I aquesta hora parlem dels divendres als parcs,
perquè aquest divendres torna aquesta iniciativa
que ja fa un parell d'anys que es fa
i que durarà tres divendres més.
Tots els divendres d'aquest mes de maig
s'organitzen aquests divendres
amb diferents activitats als parcs.
Organitzat o plegat la xarxa 06
i per això ara en parlem amb la Dèlia Risques.
Molt bon dia, Dèlia.
Hola, bon dia.
Hem parlat que en altres ocasions
i far-la també en poc per directora de l'Escola de Barcelona-Marrex,
però també des de Marrex formeu part de la xarxa, no?
Sí, sí, sí.
I per tant, formeu part i organitzeu aquesta iniciativa
que és la de divendres als parcs.
Ara dèiem que ja fa un parell d'anys,
no sé si o més, que s'està fent.
Sí, sí.
Més ja, eh?
És a dir, ho he dit una mica massa poc.
Ho he deixat curt.
Però és una activitat que torna cada any, no?
Durant més o menys el mes de maig
i que una mica la idea és sortir al carrer, no?
Sí, la idea és...
fer diferents propostes
a diferents parcs de Sant Just.
Jo crec que el projecte també ha anat canviant.
Al principi era un projecte molt més extens
amb dates
i que cada divendres es feia un lloc diferent.
I ja fa dos anys,
aquest és el tercer,
que l'ubiquem tots els divendres al mateix espai,
una mica perquè ajuda les famílies a situar-se, no?
No han d'anar canviant cada divendres de lloc.
Per tant, ara ja serà a la plaça de la Pau, eh?
Tots els tres divendres.
Sí, serà a la plaça de la Pau, sí.
I l'idea una mica aquesta és poder sortir al carrer,
poder compartir una tarda de joc
amb infants com amb les seves famílies,
poder visibilitzar també els nens i nenes
mentre juguen,
mentre fan les diferents propostes que se'ls ofereixen.
i es fan diferents coses, no?
Es fan diferents propostes una mica
perquè durant aquesta tarda
tothom pugui anar aprovant activitats diferents, no?
Sí, es fan diferents coses
des de diferents entitats o serveis
que proposen compartir alguna activitat
o alguna proposta amb els infants aquella tarda.
Hi ha algunes activitats que són
durant els tres divendres,
és a dir, que es fan els tres divendres,
que són estables,
i després n'hi ha d'altres
que canvien cada divendres.
Per exemple, la Sole
ha fet un taller
que es diu Transparències de quin color vol ser
i ve un dia, ve el dia 27 de maig
i el dia 13 venen de la Tutuguri
a fer un taller de cirt,
venen a explicar contes
cada divendres persones diferents,
l'AMPA de Marrex també hi participa,
una mica depèn de l'ambitat o el servei,
doncs ve un divendres
o fa activitats per tots els tres divendres.
Per tant, hi ha una mica aquesta opció
de la part estable
i després la part que cada divendres sigui diferent.
Sí, sí, sí.
A quina edat s'adrecen els divendres als parcs, Dèlia?
Bona.
A quina edat s'adrecen?
S'adrecen als nens de totes les edats.
A vegades pensem que
perquè la proposta s'organitzi des de Marrex
i és una proposta que potser fem aquí
amb els nens a l'escola,
que, per exemple, nosaltres proposem
fer experimentació en farina i arròs
i el que ens demostra tots els anys
és que hi ha nens petits fent-la
perquè són activitats que ells poden fer
però que hi ha nens de 10 o 11 anys
que també s'hi posen.
Bé, jo crec que el joc
no està acutat en una edat.
És obert a nens i nenes
de totes les edats.
I la idea, per tant, també és que puguin barrejar-se
entre ells, entre diferents edats, m'imagino.
Sí, a més d'això també observar les relacions
que generen entre ells
amb aquestes propostes, no?,
amb nens de diferents edats,
com els nens més petits miren els més grans
i intenten fer el que fan ells
o els nens més grans els ajuden, els més petits, no?
Vull dir que es generen també relacions
de nens grans i petits
que són molt boniques.
Clar.
I que, segurament, sí que, evidentment,
poden passar en qualsevol altre moment,
però que una proposta així concreta, no?,
de dir, mira, aquest divendres hi haurà tot això aquí al parc,
és una bona manera, no?
Bé, és una bona manera.
També és una bona manera
que les famílies puguin veure-ho, no?
Com que hi són presents,
estan amb els seus fills i les seves filles,
també poden observar què fan, no?
I això també és, per elles,
jo crec que és com molt positiu, no?,
poder compartir també amb els infants aquest espai,
no tant que ells juguin amb els infants,
sinó també de veure què fan, no?,
i el que són capaços de fer.
Es sorprenen en moltes coses, no?
Moltes vegades et diuen,
ostres, mira què està fent, no?
No m'ho imaginava, no?,
que es posaria a fer això,
vull dir que per ells també desconeixen coses
dels seus fills i filles
que també és molt interessant.
Doncs, exacte,
o sigui, que és una...
Hi ha la part també de les famílies, no?,
de poder-se...
Entenc que ells no faran el mateix,
però que també ho veuen
sense que hi hagi, doncs,
que siguin només els fills jugant
i ells a un altre cantó, no?
Sí, a més,
també genera relació entre els adults,
perquè estan asseguts
al costat d'on els seus fills i filles estan jugant
i seu a maria de les famílies
i també parlen
i es relacionen
i comenten
el que les criatures fan,
vull dir que també genera
relació entre els adults,
no només entre els infants.
Quant temps fa que es fan
els divendres als pares, Délia?
T'he dit un parell d'anys
i ja m'has dit que no ha quedat més, eh?
Sí, jo crec que aquest és el cinquè,
o sigui, t'ho estic fent una mica de memòria.
Déu-n'hi-do, doncs.
Sí, sí, sí.
Es va fer dos anys,
com et deia abans, eh?
Fent-ho cada divendres a un parc diferent
i un projecte era una mica diferent
i aquest és el tercer any
que s'ha concentrat
en tres divendres
i a un parc només.
Llavors el que anem fent
és canviar de parc cada any
una mica també perquè
que s'itinaran en aquest sentit
també és positiu
perquè hi ha nens
que sempre van a jugar
a la plaça de la Pau,
per exemple, aquest any
i que aquest any s'hi trobarà.
Aquesta proposta
i l'any passat
se la van trobar a la plaça Maragall
i l'anterior era aquí
davant de l'ambulatori
del casal de joves.
Vull dir que, bueno,
està bé.
Hi ha famílies que venen
perquè hi és la proposta
i hi ha famílies que se la troben, no?
Que passen pel carrer
i ho veuen
i s'hi queden, no?
I això també està bé.
I per tant també
us poden conèixer, no?
Us poden conèixer, doncs, el que es fa.
Clar, i la imminent, no?
Dius, ostres,
allò on vam anar, no?
Doncs tornem a anar una altra vegada
encara que no es faci al parc
que anem habitualment.
És veritat que cada cop
la sensació que tenim
és que s'hi sumen més famílies.
La idea, l'origen de tot plegat,
com va ser?
Decidir, doncs,
arribar a conèixer més gent
o com ho vau fer, Dèlia?
La idea va ser treure...
És a dir,
poder mostrar
quina era la infància
que nosaltres en teníem, no?
Des de la xarxa,
un infant capaç
que necessita jugar,
que necessita
que els acompanyem,
però que sense que estem
dient de què han de fer.
Era mostrar tot això
i la millor manera
per fer-ho, doncs,
era a través
de les propostes de joc.
i era una...
És un projecte comunitari,
és a dir,
la idea també
era que pogués participar
tothom que volgués.
Uns anys han participat
unes entitats,
uns altres anys
unes altres,
hi ha entitats
que participen cada any,
una mica també
depèn de...
La idea era
poder-ho fer entre tots,
que fos un projecte
molt comunitari.
I esteu contentes
de com funciona?
Molt,
la veritat és que molt.
l'any...
Jo crec que hem anat
com veient
com anava creixent,
no?
Aviam aquest any què tal,
però hem anat veient
com el projecte
ha anat creixent,
com la gent ja et pregunta
quan és allò dels dies?
Quan es fa, no?
Sí.
Llavors també,
bueno,
vas veient com es consolida,
no?
I, ostres,
també és molt bonic.
I quanta gent
pot arribar a participar
o calculeu que participarà,
per exemple,
aquest divendres?
De infants i famílies?
Sí.
No sabria dir-ho.
L'any passat va ser...
va haver-hi moltíssima gent
a la plaça Malagall.
Jo crec que un divendres,
no ho sé,
no soc capaç de...
De calcular-ho, eh?
No soc capaç,
però hi havia moltíssima gent.
I va haver-hi un dia
que va fer més mal temps
i potser va ser el dia
que va quedar com més...
La gent venia molt abrigada,
però la gent marxava ràpid
perquè realment feia molt vent,
molt, molt fred,
però els altres dos divendres
que feien molt bon dia
va ser com un èxit important.
Sí, sí.
En cas que demà
s'espatlleix el temps a la tarda,
teniu pla B
o si no,
o si plou,
se sorpèn?
Tenim pla B,
perquè llavors ja no serà igual.
No és el mateix,
que a ganes un parc.
Claro,
la idea és,
com que estem molt a prop
de l'equipament de la vagoneta,
si plou el que faríem
és fer aquelles propostes
que puguem
perquè no totes
les poden fer a l'interior,
doncs traslladar-les
a la vagoneta.
Tot i que entenem
que no és el mateix
i que tot no es podrà assegurar,
és a dir,
totes les propostes
no les podrem fer.
hi ha algunes pensades
només per l'exterior.
Clar,
clar,
clar.
A veure si s'aguanta,
doncs,
a la tarda.
Clar,
tot comença de cinc,
no?
Més o menys és l'hora de trobada,
que és també quan surten
els nens a les escoles i això.
Sí.
I fins a quina hora durarà,
Adèlia?
Doncs mira,
normalment durarà dues hores,
una cosa així,
les set,
o així,
a les set ja
les famílies també,
els infants ja
han jugat una estona,
les famílies ja comencen
a recullir,
cada any a les set,
més o menys,
comencem ja a recollir
i podrem les coses
pel següent dimens.
I demà amb l'activitat,
a més a més,
especial de Tutuguri,
no?
Has dit abans?
Sí,
demà fa un taller de circ
des de la Tutuguri.
Molt bé.
Per tant,
doncs,
abans de...
Està el programa,
crec que està penjant
a l'Ajuntament
i s'ha repartit
a totes les escoles,
per tant,
en principi,
tothom
pot estar a dir.
Exacte,
pot saber ben bé
el que hi haurà fixa
i el que també es farà especial,
aquest divendres,
que és demà,
doncs,
quan comencen els divendres
al parc d'aquest any.
Serà a partir de les 5 de la tarda
a la plaça de la Pau.
Avui n'hem volgut parlar
amb la Dèlia Risques.
Moltes gràcies,
Dèlia.
Gràcies, Carme.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Merci, bon dia.
Aquest cap de setmana,
la Lliga no es juga a Granada,
la Lliga es juga a Sant Jurs d'Esvern.
Aquest dissabte al Barça
no és l'únic que es juga
al títol de Lliga.
A les 5 de la tarda
a l'Atlètic Sant Jurs
rep el líder en joc
l'ascens
i el títol de Lliga.
El programa Talismà
viurà el partit
amb l'Atlètic Sant Jurs
dissabte
a partir de les 5 de la tarda.
La Lliga
es juga a Ràdio d'Esvern.
Primer van ser les zones.
98.1 FM
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia
més a prop teu.
Just a la fusta
vídeo
1
1
3 minuts i dos quarts de 12
Aquesta hora fem tertúlia amb la Montse Larrea, la Joana Algarra, la Lina, Santa Bàrbara i en Jordi Agulló.
Molt bon dia a tots quatre, què tal?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Per parlar de diferents qüestions, com sempre.
Això mateix.
Una mica de tot, no? Avui més a més fer-me tertúlia.
Us regalo 3 minuts extres.
Oh, sí?
Per recuperar quan ens en prenc uns quants.
Això mateix.
En Jordi m'ha comentat que volia començar parlant de l'acte que hi va haver i a l'Ateneu,
que va organitzar la secció local de l'INAC, va participar al diputat de la CUP, Albert Botrana,
i el mateix justament vam entrevistar-lo també aquí a la ràdio,
i com que el Jordi va ser, va, podríem parlar-ne una mica.
Això mateix.
De tot plegat.
I per tant, endavant, Jordi, què et va semblar?
A mi em va semblar molt didàctic, molt pedagògic.
Vas posar el punt de vista de la CUP, de la situació.
Ells estan apoyant un govern independentista, la primera vegada en la història,
que hi ha un govern independentista.
I llavors els punts concrets que va dir,
jo parlo aquí molt en concret perquè la ràdio es tracta d'això,
és que no solament el govern pot fer la independència,
sinó que la societat civil ha d'estar darrere, mobilitzada.
Molt didàctic, molt clar.
I que també va aclarar que són un govern pluralista,
i per tant, dintre de la lògica de la unió per aquest govern
i per aquest objectiu que és la independència,
que és una cosa molt gran,
que pensen que s'ha de realitzar,
jo també ho penso, que s'hauria de realitzar,
dintre d'això hi ha discrepàncies,
per exemple, ara en els pressupostos,
o ara tal, però això és la grandessa del tema,
perquè és una cosa plural.
La independència no la vol solament l'esquerra,
o el centre, o la dreta.
La independència és una cosa
que abarca a tots els estaments,
i és plural,
i no s'ha de perdre aquesta riquesa.
Això seria el missatge,
però clarament va dir que
l'associació civil està darrere,
mobilitzant-se,
o ells sols s'estrellarà.
Com ho veieu, les altres?
O s'endarrerirà el tema ineternos.
Jo crec que tot això
hauria estat solucionat
si haguessin deixat fer el referèndum.
Home, clar, que això és el que es vol.
Ja està.
Això és el que es vol.
Ja, el primer referèndum,
i ja sabríem per on anàvem.
Sí, sí, si no,
però aquest, clar, o no, és igual,
i tothom, bonament, democràticament,
haguessin acceptat el resultat,
però clar, per això necessita ser democràtic,
i com el govern central de democràtic
no té ni flores,
doncs, esclar, negant-los sempre,
però llavors també aquelles persones
que estan bé de la manera que funcionem,
també haguessin donat la seva opinió,
i ja estava.
I fora, fora compliments.
Després, se sap que es pogut
organitzar,
però no per sota mà,
però anar-ho preparant
per un probable temps a venir,
però de moment ja se sabia
l'opinió del poble,
i ja està.
I en...
que és un dret democràtic,
un dret d'autodeterminació,
i si podia sortir que no,
doncs dintre de deu anys, quinze,
que això s'estableix,
no, no, no,
no cada any,
no cada any,
i cada quatre,
sinó que...
Bé, és el que va dir el Salmon,
el Salmon diu...
i el Salmon diu...
I el Salmon li deia...
Sí, van passar deu anys abans,
no,
van plantejar-ho.
Ha dit que no,
i els paguem una mica més...
I ara, clar,
tornarem,
perquè sabem que comptem
amb uns certs números,
i, segons les circumstàncies,
tornarà a sortir no,
o tornarà a sortir...
o sortirà el sí.
Sí, però això ja...
El que Nadal l'han fet dos cops,
i ha quedat a un punt,
sí, sí, sí,
però valent.
I dintre de cinc, sis anys,
el poden tornar a plantejar.
Això és la democràcia,
la democràcia és això.
Bueno,
simplement ja no volia dir
que això ja comptàvem,
que el problema és que
hi ha un estat autoritari,
a Madrid,
que...
És que no li interessa.
Que li partien d'ell.
Que no li interessa tampoc
que aquesta...
aquesta región,
segons ells,
se separi.
Perquè, clar,
és el 19% del PIB, eh?
O sigui,
que...
Sense bromes, eh?
Són bromes.
Digues, digues.
No, no,
que avui he anat jo
una cosa per a mi,
a l'hospital,
i com els hospitals...