Seguim el Just a la Fusta i surt el Sergi seguida a l'estudio de Ràdio d'Esvern
i entra el Lluís Montfort, que també és l'últim portaveu que ens queda
per donar el seu punt de vista sobre l'1 d'octubre.
Bon dia, Lluís Montfort. Gràcies per haver vingut.
Molt bon dia.
Veiem que aneu guantant i sortint els portadors dels partits avui un dia molt mogut.
Bé, crec que s'entén perfectament.
Sí, sí, crec que avui és un dia especial i ja tots hem mirat d'intentar quadrar les agendes
per poder estar aquí amb vosaltres.
Quina valoració feu des del grup de Movem Sant Just del que va passar ahir,
no només a Sant Just sinó a Catalunya primer, en general?
Bé, nosaltres creiem que la jornada d'ahir es va produir en unes situacions d'absoluta excepcionalitat,
amb una pressió que segurament no eren les condicions ideals per poder realitzar un referèndum
del qual extreuran resultats immediats, però al mateix temps també impressionats
per la determinació de tothom de poder fer efectiu aquesta consulta ciutadana
en relació a l'autodeterminació de Catalunya.
Això a nivell general.
A nivell general, jo crec que també la notícia, com suposo que ha anat comentant,
és l'absolutament brutal repressió per part de les forces de seguretat de l'Estat.
Jo crec que és absolutament intolerable, és una estratègia de terror planificada
que actuava de manera indiscriminada tant a grans ciutats com a pobles petits,
que és quan realment el terror apareix, i això va provocar grans escenes com hem vist
i molt nerviosisme durant tota la jornada, per exemple, aquí a Sant Just mateix.
A Sant Just no hi va haver aldarulls, no hi va haver càrregues policials en si,
però es va viure un clima de tensió?
A Sant Just no hi va haver càrregues policials perquè no devíem entrar en agenda
o es devien endarrerir, però si hagués vingut policia amb l'altitud que havíem vist
hi haguessin hagut aldarulls i problemes molt grans.
Per tant, en aquest punt jo crec que no és atribuïble el fet que la gent de Sant Just
sigui gent cívica que ho són, però també ho són a Sant Esteve de Sarrovires
5 minuts abans que entressin 40 guàrdies civils al col·legi electoral.
Jo crec que la gent, això li ha provocat un estat de nerviosisme,
jo ho vaig viure en primera persona, jo vaig estar a l'escola Montserrat,
perdona, a les escoles, encara compto amb pessetes.
És l'antiga escola Montserrat i allà realment viurà situacions
que ens han posat tots amb molta atenció.
Des del partit de Movem es va anar a votar?
És a dir, els representants de Movem a l'Ajuntament van anar a votar?
Els representants de Movem a l'Ajuntament van anar a votar.
De la mateixa manera et diré que si bé no hi havia cap consigna,
perquè jo crec que tothom ha de fer el que cregui convenient,
i més en un dia com el d'ahir, sí que tothom va voler estar personalment
i perquè ho sentia així i perquè és la nostra manera de ser,
al costat de la gent, a peu de carrer, que és on estem o intentem estar sempre.
Quines perspectives creu que s'obre a partir d'ara?
Què és el que creu que pot passar i com valoreu el que ha de passar
les pròximes setmanes?
Jo, de fet avui anem de parlar amb tot el grup.
Jo estic una mica preocupat perquè no tinc gaire fe
amb que les situacions es gestionin amb racionalitat.
Jo crec que tots avui estem trasbalsats per les emocions que vam sentir ahir
i els calendaris que ens venen, que som precipitats,
crec que s'han de llegir des de la racionalitat i des de la intel·ligència política.
Jo crec que necessitem espais, escenaris, camins que puguem transitar com un sol poble.
Si entrem en grans fractures i divisions, crec que tota aquesta dignitat
que ens hem guanyat aquests últims dies la podríem dilapidar d'una manera massa impulsiva.
Per tant, jo crec que més que mai tothom hauria d'estar reunit.
Hauria d'estar intentant buscar, per una banda, exigir a l'estat espanyol
l'inici d'un espai per poder desenvolupar aquest encaix
basat en el coneixement i en l'exercici de l'autodeterminació
i que els camins de la unilateralitat d'una manera ràpida i sense reflexió
ens podrien portar a una situació que jo ara com ara no m'atreveixo ni a valorar.
Creu que després del que va passar ahir i de l'actuació del govern central
l'espai per al diàleg queda reduït d'alguna manera?
Jo crec que és evident que si expliquéssim el que sentim
cadascú de nosaltres, la desvinculació emocional en relació a l'estat espanyol
no ha fet més que augmentar.
I més si associem una imatge de l'estat espanyol en represor
i com acabem de veure ahir.
També és veritat que no ens podem deixar endur per aquestes imatges
perquè crec que hi ha mecanismes que ens poden ajudar a tirar endavant.
Crec que els diàlegs no es poden considerar mai exaurits.
Si considerem avui en dia que el diàleg està exaurit, llavors és molt fàcil.
Es fa una creació natural d'independència,
automàticament hi ha un terreny en el qual passem a una ocupació militar,
a una ocupació policial i a una lluita urbana al carrer.
Com que això entenc que ningú ho vol,
llavors no hem de deixar mai el diàleg com a impossible i com a inevitable.
Jo crec que s'ha de treballar més que mai per poder,
una vegada per totes, donar una sortida política a això
i que passa per un reconeixement mutu i per un pacte de mínims.
Però què creieu que hauria de passar al costat del govern espanyol
perquè es pugui produir aquest diàleg que de moment no s'ha produït?
Jo crec que al costat del govern espanyol,
difícilment com a govern espanyol pot passar gran cosa.
Crec que tenim un partit popular absolutament embugit,
un partit popular radicalitzat,
de manera patriòtica fins a extrems inexplicables
i que actuen des de la visceralitat.
Per tant, jo de partit popular no n'espero res.
El que sí que n'espero és d'aquells partits
que d'alguna manera creuen que des d'un espai d'esquerra,
un espai obert, es pot arribar a pactar un referèndum,
doncs crec que això s'ha d'explorar al màxim.
I això és el que crec que hem de tirar endavant
i hem de mirar d'explorar al màxim.
La formació política a la qual més o menys estem agermanats,
els comuns, així ho manifesta, són clars i diàfans.
Crec que es poden obtenir suports,
però també crec que no podem parlar només d'Espanya
en relació al partit, sinó que de la mateixa manera
que sempre es comenta que Catalunya
és la mobilització popular la que ha portat aquí.
Jo crec que a Espanya hi ha una mobilització popular creixent
que creuen que s'han d'obrir nous camins
i ho van veure sol i ho van veure a moltes ciutats espanyoles.
Jo crec que d'alguna manera tothom comença a veure
que els camins han de ser diferents,
que les maneres han de ser diferents
i que s'han de bord els problemes des de la política.
Per a les mobilitzacions,
demà hi ha una crida a fer una vaga,
no sé si està convocada a hores d'ara oficialment,
però en qualsevol cas hi ha una crida.
Dóneu suport a aquesta vaga?
Sí, estem esperant que surti del forn,
no sabem si serà un croissant o un tortell.
Però sí que demà hi ha una jornada de mobilitzacions
que s'ha convocat d'una manera a la vista dels aconteixements,
de mobilitzacions que també hem de recordar
que són també en contra de l'onada de repressió
que ha estat feta des del govern espanyol
i que ara hem de veure com es concreta.
Els principals sindicats també estan ara a aquesta hora,
estan enviant comunicats i estem tots pendents
de veure què és el que passarà,
però sí que crec que la gravetat dels fets
es mereix un element simbòlic que és aturar un país.
Jo crec que això és absolutament necessari.
i no és aturar un país per caminar un grau més en la crispació,
és aturar un país per dir
que ja n'hi ha prou, això no és el que volem,
exigim d'una vegada per totes
el poder trobar aquests camins polítics
de manera immediata
que permetin a tothom poder exercir la seguretat de l'autodeterminació
i decidir entre tothom
quin és el marc en el qual volem viure
i conviure, que de fet és el que es tracta,
que és viure i conviure en situacions de dignitat.
Les exaltacions patriòtiques de banda i banda
i les crides a la dignitat de banda i banda
potser que intentem fer-ne aquesta respiració
i mirar-nos-ho des d'alta perspectiva.
Molt bé, doncs moltes gràcies a Lluís Montfort
per haver vingut a parlar sobre el que va passar ahir
l'1 d'octubre, el referèndum de tota determinació
i passar per aquí pel Just a la Fusta.
Moltes gràcies i bon dia.
Molt dia, gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!