.
Estem jancarant la segona hora del Just a la Fusta,
al magazín matinal de ràdio d'Esvern.
Ara ha arribat el moment de fer l'entrevista
i avui ens toca fer-ho amb el regidor d'infància,
joventut, entre altres, en Just Fossalva.
Hola, Just, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Bon dia.
No he dit totes les regidories que ocupes,
perquè si no hagués estat una hora.
Sí que pel tema que véns a parlar avui,
dir que ets el regidor d'infància, de joventut,
d'educació, potser també, és el més oportú.
Sí, sí.
Ja va bé amb educació, infància i joventut.
Molt bé.
Doncs, Just, tenim aquí avui per parlar
sobre el tema de les candidatures del Consell Infantil
que s'està gestionant, que s'està creant aquí a Sant Just.
Es va tancar el període ja per presentar-les
si no vaig malament.
Correcte.
Es va tancar divendres, eh?
Sí, de fet ja s'han votat també, eh?
De fet.
També s'han votat.
Sí, sí, sí.
Quan es van votar?
La mateixa aquella setmana,
la setmana del 22, per dir-ho així,
era la setmana de votacions
i en principi ja està tot tancat.
Quedaria tancar la part del fora escola,
de la gent que s'ha presentat fora escola,
que s'ha presentat com a ciutadà i ciutadana,
nena i nena que viu a Sant Just
i no està escolaritzat a Sant Just,
que aquesta part encara l'havíem de tancar.
Parlem de les candidatures.
Quantes candidatures es podien votar?
A veure, nosaltres havíem pensat
que els grups d'infants s'havien de presentar
des de tercer de primària fins a quart d'ESO.
Llavors, s'escollia un nen o nena
per curs i per escola.
Per tant, posem de quart de primària
sortirà una persona de Canigó,
una persona de Montseny, una de Montserrat
i així successivament tots els cursos.
I, o sigui, deu-n'hi-do les candidatures
que els nens i nenes han pogut votar.
Total, en total som del grup d'infants,
perquè, si us recordeu, us ho vaig explicar anteriorment.
Sí.
Hi haurà un plenari on estaran
tots els nens i nenes agrupats,
però també es treballarà en paral·lel
i es treballarà tot el que seria
la primària i la secundària per separat.
El grup de primària seran 22 membres,
dels quals d'aquests 22-18 estan escolaritzats
i 4 no.
Escolaritzats a Sant Jús.
A Sant Jús, sí, sí, tots estan escolaritzats
perquè és obligació, perdó.
Tots escolaritzats a Sant Jús i 4 que no.
I d'adolescents seran 20 membres,
dels quals 16 estan escolaritzats
a centres educatius públics o concertats de Sant Jús
i 4 no escolaritzats, evidentment,
a altres centres que no són de Sant Jús.
Òbviament, si ja van votar, sabem els guanyadors.
Encara no, encara no,
perquè tenim un tema de protecció de dades i tot plegat
i hem d'acabar de lligar com les famílies
ens poden fer arribar els noms dels guanyadors als centres.
Hem de ser curosos amb totes aquestes normatives
i, evidentment, evitar que es puguin filtrar dades
o passar dades sense el consentiment.
Llavors, ara el que farem és enviar una carta
a les famílies guanyadores,
demanant, sisplau, si es poden posar en contacte amb nosaltres
per tal d'establir aquest primer contacte.
Per tant, és un consell format per més de 30 nens, nenes, joves...
Seran 42 persones, sí.
Déu-n'hi-do.
Un consell molt gran, per això vam decidir
que treballarien amb dos grups paral·lels
i, de tant en tant, farien trobades conjuntes
per, precisament, gestionar una mica tantes persones
perquè, al final, un grup de 40 persones,
gestionar-lo, que decidessin coses, que passin coses,
no sempre es facin.
Llavors, és més fàcil treballar en un grup més reduït,
un grup de 20 persones és més assequible
en el sentit que si tu, com a animador o animadora
o persona que estigui animant i fent participar aquesta gent,
pugui fer-ho amb més tranquil·litat, d'això.
Clar. I ara, quin és el següent pas, just?
Perquè ja tenim les candidatures, tenim les votacions,
tenim els nens i nenes que han estat escollits...
Sí. Bé, nosaltres haurem de, ara, saber els noms de les persones escollides
i el dia 12 de desembre farem l'acte de Constitució,
que volem fer un acte de Constitució a la tarda,
al casal de joves, una mica per posar en valor
la feina feta anteriorment, que creiem que és molt important.
Recordem que va haver-hi un grup d'infants
que va estar treballant anteriorment per definir com funcionaria
aquest grup de participació estable
i també, alhora, per donar-li la importància que té
el Consell de Participació, l'Espai de Participació,
i farem un acte de Constitució
on una mica el testimoni dels que han estat preparant-ho
el passaran cap a les persones que recuperen els llocs de membres
del Consell de l'Espai de Participació,
i crec que és un acte que sembla molt bonic.
A més, intentarem barrejar diversos temes.
Vull dir, hi haurà un espai potser més formal
en el sentit d'hi haurà un presentador,
on donar pas també als regidors i regidores,
explicarem una mica el per què de tot plegat,
intentarem que també els nois siguin molt protagonistes,
volem que el grup d'infants anterior expliqui
tota la feina que ha fet,
donarem pas també als nous infants,
els presentarem,
entreguem un petit obsequi,
que també és sempre una mica de reconeixement
que han estat escollits
i que tindran feina a fer,
perquè en el fons els nens i nenes que vinguin
a l'espai de Participació
han de saber que ells han de treballar,
vindran a treballar,
voluntàriament, però han de treballar.
I després farem un petit espai de lleure
per fer aquest primer coneixement,
d'una manera no tan formal,
sinó més informal,
o amb música i un baranar,
perquè puguin, després de l'acte més formal,
de Constitució,
puguin tenir un espai més tranquil i amable
per poder xerrar, explicar-se coses,
conèixer-se,
que en el fons ara haurem de treballar junts
durant dos anys
i evidentment s'han de conèixer
i aquest primer pas com per conèixer-se.
Dos anys, ja hem dit que...
Al principi sí.
Jo crec que, si no vaig errat,
tot sigui que potser m'equivoqui,
jo crec que les persones que entren a l'espai
estan durant dos anys.
Ara, ostres, ho dic de memòria, eh?
Clar, perquè i els que estan,
per exemple, a Quart d'ESO?
Clar, aquest era,
de fet era un debat que teníem, eh?
A veure com podíem fer,
perquè els de Quart d'ESO
només en principi estaven un any.
Però, bueno, clar,
algú ho hem de començar a posar, no?
No, no, clar.
Algú ha de començar-ho, no?
Però sí, sí, teníem aquest debat.
I quina serà la metodologia per anar treballant
amb aquests nois i noies?
Bé, nosaltres tenim molt clar que el que volem
és que l'infant sigui capaç de...
L'infant i l'adolescent, eh?
Perquè estem parlant de persones
de fins a 16 anys, eh?
Parlo moltes cops d'infants,
però també inclou que els adolescents...
Siguin persones,
sigui un grup que sigui capaç d'analitzar,
de ser capaç de veure què hi ha al municipi,
què tenim,
de fer preguntes,
de preguntar a la gent que està allà,
escolta, això per què funciona així,
per què no d'aquesta manera,
de fer propostes,
de dir, escolteu,
mira, mireu, aquí al municipi hi ha coses
que per nosaltres,
a la nostra manera de veure,
d'entendre el món i de funcionar,
no ens encaixen.
Hòstia, mirem de fer propostes alternatives
per fer-ho funcionar.
I després que tingui capacitat operativa,
realment,
de fer projectes,
d'elaborar-los,
i nosaltres també com a polítics
de comprometre'ns allò que ells proposin
i elaborin,
tirar-ho endavant.
O en el cas que sigui realitzable,
evidentment,
i també de dir que no quan convingui, no?
Això també és una feina
de tots i totes.
És un procés d'aprenentatge,
en què hi ha coses que es poden realitzar
i coses que no, en tot cas,
el grup sempre anirà acompanyat
d'un referent adult
que els ajudarà i els guiarà.
Però jo crec que el protagonisme
i la capacitat de decisió
ha de ser de l'infant,
sí o sí,
de l'infant i del pacient, evidentment.
Nosaltres no volem un consell d'infants
on representin,
vingui a ser com una representació
del plenari
i juguin com rols d'adults,
això no ho volem,
no volem que l'Ajuntament
encarregui res als infants,
no volem que l'Ajuntament
vagi al Consell i digui
ens hauríeu de pensar
com fem el parc no sé què
o que tenim un problema amb això.
En principi,
aquesta no és la dinàmica
que volem,
una dinàmica...
On siguin ells i ells.
Ells tenen capacitat d'anàlisi crítica,
donem-s'hi aquest espai,
si pregunten coses els hi responem,
si necessiten informació els hi donem
i a partir d'aquests neguits propis
que neixin,
que es posin en comú,
que parlin i que proposin,
que siguin ells els que proposin.
Després ja veurem a veure com avança
perquè al final potser ells ens acaben demanant
que els hi proposem coses,
tot això s'ha d'anar veient,
però partim molt de la idea
que ells estan al centre de tot plegat.
Clar, s'ha d'anar veient també
els primers passos,
com van reaccionant als temes,
com es van tractant els temes...
Correcte.
Nosaltres tenim una proposta
de funcionament,
de reunions,
d'horaris,
però clar,
és la primera vegada,
és un repte nou per Sant Jús
que hem de veure com s'adapta
i jo crec que hem de ser prou flexibles
per adaptar-ho a la realitat
i, escolta,
si no funciona bé d'aquesta manera,
doncs buscar-ne alternatives.
Jo crec que funcionarà bé.
La primera premissa
perquè hem sortit
de la idea
que ells penseixin com funcionen,
no de que ho definíssim els adults,
sinó que ells ja han pensat,
han fet una feina prèvia
de dir com volem que sigui,
qui volem que el formi,
quan s'han de reunir,
què podem dir,
què no podem dir...
Tot això ja ells ja han fet
aquesta feina prèvia
i l'han fet a ells mateixos
com a infants i adolescents.
Per tant,
jo crec que això ja és un punt
a guanyar,
que n'hem guanyat,
que segurament encaixarà
i hem de veure com els nous nens i nenes
i joves que arriben
es troben als seus llocs
i comencen a proposar.
Perquè cada quant
s'haurien de trobar,
per exemple?
Ara,
ostres,
aquí m'has enganxat,
perquè ho vam decidir,
ells mateixos ho van decidir.
Jo crec que es trobaran un cop al mes,
si no ho haig errat.
En trobades d'hora i mitja o dues,
són molt dolents,
no me'n recordaré.
No, sí, sí,
és veritat,
si ho deig tenir per l'ordinador,
si ho busco,
ho trobo.
Però ells van decidir
fer trobades...
Mensuals.
Jo crec que sí,
mensuals.
Molt bé.
entenc que en horari
fora escola.
Fora escola,
sí, sí,
un horari fora escola,
perquè evidentment
hi haurà molta casuística diferent
i hi haurem de...
Bueno,
cadascú
haurà de decidir...
Bueno,
hi haurà nens
que acabaran
a les quatre i mitja,
cinc,
vull dir que sempre
posarà un horari
de conciliació
per tots i totes.
Just,
l'altre tema
que volíem tractar
a l'entrevista
és el Dia Internacional
de la Ciutat Educadora
que es celebra
aquest dissabte,
30 de novembre.
Explica'ns una mica
en què consisteix
aquest dia,
com es celebra
aquí a Sant Just.
Val,
nosaltres ja,
com sabeu,
som Ciutat Educadora
fa bastant de temps
i des de fa,
jo crec que quatre anys
seguits,
que la pròpia AICE,
que és l'Associació Internacional
de Ciutats Educadores,
decideix celebrar
el Dia Internacional.
Vam col·locar,
es va triar una data
que és el dia
30 de novembre
i Sant Just,
de fet,
l'hem celebrat
des del primer dia.
Portem celebrant-ho,
hem fet...
Perquè què implica
ser una Ciutat Educadora?
Moltes coses,
moltes coses,
implica moltes coses.
És entendre,
bé,
és principalment
fer-se teva,
fer-se,
que el municipi
es faci seva
la Carta de Ciutats Educadores,
una carta que es va fer
l'any 92
i que principalment
el que explica
és que l'educació
no es dona només
en el context formal,
en les escoles,
en els centres educatius,
sinó que s'aprèn
al llarg de la vida
i en tots els espais.
O sigui,
quan anem a comprar
un comerç,
estem generant
aprenentatge,
el comerç es relaciona
amb tu
i tu generes
aprenentatge.
Quan una persona
se'n va
a un equipament
i fas ús
de la biblioteca,
allò és educació.
Quan un adolescent
se'n va
al camp de futbol
a jugar
en una entitat esportiva,
allò també
és anar a l'educació.
Per tant,
la ciutat
o el poble,
com vulguem dir-li,
està ple
de sinergis educatives
i d'altres
deseducadores,
vull dir que
no totes són
educadores cap a bé,
sinó educadores
que també
podríem dir
cap a malament,
depenent del concepte
del bé i el mal
que tinguem.
Però està clar
que hi ha sinergis
educadores i deseducadores.
Llavors,
sabem que hi ha
aquesta potencialitat
en el territori,
la ciutat educadora
n'és conscient,
ho reconeix,
i diu, escolteu,
tots i totes
tenim capacitat
d'ensenyar i aprendre.
La ràdio té capacitat
d'ensenyar i aprendre.
Posem-ho a l'abast,
posem-ho a l'abast
de tothom,
intentem fer que tothom
tingui accés a aquesta educació,
posem-la de relleu,
donem-li la importància
que té,
no la menys tinguem,
no la menys tinguem,
sobretot,
donem-li la relleu
de tots i tots
i tots els desenys educatius
que estem alhora
al territori interactuant,
creem una xarxa
que connecti,
que es posin en comú,
que sàpiguen
que estan treballant
tots per les mateixes persones
i que podem compartir
moltes projectes,
valors,
maneres de fer,
i una mica és aquesta idea,
una idea complexa,
no és una idea senzilla,
perquè és una idea complexa,
perquè com a ciutadà
et transforma
en una gent educadora
i alhora
en una gent que aprèn,
o sigui,
estàs aprenent
i educant a la vegada
quan et mous per Sant Jús
és complexa
i quan dic una persona
també dic una entitat
o dic una institució
o dic la ràdio mateix
o dic qualsevol
una empresa,
un comerç
i a partir d'aquí
com s'articulen.
Llavors aquí
han sortit
moltíssims projectes
nosaltres
a través de la xarxa
d'aquestes ciutats educadores
el que fem principalment
és conèixer
què fan altres ciutats,
compartir projectes,
compartir espais,
compartir pensaments
i és molt,
molt enriquidor.
Jo ho recomano,
vull dir,
és una de les coses
que com a regidor
d'educació
he gaudit més
perquè és molt enriquidor
poder compartir
amb altres ajuntaments
projectes,
maneres de fer
i visions compartides
i aprendre,
sobretot aprendre moltíssim.
Ens hem endut moltes coses
de l'associació internacional
i d'aquesta xarxa
de ciutats
i d'aquest concepte
de ciutat educadora
que jo crec que hem de seguir
mantenint
i tenint en ment.
I amb el Dia Internacional
el que celebrem
és precisament
la ciutat educadora.
Llavors cada any
hem fet un lema,
aquest any toca
escoltar la ciutat
per transformar-la
que és un lema
que surt
de la Carta
de Ciutats Educadores
aquesta carta
que he comentat abans
i principalment
el que celebrem
és el dia 30 de novembre
a partir de les 11
a la plaça Malaret
que ja ho vam fer
l'any passat també
l'any passat
el dia 30
va caurent divendres
i ho vam fer
divendres al vespre
aquest any
aprofitem
que és dissabte
i ho fem al matí
que farà més sol
i s'estarà més bé
i proposem
quatre
cinc activitats
diferents
la primera
és un trivial
que es diu
de veritat
coneixer-se en Jus
què en saps
és una aposta
per entendre
que el joc
és una eina
també d'aprenentatge
i no només
per a infants
sinó també per a adults
de fet el joc
està pensat
perquè tothom
pugui jugar-hi
més pensat
per a adults
que per a menys
perquè hi ha preguntes
que no són fàcils
de respondre
ens posarà tots
en escac i mac
per veure
tot el que sabem
del poble
i no sabem
és un petit joc
per incentivar
la gent
a conèixer Sant Jus
i també a preguntar-se
coses de Sant Jus
perquè en el fons
com que el lema és
escoltem la ciutat
per transformar-la
l'excusa del joc
que és molt divertit
evidentment
també servirà
per preguntar
a la ciutadania
escolta
t'estem escoltant
què vols de Sant Jus
què necessites
què creus
que s'ha de transformar
i nosaltres també
ens comprometem
a agafar aquestes idees
que puguin sortir del joc
portar-les
al projecte educatiu
de ciutat
que és l'espai aquest
amb ciutadania
per materialitzar
la ciutat educadora
i que ells també
puguin treballar
vull dir que una mica
és un joc
però alhora també servirà
per recollir inquietuds
de ciutadania
i emportar-nos-les
després també
tenim
el Carreau Blau
que ja participa
en alguna tradició
que ens ajudarà
en un taller
de germinació
perquè ells
al Carreau
ho fa anys
i estan preparant
una activitat
molt xula
i precisament
utilitzarà
aquest espai
també
per donar-se a conèixer
i per començar
aquesta activitat
de germinació
els tallers de música
ja que aprofitem
que estem a les escoles
i els tallers
viuen a les escoles
i treballen a les escoles
farem uns concerts
de música
amb els combos
de l'alumnat
dels tallers de música
i agirem
la lectura
del manifest
que tenim
a nivell internacional
és un manifest comú
per totes les ciutats
educadores
que es llegeixen
totes al mateix dia
és un punt en comú
per celebrar aquest dia
que fem totes les ciutats
i després farem
un petit bar molt popular
perquè la gent
també després s'animi
i pugui picar alguna cosa
i tinguem un espai
més distès
i més informal
per intercanviar opinions
xerrar, compartir, etc.
Escolta'm, doncs
Déu-n'hi-do, no?
Quin matí ens espera
el 30 de novembre, dissabte?
Sí, és veritat
que també per les escoles
aquest any
normalment
la reflexió una mica
que vam fer
és que altres anys
havíem muntat
sempre coses molt
encarades a infants
i a joves
i precisament
la ciutat educadora
el que diu
és que no, no
l'educació no es dona
només quan ets petit
o quan ets jove
o quan vas a l'escola
no, no
es dona al llarg de la vida
llavors una mica
la reflexió que havíem fet
a veure si podíem muntar
activitats
Sol Trivial
creiem que és un joc
una mica diferent
que pot atreure
només el públic adult
que no té per què anar amb nens
i pot funcionar
i el vermut
que també és una eina
que la gent
pugui venir a compartir
el vermut deixem-lo
com més tard
perquè a les 11 del matí
potser el vermut no entra
però a la una
a dos quarts de dues
ja
el vermut està pensat
cap a la una
sí que està ben pensat
i potser atreurà un públic
que no és només
famílies i infants
que també està bé
que la gent coneixi
el projecte de la ciutat educadora
i se'l faci seu
perquè en el fons
la gràcia de la ciutat educadora
no és que s'ho cregui
l'Ajuntament
sinó que s'ho cregui
tota la ciutadania
perquè just
durant l'any
hi ha algunes activitats
puntuals
o altres activitats
que es facin
com a ciutat educadora
o
clar
si
et diria que totes i cap
no
perquè
clar
perquè clar
el concepte de la ciutat educadora
precisament el que t'està dient
és que
qualsevol de les activitats
que tu puguis fer
una activitat cultural
quan fem uns tallers
o quan fem una exposició
també estaves educant
perquè estàs
jo què sé
posant uns coneixements
a l'abast de la gent
i difonent cultura
això és ciutat educadora
també
per tant la ciutat educadora
no és una cosa
que s'hagi de treballar
només des de l'àrea d'educació
que ho tenim
perquè
nosaltres
treballem diàriament
a través de l'organització
que hi ha mundial
és que
fer un jardí
o fer un parc nou
també
és ciutat educadora
depenent de com el pensis
i com el facis
el que sí que té clar
la ciutat educadora
és que vol
sempre que pot
fer que la ciutadania
i la població
intervingui de manera directa
i sí que
a vegades hem intentat
des d'educació
a través del concepte aquest
de ciutat educadora
intervenir en processos
de participació
amb la ciutadania
perquè també la ciutadania
es faci seva al poble
etcètera
vull dir que
clar
és un concepte
tan global
que dir que
des d'educació
només fem coses
fem moltes coses
tenim elements concrets
com el Dia Internacional
com la participació
en aquesta xarxa
internacional
però també
per exemple
el projecte educatiu
de ciutat
el PEC
era precisament
com materialitzàvem
el concepte
de ciutat educadora
al municipi
i ho vam fer
de manera participada
que van participar
més de 100 persones
van sortir 4 projectes
que s'estan posant en marxa
un d'ells
del que hem parlat
fa 5 minuts
el de participació
d'infants
i això ho renovarem
això tenim ganes
de tornar-ho a engegar
tornarem a cridar la ciutadania
tornarem a aparentejar
quin repte té Sant Just
com està Sant Just
actualment
i què podem fer
per seguir
transformant aquest Sant Just
cap a la ciutat educadora
i això sí
com un element concret
que treballarem
des d'educació
sí
però ja et dic
que el concepte
és ampli
i des d'esports
fins a cultura
passant per urbanisme
tot és ciutat educadora
molt bé
escolta'm
just
ja hem parlat
dels dos temes
que volíem comentar
aquí a l'entrevista
sobre
les candidatures
del Consell Infantil
i com s'anava
gestionant
la seva creació
ja falta poquet
per arribar aquest dia
i formar-lo
definitivament
i sobre
les ciutats
educadores
un plaer
haver-te tingut
aquí
just a la fusta
aquest matí
moltes gràcies
a tothom
que vagi molt bé
i que tinguis bona setmana
d'acord
igualment
una abraçada
adeu
doncs ara són
les 11 i 33
avui som 25 de novembre
dia internacional
contra la violència
de gènere
com a tal
el que farem
és repassar
per exemple
alguns temes musicals
que fan referència
a aquesta xacra
i
doncs bé
començarem
amb un tema
d'una cantant
de la
segurament
tots la coneixeu
és la
Rosalén
té una cançó
que s'anomena
la Puerta Violeta
anem a escoltar
aquesta cançó
de la cantant
i després
seguirem
amb altres peces
musicals
referides
a celebrar
a commemorar
aquest dia
de la violència
contra
la violència
contra la violència
de gènere
perdó
som-hi
amb la cançó
de la Rosalén
que es
el monstruo
que es
el monstruo
gris
en la cocina
que lo rompe
todo
que no para
de gritar
amb la cançó
tengo una mano
en el cuello
que con sutileza
me impide respirar
una venda
me tapa
los ojos
puedo oler
el miedo
y se acerca
tengo un nudo
en las cuerdas
que ensucian
mi voz
al cantar
tengo una culpa
que me aprieta
se posa en mis hombros
y me cuesta andar
pero dibujé
una puerta violeta
en la pared
y al entrar
me liberé
como se despliega
la vela
de un barco
desperté
en un prado verde
muy lejos
de aquí
corrí
grité
reí
sé lo que no quiero
ahora estoy
a salvo
una flor
que se marchita
un árbol
que no crece
porque no es
su lugar
un castigo
que se me impone
un verso
que me tacha
y me anula
tengo todo
el cuerpo
encadenado
las manos
agrietadas
mil arrugas
en la piel
las fantasmas
hablan
en la nuca
se reabre la herida
y me sangra
hay un jilguero
en mi garganta
que vuela
con fuerza
tengo la necesidad
de girar
la llave
y no mirar
atrás
así que
dibujé
una puerta
violeta
en la pared
y al entrar
me liberé
como se despliega
la vela
de un barco
desperté
en un prado verde
muy lejos
de aquí
corrí
grité
reí
sé lo que no quiero
ahora estoy
a salvo
así que
así que
dibujé
una puerta
violeta
en la pared
y al entrar
me liberé
como se despliega
la vela
de un barco
aparecí
en un brazo verde
muy lejos
de aquí
corrí
grité
reí
sé lo que no quiero
ahora estoy
a salvo
al just a la fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
hi haurà alguna prensa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
si se l'ha pagat de la seva butxaca
ningú li pot dir
busco sempre
aquella notícia una mica positiva
tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia
si volem veure un d'aquests greus
més de casa
hi ha moltes oportunitats
molt festivals
tu t'equivoques en un penal
en un barça a Madrid
pots quedar crucificat a per vida
tot se solucionarà
amb el temps tot se soluciona
Just a la fusta
vivim Sant Just en directe
cada matí
de 10 a 1
hem escoltat la cançó
de la Rosalén
de la Puerta Violeta
ara anem a escoltar-ne
una altra
ja fa uns quants anys
concretament
per exemple
crec que és del 2012
de la cantant
Bebe
la cançó es diu
Malo
som-hi doncs
que la cançó
que la cançó
una noche fria
no lo acabas
con sucio
y a ginebra
el miedo
ya me recorría
mientras cruzaba
los deditos
tras la puerta
tu carita
de niño guapo
se la ha ido
comiendo el tiempo
por tu vena
y tu inseguridad
machita
se refleja
cada día
en mi lágrimita
un desaceler
una vez más
no por favor
que estoy cansada
y no puedo
con el corazón
una vez más
no mi amor
por favor
no grites
que los niños duermen
Una vez más, no, por favor, estoy cansada y no puedo con el corazón
Una vez más, no, mi amor, por favor, no grites que los niños duermen
Voy a volverme como el fuego, voy a quemar tu puño de acero
Y del morado de mi mejilla sacálgalo pa' cobrarme las heridas
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres
El día es gris, cuando tú estás y el sol vuelve a salir
Cuando te vas y la penita de mi corazón
Yo me la tengo que tragar con el fogón
Mi carita de niña linda se ha ido envejeciendo en el silencio
Cada vez que me dices puta se hace tu cerebro más pequeño
Una vez más, no, por favor, estoy cansada y no puedo con el corazón
Una vez más, no, mi amor, por favor, no grites que los niños duermen
Una vez más, no, por favor, estoy cansada y no puedo con el corazón
Una vez más, no, mi amor, por favor, no grites que los niños duermen
Voy a volverme como el fuego, voy a quemar tu puño de acero
Y del morado, de mi mejilla, sandálvalo, pa' cobrarme las heridas
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres
Voy a volverme como el fuego, voy a quemar tu puño de acero
Y del morado, de mi mejilla, sandálvalo, pa' cobrarme las heridas
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres, no se daña quien se quiere, no
Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres, malo eres, porque quieres
Malo, malo, malo eres, no me sigue, que me duele
Eres débil y eres malo y no te pienses mejor que yo ni que nadie
Y ahora yo me pumo un cigarrito y techo en el corazón pito
Porque malo, malo, malo eres tú
Malo, malo, malo eres, sí
Malo, malo, malo eres siempre
Malo, malo, malo eres
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramobineu, sisplau
Una mirada al passat sense nostàlgia
Amb la millor música dels anys 20 o 50
O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern
Lo antic és millor