Parlem aquesta hora de la conferència que organitza la CEES per aquest divendres en el marc del cicle sobre geografies literàries.
Aquest divendres es parlarà de l'Empordà de Josep Pla i serà amb Llorenç Soldevila, professor de llengua i literatura de la Universitat de Vic.
Aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I per fer una mica un tastet del que es farà aquest divendres, perquè de fet l'Empordà de Josep Pla, d'alguna manera o altra,
més o menys, sí que en l'imaginari col·lectiu ja tenim una mica d'idea.
Bé, no ho sé. De fet, més que dir l'Empordà de Josep Pla, jo us reduiria a l'Empordanet.
Per ell, l'Empordanet era el territori més lligat a les seves vivències.
De fet, ell s'inventa el terme Empordanet o Empordà Petit,
que seria un territori que aniria entre el Montgrí i la Vall d'Aro,
i dels Gavarres fins al mar.
Per tant, una zona del Baix Empordà, no?, molt concreta.
Bàsicament, Baix Empordà i una zona molt concreta, sí.
I tot i que sigui una zona reduïda, la seva literatura la trobem de diferents maneres, no?
Sí, és a dir, una cosa és que la literatura, diguem-ne, més autènticament personal
estigui lligada a aquest territori i després, com si fossin cercles concèntrics,
tota la seva obra literària s'expandeix per l'Empordà, l'Alt Empordà,
i per tot Catalunya, i després cap a les illes, etcètera.
És a dir, si anem a buscar el pinyol, diguem-ne, literari,
el trobaríem en aquest àmbit tan reduït que és l'Empordanet o l'Empordà Petit.
Però després l'obra de Pla és abassegadorament general, és a dir, parla de Barcelona,
parla de tot el que ell, de manera física o no, perquè a vegades ell feia literatura
de la imaginació que tenia sobre territoris, va arribar a fer.
O sigui, no només de llocs que havia trepitjat.
No necessàriament. O, si els havia trepitjat feia uns anys,
reconstruir el record a partir de lectures més actualitzades.
És a dir, ell va viatjar molt, és evident, però no sempre el viatge coincidia
amb el moment creatiu.
Clar, per tant, exacte. Tot i això sí que el que està clar és que el paisatge
és un element fonamental, no?, de la literatura de Josep Pla.
Sí, i en el cas d'aquest triangle vital que tindria per vèrtex el Pla de Palafrugell
i els angles fixats en dos arxipèl·legs, les Illes Medes al nord,
sota l'empara del massís del Bisbe Mort, el Montgrí,
i les formigues al sud davant de Cap Roig,
podríem dir que aquest triangle és el triangle vital.
Aquí trobem les cales en aquell moment paradisíques,
ara més o menys ja fetes malbé,
com la mítica aigua xellida,
o dos punts d'atalaia incomparables,
com són el Pedró de Pals o el Fard de Sant Sebastià.
I, evidentment, en el centre d'aquest triangle,
en el moll de l'os, el Mas Palà de Llufriu,
on va viure molts anys i on va morir
i va crear bona part de la seva obra.
Per tant, exacte, no? De fet...
Seria aquest triangle que he delimitat
per aquestes formacions, diguem-ne, geogràfiques.
I llavors, a la conferència d'aquest divendres,
com l'ha plantejada?
Una exposició? També es llegirà alguna cosa? Com serà?
Sí, sí, és evident que ho faré amb diapositives,
per tant, fotos d'actuals i d'època
dels llocs més autènticament planejants,
i tot això il·lustrat en fragments de la seva obra
que il·lustren els paisatges que ell va estimar.
És a dir, anirem des del Canadell,
que és la platja de la seva joventut,
fins a Aigua Eixellida,
que seria la platja de la Maduresa,
allà on coneix l'Armós,
que ell mateix diu que el va influir
amb tanta profunditat, no?
Però, esclar, evidentment,
també anirem a les voltes de Parvó,
que ell estimava d'una manera especial
i que deia que era una de les mostres
més proporcionades de veure reposadament el mar
a través de les voltes de Calella.
Clar, suposo que realment es deu fer difícil, no?
Explicar la mirada de Pla davant de la seva literatura.
Sobretot es fa difícil a l'hora de triar textos.
Clar.
Exemplifiquen millor per a un lector actual
les constants, diguem-ne,
vitals i paisagístiques de l'escriptor, no?
Perquè, esclar, va ser un escriptor
amb tanta producció que el que has de fer és seleccionar.
Llavors, jo el que presentaré serà
una selecció de paisatges, visualment, amb fotos,
i una selecció de textos
que ell va dedicar en aquests paisatges.
De fet, tot i això, ara, per un lector d'ara, no?,
moltes de les obres de Pla es llegeixen,
tenen el vigència, per dir-ho d'alguna manera, no?
Tenen aquest esperit, doncs, de literatura,
que la bona literatura normalment té aquesta permanència.
Sí, és evident que Pla és un dels nostres grans clàssics contemporanis, no?
I llavors qualsevol persona que vulgui apamar
molt detalladament l'Empordà o l'Empordà petit,
evidentment que necessita de la guia la lectora de Josep Pla.
Jo crec que no es pot entendre l'Empordà i l'Empordà petit
sense que ens il·lumini ja amb paisatges que,
de fet, en bona part han desaparegut,
en d'altres no, la literatura de Pla.
De vegades diem que, segons quin,
a casa seva no se'l valora prou.
En el cas de Josep Pla, per això,
sí que l'Empordà és algú que està ben valorat, no?
Jo diria que, en general,
Pla i molts altres contemporanis no estan valorats.
La valoració, i ell això ho tenia com una cosa molt fixa mentalment,
la valoració és la posteritat.
Si les generacions posteriors a la teva no et llegeixen,
per molt que l'acadèmia t'hagi entronitzat,
no deixes de ser res més que una mòmia literària.
Jo crec que Pla és un escriptor
que s'hauria de llegir molt més
a tots els nivells socials i culturals del país
i no es fa, entre d'altres raons,
perquè hem entrat en una fase
en què no es venen llibres i no es llegeixen llibres,
que no siguin, diguem-ne, d'aquests més de consum.
Amb això no estic dient que no es llegeixi Pla,
però que un clàssic com aquest,
que és equiparable als grans clàssics universals
de les cultures europees,
no hauria d'estar en un racó
com moltes vegades el tenim.
I si no, en tot cas, faci la prova.
És a dir, vagi vostè a una llibreria important
i miri en el lloc on hi hauria d'haver les obres de Pla
què realment tenen d'aquest escriptor
que va fer 45 volums d'obra completa.
Déu-n'hi-do.
Es diu aviat, eh, realment?
Sí, clar.
Algú que digui, mira, és que jo no he entrat mai en la literatura de Josep Pla
i m'agradaria llegir alguna cosa,
què li recomanaria per endinsar-s'hi, per entrar-hi?
A veure, hi ha dos llibres indispensables,
que no vol dir que siguin els únics, o tres.
Les persones que ja tenen una tradició lectora més o menys consolidada,
sobretot d'assaig i de dietaris,
evidentment han d'anar a parar el quarent gris.
El que passa és que el quarent gris a vegades té pàgines
que depèn de l'edat no es poden assegurir
perquè falten, diguem-ne, elements d'anàlisi contextual, no?
Això no vol dir sempre, però per a lectors joves potser
el quarent gris és una bona lectura, però amb unes certes dificultats.
En canvi, llibres de la memòria personal,
com Girona, un llibre de records extraordinari,
és a dir, totes les seves vivències de la seva estada a Girona,
o Cadaqués és un altre llibre extraordinari.
O, si tornem als dietaris, n'hi ha un d'especialment vàlid,
que és notes de cap esprol, esclar, per citar alguns títols,
però evidentment que Pla és una càtedra
que ensenya absolutament cultura de manera transversal
quan t'apropes als seus homenots.
No cal dir que homenots sobrefàbre o ruïra
són d'una extraordinària utilitat
perquè les noves generacions entenguin d'on venim
en la nostra contemporaneïtat.
Doncs aquest divendres a les 8 del vespre
a la sala Piquet de la Taneu,
l'Empordà de Josep Pla amb Llorenç Sol de Vila,
professor de llengua i literatura de la Universitat de Vic
amb qui hem pogut parlar aquest matí.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per l'oportunitat de parlar de Pla.
Que vagi molt bé aquest divendres i fins aviat. Bon dia.
A reveure. Adéu.
Gràcies.
Gràcies.