El que fem a aquesta hora, quan va ser un minut d'un quart de doze,
és parlar de llibres, perquè avui es presenta a Cal Llibreter,
la novel·la Els dies sense glòria.
Serà una presentació que es farà amb l'autora Silvia Alcántara
i aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per parlar una mica d'aquesta, la seva tercera novel·la,
aquesta història, aquest dels dies sense glòria,
que és una història que explica una mica la història d'una generació
a través d'un personatge, del personatge de la glòria.
Sí, de la glòria i del seu verit.
Més aviat jo diria a través del matrimoni,
que són la família, amb els fills,
i també vaig una mica enrere una mica els pares,
d'on venen aquest matrimoni.
Per tant, agafem tres generacions.
Exacte, o sigui, tota una família.
Comença el 1930 i acaba el 2003.
Per tant, exacte, són de generacions,
tota una família ben sencera.
Tenies clar que volies fer una història que passés
per aquestes generacions diferents,
que fos en format que repassés totes generacions
que poden ser tan diferents, o t'hi vas anar trobant?
Sí, sí, aquesta ja era la meva història.
Ai, vull dir, la meva idea.
Jo quan vull escriure una novel·la, quan m'hi poso,
la primera pregunta que em faig és aquesta.
De què vull parlar?
Doncs volia parlar d'una família.
Així és com el Ló de Colònia parlava d'un món,
d'un món tancat i el que passava dins d'aquell món,
i el vaig reduir en els anys que jo hi vaig viure
o que jo recordava que eren de l'any 52 fins al 64.
En aquest cas concret, no.
Volia fer, no un repàs de la història,
que la història més o menys ja la vivim, ja la sabem,
i si no, fins i tot en el Google,
només que facis una consulta,
t'assabentes de tot el que passa.
No, volia fer el repàs de la nostra generació, diríem,
però a través d'una família
i no tant parlar de les coses que passaven,
sinó de veure com les vivia aquella família,
com les patia i com les gaudia,
a través dels sentiments.
Sí, que els fets són com el teló de fons,
però no són tan importants, no els fets?
No, en absolut, en absolut.
Passen com una pinzellada molt suau,
gairebé ni es nota.
Potser ho has d'endeminar una miqueta
a través del que passen, del que viuen
i com conviuen aquesta família.
Exacte, per tant, doncs,
tenies ganes d'endinsar-te en les trames familiars
que moltes vegades són molt potents, no?
Exacte, si no, no, les trames familiars
i també a través dels sentiments,
de l'emoció de cada persona,
d'això que he dit,
de com ho pateixen i com en gaudeixen,
també, perquè, esclar, amb tants anys
i la colla de la família,
que són el matrimoni amb dos fills que tenen,
però també es veu una mica
d'on venen aquest matrimoni,
o sigui, es veu una mica la història dels pares,
doncs, n'hi ha moltes de coses
que poden gaudir i patir, també.
Hi ha de tot, com en totes les famílies.
Un dels temes, em sembla,
que és el pas del camp a la ciutat, no?
També.
També.
Aquest és un altre tema
que, per lògica, ens el trobem.
La immigració.
Però, en aquest cas,
jo no volia explicar la immigració
de la gent que van venir de províncies
ni tampoc d'un altre continent,
sinó la mateixa immigració
que vam viure la gent de casa nostra.
Interna, eh, per tant?
Sí, de la gent que van venir de viure,
que vivien al camp,
que al camp va arribar un moment
que no els donava per viure,
potser degut, també,
a la política que es va portar durant uns anys.
Ara sembla que la gent
se'n recorda més del camp,
però va dur uns anys
que treballar al camp
era una cosa que no li donava importància.
I els que vivien del camp
i els que se l'estimaven, a més a més,
veien com els seus fills allà no hi tenien futur.
I la majoria de gent,
tot i estimant el que tenien,
ho van bé de deixar,
van bé d'abandonar
per anar-se'n a viure amb personatges.
És que, esclar,
haurem de deixar a casa nostra
aquesta casa dels pares i els avis
amb aquestes parets tan gruixudes
de pedra macissa
i ens haurem d'anar a la ciutat
a viure en un pis
amb de totxos i de renda limitada.
Aquesta és la sensació que tenien.
Que no se n'anaven alegrament
en un altre lloc,
sinó que hi havien d'anar per força
perquè sentien
que era pel futur dels seus fills.
I llavors ja veurem
si la van encertar o no,
però això és una cosa
que, esclar,
s'ha de llegir la novel·la.
Exacte.
Sí, sí.
No ho desvetllarem tot.
El títol és
Aquest els dies sense glòria
i la protagonista és la glòria.
Sí, crec que és un encert,
no?,
així com a idea.
No sé si
va venir de sobte o...
La glòria,
o sigui,
els dies sense glòria
es ve donat
una mica,
esclar,
també pel...
La protagonista es diu glòria,
però jo poder...
Vull dir que
aquesta novel·la
va ser...
és l'única
fins a totes les que he escrit ara
que quan començo
no sé quin títol
li he de posar.
Com que era conscient
que volia parlar
de moltes coses,
tampoc no sabia
cap on em portarien,
perquè ja dic
que jo em deixo portar molt
pels sentiments
dels protagonistes,
doncs no sabia
tampoc exacte
què els hi passaria.
I la vaig començar
sense títol.
Un cop vaig tenir
la novel·la acabada,
em vam parlar
doncs amb l'editor,
a veure quin títol
li podem posar
per tot aquest recorregut.
jo estava una mica
com encara confusa,
no li sabia trobar.
I parlant amb l'editor
va sorgir aquest títol.
I a partir d'aquí
jo me'n vaig enamorar
del títol aquest
i em van sorgir
molts altres títols,
però jo ja vaig dir
no, ha de ser aquest.
Perquè no només
perquè la glòria
la protagonista
es diu glòria,
sinó perquè
això,
vivim amb tants anys,
vivim moments
de glòria
i moments
que no són
de tanta glòria.
Però vivim
el que ens toca viure.
Exacte,
llavors
m'ho lliga tot,
no?
Per-se dir que és un títol
d'aquests
que de primera
sembla roger.
Sí, sí.
Vas publicar,
ara deies
el d'Esobredo de Colònia
ara fa set anys,
no?
Set anys,
set.
El 2009,
i que va ser
la teva primera novel·la
publicada, no?
Sí, sí.
va tenir molt d'èxit
de públic,
de crítiques,
va fer després
aquella adaptació,
ara vista
amb certa distància,
et va sorprendre
tot plegat
com ho va gestionar?
Sí,
que sorpresa,
esclar,
era inimaginable,
una primera novel·la
d'una persona
que ja tenia
65 anys,
que més aviat
se'ls mira,
mira,
ara explicarà
les seves batalletes,
una iaia
que ens explicarà
les seves batalletes.
I esclar,
jo havia viscut
en una colònia
i després
em vaig adonar
que, esclar,
que era una cosa
que el món
de les colònies,
que era el meu,
que era el que jo recordava,
doncs,
era un món
que havia desaparegut ja.
I esclar,
això des d'un punt
de vista literari
té com un cert encant
parlar d'un món
que ja ha desaparegut.
Però jo el vaig fer,
doncs,
perquè eren els meus records,
que no em podia imaginar
de cap manera,
és que,
va despertar
els records adormits
de tantíssima gent,
perquè les colònies
i el món industrial
realment forma
una part molt important
del nostre país
i en el seu moment
va ser la salvació
per moltíssimes,
moltíssima gent.
I esclar,
això va reviure,
va fer reviure records
i fins i tot
ha despertat ara
un interès
pels que no ho van viure,
per tant,
que es van juntar
una colla de coses.
Els que ho recordaven
i els que no ho sabien
i va ser,
va fer un esplat tremendo,
vull dir,
important i inesperat,
sí,
i tant.
Clar.
després d'aquella primera novel·la
et va costar tornar a escriure,
tornar a...
o sigui,
dir,
va,
doncs hi torno,
tenies molta pressió?
No,
no,
no,
no,
no.
A veure,
és que jo,
per una banda,
aquesta va ser la primera novel·la
publicada,
però jo ja en tenia una altra
que la tenia molt avançada,
que en algun moment
van coincidir
i van anar juntes,
que era la Casa Cantonera.
La Casa Cantonera
jo n'estava molt contenta,
molt satisfeta,
molt orgullosa,
per dir-te que és la novel·la
amb la que jo m'he trobat
a mi mateixa,
amb la novel·la que em va dir
Sílvia,
vas bé,
has triat un bon ofici.
Llavors,
com que tenia aquesta novel·la
molt important per mi,
doncs a mi no em va fer cap por
al cap de dos anys
que publiquessin
la Casa Cantonera.
Llavors ja,
la tercera,
que és aquesta,
els dies sense glòria,
els dies sense glòria
sí que ja m'ho vaig de replantejar,
després,
perquè la Casa Cantonera
també va tenir
en el seu moment molt èxit
i va estar molt ben tractada
per la crítica,
molt,
molt,
em va donar
moltíssimes satisfaccions,
també.
Potser no tanta popularitat,
perquè hi ha la duia
de l'olor de Colònia,
però des d'un punt de vista personal
moltes satisfaccions,
també.
Doncs,
llavors sí que vaig dir,
després d'aquestes dues,
què?
però, esclar,
a mi em passa
que quan acaba una novel·la,
com que em deixa
molt aixerraïda per dins,
de seguida
jo ja m'esforço
per trobar un altre tema,
perquè la que m'ha fet companyia
fins aquell moment,
em refereixo als personatges,
doncs,
pugui continuar gaudint
d'aquesta companyia.
I de seguida
ja em busco una altra
i això és el que vaig fer.
Llavors ja,
esclar,
han sigut cinc anys més,
perquè fa cinc anys
que va sortir
la Casa Cantonera,
han sigut cinc anys,
doncs,
de lluita,
de treballar,
de treballar-hi molt,
m'ha costat esforç,
sí que costa esforç,
tot costa molt esforç,
perquè són uns personatges
molt profuns,
vaig molt a l'arrel,
a dins,
al fons de tot,
dels personatges,
i això representa,
doncs,
un bé de donar molt
i bé de treure'm molt
de mi mateixa.
Jo em gaudeixo molt
escrivint,
però també pateixo molt
i, esclar,
costa,
costa d'anar fent.
Però jo faig
el que sé fer
i el que puc fer.
Llavors,
aquesta preocupació de
que em sortirà,
si he de ser sincera,
no la tinc,
no la tinc,
em centro molt
en el que estic fent
i penso,
bé,
el que surti,
doncs,
ja sortirà.
Tot i això,
les crítiques que hi ha hagut
fins ara
dels dies sense glòria
són força bones,
no?
No sé si les vas llegir
i se les segueixes,
però ho deixen molt bé.
Fantàstic.
Des de fins ara,
les que han sortit,
jo estic contentíssima,
contentíssima.
Saps per què estic tan contenta?
Perquè veig
que els que l'han llegit
van al fons
allà on jo he anat
i allà on jo he treballat
i el que jo volia dir
ho han captat perfectament.
I això és una satisfacció immensa
per un que escriu.
Per un que escriu
veure que
el que tu volies dir,
que allà on tu volies posar la força,
ho han captat
i ho han vist,
això és extraordinari.
Estic molt contenta.
No, no, exacte.
És que senyal que funciona
i suposo que també,
no sé si ja has anat rebent
comentaris també
dels lectors.
Sí, clar, exacte,
també, també.
Moltíssims lectors
ja l'han llegit
perquè, clar,
com que va sortir
abans de Setmana Santa,
molta gent se la van portar
per Setmana Santa
i molta gent ja
després de Setmana Santa
em va dir els més coneguts,
els que em tenen
una mica de confiança
o ens coneixem,
doncs molta gent ja m'ho ha dit
i no sé si el que no li ha agradat
m'ho ha dit,
això no ho sé,
però que tota la gent
que s'han posat en contacte amb mi
m'ho han dit
que els hi havia agradat,
sí, sí, sí, jo feliç,
clar, feliç, molt feliç.
Suposo que avui seràs a Sant Just
a les 8 del vespre
en aquesta presentació.
Sí, sí, sí.
I has estat aquí a Sant Just
a aquest llibre té?
Jo no, mira,
per una colònia,
com que vaig anar
a tantíssims llocs
i va ser amb tant,
amb un parell d'anys,
que representa que jo
vaig conèixer més gent
amb aquells dos anys
que amb tota la vida.
i que ho vaig conèixer
ja amb una edat
que saps què passa?
Que la gravadora,
la gravadora de la memòria,
que ja comença a fallar una mica.
Llavors,
no ho podria dir.
A mi,
si a mi algú em diu
si ja havies vingut,
doncs li diré que sí,
potser quan vingui
potser me'n recordaré,
però ara en aquests moments
no t'ho sabria dir.
Doncs en el cas,
avui,
jo diria que tampoc,
perquè també diré,
em sembla que des d'aquí a la ràdio
almenys no em sona
que n'haguessin parlat,
però no se sap.
En fi,
en tot cas avui,
qui vulgui descobrir-la
la trobarà a les 8 del vespre
en aquesta presentació
que el llibre té
i m'imagino que per Sant Jordi
també seràs a Barcelona,
no?
Sí,
jo no sé,
jo el Facebook
ho he penjat,
he penjat els horaris
i tot arreu on soc.
Exacte.
Perquè el Facebook
sembla que és
un element
que es fica
per tot arreu
quan no te n'adones
i et salten les notícies
per tot,
no saps ni d'on venen
però salten.
Exacte.
El Facebook
envaeixi la casa de tothom,
em sembla.
doncs he pensat,
doncs ho poso al Facebook
per si algú li interessa
doncs soc allà.
I com el vius al Sant Jordi?
El disfrutes?
El pateixes?
Perquè hi ha escriptors
que ho...
Hi ha de tot, eh?
Una mica?
A veure,
jo dintre de tot
soc una persona novella,
encara que tingui una certa edat
soc novella
perquè n'he viscut
ja uns quants
a Sant Jordi's
però a mi m'agraden molt.
jo el fet de veure
la gent que compra llibres,
que es dedica a llibres,
jo penso que és tan fantàstic
un dia que dediquin els llibres,
la llàstima és que no en facin
tres cops a l'any
almenys de Sant Jordi's.
Es podrien inventar
una altra cosa semblant
i que hi haguessin més dies
que incitessin a la gent
a comprar llibres
perquè és el que fa falta a tothom.
Jo estic encara una mica
en contra
de posar-les a dins
de la maquineta aquella
i llegir-los.
A mi m'agraden els llibres,
m'agraden.
Encara que dius
és que em tinc la casa plena,
doncs molt bé.
Jo també tinc la casa plena
de llibres
i m'encanta tenir-los
i mirar-los
i tenir-los
dedicats per l'autor
i cada cosa
et porta un olor diferent
i un record diferent.
Això no t'ho donarà mai
una màquina.
És veritat,
totalment,
totalment.
Però, esclar,
les coses canvien
però, bueno, mira,
mentre els que siguem aquí
hem viscut altres coses,
si estem d'acord
ho hem de reivindicar.
Exacte,
i el Sant Jordi es manté,
per tant,
alguna cosa o altra
sí que funciona.
I la rosa,
l'olor de la rosa
i l'olor del llibre,
això no ho trobes
a dins de les màquines.
Està clar.
No, no, no,
totalment d'acord,
totalment d'acord.
I tampoc en tinc cap.
El Sant Jordi al 100%.
Exacte,
doncs avui,
dos dies abans de Sant Jordi,
a les 8 del vespre,
que el llibre té,
Sílvia Alcántara,
amb la novel·la
els dies sense glòria.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins a l'altre.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
You don't understand nothing,
but don't worry,
the radio show
is in catalan.
Després de Sant Jordi,
qui torna
és el programa Talismà.
Diumenge,
a partir de les 7 de la tarda,
enganxa-te a la ràdio
a escoltar el bàsquet.
El senyor masculià
rep l'esparreguera
en un partit clau
per l'ascens.
Viu el programa
a la sintonia
de Ràdio Esvern
amb tot l'equip
del Juguem a Casa,
diumenge,
a partir de les 7 de la tarda,
senyor masculià,
esparreguera.
Vé-te aquí
una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat.
Es podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Aquesta és
la setmana
de Sant Jordi.
Per a tot arreu
sentireu
la llegenda
de Sant Jordi.
Nosaltres
us explicarem
una llegenda
que us recordarà
la que ja coneixeu,
però diferent.
Segur que us agradarà.
Eh,
no us en descuideu.
El dijous
a les 8
la podreu sentir sencera.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després,
internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015.
Ràdio Desvern.
Cada dia
més a prop teu.
Ràdio Desvern.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Cadant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
A la fusta.
A la fusta.
A la fusta.
Iu i iku.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'aigua que diuen
l'aigua és vida
El Carles ens deia que ara ja pararà
de fet ens ha dit que a les 12 pararia
i mira s'ha avançat i tot
i demà farà sol però que a dissabte
tornarà a ploure un moment o altre
diu que a la tarda
pot menys que hagi donat temps de vendre
els llibres i les roses
Això deien els de TV3
perquè si diuen una altra cosa
se'n pipen els llibres
a dir no, no
que al matí estarà bé i a la tarda es complicarà
Tenen que dir el que la gent espera que diguin
no el que ells preveuen
Sí, no ni tant ni tant
Han de ser molt polítics
És que a més a més
tingues en compte la feinada que es representa
treure les carpes al carrer
Els llibres
A mi la inversió
A mi la inversió
A mi la inversió
A mi la inversió
A mi la inversió
Escolta'm
A mi és una diada
És una diada espectacular
És una diada bonica
Això han de contentar a tots
i dir que el dia està així
que possiblement que no
que a la tarda
possiblement
però
Ja, ja
Està així
Un any
Que ells no vinguen espals
Stand-by
Que no vinguen espals a ells
Està bé
És un any que ells
o és un dia a l'any que ells
tenen el puntat
de fer
una certa
Bueno, és el dia del negoci
Els que compren llibres
per una estanteria
per veure
Doncs dius
Mira, avui el comprem
i així ja
Ens queda bé acabant-nos
Un a l'any
Fent un a l'any
Un a l'any
No hace daño
Vull que a casa
quan no sobra el dinero
que ahora hace un tiempo
que no sobra tanto
Sobra menos
Arribàvem a casa carregats
Ja teníem un
També què passa, perdona
Sí
Hi ha un moment que no tens espai
I què fas?
No compres
Perquè on te'l poses?
Més amunt, més amunt, més amunt
No hi cap
Jo, saps què m'ha passat a mi?
Com ara em fa molta por
pujar-me a l'escala
Tinc tota una sèrie de llibres
que vaig posar
dels que no es llegeixen
tan seguit
Sí
Que no puc arribar
ni per treure la pols
T'has d'enfilar amb una escala
Sí
No, no
No vols
No, no
No vols
Quedaran
Quedaran
com la líquia
Quan d'això
quan el meu fill
tingui un moment
Sí
Que bé
Que bé dices
Que te'ls baixi
Sí
Sí, llavors
T'hi acabant de dir un llibre
que va d'enfermeres
I una d'elles
Ostres
És de l'Hospital de Sant Pau
Ah
Que treballen allí
Treballen allí
aquestes infermeres
I està molt bé
perquè no és un llibre típic
que llegeixi de sèrie negra
Ni de sèrie política
sinó és un llibre
No, això no és de sèrie negra
Tampoc
No, no
Molt actual
És molt maco
Molt maco
I hi ha una infermera d'aquestes
que té l'adèria dels llibres
es trastorna una mica
i té una casa de 70 metres quadrats
que ha tret hasta en mobles
Perquè la meitat de l'espai
els mobles els formen els llibres
i fa buig en els llibres
per a fer el mar
i tota la casa
el passadís
tot són llibres
Tot ple de llibres
És el que parlem
que això, clar
que el llibre ocupa tant
l'invent de l'ebook
és molt bo
però, clar
les editorials
com no saben com fer negoci
amb això
no ho estan potenciant
Vols que et digui una cosa?
Jo ara quan veig els crios
Jo prefereixo el llibre
Ja, val, val
Maudela també et diu el mateix
però el futur és el futur
i jo quan veig aquests nois
encara arrossegant
unes motxilles
aquí darrere
de 10 i 12 quilos
Quan ho tenen tota la mà
Que els cauen darrere
quan ho poden tenir en l'ebook
Però per què hem de portar-ho
Estem fent víctimes als crios
Però per què hem de portar
tots els llibres
tots els dies
No, tampoc
Tots els llibres no es porten
Diuen que sí
Sí, sí
Sí que es porten
O per el meu no
Si ara ja no
No ho sé
Hi haurà alguna escola que no
però en general
segueix el drama
Jo he llegit un sol
Només un llibre amb la tablet
Un llibre
I francament
Jo el trobo molt pesadet
Sí, no és el mateix
Jo el trobo molt pesadet