Seguim just a la fusta
a aquesta hora. Parlem
de la festa del Tinter del Baix Llobregat
que tindrà lloc a dos quarts de set
a la sala de cinquantanari
de l'Ateneu. Per parlar-ne tenim amb nosaltres
el president
de la secció local d'Òmnium, el Xavier Amador.
Hola, Xavier, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia i bona hora.
Aquesta festa del Tinter quin dia serà?
És aquest cap de setmana, oi?
És aquest divendres a dos quarts de set de la tarda
a l'Ateneu.
I en què consistirà aquest acte?
A veure, es va fer tot un procés
de recollida de treballs dels nens
de les escoles del Baix Llobregat
i es va fer una tria
i un jurat va triar
tres guanyadors per cada secció.
Hi ha sis trams d'edat
i hi ha tres guanyadors per cada.
Que no és ni primer ni segon ni tercer,
som tres guanyadors.
Tres guanyadors, d'acord. Per tant, no hi ha
un rànquing, diríem. No hi ha rànquing.
I hi ha dos premis, oi?
Premi de Narrativa Sambori
i Premi Pisciganya de Poesia.
No, a veure, el Pisciganya
es fa directament a la Seu Nacional d'Òmnium
i és només a nivell nacional.
Això ho gestionin directament
a les escoles que volen presentar
treballs de poesia
i ho envien a Seu Nacional.
I aleshores,
nosaltres fem la narrativa, només.
D'acord. Per tant, divendres a dos quarts de set
a la sala dels cinquantaners
s'entregaran els premis de Narrativa,
els Premis Sambori.
Premis Sambori del Baix Obregat.
I també...
Baix Obregat i Hospitalet, perdó.
I també hi participarà
a l'Escola de Música de la Taneu,
oi, en aquest acte?
Sí, participen amenitzant
a l'entrega de premis
a l'Escola de Música.
No hem d'oblidar que Òmnium Cultural
és una entitat, evidentment, cultural,
com indica el seu nom,
tot i que últimament
pràcticament sembla que
estigui més involucrada en política, no?
Pels esdeveniments
que estan tenint lloc a Catalunya.
Sí, el tema polític és un més a més.
O sigui, nosaltres som una entitat cultural,
no som un partit polític.
no és la nostra feina,
fer política.
Nosaltres recusem
les accions del país.
Per això, perquè el nostre lema
és llengua, cultura i país.
I cohesió social,
que és amb què treballem.
Hem anat parlant,
durant aquest any,
hem anat parlant diverses vegades
per actes que ha organitzat Òmnium
i pel context polític,
però també et vull preguntar
pel president d'Òmnium,
perquè el president està a la presó
des de fa...
bé, uns quants mesos, ja?
148 dies.
148 dies, Déu-n'hi-do.
Com ho esteu vivint des de l'entitat, això?
Home, fotuts, sincerament.
Però ell ho porta molt bé
i no pares ell,
el que ens anima a nosaltres.
Déu, seguiu fent,
seguiu treballant
i treballeu per l'entitat.
Esteu en contacte amb el Jordi Cussard?
Sí, bueno, cada setmana hi ha...
Per sort,
dintre de l'entitat
tenim molta gent que són advocats
i aleshores el poden visitar
molt sovint.
La Txell hi va cada setmana
amb la criatura,
em sembla que vaig dir l'altre dia
que portava a prop de 27.000 quilòmetres fets,
però em sembla que va per aquí.
I va acabar cap de setmana
amb el nano
i aguantant
i esperant que algú entri amb raó,
perquè, gran, Jordi és a la presó
sense haver fet res.
Home, presó preventiva, de fet.
Sí, a més, a més,
amb una presó preventiva.
O sigui, està a presó
sense haver estat jutjat.
I com veieu que Jordi Sànchez
pugui ser president de la Generalitat?
Ho veieu amb bons ulls?
Home, nosaltres,
està dintre de la candidatura
que ha estat votada pel poble,
per tant,
ha de ser president.
O sigui, sigui el Sànchez,
sigui Puigdemont,
sigui qui sigui.
Però l'hem triat nosaltres,
no ens l'hem de triar des de fora.
Doncs, moltes gràcies, Xavier Madó,
per atendre'ns el Just a la Fusta
de Ràdio i d'Esvern.
Hem parlat una mica de política,
però el tema principal
era aquesta festa del Tinter
del Baix Llobregat,
que tindrà lloc divendres,
a partir de dos quarts de set,
a la Cincuantanari de l'Ateneu.
Moltes gràcies.
Doncs, moltes gràcies
i que vagi molt bé aquest acte.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Hem parlat amb el Xavier Madó,
president de la Saxo Local
d'Òmnium Cultural.
Fem ara una pausa per la música
i de seguida tornem
amb el Jordi Amigó,
que ens parlarà de la figura
de Rodolfo Sánchez,
alcalde de Sant Just d'Esvern,
exalcalde de Sant Just d'Esvern,
que ha mort aquest cap de setmana.
Fins ara.
A cavall de dos llocs
despullats vers el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions.
No tingués mapa res,
tants anys i només he après
que no tinc temps per pensar,
que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar,
que no tinc temps per pensar,
que no tinc temps,
no tinc temps per pensar,
que no tinc temps per pensar,
que no tinc temps.
Em convides a dinar
I a mitjapet me n'he d'anar
Em sap greu de debò
Però faig tard a no ser on
Tot a mitges, cap per baix
Tot fet i deixat estar
No tinc temps per pensar
Que no tinc temps per pensar
No tinc temps per pensar
Que no tinc temps per pensar
Que no tinc temps
No tinc temps per pensar
Que no tinc temps
Per pensar
Que no tinc
No tinc temps
Per pensar
Que no tinc temps
Per pensar
Que no tinc
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
11 i 23 minuts.
Parlem ara de la figura de Rodolfo Sánchez-Quifou,
alcalde de Sant Just d'Esverna a la dècada dels anys 70
i per fer-ho tenim amb nosaltres el Jordi Amigó.
Hola Jordi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquesta figura de Rodolfo Sánchez
que ens ha deixat aquest cap de setmana,
què ens pots explicar del Rodolfo Sánchez?
Bé, el senyor Rodolfo Sánchez va ser l'alcalde de Sant Just
des de l'any 71 fins a l'any 79,
concretament des del dia 6 de juny de l'any 71
fins al 19 del 4 del 79.
Ell va ser l'alcalde que va fer la transició política
i que va lliurar l'alcaldia als nous ajuntaments.
Rodolfo va ser l'últim alcalde
i llavors va lliurar l'alcaldia amb en Toni Malaret
que va ser el primer alcalde escollit de forma democràtica
després de la guerra.
Durant l'època d'en Rodolfo Sánchez
va ser l'època que va coincidir amb la fi del franquisme,
la mort del general Franco,
la fi de la dictadura
i tot el procés de transició que conduiria les eleccions democràtiques.
Ella va haver de conviure amb tots els partits
que eren d'alguna manera amb tot el moviment
de l'oposició al règim de Franco
i la gent que estava en aquests partits d'oposició al règim
sempre van parlar de la seva bona sintonia,
que era una persona que sabia que hi havia d'haver-hi un canvi
i que d'alguna manera va facilitar bastant el relleu.
D'alguna manera va dir que dintre del seu mandat,
del mandat del Rodolfo Sánchez,
es va comprar la casa de Can Ginestà.
La finca de Can Ginestà es va comprar el novembre de l'any 78
després d'una llarga negociació
i va ser el seu ajuntament el que va comprar la casa de cultura,
una casa que aquest any, el 2018,
farà 40 anys que va,
que és propietat de l'ajuntament.
És un ajuntament per una decisió del Rodolfo
atenent a les peticions dels Consells Populars de Cultura
i dels moviments veïnals i dels moviments cívics
que hi havia a la població.
Llavors, va ser una herència que va deixar
pels ajuntaments democràtics, que ha sigut boníssima pel municipi.
Dintre del seu mandat, doncs, bueno,
es van fer coses, vull dir, positives,
com van ser la construcció del Walden Set.
El seu ajuntament va ser un dels que va autoritzar
la llicència d'obres del Walden Set.
Un edifici que no deixava de ser trencador
i una mica controbatit pels modèls urbanístics de l'època.
i bé, el seu ajuntament va autoritzar la llicència d'obres,
va fundar la Creu Roja,
vull dir, no és que la fundis,
vull dir, va crear uns nous locals de la Creu Roja a l'ajuntament.
Ell, personalment, era empregari,
tenia una empresa al polígon,
va donar feina a bastants treballadors d'aquí,
de Sant Just d'Esvern.
Bé, vull dir, és una persona, vull dir,
una llarga obra d'alcaldia, vull dir,
que va estar gairebé 10 anys a l'alcaldia,
concretament, del 71 fins a l'abril del 79.
Un personatge destacat
i que, a més a més,
per l'època aquesta que ens dius que va ser alcalde,
va ser alcalde en un moment
que no era fàcil, no, suposo?
No, no, va ser alcalde en un moment, ja us dic,
va coincidir amb l'atemptat del Carrero Blanco l'any 73,
va coincidir amb la mort del general Franco
el 20 de novembre del 75,
va coincidir amb tot el procés
que s'obri a transició política,
ell va, ell sempre ens havia comentat
que, esclar, que ell d'alguna manera
voldria que el procés de les eleccions municipals
haguessin arribat abans
i va estar aguantant a l'alcaldia,
doncs, van haver d'estar 4 anys
fins que no van haver-hi els ajuntaments democràtics
que van substituir els últims ajuntaments
de la dictadura, no?
Vull dir, jo, ell sempre explicava,
vull dir que, bueno, que va viure tota aquesta transició,
va viure, doncs, l'aprovació de la Constitució Espanyola,
les primeres Corts Constituents a nivell d'Espanya,
i, bueno, ell el que no va viure és la Generalitat,
que la Generalitat seria...
va viure la Generalitat provisional,
la Generalitat que va instaurar Suárez amb enterrar d'elles,
però, bueno, vull dir, no...
va viure aquests moments, no?
Per exemple, el Poli Esportiu,
va fer la... bueno, aplicacions de l'escola...
del Col·legi Públic a Nigó,
va organitzar part del Vellsoleig,
amb la plaça Vellsoleig,
va inaugurar, per exemple, el centre pilot,
durant el seu mandat es van crear les festes de tardor,
va ser una persona que va deixar fer bastant,
vull dir, en aquest sentit,
persona que escoltava la gent que es movia,
doncs, en els sectors més combatius,
o en els sectors més...
que es movien a nivell cultural,
i, bueno, va facilitar, doncs,
el lloguer de la sala municipal de l'Ateneu,
per ajudar l'Ateneu.
He estat investidant una mica
a la figura de Rodolfo Sánchez
durant el matí d'avui,
i hi ha hagut persones que m'han comentat,
diu, estava en una...
ell va viure una època
en què, després de molts anys de dictadura,
i ara al final de la dictadura,
la gent començava a atrevir-se,
a discutir coses,
i a revoltar-se, d'alguna manera,
i la seva figura va ser poc discutida,
m'han dit.
Sí, sí, va ser una persona,
en principi,
no va ser un extremista del règim,
vull dir, perquè
en tots els règims hi ha extremistes,
vull dir que
no va ser un acòlit del franquisme,
tampoc, vull dir que
per la seva persona que va ser alcalde,
doncs, per què li va tocar?
Això...
això anava així,
en aquells moments,
i va tenir, doncs,
bona sintonia amb els col·lectius,
que ja et dic,
que ell coneixia perfectament
les persones, doncs,
que podien estar, doncs,
amb un PSU,
com un PSC,
amb una esquerra,
amb partits que en aquells moments
eren il·legals, eh,
vull dir que no deixaven de ser partits il·legals,
i bé,
i no per això,
doncs,
va...
els hi va posar problemes,
o va emetre persecucions,
vull dir que,
i ara tots aquests partits
es van anar legalitzant
durant el seu mandat,
llavors, doncs,
hi havia un Consell Popular de Cultura,
també,
hi havia un Consell de Participació Ciutadana,
era un moment que,
a nivell urbanístic,
doncs,
es volien fer moltes urbanitzacions,
doncs,
ell també va tenir bastant de seny
a nivell de creixement urbà,
ell t'agravia pressions d'alcaldes,
veïns,
que,
d'alguna manera,
li deien,
o li tiraven encara,
que municipis del costat creixien molt,
que es construïa molt,
i que això era bo,
i llavors,
doncs,
ell sempre comentava,
de dir,
bueno,
s'ha de créixer de forma pausada,
vull dir,
que no es pot créixer de forma ràpida,
i va fer un urbanisme que,
si ho compares amb els municipis del Voltant,
entre l'any 71 i l'any 79,
els municipis del Voltant,
Esplugues,
Sant Joan d'Espí,
Cornellà,
Sant Feliu,
van créixer molt,
són moments de gran creixement urbanístic,
i de molt d'augment demogràfic.
Penseu que Sant Just,
quan va començar el mandat de Rodolfo,
no tenia ni institut de batxillerat,
no tenia ni institut,
la gent havia d'anar a l'institut de batxillerat de Sant Feliu,
doncs, bueno,
ell va fer possible que hi hagués un institut,
ell i el seu equip de regidors,
vull dir que,
el seu ajuntament,
d'alguna manera.
Les escoles,
com el Canigó,
es van ampliar,
el poliesportiu,
no hi havia tampoc un poliesportiu,
vull dir,
estem parlant dels anys 75-77,
vull dir que Sant Just gairebé ja tenia 10.000 habitants.
Doncs, Jordi Amigo,
Arxivier Municipal,
moltes gràcies per atendre'ns al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern,
i parlar avui de la figura de Rodolfo Sánchez.
Perfecte.
Adeu, bon dia.
A que veure.
Hem parlat de Rodolfo Sánchez Quifou,
alcalde de Sant Just d'Esvern,
entre els anys 1971 i 1979,
que ens ha deixat aquest cap de setmana.
Recordem que el seu cos serà alternatori,
avui,
a partir de les 4,
estarà disponible la seva capella,
per qui vulgui dir l'últim adeu,
a Rodolfo Sánchez,
i l'enterrament serà demà,
a partir de les 11,
a l'Església del Sant Just i Pastor.
Fem una pausa per la publicitat,
i de seguida tornem amb la tertúlia dels dilluns,
amb la Carme Amador i amb el Carles Bas.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Sánchez Quifou,
el funk,
el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda,
de 5 a 7,
escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia,
amb Mireia Redondo.
Cada tarda,
de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
voleu conèixer quan i a on
van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més,
ho trobareu
al programa
l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o a les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns,
de 9 a 10 del vespre,
teniu una cita
amb Ramon Bineu,
si us plau.
Una mirada al passat
sense nostàlgia,
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor
i més divertit.
Rebobineu,
si us plau.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
no l'anarguem.
Oh, oh, oh.
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus.
Avinguda Indústria.
Sense números.
El meu nit Jordi
fent els seus primers passets.
El primer dia
de part d'en Jordi.
En Jordi prenent
les seves farinetes.
El segon dia
de part d'en Jordi.
Ara que ho compartim tot
podem compartir molt més.
En Mans Unides
compartim un objectiu
acabar amb la fam al món
i per això
desenvolupem projectes
a 60 països.
Amb el teu suport
podem aconseguir-ho.
Truca al 900 811 888
i comparteix el que importa.
11 i 36 minuts
tornem a ser en directe
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern
i a aquesta hora
tenim Tertúlia
com cada dilluns
amb el Carles Bas.
Hola Carles,
què tal?
Bon dia.
I amb la Carme Madó.
Hola Carme,
què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Avui tenim una baixa,
la Palmira.
Sí, a la Palmira.
Un petonet, Palmi.
No es troba bé la Palmira?
No, teatre.
És una teatrera.
Teatre.
Sí.
Ni cas.
Doncs que tingui el que tingui
que es recuperi
i la setmana venient
l'esperem aquí.
No se li té
que donar més importància
tampoc, eh?
No.
Sí.
A veure, no es troba bé
però no passa res.
No passa res.
La setmana que ve
ja es trobarà bé.
Doncs, a veure,
hi ha un parell de temes
que volíem parlar avui.
Sí.
El Carles tenia interès
en parlar del acord,
o millor dit,
del desacord
dels partits polítics catalans.
Perquè no acaben de
posar-se d'acord
sobre qui ha de ser el president.
Sí.
Em deixeu dir una paraula?
Sí, sí.
Endavant.
Aquí em sap greu
em fa mal
que
mentre
allí
a Madrid
estan
sent la punyeta
tal com poden,
aquí
en comptes de fer
una pinya
opositora,
una pinya,
el que fem és
picabadanes petites
entre nosaltres.
Sí.
Fem petita,
partità,
partitmeta.
Això és realment
penós.
si és que
el que us podem aconseguir
és la nostra
llibertat
i la nostra
independència.
Perquè jo entenc
que
entenc
i compreent
perfectament
que els diversos
partits
o partidets
tinguin les seves
batides
picabadalles.
Però
hi ha un problema.
Quin és el problema?
La independència.
Doncs anem
per aquest problema
i després
quan hi ha
una independència
ja esbranarem.
Ja discutirem
qui toca,
qui no toca
si és primer
si és segon,
etcètera.
I això em sap greu
perquè dóna peu
a que
des de l'altre front,
des de més enllà
de l'Ebre,
això s'hi ha considerat
com una flaquesa
com va dir un dia
el senyor Esnar.
Diu,
dels catalans
no us en preocupeu
perquè
es pantarà
ells sols.
Ells sols
ja són els sols.
Ells
s'espepilen
i s'arreglen
i es barallen
i tot.
Això va dir l'Enar, eh?
Sí, va dir
no es preocupa
que entre ells
es barallaran.
Això va dir...
O sigui,
creu que una mica
de raó tenia
amb això.
Home,
és una frase històrica
i a les dades
quasi...
Oi, Carles?
Sí, sí, sí.
A Caser...
Ara,
ahir,
el millor
de terra
o el dies abans
és igual
va dir
no us heu de preocupar
perquè els que estan
més preocupats
són els de Madrid.
Sí, sí.
Perquè els corre el temps
i el
Rajoy
està molt preocupat
perquè voldria tindre
i de fet
si escolteu
la tele
o la ràdio
o el que sigui
volem que
a dos, per tres
el Rajoy
endemana
que aquí
es forma govern.
Com sigui,
però es forma govern.
I és que resulta
que si no es forma govern
sembla que els bascos
no apuïran
el seu pressupost.
Clar, clar.
I si no apuï el pressupost
i el govern
el té
la postura
del Rajoy
a Madrid
li tembaleja molt
i això
també és important.
Per a mi
fa l'efecte
que tot això
ser important
el més important
encara seria
que Catalunya
fes un front
comú
una postura
clara
deixar-se
de ficar baralles
cultivar-se
baralles
tontes
i fer una
postura clara
en contra
de
no en contra
a favor
de la independència.
Que si hem de nombrar
el Fulano
que si hem de nombrar
doncs nombrem el que sigui
després ja en parlarem
de tot això.
Jo m'he ofert
eh
així en plan
de
que em posin a mi
que estic neta
de pecados
o sigui
després ja que em treguin
no perquè
és que arriba un moment
que tots estan
més o menys
a ningú
o a ningú
no?
Aquests que estan
a la presó
aquests
encara estaran
uns quants dies més
eh?
Moltes anys
i mesos més
eh?
Sí
Llavors
què fem?
Què hem de fer?
Aviam
No, és que
no és tant
és importantíssim
i sobretot per ells
que sortim de la presó
això és important
és important
des del punt de vista
estructural
perquè
que la gent
sense fer res
estan
estancats
però
des d'un altre punt de vista
és important
aquelles opcions
que d'alguna manera
d'alguna manera
impactin
el govern de Madrid
i encara que
això si no és xulo
i diguin que no
que
qualsevol president
serà bo
contra el que
cumple la ley
i llavors
al costat d'això
veus que
el senyor
Rajoy
ni cumple la ley
ni cumple res
es passa
a veure el tot
jo a mi em sembla
que aquesta és
la qüestió principal
això és un aspecte
després em sembla
que el Sergi
el tio Sergi
sí
volia parlar
de
obtenir interès
en tocar el tema
de la manifestació
sí
volia saber
la vostra opinió
perquè amb la Carme
abans n'hem parlat
una mica
abans d'entrar
jo ja he deixat anar
les meves
pretolades
primer que digui
el Carles
que li sembla
i després la Carme
primer vull fer un parèntesi
sí
ho he dit