel·lícula
que fa als Estats Units,
que jo durant un moment
vaig dir,
és americana,
després vaig descobrir,
no,
que era anglesa,
era anglesa,
és una pel·lícula,
és un curtmetratge
sobre la pena de mort,
que ha fet un nano,
o sigui,
és el treball
de final de carrera
d'un nano anglès,
d'una escola
de cine anglesa,
però que està feta
als Estats Units.
I que és un curtmetatge
que ha guanyat
el tercer premi
dels premis
de l'Acadèmia de Hollywood
per a estudiants.
Es veu que hi ha uns Òscars
per a estudiants.
Ah, mira.
que hi ha coses.
Ah, sí, sí,
oi tant.
O sigui,
per tant,
vull dir que és una pel·lícula
narrativa,
però que és una pel·lícula
que hem escrit jove,
molt,
en fi,
boníssima.
Per tant,
però si no,
tenim molt,
això,
Latinoamèrica,
Iran,
coses de més
de l'Est,
una varietat
que demostra
que no tot el cine
el fan
a Los Ángeles,
a Calipònia.
A Nord-Amèrica.
I a Nova York.
Ara hem de treballar
una mica
per treure
aquesta idea
i per demostrar
que hi ha
moltes més cinematografies,
perdona,
per acabar,
simplement dir això,
que toquen
trencar els estereotips,
trencar una cosa formal,
molt feta,
perquè, bueno,
aquí tal,
hem de posar
una història d'amor,
hem de no sé què,
targetar,
perquè si no al públic
això no li agradarà.
Prou de factar
al públic com a tonto.
Pots que em poses
en...
dient les coses
de veritat
i de manera d'això
i el públic
evidentment
que ho accepta
i ho agraeix,
que li donis matisos
i li donis
punts de vista diferents.
A més a més,
també has comentat
que són pel·lícules
de diferents gèneres,
per tant,
suposo que trobarem
com has dit,
de ficció,
més documentals,
de diferents gèneres.
I parlant
de cara a la programació,
quins cinemes es pot veure?
Suposo que al Cinebaix
també es podrà veure.
Sí, sí.
Les dates
estaran també
a la web
del Cinebaix.
Sí.
Però són entre el 8 i l'11,
veritat?
d'abril?
A veure,
sí,
nosaltres hem fet
la programació,
és la setmana que ve,
en principi és...
A veure,
nosaltres
aquest festival
el fem
a Barcelona,
a Girona,
a Lleida
i a Sant Cariu
de Llobregat.
D'acord?
Llavors,
amb 3 d'aquests cines,
a Girona
no ens pot seguir
el ritme
perquè només té una sala
i no ens pot donar
tota la programació
d'aquell qui de setmana,
per tant,
a Lleida
només es fan 3 pel·lícules,
però als altres cines
es fan les 10 sessions
amb els mateixos horaris.
Ah, vale.
Vale?
O sigui,
els mateixos horaris.
Això ens permet
una cosa,
bueno,
que hi hagi
aquesta coherència
i tal,
i ens facilita
una mica
la feina també
de programació
i tal,
i es facilita
una cosa
que és una mica
original,
diguem,
que és que,
per exemple,
clar,
aquest any
no podem fer,
no ens podem moure,
no hem pogut portar
directors i directores
de cinefòrums
a sala,
etcètera,
etcètera.
Ja ens hem inventat
uns cinefòrums
online,
a través de la nostra
pàgina web
o del nostre canal
de YouTube.
I en fem
un cada dia
i en fem
a partir
de la pel·lícula
que tant a
Barcelona,
Lleida
i Sant Feliu
de Llobregat,
i un dia
i el dissabte
també Girona,
els quatre puestos,
passaran
a les sis
de la tarda.
D'acord.
llavors,
el públic que estigui
a les quatre seus
que vegi aquesta pel·lícula,
després,
quan se'n torni a casa,
podrà fer un cinefòrum.
O sigui,
tenim un cinefòrum
en què pot haver
algú de Sant Feliu,
algú de Sant Just,
algú de Barcelona,
algú de Lleida,
parlant amb el director
online.
Ah, que bé.
Per tant,
és un festival,
podrem dir,
una mica híbrid,
tant presencial
com online.
Bé,
després té la part híbrida
que aquest festival
és del 8
al 11,
o sigui,
de divendres,
de dijous
a diumenge.
Sí.
És presencial,
però del dilluns següent,
del 12
fins al 25,
és online.
Allí és on hi ha
les 40 pel·lícules.
D'acord.
per a sobre,
després és híbrid
en el sentit
aquest funcional,
diguem,
que totes les activitats
paral·leles
que es poden veure
a la pàgina web
i d'això
seran online,
menys una,
que és professional,
clar,
has de la necessitat
de dir-ho tot,
d'algun modo,
i per sort,
i per sort,
tenim ara
aquesta possibilitat
de fer aquestes coses
així,
online.
D'acord?
Allà,
un advertiment,
sobretot,
per al públic
que ens escolta,
que ens escolta
d'aquí de Cinevais
i del Baix Llobregat
per qüestions
de programació
del Cinevais,
que aquesta setmana
s'ha tancat
amb vacances
supermerescudes
després de la mostra
i tal,
la inauguració,
la pel·lícula
que va el dijous
dia avui,
amb la que nosaltres
inaugurarem
a Barcelona,
a Lleida,
a Girona i tal,
el Cinevais
l'ha passat
el dilluns 12.
D'acord.
D'acord?
i a Cinevais
és del 9
al 12.
D'acord.
D'acord.
Del 9
al 12.
Bona?
Molt bé.
Això ho trobarà,
la gent ho trobarà
a la nostra pàgina web,
que diu
impactfilmfest.com.cat.
Impactfilmfest.com.cat
i en concret
aquest tema
a la web de Cinevais.
A la nostra
realment veurà
del 8
al 11
i a la de Cinevais
veurà
del 9
al 12.
Clar.
Suposo que les entrades
s'han de treure
amb anterioritat, eh?
Bé,
sempre és millor
en aquest moment,
sempre és millor
des de la nostra
pàgina web
redirigim
a cada una
de les sales
que hi ven
les entrades
són les sales.
Per tant,
si no,
directament a Cinevais
es poden comprar
allí.
Molt bé,
doncs,
moltíssimes gràcies,
Oriol,
per dedicar-nos
aquests minuts
aquí al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern
i parlar-nos
sobre aquest festival
tan interessant
que podrem trobar
del 9
al 12
a Cinevais,
als cinemes
aquí de Sant Feliu,
del costat de Sant Just.
Molt bé,
moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Ens interessa
difondre,
ens interessa
que ho conegui
la gent,
convido la gent
al cinema,
no ens sortirà
decebuts,
impactats
per una cosa
o una altra.
Això és una cosa
que entenem
que també és un estímul.
Vivim en un món
que ara veiem
tantes notícies
que ens deixen
una mica igual
mentre dinem
o sopem
que, en fi,
crec que també
ens hem de despertar.
Nosaltres volem despertar
una mica
i despertem
per haver-hi.
O sigui,
fins i tot,
si alguna història
és molt dramàtica,
després hi ha sempre
la lectura positiva
de dir,
bueno,
a veure
i si no,
n'hi ha altres
que són
directament
positives
perquè veus
que la naturalesa humana
té coses dolentes
però també
de polvones.
Exacte.
Molt bé, doncs, Oriol,
que acabis de tenir
molt bon dia
i molta sort
amb el festival.
Molt bé,
moltíssimes gràcies a vosaltres.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Unوم.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Atrévite a fer-lo!
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Sóc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ràdio Tesfet 98.1
FM, Ràdio Tesfet 98.1
Doncs vinga, perquè ara ens toca fer la part de novetats i de recomanacions editorials
que fem amb l'Arnau Cónsul, d'aquest llibreter de Sant Just, el tinc ja al telèfon.
Hola, Arnau, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia, doncs, bé, Arnau, sabem que vols comentar-nos alguna novetat sobre algun tema,
també, alguna recomanació de llibres, tu diràs.
No, no, sí, és el d'aquesta setmana, però aquesta setmana,
bueno, hauríem de començar a apuntar aquells llibres que, clar, per Sant Jordi passa,
gent que et diu, mira, he de comprar un llibre per algú que no el llegeix, no?
Clar, dius, no, però si no el llegeix no li compres un llibre.
De fet, tenen raó, perquè evidentment hi ha llibres que són per no llegir, o que permeten no llegir.
diguéssim-ho que pots regalar-los, i encara que evidentment hi hagi letra,
hi ha alguns llibres en fer letra, però som per nens.
Sí.
L'element important és la imatge.
Per tant, són ideals.
Això, crec que de cara a Sant Jordi, doncs, ja està bé comentar alguns títols d'aquests,
així anem orientant la gent.
Clar.
I llavors, clar, és que hi va arribar un dels llibres que pot fer aquesta funció,
i que jo crec que aposto avui en dia, 31 de març,
que serà el llibre més venut de Sant Jordi.
Sí?
Com a mínim a Sant Just.
Ah, Sant Just.
Perquè ja portem el barri d'ahir, i entre ahir i avui anem venut 7 o 8,
n'han arribat 200, i ja començo a calcular si farem curt per Sant Jordi.
Perquè el llibre és un esperadíssim llibre que es diu Sant Just Desvern Desaparegut,
del Pere Font i el Julio Xoa.
O sigui, hi ha d'entrada, perquè són dos Sant Justencs que fa temps que s'han dedicat,
vinculats al centre d'estudis, a estudiar la història de Sant Just,
que ja farà que molta gent el vulgui.
Dos, fa 5 anys que tenim llibreria, i 3 d'un llibre molt gran,
que es deia Sant Just abans, i que també era imatges,
però un llibre que costava com 150 euros o així,
que durant un temps s'havia venut per facicles,
que la majoria de gent de Sant Just el tenia.
això per facicles.
Clar.
Clar, no hi ha llibres de Sant Just.
I molta gent ens ha demanat, escolta algun llibre sobre Sant Just?
i, clar, només podem anar a les miscel·lànies que cada any treu el centre d'estudis,
perquè, clar, són temes molt específics.
i molt allò de dir, si a algú li interessa la història concreta del segle XVIII,
o de l'ATMU, o de les mines, llavors sí,
però sobre Sant Just la veritat és que hi ha molt poca cosa.
i l'únic llibre d'història de Sant Just és de fa moltíssim temps.
Clar, aquest llibre serà ideal a partir d'ara.