El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou
segur d'haver-lo vist.
I entrem també en aquesta tercera i última hora del programa.
Tot just falta un minutet pel primer quart d'una
i tenim amb nosaltres a Maria Quintana,
presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens.
A més, avui ens acompanya també el vicepresident,
en Roger Conties.
Els saludem els dos. Bon dia.
Conties i Ferraz.
I Ferraz. Bon dia.
Bon dia, bon dia. Bon dia els dos.
Gràcies, Maria, per acompanyar-nos avui amb en Roger.
Molt contenta, molt contenta que estigui aquí.
Sí, oi? Gràcies, Roger, també per apropar-te.
Maria, tot teu,
perquè jo sé que venim a parlar de la qüestió de la pedra seca
i altres motius de l'entitat,
però deixo també que sigui una mica el protagonista
avui al Roger i que el tenim aquí.
Totalment.
Aprofitem, aprofitem-lo.
I tant, i tant.
Que no sé si l'has escoltat, Roger,
però està tan contenta
de tenir-te dins la junta,
en fi, de tota la feina que fas,
la tasca,
i en fi,
de rejuvenir una mica també l'entitat.
I tant.
Sempre ho diu, Roger.
No una miqueta, no molt.
Bé, és una mica el que ens passa a les entitats, no?
La implicació de la gent més jove
és complicat,
perquè trobem que ens falta una mica el relleu generacional.
I mira, jo m'hi vaig poder dedicar
des de fa un temps,
i ara ja hi estem posant ganes i empenta,
però ens falta gent.
Sí?
Sí, i que va passar la Taneu ja ho coneixem,
que al final va acabar bé,
però el procés de renovació de la junta
també va ser complicat,
i falta trobar aquesta connexió una mica
amb els joves i no tan joves del poble,
40, 50 anys,
que es vulguin implicar en les entitats del poble.
Però bé.
Ets un bon exemple, doncs, a seguir.
Sí, però molt...
Però és minoria, no?
És minoritari, potser.
Exacte.
Es faltaria molta més gent, sí.
Clar.
Vinga, parlem d'aquesta exposició
que, Maria, vas presentar
i heu fet uns parlaments el divendres
al Centre Soledat Sants.
Sí, sí, molt contents,
perquè va venir unes 50 persones.
Déu-n'hi-do.
I la persona que porta el centre cívic
ens va dir que era la presentació
que hi havia hagut més gent.
Això, doncs, jo tenia una mica de por
o una mica d'inquiètut de
a veure si tindrem gent,
a veure si ho haurem de fer pels quatre
que som de la junta.
I no, no, no, la gent va respondre
i va venir.
Sí.
I això, doncs, per nosaltres
sempre és un motiu de satisfacció.
I dit això,
passo la paraula al Roger.
Lligant una mica amb el que deia la Maria,
clar, el fet que es faci el Mas Lluís
sempre pot generar aquest dubte
de si la gent que normalment
es desplaça més pel centre del poble
o que engin està,
o l'Ateneu,
i podrà anar o no,
però en llevan a força gent
i alguns parlant-hi,
bueno, alguns havien pujat amb autobús,
els altres caminant
i els altres amb cotxe.
Vull dir que el Mas Lluís,
en veritat,
tampoc està tan lluny
i hem de fer l'esforç d'anar-hi.
L'acte és això,
va estar molt bé,
vam participar-hi
des del centre d'estudis,
és una mica el que va explicar
el membre que va venir
de l'entitat que ha muntat l'exposició,
que es diu Associació per la Pedra Seca
i l'Arquitectura Tradicional,
el Josep Miquel Martí Rom,
ens va explicar això,
que ell és una entitat
que han impulsat molt el tema
de la Pedra Seca
i que des de fa un temps
van aconseguir que la Generalitat
s'impliqués pagant l'exposició,
que és una exposició
que ha tingut molt d'èxit,
que ha estat voltant per tot Catalunya
i fins i tot han fet
dues còpies de l'exposició
perquè pugui moure's per més pobles
i, bueno,
és un tema que desperta cert d'interès
i que potser no és algun majoritari,
però tothom que vulgui conèixer una mica
el tema de la Pedra Seca
i el tema de la Pedra Seca al nostre poble,
perquè des del centre,
amb el Julio Chó i el Pere Ceitón,
que són els que en saben més,
vam fer uns plafons específics
per Sant Just d'Esvern,
doncs podran conèixer
tot relacionat amb aquesta tècnica de construcció,
i conèixer una mica la Pedra Seca,
com la tenim,
els elements més destacats de la Pedra Seca al poble.
I lligat amb això,
el dia 19 farem una petita passejada
pel Maslluí,
per a prop de Maslluí.
19 de març, eh?
19 de març, d'aquí un parell de setmanes,
per veure alguns d'aquests elements
que hi ha més a prop del barri
de Maslluí de Sant Just.
Quan s'apropi més la data,
ja farem la publicitat
a través de les xarxes del centre
i de l'Associació de Veïns i Veïnes del Maslluí,
que també n'estan ajudant,
perquè encara estem acabant de tancar l'itinerari,
però, bueno,
podrem visitar una mica
barraques de vinya,
o cabanes i algun marge,
perquè és un patrimoni que tenim
i que hem d'intentar no perdre.
La manera que no perdi
és conèixer-lo primer.
Clar.
Doncs començarem per conèixer-lo.
Transmissió de coneixement, no?
Exacte.
Que se'n diu.
Anava a dir...
Tinc apuntat per aquí,
de fet,
ho va comentar, crec que Martí Rom,
que hi ha més de 29.000 barraques
de Pedra Seca registrades.
Això no vol dir que no n'hi hagi més.
Sí, sí.
És una xifra molt alta.
Sí, perquè és una mica
el que va explicar tant el Juli
com el Martí Rom.
Clar, és una tècnica
de construcció
que està molt lligada
a la passagia,
a l'agricultura,
a la ramaderia,
als pagesos que la feien...
Serien ells els que construïen
les barraques o els marges
amb les pedres
que els sortien de llabrar els camps.
Llavors, clar,
com que està de pagesos
n'hi ha per tot el país,
doncs hi se n'han conservat moltes.
És un número enorme,
però també ens va comentar el Juli,
que em sembla que és una cosa
que també és dels llocs a Catalunya
que s'ha volgut estudiar i conèixer.
Potser si algun altre
s'hi posen a un altre lloc
en trobarà moltes,
però ha d'haver-hi gent
interessada en l'estudi
i en el coneixement.
Clar, clar.
Però sí, sí, són moltíssimes.
Quan es parla de pedra seca,
per a aquells que diuen
ostres, no acabo d'entendre
el concepte de què estem parlant?
Jo fa aquí una explicació senzilla,
si un dia voleu a fondo
porteu el Juli o el Pere.
Però la pedra seca
és una tècnica constructiva
que consisteix en
anar pilant pedres
sense cap element
que les uneixi d'alguna,
sense ciments
o morters o res.
Simplement no anar pedra
sobre pedra.
Llavors,
és això que dèiem,
està molt vinculada
a l'agricultura
perquè es feien servir
les pedres
que es podien trobar
en els camps
i es feien
construccions
poc o molt relacionades
amb l'àmbit agrícola.
A més,
deixem dir que
està protegit
per l'UNESCO.
Això ho va comentar
el Martí Rom
que havien aconseguit
el 2018
que l'UNESCO
la protegís
aquesta tècnica
de construcció.
Un patrimoni material, no?
Sí, perquè n'hi ha
per molts països
de la Mediterrània.
Sembla que va dir
França, Dinamarca
i nosaltres.
Sí, i el Juli
va parlant, sembla,
de Croàcia,
Itàlia, sí.
Deu ser països
de la zona mediterrània
que hi ha molta tradició.
Que van demanar-ho
i se'ls ha concedit.
Home, al final
és patrimoni,
òbviament,
però també forma part
de la nostra història.
Així ens parlen
d'aquelles construccions,
aquella manera
de treballar,
de viure.
Clar, i lamentablement
es perd,
és molt fàcil
que es pugui perdre.
Aquí, com que tenim
la sort de tenir
el parc de Collserola,
la majoria
d'aquestes construccions,
com que estan
dintre el parc,
d'alguna manera
no hi hem posat
cap cas a sobre,
llavors se mantingui.
Esperem que es mantinguin
el futur, també.
Quins usos tenien,
aquestes,
no sé si es poden dir
edificacions,
o aquestes
construccions,
més aviat, no?
Mira, per exemple,
bueno,
fins i tot
amb aquest petit detall
que va fer el Martí Rom
a la seva exposició
de diferenciar
entre barraques
i cabanes,
que el Juli
havia dit
que ell,
per exemple,
en aquesta diferència
no la feia,
però, bueno,
bàsicament eren
petites estructures
a prop dels camps
i podien servir
per guardar
les eines,
però, per exemple,
i aquí s'enjusten
bàsicament barraques
o cabanes de vinya,
però també poden ser
marges per camins
o marges
per delimitar camps.
I a altres llocs
sí que hi ha coses
més grans.
També hi ha
perquè protegia
el pastor si plou.
Exacte,
sí, sí,
clar,
el pastor es podia,
o l'agricultor,
el pagès es podia
guardar dint,
però hi ha algun lloc
que he llegit
que també hi ha
pous de gel
a vegades,
també,
vull dir,
hi ha diferents coses
relacionades amb,
clar,
en aquella època
quan es feien servir,
eh?
Clar, clar,
però,
si no recordo malament,
fa dos anys així
en el recercat
es va fer una conferència,
una xerrada
sobre la pedra seca
i si no,
si no ho recordo malament,
va dir que hi havia
una escola
que es havia format
com una mena d'escola
per ensenyar
a construir
amb pedra seca.
És a dir,
que la tècnica
encara existeix.
Suposo
perquè no es perdi
el coneixement
i en alguns llocs
segurament encara
els interessa
fer o marges
o petites construccions
amb pedra seca
i per fer-ho bé
i per fer-ho bé
i per fer-ho bé,
doncs això
que diu la Marina.
Els marges a les vinyes
era essencial,
eh?
En molts llocs.
Vull dir,
si es construeix
per un fi
per anar bé
la terra
al conreu,
lògicament
és que ja en sabien molt.
Clar.
El que no en sabem tant
són nosaltres.
Jo crec que aquesta gent
en sabia força
de com tractar
la terra
i com tractar
els seus conreus.
Al final són com les masies,
no?
Tant l'ubicació
que tenien
com on tenien
ubicades les finestres,
és a dir,
tots els elements
arquitectònics
tenien un motiu
i així s'ha vist,
ha quedat palès
en la història
que moltes d'elles
es conserven
gairebé en ple estat,
no?
El mateix passa
amb aquests elements.
I una altra cosa
que volia comentar
és que moltes d'aquestes
construccions
estan en territori,
en terreny particular
de masies,
així,
no estan a l'ús públic
per entendre'ns,
o no és
de patrimoni
del poble,
sinó d'una propietat,
d'un amu.
Una propietat privada.
Amb tot,
l'arcalde,
el Joan,
va deixar entreveure
que farien un esforç,
ja ho veurem,
per respectar
el que hi ha
i mirar de millorar-ho
perquè no es faci
més malbé.
Això era el que va dir,
oi?
Sí,
va mencionar
unes actuacions
que ja ja havien fet
fa temps
amb el tema de les fonts,
que sí que s'han conservat,
també
està l'Ajuntament
movent-se
amb el tema
de les mines,
del coneixement
de les mines,
han pagat,
em sembla,
alguns estudis
que s'han fet
per saber
quin estat es troben
les mines,
i també es pot fer
el mateix,
com va comentar
l'alcalde,
amb la pedra seca
i el primer pas
és conèixer
en quin estat
estan les diferents
edificacions,
per tant,
al centre
sempre estarem disposats
a donar un cop de mà
i saltant
aquestes petites dificultats
que ha comentat
la Maria,
que estan
algunes en terrenys privats
i llavors
t'has de posar d'acord
o has de parlar
amb el propietari.
Per exemple,
nosaltres,
quan vam fer l'itinerari
de patrimoni
a l'octubre passat,
que vam passar
per alguns elements
de pedra seca,
per exemple,
les dues cabanes
de vinya
de Can Coscoll,
doncs lògicament
i aquest cas,
en més,
perquè acabàvem
la passejada
a Can Coscoll,
vam parlar
amb el propietari,
els vam comentar
que volíem fer
aquest petit itinerari
que hi passarien
30 persones
i van estar molt contents
perquè a ells també
els interessa
la difusió
del patrimoni.
Si hi hagués el Pere
em podria dir
una mica més,
però més la gent
del parc de Collserola
de tant en quant
fan neteixes
d'aquests espais
i les barraques
de Can Coscoll
les van netejant
de tant en quant.
Li treuen les herbes,
exacte,
evitar que algunes herbes,
algunes plantes,
que amb les arrels
puguin anar fent mal bé
les pedres
i s'acabi caient la barraca.
La ladificació,
perquè quants anys
es calcula
que tenen
aquestes barraques,
cabanes...
Ja et deia
en principi
que hauràs de convidar
el Juli algun dia
o el Pere.
Jo crec que tenen
desenes o algunes,
fins i tot,
algun centenar d'anys,
aquestes d'aquí,
eh?
Sí.
Sí,
vinculades a l'agricultura
a la vall
i el que deia la Maria,
les marges,
les barraques,
les vinyes,
Sant Jus i Abieny,
des de fa segles.
Hi havia marges
les vinyes.
Jo suposo que
deuen ser
del segle XIX.
Sí,
sí.
Però
les hem d'intentar
que no es facin
més malbé,
que no es malmetin.
I a més que
podíem dir que
tenien una construcció
intel·ligent,
no?
Per això t'he dit
que eren més intel·ligents
que nosaltres.
Que es mantenen,
que s'aguanten,
no?
Hauríem d'aprendre
d'aquest tipus
de construccions
de vegades,
no?
Sí,
clar,
perquè estan a l'intempèrie,
efectes de vent,
pluja...
Doble mèrit que aguanti,
clar.
Sí,
no?
Les fèiem molt bé
i això el Martí Rom
i tant el Juli
també ho van comentar,
no?
El procés de construcció,
de com feien la coberta
de la barraca
per evitar que fins i tot
fos impermeable,
que no hi entrés l'aigua.
Vull dir,
hi havia un coneixement,
una tècnica
arquitectònica
per aconseguir
que es mantinguessin
en peus
i no veiessin.
No sé si va ser Martí Rom
o el mateix
Jordi Amigó,
o ara no recordo qui va ser,
que va comentar també
que existia aquesta enciclopèdia
de la Viqui Pedra.
Sí.
Està impulsat
per l'Observatori del Paisatge.
Sí, exacte.
No recordo qui va ser el Jordi,
però, clar,
és una mica el que dèiem...
És un cons documental important,
també.
No quedar-se amb...
Un cop ja tens el coneixement,
fer-ne el màxim
de difusió possible
i ara mateix
tot això passa per internet
i, a més,
si és un procés col·laboratiu,
com pot ser la Viqui Pedra,
doncs estarem molt atents
i mirarem a veure
si podem ajudar
a actualitzar
la informació que hi ha.
Interès n'hi ha,
perquè mateix el Martí Rom
va comentar
que el primer sorprès
de l'èxit
va ser la Generalitat.
Ah, sí?
perquè es pensaven
que seria una exposició
de res,
de quatre coses
i porten tres anys
fent-la.
I diu que se'n fan creus,
ell va explicar,
de l'èxit...
Bueno, se'n fan creus,
que diuen
quina sorpresa...
Això vol dir
que hi ha un interès,
perquè si a nosaltres
ens ha trigat dos anys
per arribar,
ja tenen tot cobert
el 23
i han començat
a cobrir el 24.
Vull dir
que és un tema
que interessa
a la gent que estima el país,
a la gent que vol
que el patrimoni
no es perdi.
I això nosaltres,
com que és la nostra feina,
doncs estem molt contents
d'haver-la dut
i que la gent
la pugui disfrutar moltíssim.
Només has d'anar
a xinutxar,
cap al Mas Lluï,
o caminant,
o amb el bus,
o amb un cotxe,
o amb una moto,
el que vulguis.
Estarà fins al 15 d'abril allà,
des dels dimarts
als dissabtes,
val la pena
perquè és molt interessant.
Avui ja m'han preguntat
precisament.
Fins quan estarà
perquè ens agradaria anar-hi?
Doncs perfecte.
Tenen temps.
Perfecte.
Tenen temps encara.
Estava tafaneixent una mica
la Viqui Pedra
i sí que surt
alguna de les barraces
o cabanes d'aquí de Sant Jus.
Ja potser un parell,
crec,
que he trobat així ràpidament.
Les restes d'una,
perquè, clar,
no totes es conserven plenament.
Mira,
ha estat casualitat,
com ha comentat el Jordi Migó,
que em sembla
que hem vist
com quatre o cinc
i potser que el Juli
havia parlat d'avui
tot deu,
o sigui,
ja hi ha alguna cosa,
però potser haurem
de fer l'esforç
de parlar amb aquesta gent
i acabar d'actualitzar
la informació
que hi ha sobre el poble.
Però sí, sí,
està molt bé
que hi surti,
perquè hi pot accedir
tothom des d'internet.
Clar.
Jo quan vaig fer
la presentació
i vaig donar les gràcies
lògicament
a tothom
que hi havia fet possible
poder-la fer,
li vaig oferir
a en Martí Rom,
li vaig dir
si us va bé
per la vostra exposició,
aquí teniu
els palafons de Sant Jus.
Que puguin també rondar
per...
Sí, però ells fan
per comarques.
Clar.
És per comarques,
però del Baix Llobregat
no vaig veure gran cosa,
oi?
No,
però una mica
el que hem fet
em sembla
que poc o molt,
clar,
depèn del municipi
on arribi,
de les entitats
que hi hagi,
de la gent
que s'hi vulgui implicar,
però, per exemple,
aquesta havia estat
abans a Sant Feliu
i també intentes
fer una mica
de l'aportació
o el teu toc local,
explicar una mica
el que passa al poble,
perquè és una exposició
que és de tot Catalunya,
llavors és molt general.
I llavors, bueno,
nosaltres vam fer
aquests plafons,
Sant Feliu també
em sembla que en va fer algun
i aquest tema
de fer petites excursions
també acaba d'ajudar
a completar
l'explicació
que hi ha
a la pròpia exposició.
Clar.
I si volen afegir-se
a aquestes excursions,
com hem de fer
en aquestes sortides
que fareu
o al moment
de la del 19 de març?
Acabarem de fer
la difusió
a través de les xarxes
del centre
de la societat de veïns,
però aquest cop
serà quedar el dia 19,
segurament serà
a les 10 del matí
al propi centre cívic
Soledat Sants,
perquè els elements
de pedra seca
que anem a veure
estan a prop
i serà una coseta
no tant com
l'itinerari d'octubre
que és més exigent
també físicament
perquè hi ha
un itinerari més llarg
i aquí creiem
que amb una horeta,
horeta i mitja
haurem vist
tot el que volem veure.
És diumenge,
el dia 19.
És diumenge
que algú m'ha dit
que és el dia de Sant Josep.
Ah, sí,
mira,
el dia important també.
A les 10 del matí
és perfecte
per anar a donar aquesta volta,
interessar-se,
anar a veure també
l'exposició
i acabar fent un vermut
al barri.
Això per fer-hi a poble
total, oi?
Escolteu,
Maria, Roger,
hauríem d'anar deixant
aquí l'entrevista
però que no vulgui deixar
res més.
Roger,
si volguessis afegir
o qualsevol altra crida
de cara a l'entitat també.
No, no,
el centre continua fent
les seves activitats
i em sembla que
ja estem planificant
el que serà
la presentació
de la miscel·lània.
Ah, sí,
hi tenim ganes, Maria.
Que estarà més
a prop del Sant Jordi
aquest any.
També serà,
home,
no hi dubto,
com a vicepresident,
Roger.
És el responsable,
vull dir que
amb molt de gust
i delegat,
amb molt de gust
i amb molta satisfacció,
que diria algú.
Sí,
doncs sí.
No,
serà aquest acte,
serà el pròxim
gran esdeveniment
que faràs des del centre.
Ha tocat de Sant Jordi,
oi?
Sí,
el 22,
no,
el 13.
El 13 d'abril.
El 13 d'abril.
Ja en vindrem a parlar
a una segona data.
El 13 d'abril,
a més,
una miscel·lània
que torna a ser miscel·lània
perquè aborda diversos temes,
qüestions, oi?
Exacte,
hi ha quatre articles diferents,
llavors és més,
no és un monogràfic
com les últimes,
sinó que hi ha quatre articles
d'història del poble
que trobem que seran interessants
i que a la gent
els agradarà, sí.
Sí que cobra sentir
la miscel·lània
com a tal,
el nom de la miscel·lània,
no?
Ara,
el nom és més adequat,
sí.
Exacte.
Doncs Roger Conties,
vicepresident,
i Maria Quintana,
presidenta del Centre d'Estudis
Sant Justens,
moltes gràcies
per venir fins aquí.
A vosaltres.
Fins aviat
i llarga vida també,
al Centre d'Estudis Sant Justens.
Un abraçada, Maria.
Adéu.
I escriurem
que no ens prendran
mai més la vida
que donem veu
a les veles
quan cantem
rumbes al port.
Mentre a la cuina
s'acumulen
els plats i els gots
del sopar d'ahir la nit,
tinc por
de posar ordre
a aquesta vida
o de fer-ho
quan ja sigui
massa tard.
Penso
quina sort
tenir cançons
per explicar-te
que a vegades
sóc al fons
i treure
l'energia
necessària
per lluitar
i sobreviure
en aquest
maleït món.
Tornarem
a posar els peus
damunt la sorra
a la platja
de Barcelona
alguna nit
de juliol
i escriurem
que no ens prendran
mai més la vida
i adonem veu
a les veles
quan cantem
rumbes al port.
Tornarem
a posar els peus
damunt la sorra
a la platja
de Barcelona
alguna nit
de juliol
i escriurem
que no ens prendran
mai més la vida
i adonem veu
a les veles
quan cantem
rumbes al port.
Assegut a la plaça
del sortidor
aquí t'espero
com si fos
el primer bar
la bohem
on comença
el carrer Blai
que és la petita
rambla
del poble sec.
que és el primer bar
el primer bar
de Barcelona