Tres minuts i tres quarts d'una hora del migdia.
A aquesta hora parlem dels Premis Nacionals 2016
perquè aquest any hem premiat a diferents enjustencs.
L'actriu Clara Segura, amb qui va parlar ahir la Penya del Morro,
i també a Josep Maria Aragonès i Rosa Fuster, d'Antaviana Films.
I ara tenim a l'altre cantó del telèfon, a la Rosa Fuster.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Primer de tot enhorabona, felicitats per aquest Premi Nacional 2016.
Sempre és la pregunta obligada, però us l'esperava pel Premi,
i s'ha sorprès rebre'l?
No, que va, ha estat una sorpresa que no ens ho imaginàvem.
Que, en fi, ha estat una notícia molt inesperada.
Ens dona això encara més responsabilitat en el nostre dia a dia
per tirar endavant, per seguir amb la nostra investigació
i amb la nostra empenta per fer possible coses
que, dintre del nostre camp, doncs, són difícils,
que ens donen encara més responsabilitat per seguir aquest dia a dia.
De fet, és un camp, no?
De fet, sou fundadors d'Antaviana Films,
una empresa de postproducció audiovisual i efectes digitals.
A tots ens sona bastant, però potser no sabem ben bé
què és el que es fa des d'Antaviana Films,
però que potser és un àmbit que no reconeix tant,
la feina que es fa en el dia a dia.
Potser sí que en premis concrets, no?,
doncs en els Goy, en els Gaudí o quan hi ha uns premis,
però que no és tan habitual, doncs, reconèixer, potser,
una empresa com la vostra que un director o un actor, no?
Mira, la nostra feina, moltes vegades, el que passa és que
quan està molt ben feta, es normalitza,
es veu que el projecte està bé, però no se sap per què.
I quan la nostra feina, sobretot en el tema dels efectes,
no està ben fet, trontolla, la gent no sap ben bé per què,
però aquell projecte no agrada.
És a dir, nosaltres, per exemple, hem fet aquest any
una pel·lícula amb l'Isabel Coixet,
en la que hi ha molts efectes en els que no es veuen.
Ens naturalitza absolutament un espai,
o sigui, una acció que passa tot el Pol Nord
i la pel·lícula, el rodatge només va estar cinc dies a Noruega,
quan en realitat van ser deu setmanes de rodatge,
que es van fer a plató i que després tot és postproducció.
Llavors, s'integra perfectament els personatges,
el que és l'ambient, el que és tota l'acció que passa a la neu,
però en realitat, doncs, això és tot fet amb efectes digitals.
Clar, clar.
Bé, aquesta és una part de la feina,
l'altra és que tingui tota una continuïtat de color,
tot això és un conjunt d'una feina feta en equip
que fa que tingui un molt bon resultat,
i que aquesta pel·lícula hi ha altres,
o sigui, que en tots els projectes,
la nostra feina en realitat és buscar les eines necessàries
per poder fer això d'una manera fàcil,
d'una manera ràpida,
que, a més a més, econòmicament, doncs, també surti viable, etcètera.
Llavors, es tracta no d'anar a comprar aquella eina
que sigui l'última, no, no,
sinó és buscar aquesta eina,
però acompanyar-la d'altres petits invents,
d'altres petites solucions
que nosaltres ens fem en el nostre dia a dia
per portar a terme més fàcilment
i amb millor resultat la nostra feina.
Clar, és a dir, que realment és una feina,
entre cometes, invisible, no, d'alguna manera,
després, per la majoria d'espectadors
que no coneixen tant?
És una feina que té un component molt tècnic,
però alhora molt artístic,
perquè han de conjugar molt bé.
I, efectivament, t'ho acabes de dir,
és molt invisible, però, sobretot,
el que et vull remarcar molt
és que quan no està ben feta, trontolla,
i llavors es veu de seguida.
No es pot dissimular, eh?
L'art tècnica ha de ser la base, segurament, no?
Efectivament, efectivament, efectivament.
Llavors, bé, el premi, doncs, també,
nosaltres fa molts anys que ens dediquem
a fer això, o sigui, tot el que és la postproducció,
el muntatge i el que és el conjunt de la postproducció.
Llavors, a veure, hem fet moltes feines amb televisió,
amb els millors realitzadors,
amb cinema, també, amb feines de publicitat,
i la tecnologia ha anat evolucionant,
el llenguatge ha anat evolucionant.
I això a nosaltres, què passa?
Que ens dona una empenda perquè no pots baixar d'aquest carro,
però has d'estar sempre molt, molt, molt al dia
i buscant, doncs això, com deia,
la millor solució tècnica i, lògicament,
amb l'evolució artística i del llenguatge
que avui en dia, doncs, també ens exigeix.
Clar, i a nivell digital,
aquesta evolució és cada cop més ràpida, no?
Vull dir que aquesta obligació d'estar al dia,
m'imagino que potser fins i tot, doncs,
ho és més potent en el vostre àmbit
que en un altre, doncs, més de direcció o interpretació, fins i tot.
Ho és, ho és, ho és.
Fins i tot hi ha estudis
que hi ha psicòlegs que diuen
que el tractament de la imatge
doncs ha de ser d'una manera determinada
perquè la gent inconscientment
li agrada més un tipus d'imatge
o un tipus d'imatge que no pas d'una altra
i llavors això, en el fons,
és perquè s'ha tractat d'una manera o d'una altra.
És a dir, que, bueno, que ens toca
estar molt, molt, molt a l'arguai
de totes aquestes evolucions.
Clar.
Podem fer possible això
en un moment en què el mercat és difícil,
que hi ha molta competència,
que hi ha molta competència,
sobretot americana,
i això doncs ho has de compatibilitzar
amb la nostra realitat aquí
i els productors fan el que poden
amb els millors projectes
i nosaltres, des de la nostra vessant
de la postproducció,
hem de fer possible
que tot això es pugui portar a terme.
I bé, doncs a vegades et toca
entrar en projectes
que dius, és tan maco aquest projecte,
l'hem de fer possible,
i ens involucrem, acompanyem
el projecte fins al final.
I això passa molt
amb el tema documental,
que és un camp superinteressant
i que cada vegada, afortunadament,
està més a les nostres pantalles.
És una vessant
que la toquem molt,
que la procurem treballar molt bé,
que no té els mitjans econòmics
que hauria de tenir,
però ens hi hem d'involucrar
i ho fem, i ho fem molt a gust.
En fi, és una mica compatibilitzar
totes aquestes coses.
Clar.
De fet, exacte,
és un tema que està evolucionant,
que el tema de la crisi,
doncs també en aquest sector
i de la necessitat de recursos
és evident,
però suposo que també,
d'alguna manera o altra,
m'imagino que aquesta reinvenció
fa que pugui tirar endavant,
que pugueu tirar endavant
projectes com el vostre.
Efectivament.
Necessitem tenir la sensació
que falta més suport
per un àmbit,
ja pel cinema en general,
però per un àmbit, doncs també,
específicament en la de la postproducció.
Bé, és que la postproducció,
és que passa que,
com és la...
del que és la fase natural
d'un projecte,
és l'últim tram.
Quan arriba a nosaltres,
ja no hi ha diners,
ja no hi ha recursos,
ja estem en la fase final,
però bé,
la veritat és que
nosaltres cada vegada,
sigui pel tema
de les noves tecnologies,
sigui perquè,
doncs també hi ha més cultura
que la postproducció
es resol moltes coses,
la veritat és que
cada vegada entrem abans
en el projecte,
és a dir,
nosaltres ara ja assistim
en el rodatge,
quan moltes vegades
hi ha la lectura
prèvia de guió
i a l'hora de les localitzacions
hi entrem,
i llavors es planifiquen
a l'hora de fer el rodatge
els trucatges
d'una manera més fàcil,
és a dir,
hi ha moltes vegades
que hem de solucionar problemes
que s'han provocat
pel que sigui en el rodatge,
però hi ha moltes vegades
que no,
que són trucatges
que ja formen part del guió
de sortida,
llavors,
si nosaltres assistim
en el rodatge
i els planifiquem
des del nostre punt de vista,
moltes vegades
això representa un estalvi,
representa una organització
del rodatge
d'aquella pròpia seqüència
que facilita
la nostra feina.
No sé si ben bé
t'he contestat
el que tu em deies,
sembla que em deies.
D'alguna manera sí,
però bé,
en tot cas és això,
aquesta part final
i el que implica
ara també
aquesta incorporació
més en tot el procés,
en tot aquest seguiment
no només al final
de la pel·lícula,
sinó amb aquesta participació.
Un premi com aquest,
per tant,
és important,
a banda per a vosaltres
i pel vostre projecte,
és important també
pel sector?
Naturalment,
naturalment,
és que,
a veure,
tenim,
en aquest moment,
les pantalles
estan molt ocupades
per cinema
que no és d'aquí,
costa molt
que una pel·lícula
d'aquí funcioni.
Per desgràcia,
primer es va veure
una pel·lícula americana
i després,
a veure una pel·lícula
catalana
i potser abans
una europea,
però que costa,
que costa entrar
i llavors
és un moment
que,
un reconeixement
al nostre sector,
sobretot a tarda,
fins i tot,
del punt de vista
cinematogràfic
per televisió també,
és un,
és un,
la crisi
ens ha donat
una bufetada
a tot el sector
molt important
que ens n'estem sortint
tots plegats
perquè estem visquent
moments
molt difícils.
Creus que canviarà
a partir d'ara?
A veure,
jo penso que
qui més qui menys
ens estem tots
internacionalitzant
d'alguna manera
i ens estem
arribant
al món.
És a dir,
nosaltres,
per exemple,
en aquest moment
estem fent un projecte
amb la Índia.
Les coproduccions
cada vegada
és un fet
perquè si no,
no hi ha d'una altra manera.
O sigui,
qui no ha sortit
a fora
no se'n surt.
Això està ben clar.
Llavors,
una,
bueno,
com en altres sectors
que suposo que també passa,
bé,
segur tots ho sabem.
Llavors,
el tema
de la internacionalització
és un fet
que t'acompanya
en premi,
home,
és un cop
a l'espatlla
que dius,
vinga,
va,
no puc baixar,
encara més.
Penso que,
i tant,
que ajuda naturalment.
Molt bé,
doncs avui hem volgut parlar,
felicitar-vos també,
doncs,
a la Rosa Fuster
i en Josep Maria Aragonès
per aquest Premi Nacional
de Cultura 2016,
un d'aquests premis
que han anat a parar
amb en Sant Justenques
per la seva tasca
d'antaviana films,
en recerca tecnològica,
en efectes espacials
i a través d'antaviana films,
empresa de postproducció
audiovisual
i efectes digitals.
Moltes gràcies,
Rosa.
Molt bé,
moltíssimes gràcies
per la vostra trucada.
Que vagi molt bé
i fins aviat,
bon dia.
Igualment,
gràcies.