En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem del car sharing,
perquè us ho hem explicat aquest matí, avui s'ha presentat aquest sistema
que promou el lloguer de cotxes compartits per fer desplaçaments,
o bé per hores o bé per dies, un sistema que explota l'empresa a bancar
i Sant Justís és el primer ajuntament de l'estat espanyol a en regular aquest servei.
Ara en parlem amb el regidor de mobilitat, Jordi Porta, molt bon dia.
Bon dia.
De fet, s'ha presentat aquest matí fa poca estona que s'ha fet aquesta presentació?
Sí, ara dos quarts d'onze s'ha presentat oficialment aquest servei de cotxe compartit.
Els cotxes ja funcionen, de fet, ja es van instal·lar el divendres passat
i ja ens han comentat que ja han tingut bastantes reserves,
o sigui que abans d'inaugurar-se inclús ja hi ha hagut moviment.
La gent ja s'ha interessat, eh?
Per lo qual que potser és un bon indicador de què pot anar bé això.
Exacte, perquè ara dèiem una mica com funciona aquest sistema,
és aquesta idea de promoure el lloguer de cotxes compartits.
Per tant, no és el sistema de lloguer convencional, no?
Explica'ns una mica com funciona, Jordi.
No, a veure, al cap i a la fi és com un lloguer de cotxes,
és com un bícic, perquè es fa una idea, és com un bícic de Barcelona, però amb cotxes.
O sigui, no és que tu hagis de compartir el cotxe durant el trajecte,
sinó que tu el trajecte el fas o sol o acompanyat amb qui vulguis, eh?
Però la gràcia és que no necessites un cotxe per tu tot el dia si només l'utilitzes 3 hores, no?
La resta del dia el cotxe està lliure perquè un altre usuari el pugui reservar.
Val.
Funciona com el sistema públic de bici, que la bici té una rotació de 6 persones al dia,
doncs amb el car sharing la rotació no és de 6 cops al dia,
però sí que l'utilitza diverses persones al dia.
Exacte, és a dir, que un cop arribes a un altre lloc, allà després,
si el vols tornar a fer servir per tornar d'on vinguis,
hi haurà un altre cotxe, un altre vehicle.
No, el servei funciona que tu has de deixar el cotxe on l'agafes.
O sigui, cada plaça està lliure del cotxe.
Llavors, tu l'has de tornar al mateix lloc on l'has d'agafar de l'origen.
Així és com funcionarà el car sharing aquí a Sant Junt.
Bé, i de fet, qui es faci sòcia del car sharing, de bancar,
també tindrà cotxes a Barcelona, Hospitalet i Sant Cugat,
i els podrà utilitzar igual.
Que si un dia li va bé agafar-lo a un altre lloc,
doncs ja s'enjusti tindrem un model en concret,
que és dels que tenen més econòmics també perquè comencem a provar el servei
i no ens faci por, com si diguéssim.
Però després, si volem un cotxe més gran o inclús una furgoneta,
tant de càrrega o una furgoneta de passatgers,
de fins a 9 places, també en tenen disponibles.
L'únic que a Sant Junt no és tant,
però potser haurem d'anar a Barcelona a buscar la furgoneta aquesta de més capacitat.
Clar, perquè aquí hi haurà 4 cotxes, no?
En concret, aquí a Sant Junt?
Això mateix, aquí hi haurà 4 cotxes.
I de moment 4 cotxes i al setembre, després de passar l'estiu, en posaran 4 més.
O sigui, en total tindrem 8.
D'acord, llavors aquest cotxe després tu el farà a servir per anar on sigui
i després s'haurà de tornar aquí a Sant Junt, eh?
Això mateix, això mateix.
Llavors, això també està avançat molt per, una, per aquella gent que no té cotxe
o per aquella gent que té un cotxe i necessita un segon cotxe
perquè el teu copat, algun membre de la família el teu copat
i tu necessites un segon cotxe, de forma molt esporàdica, no?
Llavors, potser no cal tenir dos cotxes, allò, amb propietat, com si diguéssim,
i llavors dius, bueno, quan em calgui un cotxe de forma esporàdica
ja agafaré l'avant car.
De fet, diuen que per fer, la gent que fa menys de 25.000 quilòmetres l'any
els surt a compte de moure's aquests 25.000 quilòmetres
fer-los amb cotxes compartits.
Clar, sense tenir un cotxe a propi, no?, amb tot el que suposa.
Això mateix, perquè costa molt de fer bé els números dels cotxes
quan ens comprem un cotxe en privat.
normalment no fem els números dels que costen aquests cotxes.
I en costa moltíssim.
O sigui, ja no només l'amortització del vehicle,
sinó el manteniment, les multes, l'aparcament, etcètera, etcètera,
al final acaba sortint que ens gastem quasi 300 euros al mes
per tenir cotxe.
Exacte.
Clar, i llavors, si fas un ús molt intensiu,
t'has de tenir compte, però si no fas un ús molt intensiu,
estàs tirant diners.
Exacte.
Per tant, doncs, una iniciativa que, a més a més,
has comentat que hi havia gent que s'havia interessat, no?
Per tant, doncs, en principi,
vol dir que la gent està al cas ja, no?,
d'aquest funcionament, d'aquest sistema.
A veure, hi ha de tot, eh?
Des de l'empresa se'ns ha dit
que costa molt explicar a la gent,
però que es faci una idea.
Som un país que
això de l'ús compartit de les coses
encara no està molt extès.
Llavors, n'estem aprenent molt ràpid, eh?
Per això, ja fa 10 anys que el bicing existeix i funciona molt bé,
la gent ja l'entén.
El tema del car sharing costa d'entendre,
però aquí jo crec que cada cop està més clar
quins són els seus avantatges
i cada cop jo crec que la gent...
també és un tema cultural.
Aquí ja sabeu que el cotxe forma part
d'una mica d'una qüestió cultural,
de tenir un guai d'estatus, pràcticament, no?
Que això està canviant, per sort,
i llavors ja cada cop se li dona menys valor, no?,
a aquest estatus o a aquest voler tenir un cotxe bo,
i cada cop el cotxe és més una eina pràctica
i la gent ja no li importa tant tenir-lo o no en propietat, no?
Exacte.
O sigui, també és un tema cultural.
Això és veritat.
Per tant, és aquestes coses que costa més canviar
perquè és un canvi d'hàbits, etcètera, etcètera, no?
A això mateix.
I és un canvi cultural que, com sabem,
no passarà d'un any per l'altre,
sinó que és qüestió d'anys i anys i anys.
Però bé, crec que una notícia que podem donar oficial
és que som el primer municipi d'Espanya
en què hem implantat el car sharing de forma regulada.
Això vol dir que nosaltres, ara mateix,
Catalunya està a Barcelona, a Hospitalet i a Sant Cugat,
però en aquests municipis està com a prova pilot
o com a...
O sigui, no està, no s'ha fet un concurs
que l'hagi instaurat de forma oficial, com si diguéssim.
En canvi, Sant Jus ho hem fet des de zero així,
amb unes bases, es va fer un concurs
i al final, doncs, ja podem dir que ja podem tenir el servei, eh?
Clar, per tant, la gent que hi vulgui participar,
per tant, com ho ha de fer?
S'ha d'apuntar a algun lloc, no?
Sí, sí, això ja es va fer durant els mesos passats,
es va fer un concurs públic
i es podien presentar a les empreses que volguessin.
No, no, em refereixo a les persones, eh?
O sigui, que algú que digui, vale, doncs m'interessa,
no m'hi he ficat fins ara.
Ah, vols dir per fer-se soci així?
Exacte, exacte, sí, sí, sí.
Ah, doncs des de la pàgina web avancart.es, crec,
avancart.es, amb B baixa.
Ja veureu, per això, que veureu el nom a tot arreu,
perquè han posat pancartes,
han enviat tríptics a les cases, majoritàriament,
bueno, moltes,
i el que estaran durant un mes, pràcticament,
per estrict marketing.
O sigui, estaran instal·lats al parador,
després aniran a la plaça Maragall,
durant una setmana,
i després aniran a la plaça Camuapa.
Val.
I donaran tríptics i informaran a la gent.
Inclús podràs donar-te d'alta allà mateix,
a peu de carrer.
Ells tenen allà les tablets on et donen d'alta.
La gràcia, bueno,
també es pot fer des d'internet,
des de l'aplicació mòbil, eh?
Vale, per fer-ho fàcil, també.
És que, un cop et dones d'alta,
tu, per obrir els cotxes,
es pot fer des de la mateixa aplicació del mòbil.
No cal ni esperar a rebre la tarja,
per dir alguna cosa, eh?
Perquè també tindràs una tarja
per poder obrir el cotxe, eh?
Però imagineu-vos que tens un apuro
i necessites un cotxe avui,
i avui em dono d'alta
i amb el mateix mòbil l'obro i l'agafo.
Vale, per tant, doncs, fàcil, no?, en aquest sentit?
Sí.
És important recordar
que el preu que costi el cotxe que s'escollir
és un preu amb la gasolina inclosa.
Perquè la gent de vegades fa números i pensa...
És veritat, sí.
Dius, això sembla car,
però has de comptar que la gasolina està inclosa.
Bé, gasolina i segurança i tot.
Està inclosa.
Llavors, tu dintre del cotxe tens una tarja
al coset de la guantera o a dalt,
al parasol,
on amb aquesta tarja poses la gasolina.
O sigui, la gasolina, tu no es davança res.
Pagues amb la tarja del cotxe, la gasolina.
Molt bé.
Doncs, digues, digues.
A veure com funciona.
Esperem que sigui un servei que funciona bé
perquè, en el fons,
per l'Ajuntament és un servei que és cost zero.
És l'empresa que assumeix el risc,
com si diguéssim.
Però la nostra voluntat és que això funcioni, no?
Perquè, en el fons, el que fomentem
és que hi hagi menys cotxes, no?
Perquè si un cotxe l'utilitzen quatre persones,
vol dir que tres cotxes sobren, no?
Potser.
Llavors, si podem posar aquest granet de sorra
perquè hi hagi menys cotxes
i els cotxes que hi ha s'utilitzin
d'una forma més racional,
doncs és l'objectiu, al final.
Menys contaminació, menys cotxes,
també vol dir menys accident,
també vol dir més seguretat.
O sigui, és un cercle virtuós
que cada cop hi hagi menys cotxes
o que s'utilitzin de forma més racional,
que és l'objectiu.
Exacte.
Un dels reptes també,
no només a Sant Jus,
sinó a nivell general pels propers anys, no?
A nivell metropolità i a nivell ja nacional.
Vull dir, ja ens estan apretant de tot arreu
perquè fem els deures
i inclús des d'Europa
se'ns apreta perquè fem els deures
i mantinguem uns nivells de contaminació
molt més baixos dels que estem amatent.
Però, bueno, a poc a poc.
Exacte.
Doncs avui, això, a poc a poc,
avui s'ha fet aquest primer pas,
aquesta presentació d'aquest sistema
que promou el lloguer de cotxes compartits,
aquest car sharing,
a través de l'empresa Abancar.
N'hem parlat amb el Regió de Mobilitat,
Jordi Porta.
Moltes gràcies.
A la vida.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
A la rebebre.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Just a la fusta,
el magazín del matí.
4 minuts i dos quarts de 12,
de seguida tertúlia
amb la Carme Madola Palmira Bedell
i avui també amb en Carles Ba.
Serà tot seguit,
després de la publicitat.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voler conèixer
quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més,
ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Rebobineu,
si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metrópolis, Barcelona.
Fins demà!
Un minut i arribem a dos quarts de 12.
És moment de fer Tertúlia,
com cada dilluns
i avui una Tertúlia especial
perquè tenim a la Palmira Badell
i a la Carme Amador,
com cada dilluns,
però a més a més també
avui tenim un retorn molt esperat
i molt especial
que és en Carles Bas.
Molt bon dia i benvingut.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Bon dia a tothom.
Bon dia, bon dia.
Com ha dit la Carme,
tenim el Carles aquí
que amb tota la il·lusió del món
ha vingut gràcies
a la voluntat del seu fill
que l'ha portat
amb la cadira.
Enredat,
diu que l'hem enredat
perquè li hem dit
no,
o sigui,
és aquí mateix.
I amb aquesta calor
arribat el pobre.
Sí,
a més a més,
s'enjusca.
Ja ho sabem,
tots són pujades
i baixades.
Ara potser
li farem pujar
una de més curteta
però que després
trobin les baixades.
Està semblat bé,
no, la idea?
Sí, sí,
m'ha semblat bé.
La Carme ha tingut
una idea
de fer una altra ruta
ara,
però perquè el Carles
ens ajudarà.
Ens ajudarà.
El Carles és nostre
de la teva.
Bé,
a veure,
ara no tenim...
Molts temes
sobre la taula,
eh?
Tant més ens ha de venir.
Sí.
Bueno,
jo vol diria dir
d'una cosa d'entrada.
A veure.
Moltes gràcies
per la vostra rebuda
perquè
fa molts dies
que no he vingut
a dir això
de la tertúlia.
M'agrada molt
cada vegada
que venia
veniu vosaltres aquí
i jo estava allà
estirat
com una mòbia.
Doncs
penseu,
bé,
podríem parlar d'això,
podríem parlar d'allò,
etcètera.
Però ara
com que diu
que és l'últim dia...
Et deixem triar?
No,
gràcies.
Però jo volia dir-vos
una cosa.
Ara és l'últim dia.
El proper dia
de començament
m'ha dit que era el setembre.
Sí.
i, portant,
abans,
pròpiament
abans
de l'1 d'octubre.
Sí.
Jo crec que,
el dia de la feina
que avui,
avui aprofités
un moment
per reflexionar
o per donar
idees
sobre
què fer
durant aquests dies
per preparar
adequadament
l'1 d'octubre.
Molt bé.
jo fa anys
que estic fent
aquesta feina.
Sí.
Preparar
i intentar
convèncer la gent
a donar
la meva opinió,
la meva manera
de veure-ho.
No sé
si he aconseguit
res
perquè
sempre hi ha algú
que se t'enfada.
Quan
els hi dius
perdona,
informa't,
això els rebota
i ara ja no sé
com dir
que la gent
s'informi
perquè
ja et dic
algú
se'm va enfadar molt
i
em va saber
molt de greu,
la veritat,
perquè tampoc
no vull
que sigui
que hi hagi enfrontaments.
Per política,
no.
Sí.
Ja, ja, ja.
Pel sí
o pel no.
Sí,
però jo crec
que té d'haver
un diàleg,
oi, Carles?
Sí.
Ja sapiguer,
jo puc estar
d'acord
o no.
D'acord
però no m'enfadaré
amb tu ni molt bé.
Sí,
però no tothom
reacciona igual.
Exactament.
Jo tinc
algun parent
que, bueno,
que
és el motiu
pel que jo
la bandera
que tinc
al balcó.
No hi tinc
l'estelada
perquè una vegada
només de veure
la bandera
es va fer
una fiera
i vaig pensar,
bueno,
deixem la bandera
perquè no la protegem més.
Però, bueno,
això s'ha fat.
Això és
des del meu punt de vista
que és una qüestió fat.
A veure,
allà al mil·lenari
hi ha una senyora
que va posar
quan va guanyar
la Lliga
al Madrid
va posar la bandera
l'escut del Real Madrid.
Aquesta senyora
va posar aquell
escut
amb la mateixa il·lusió
que jo
he posat l'estelada.
Sí, sí, sí.
Ja, ja.
És que si no
són capaços
d'entrar
en aquest món.
Hi ha gent
que no són capaços.
No.
La veritat.
Tant dels uns
com dels altres.
Sí, sí, sí.
Però jo
voldria
demanar-vos
una cosa.
en aquest moment
crec que tenim
un problema
plantejat molt sèrio.
És la possibilitat
que hi hagi
un referèndum
que uns diuen
que serà.
Jo ho vull creure.
I altres diuen
que s'hi han creït.
però
no els vull creure.
Però de totes maneres
volíem de
reflexionar
una miqueta
sobre
quines poden ser
les possibilitats
d'aquest referèndum.
Sinó
que tots
anem a l'una.
Perquè
aquí
el que em fa por
en aquest moment
és que
veus
els partits catalans
massa dividits.
Sí.
I això és
un dels problemes
que no se sosteniu.
Sí.
Mentre els altres
van-te'ls a una
contra Catalunya
heu vist
una cosa més grossa
que el que ha passat
amb el PSOE.
Sí.
El senyor PSOE
diu
no
hay pluralidadades
molt bé
però
cuidado
culturales
sí
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
estaven
en
eleccions
tant el
Sánchez
com el
Rajoy
i el primer
que fa
quan és
escollit
primer secretari
és anar
a oferir-se
anar
a donar-li
el seu
suport
pel que fa
al referèndum
de Catalunya
sí
sí
el problema
el problema
de
Catalunya
respecte
del
poplar
i del
so
és el
mateix
sí
és el
mateix
no té
diferència
de cap
classe
ara
nosaltres
crec que
hauríem d'aprofitar
els que som aquí
els que són allà
cada vegada
ens trobem
amb algun veí
o amb un
mig
o amb el que
podem
establir
algun diàleg
no tant
per demostrar-li
perquè això
és indemostrable
perquè ja
és
és
el que és
no es pot demostrar
que no sigui
és
és
l'explotació
del regne d'Espanya
dels castells
sobre Catalunya
ha estat
des de
molts
ja ho haig explicat
una vegada
des de molts segles
una qüestió sistemàtica
però
nosaltres
en aquest moment
hauríem de
crec que jo
és una opinió personal
però
mirar
d'establir
una espècie
de clímax
ha quedat clar
que
Catalunya
vol això
però
unànimament
no
no
no dic sí
ni no
tinc putar
perquè si putem
tinc molta cosa
ballada
unànimament
no
perquè
no
és el 80%
que no sé
si és el 80%
que hi ha molta gent
que diu
que
quin dret
tenen
a negar-li
el vot
que ell anirà a votar
i anirà a votar
que no
amb el mateix dret
que el que anirà a votar
que sí
sí sí sí
això ja és dret de cor
que tinguin el dret
tinguin el dret
de votar
i si és
voten
si voten
encara que no hi hagi
vols que diguin això
que té el dret de votar
no
si voten
efectivament
té el dret de votar
no
voti no
però al mateix temps
tinc l'esperança
que els que votaran sí
seran més
que els que votaran no
encara que sigui
un percentatge
que jo voldria molt alt
i poder no seria tan alt
però
comptar el que siguin
51
entenc
bé més prou
sí
és molt just
eh 51
sí
no
no
ja
ja
ni tant
que és just
però més val això que res
ah sí
ja n'hi ha prou
sí
però
no m'agradaria eh
que fossin 51
a mi tampoc
perquè duraria peu
tota classe de coses
però per altra banda
tenim la
la
no sé
com dir-li
la
a mi
l'únic cosa que em fa fort
en aquest moment
és aquestes discrepàncies
entre
els
com diuen
els
aquests els pubuns
sí
i els altres
els
els
els que ets indefinits
de sempre
aquests
poden fer
poden fer
de cantar la balança
i tant
que sí
i tant penso que la nostra
petita tasca
és que
si ve a to
que s'està
de anar pel carrer
amb vestir
la gent
però si ve a to
doncs
fiu-te'n veure
que Catalunya
té un dret
sempre
a ser un estat
no ara
no
sempre
i que si
no és
actualment un estat
és perquè senzillament
li han robat
han fet
tota la vida
d'artimares
li han guanyat
per les armes
sí
per les armes
en una època
l'any 38
que va ser
que acompatia
per la república
allà li han portat
els conons
al pla
de Sant Jaume
i ells cap
al Ruei
però sense
aquests casos
hi ha tota una fila
d'amapsacions
d'humiliacions
de no fer cas
del significat
que representava
Catalunya
respecte
de les
caremes
de la resta
de l'estat espanyol
totes aquestes coses
han anat fent mal
i han
sí
han anat
engruixint
i provocant
un malestar
després
però vaja
de fet
el que ha provocat
això
ha sigut
des de l'últim
estatut
sí
sí
de l'últim
estatut
sí
però aquest
últim
estatut
deixia
d'una
podíem dir-ne
d'un malestar
respecte
de la
de la situació
creada
per Felip
Xuxer
que és
el 14 de setembre
sí
és clar
del 1714
sí
però és que
d'això ja fa
molts anys
jo
jo em baso més
en l'actualitat
no l'actualitat
sí
no
però l'actualitat
o amb els últims
20 anys
sí
i els últims 20 anys
què?
què hem fet?
doncs això
l'estatut
que
ens van prometre
que l'apoyarien
i que el primer
que van fer
és retallar-lo
i després
el vam
provar
i
i
i el
constitucional
va
trobar
també
el
el va acabar
de
de matar
i
i el senyor
Rajoy
anar fent
anar buscant
firmes
contra
l'estatut
de Catalunya
que ja l'havien retallat
i en canvi
a Andalusia
se l'havien copiat
i aquí
no ha passat res
però és que Catalunya
és Catalunya
clar
diuen que som
ploraners
que sempre ens queixem
no ens queixem
perquè sí
però bueno
aquí hi ha un problema
que cal
val la pena
penso que val la pena
de reflexionar-hi
tots els altres
de la resta
de les castilles
diuen que nosaltres
som
queixiques
que tot el dia
estem
plorant
sí
sempre
sempre ens queixem
i tant
és l'únic dret
que hem tingut
però
resulta que
ells
ens critiquen
a nosaltres
que ens queixem
per una cosa
que és
verdadera
i ells
la consideren
falsa
és que
nosaltres
diem
que no ens donen
el que ens han de donar
que ens retenen
el que no han de retenir
i els altres
començant
des de Legó
fins a Extremadura
consideren
que no
que al revés
que nosaltres
rebem més
del que
ens ha dit
en compte
que ells
estan en una situació
de privilegi
gràcies
a aquest més
que portem
nosaltres
sí
i d'alguna altra
comunitat
també
no no
ara jo dic
aquest
hem de fer
directament
però
no som
només nosaltres
que portem
més
que no pas
la VEM
no
Madrid també
forta
sí
i Balears
també
Balears
sí
però no tant
ara
Madrid
sí
Madrid
forta
ara que s'ha portat
molt
és conseqüència
del que rep
del que rep
i d'una estratègia
que han seguit
per tal
do que