.
Ara mateix són les 11 i 12 minuts.
Seguim al magasin matinal de ràdio d'Esberna el Just
de la Fusta, segona hora del programa.
Avui som dijous 17 de desembre del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el portaveu del grup municipal de la CUP,
en Carles García, també regidor de l'oposició
al ple de l'Ajuntament de Sant Just,
per parlar de l'actualitat del poble.
Hola, bon dia, Carles.
Hola, bon dia, bon dia a tothom.
Fa bastant que no parlem i han passat moltes coses entremig.
Un dels temes d'actualitat, de fet,
és la marxa de Josep Perpinyà
i l'entrada d'un nou alcalde, en Josep Basaganyes,
Joan Basaganyes, perdó, ja confong els noms.
Ha passat un mes, més o menys, des d'aquest canvi,
una mica menys, tres setmanes.
Com el veieu amb ell, com a figura de nou alcalde,
la persona que ha d'estar al capdavant
encapçalant l'Ajuntament de Sant Just?
Doncs aviam, jo sóc novato, no el conec massa a fons.
En principi, l'impressió com a persona és de bona persona
i esperem que faci una bona tasca
com ha vingut fent el seu predecessor.
Evidentment, és una posició política la que té el PSC,
molt diferent de la nostra.
en model de societat segurament tenim les nostres divergències,
però em sembla que com a alcalde i dintre del seu context
ho pot fer correctament.
El ple d'investidura es va recalcar que, malgrat aquest canvi,
la línia d'actuació de l'equip de govern seria la mateixa.
A vosaltres, des de la CUP, us agradaria que es produïssin canvis
en la manera de fer del govern municipal, per això?
Sí, evidentment, per això estem en política, per intentar fer canvis
i que la societat sigui d'una altra forma.
No seguim aquest model de societat capitalista
en què els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada més pobres
i que deixem a la gent que es mori ofegada al Mediterrani.
Això, evidentment, no ens agrada.
I dintre d'aquest petit municipi d'un record del món
intentaré posar el nostre granet de sorra.
De fet, durant l'acte d'investidura,
en Joan Bacaganya es va posar damunt la taula uns eixos principals
amb els quals ell i el govern volen encarar els propers mesos de la legislatura,
alguns dels quals, per exemple, són, repasseu-los,
l'atenció social als col·lectius que surten sempre més malparats de la crisi.
Vosaltres, des de la CUP, per exemple, creieu que l'atenció social
que s'està fent a Sant Jús amb els ajuts que hi ha actualment són suficients?
No, evidentment, nosaltres pensem que hi ha una petita mancança en aquest aspecte,
que els ajuts socials haurien de ser més importants,
que potser no cal ajudar tant a les empreses
i si més a la gent que encara que avui dia té treball segueix sent pobra
i amb la seva feina no pot cobrir les necessitats bàsiques,
i, evidentment, també als que ni tan sols tenen treball.
Tota aquesta gent necessita una ajuda molt més important de la que se'ls està donant.
També un dels altres eixos era el tema de l'accés a l'habitatge.
ells proposen construir més de 200 habitatges de lloguer assequible
durant aquest mandat per impedir que famílies hagin de marxar de Sant Just.
L'habitatge és un tema que vosaltres, des de la CUP,
també hi esteu donant molta empenta
i que hi ha necessitat de fer un canvi?
Sí, el problema és que el terme assequible és una mica ambigua
i el que és assequible pel PSC no és el mateix que el que és assequible pel precariat
i la gent que està amb feines que, com a molt, es cobra 900 euros
i es cobra 1.000, bé, ets empotentat,
i els lloguers que tenim per Sant Just estan entre els 900 i els 1.600 euros,
de pot de promig.
clar, evidentment, hi ha un cap, hi ha un salt bestial
entre els sous i les possibilitats de pagament de lloguers
i ja no et dic el que seria compra.
Llavors, em fa l'efecte que el perfil de comprador de pisos assequibles,
entre cometes, que té el govern municipal,
és d'una parella estable,
amb estudis, amb uns ingressos considerables,
que, d'acord, és un perfil que segurament es correspon força amb el votant del PSC,
però que no és la majoria de la gent que està instal·ladada en un precariat
en sous per sota dels 2.000 euros.
I què en penseu?
Clar, ells es van abstenir en la nova llei de regulació del preu del lloguer.
Manifesteu a vegades que són idees contradictòries
aquesta voluntat que diuen que tenen
amb després accions com aquesta abstenció.
Sí, clar, a l'hora d'expressar voluntats,
tothom expressa voluntats fantàstiques
i que compren vots,
però a l'hora de fer les coses a la pràctica,
la realitat és molt diferent.
El cert, jo darrerament he estat mirant molt el tema dels preu dels de lloguer
i és d'una paradoxa que estan, com estem,
en una crisi derivada de la pandèmia brutal,
els preu dels de lloguer, en lloc de baixar,
estan pujant i s'estan incrementant.
Això per què passa?
Perquè tota la gent que està sent expulsada de Barcelona
busca lloguers a la perifèria
i ens trobem en aquesta dinàmica.
Llavors, la gent del poble, per molt que hi hagi lloguers,
fer-me assequible és inaccessible,
per ell no és realment assequible.
I el tema de promocions d'habitatge de protecció oficial,
a Sant Just tampoc queda molt més terreny, no?,
per poder construir.
Bé, també havíem de fer un pensament si cal construir més,
perquè aquí es construeix perquè l'àrea metropolitana,
que és qui té la competència,
doncs diu que com que a Barcelona no hi ha espai,
doncs es van buscant espais al voltant
i ens trobem el mateix que amb els lloguers.
tota la construcció que no es fa a Barcelona,
doncs va parar a la perifèria.
I la perifèria automàticament s'encareix
i perd totes les zones verdes que abans hi havia,
fins i tot terrenys cultivables,
en el cas del Baix de Bregat,
i tot això són perdues irreversibles.
Sembla que és una política que no és,
des del punt de vista ecològic
i des del punt de vista social,
la que hauria de ser.
I què penseu, parlant ara de l'habitatge,
d'aquest canvi que sembla que hi haurà en promunça,
aquest futur que se li vol donar,
més com a visió d'una agència
dedicada a temes més de sostenibilitat?
Doncs en principi, com en tot,
la idea és molt bonica
i tot pinta força bé,
però jo no sé a la pràctica
quin resultat donarà això.
En principi, tenir una empresa municipal
que faci d'agència d'energies sostenibles
i energies renovables i tot això,
sembla, ha sigut entrada interessant.
Ara, la materialització pràctica d'això,
ja veurem quina serà.
De moment, estem a l'expectativa.
Ho dic perquè també un dels altres eixos
que va comentar en Joan Bassaganyes,
era precisament fomentar aquesta sostenibilitat
i la necessitat de preservar aquest entorn natural,
estem al costat del parc de Collserola,
i per poder també millorar indicadors,
per exemple, com reciclatge
o fomentar la mobilitat sostenible.
fa poquetes va posar en marxa aquest sistema
de reciclatge dels comerços porta a porta.
Teniu, no sé,
algunes impressions de veïns, veïnes,
de com està funcionant aquest sistema?
La veritat és que no,
de moment no tenim feedback
de com està funcionant aquest sistema,
seguirem investigant,
aviam què tal.
De fet, el més interessant
seria fer el porta-porta domèstic,
que és el que s'ha endarrerit
i que passa a una segona fase.
i el tema comercial,
ja dic que no tenim feedback,
veurem aviam què tal,
suposo que anirà bé.
Després també un altre eix,
és el tema del desplegar la ciutat
d'aquests 20.000 habitants,
és la xifra...
Bàsica.
Sí, la xifra en la qual
sembla que estem abocats i abocades
a arribar tard o d'hora
a aquests 20.000 ciutadans de Sant Jús.
I, bueno,
volen desplegar aquesta xarxa d'equipaments
i també de serveis
que puguin donar
a tots els sants justencs,
sants justenques a vosaltres,
però no us mostreu reticents,
no, a fer créixer el poble,
però sí que demaneu
que en lloc de voler,
bueno,
que es vagi creixent,
sinó que gestioni bé el que hi ha.
Clar, perquè,
bàsicament,
l'interès que hi ha
en passada de 20.000 habitants
és que per qüestions legals,
a partir de 20.000 habitants,
ja un número d'assessors
ha dit
que es poden posar a l'Ajuntament,
ara n'hi ha dos,
a partir de 20.000
em sembla que són set,
i,
per altra banda,
els ingressos que es rep
per part de l'Estat
i d'altres organismes
supramunicipals
també s'incrementen
al haver superat
un serllindar,
que en aquest cas
és el de 20.000 habitants.
Llavors,
bàsicament,
per aquestes dues raons,
evidentment,
el govern municipal
d'interès
en superar-ho,
però nosaltres
no veiem
que sigui
cap utilitat real
pel veïnatge,
perquè,
de fet,
l'utilitat real
és pel propi
govern municipal,
no pel veïnatge.
Canviant
una mica
de tema
i parlant també
de Ciutadania
de Sant Jús,
el tema
que li esteu donant
suport
a les xarxes socials
ara mateix
és el tema
de l'ús
que se li vol
donar
a Can Freixas.
Proposeu
fer
com una mena
de consulta
sobre els usos
que se li volen
donar en aquesta masia,
que ara s'està
en procés
de reconstrucció.
Pengeu
també
alguns cartells
sota el nom
i tu què hi posaries
i demaneu
això,
que es faci
aquesta mena
de consulta.
No esteu d'acord
amb els usos
que l'Ajuntament
està preveient
donar-li?
No és que estiguem
ni en acord
ni en desacord.
És que
entenem
que
aquestes qüestions
s'ha de
contemplar
amb el veïnatge
perquè també
puguin decidir
una miqueta
què és el que volen fer
amb els
jocs públics
que tenim disponibles
i
7%
suposo que
per comoditat
o
potser
per costum
hi ha hagut
la costum
del govern
municipal
de fer una política
de fets consumats
que ells tenen
més o menys
una idea
de què és el que
voldrien fer
ho van introduint
i es va consolidant
fins que al final
sembla
que això ja és el que
s'havia de fer
i que no hi ha més remei
que fer-ho
d'aquesta forma.
Llavors, clar,
això
creiem que no és la forma
correcta de fer-ho
i pensem que és molt millor
fer un procés participatiu
i que tothom pugui decidir
com volem que sigui
el nostre municipi
i el nostre poble.
Vosaltres
com faríeu la consulta?
De quina manera
ho gestionaríeu?
Doncs es pot fer
de moltes formes.
Hi ha plataformes web
que serveixen
per fer processos
de consulta
i llavors
és molt senzill
perquè t'apuntes
a aquesta plataforma
i a partir d'aquí
dones uns enllaços
i tothom pot fer votacions,
tothom pot fer debats.
Dels debats,
a més a més,
es poden fer
propostes,
esmenes
i arribar a una conclusió.
En fi,
hi ha molts sistemes
per fer-ho
i avui dia
amb les plataformes
digitals
és molt fàcil.
I heu provat
de fer un simulacre
per veure
realment
la gent de Sant Jus
què és el que
ell voldria
posar
a Can Freixas?
Bueno,
suposo que
ho farem.
De moment,
estem en aquesta fase inicial
de dir que
ja que té espai
que estarà
abans o després
disponible,
l'Ajuntament
té una idea
molt clara
del que
posaria ell
però potser
el que posaria
el govern municipal
no és el mateix
que el que vol el poble.
llavors
caldrà esbrinar
aquí
quins són
els interessos
del vinatge
també.
Lamenteu
que per exemple
es vulgui posar
les oficines
a Promunça
en lloc
de dedicar
potser
un espai
més
a la vida
del poble,
no?
Entenc?
Sí,
clar,
posar
unes oficines
comercials
perquè
Promunça
al cap de la fi
no és més
que una
empresa
que l'accionariat
sigui del municipi
per un espai
públic
com aquest
que és molt simbòlic
i que és singular
dintre del terme municipal
potser no és la forma
el lloc més adient
segurament per fer
posar unes oficines
tècniques
en qualsevol
lloc
d'oficines
que l'Ajuntament
també en té
disponibles
a la Porta Iagonal
per exemple
doncs seria un lloc
més
més adient
que no aquest lloc
simbòlic
i singular
que tenim
al mig del poble
En el bolletí
Carles
en el bolletí
que ha sortit
recentment
del mes
de desembre
i gener
crec que són
un parell de mesos
a la columna
reservada
de la CUP
de les darreres pàgines
demaneu
precisament
generar espais
per donar veu
i poder
de decisió
al poble
així com també
fer consultes
populars
o impulsar
pressupostos
oberts
i participatius
com es fa
en altres municipis
Els pressupostos
ja estan aprovats
el que està
en camí
per això
és
aquest procés
participatiu
que ha engegat
l'Ajuntament
de remodelació
de la plaça
de la Pau
Què us sembla
aquesta acció
per exemple?
Doncs en principi
qualsevol procés
participatiu
em sembla
correcte
ara
faltarà saber
quina és la intenció
que té
l'Ajuntament
de fer allà
si és que en té
alguna concreta
o si realment
el que volen saber
què és el que volen fer
els veïns i les veïnes
de la zona
veurem què passa
Molt bé
i també hem comentat
el tema dels pressupostos
oberts i participatius
i ja
que hem tret el tema
els pressupostos
es van aprovar
el mes passat
el ple extraordinari
en un ple que es va fer
dedicat
només al tema
dels pressupostos
el mes de novembre
és un pressupost
que és de 31,1 milions
per al 2021
amb més despeses socials
per pal·liar
els efectes
de Covid-19
la CUP
va ser per això
l'únic grup
que va votar-hi
en contra
en què no
no hi esteu
gens d'acord
doncs
bueno
jo vaig explicar
al propi ple
que
l'única armada defensiva
que tenim
a la CUP
ja que no es pot sortir
pràcticament al carrer
ni es poden fer altres coses
és el nostre vot
amb el nostre vot
volem manifestar
una mica
el nostre desacord
amb aquesta societat
en la que vivim
i en la que s'emmarca
el pressupost
és que presenta
el govern
del PSC
en aquest sentit
vam fer un vot
en contra
per molt
que el
pressupost
tècnicament
és
podríem dir
fins i tot
que impecable
però
el que no podem
fer
és deixar de passar
una oportunitat
de mostrar
el nostre desacord
amb la societat
en la que estem
enmarcats
en aquesta
enmarcada
el propi PSC
i el seu
diguem
soci de federació
el PSOE
el govern d'Espanya
que per ser
acabada
de veure uns pressupostos
el pressupost militar
més gran de la història
sí
bueno
sí
efectivament
tema militar
per això
aquí a
Sant Jús
de moment
no tenim
no tenim
exèrcit
per tant
de tant en quant
ja veiem
algun
algun militar
per Collserola
bueno
també
seguint
amb el tema
dels
pressupostos
demanaveu
que fossin
uns pressupostos
participatius
en què la ciutadania
hi pogués
dir la seva
vosaltres
trobeu a faltar
aquesta
aquesta part
també
no
en el tema
de decisions
com la dels pressupostos
per exemple
sí
sempre la gestió
municipal
aviam
és una qüestió
molt tècnica
i complexa
i
per una banda
costa
fer-la
tenedora
el vinatge
i per altra
vegada
una vegada
quan ja ho tens
tot
més o menys
llegat
acceptar
canvis
com a govern
al que s'ha fet
doncs
clar
suposo
un renou
i unes
complicacions
importants
però pensem
que
el municipi
ha de ser
una cosa
en què participi
tot el vinatge
i que
totes les decisions
haurien de ser
participades
i en aquest sentit
com que la llei
prohibeix expressament
que
els veïns decideixin
sobre temes
econòmics
el que sí que hauria
d'haver
és una voluntat
ferma
de l'Ajuntament
en demanar
el parer
del veïnatge
a més a més
també vau comentar
que no havíeu tingut
prou temps
per avaluar-los
que se us van entregar
de manera
paquet
que se us van entregar
com
molt just de temps
és així?
bé, això passa sempre
ja comencem
a estar acostumats
i acostumades
a rebre
la informació
amb un temps
justet
per poder
fer les verificacions
i comprovar-la
el pressupost
precisament
és un tema
que és complex
que són
molts números
moltes dades
les partides
estan agrupades
de forma
que a vegades
és difícil
esbrinar
quins diners
són d'una cosa
i d'una altra
i realment
requereix molt de temps
i són temps
que els que
no estem a govern
i que tenim
la nostra feina
a part
i dediquem
el nostre temps
lliure a això
doncs normalment
no ens disposem
i sempre
anem una miqueta
amb l'aigua
al coll
vosaltres
la CUP
vau afegir
o aportar
algunes propostes
pel que fa
al text final
dels pressupostos?
dels pressupostos
en concret no
sí que vam fer
una proposta
amb independència
del que eren
els pressupostos
pel tema
del Covid-19
volíem que
l'Ajuntament
fes una aportació
especial
i posés
purificadors
d'aire
a les aules
de les escoles
del municipi
aquí hi havia
un problema legal
perquè
el tema d'educació
no és competència
de l'Ajuntament
però també hi ha
un tema
de voluntat política
que si
s'hagués volgut
s'haurien pogut
trobar
sistemes
per fer
aquesta aportació
i totes aquestes aules
d'aquest sistema
de
purificació
d'aire
que segurament
d'aquí
al gener
febrer
que és quan
vindrà el fred
fort
haurien de fer
sigut
de molta utilitat
i en fi
veurem
què passarà
amb la tercera
onada
que tothom
diu que ja
és imminent
i que
lamentablement
no per prevista
s'estan posant
tots els mitjans
per evitar-lo
la qual cosa
és una cosa
realment sorprènent
i amb això
també
ja aprofitarem
per anar
tancant
l'entrevista
Carles
com veieu
a Sant Just
en els diferents
àmbits
com està
responent
la pandèmia
de Covid-19
temes residències
temes
al CAP
als centres
escolars
precisament
ara que ho comentaves
també
el tema
del comerç
com està fent
front a aquesta
campanya
de Nadal
per dir-ho així
entre cometes
amb totes
les restriccions
que hi ha
doncs
amb desconcert
com tothom
i a tot arreu
perquè
les
directories
que es donen
des del Govern
de la Generalitat
són molt contradictòries
però d'una banda
ens diuen que anem obrint
anem obrint
que si no
l'economia s'enfonsa
i per altra banda
els metges
es diuen
anem tancant
anem tancant
perquè si no
ens veu la tercera onada
i al mig
ens trobem
la ciutadania
que no sabem
si tirar cap a un costat
cap a un altre
i si obrim
si no obrim
ens enfonsem
i si obrim
ens contagiem
i llavors
sí
trobar aquest equilibri
és una mica difícil
és una situació
molt estranya
i
que
trobo que
els responsables polítics
haurien de donar
directrius
molt més explícites
i molt més concretes
i
fins i tot
encara que s'equivoquessin
doncs
anar tots cap a un joc
perquè si ens anem
cap a una banda
i altres cap a una altra
doncs no
anem en joc
Molt bé
doncs Carles
se'ns acaben els minuts
per a l'entrevista
ha estat un plaer
tenir aquí els estudis
de Ràdio d'Esvern
i això és a vosaltres
ens podrem trobar
a la propera ocasió
Molt bé
Que vagi bé
tinguis bon dia
Igualment bon dia a tothom
Adéu
Deixem teva musical
i comencem
aquí
la tatera
a Ràdio d'Esvern
de Ràdio d'Esvern
i don't wait
on light
till Santa
comes
to wake me
from my dreams
oh
why
cause that's
Christmas
to me
I see
the children
play outside
like angels
in the snow
while mom
and daddy
share a kiss
under the mistletoe
and we'll cherish
all these simple
things
wherever we may
be
oh
why
cause that's
Christmas
to me
I've got this
Christmas song
in my heart
I've got the
candles
blowing in the dark
oh
hanging all the stockings
by the Christmas tree
oh
why
cause that's
Christmas
to me
oh
why
cause that's
Christmas
to me
I've got this Christmas
gift I'll ever
gift I'll ever need
gift I'll ever need
is the joy of family
oh
why
cause that's
Christmas
to me
oh
I've got this
I've got this Christmas
song in my heart
song in my heart
song in my heart
song in my heart
I've got the candles
who's blowing in my heart
who's blowing in the dark
oh
oh
oh
hanging all the stockings
by the Christmas tree
oh
why
cause that's
Christmas
to me
oh
why
cause that's
Christmas
to me
I've got this
Christmas
song in my heart
I've got the candles
glowing in the dark
vinga doncs
que amb aquest tema
ben ben nadalenc
ja entrem
a l'espai
de la tatera
conduït
per l'Anna Sebriant
ah
me voy a casa de
dicen que hay
un bar en la esquina
que va
que solo van
chica
que solo van
chica
el bar
el bar de la esquina
dicen que hay
un bar en la esquina
Bon dia, Núria.
Hola, bon dia, Anna, bon dia.
Que t'has llevat avui una mica nadalenca, no?
No ho vegis, no ho vegis.
M'han posat aquí les sintonies de Ràdio d'Esvern de Nadal
i ha sigut començar a clicar com una boja.
Bé, això ja queda re, ja queda re per Nadal.
Bé, avui portem un tema
a la tatera que ens farà moure el cos.
Sí.
A veure, t'explico una mica.
Vinga.
Et dono una pista, val?
Serà una miqueta d'escripció de Google, però a veure...
Ai, mare, ai, mare.
És un dels rituals més antics de l'espècie humana
que reflecteix i expressa les nostres emocions,
passions i sentiments.
Saps de què t'estic parlant?
Música...
Molt bé, a la primera.
Sí, oi?
Molt bé, molt bé, sí, sí.
Parlem de la música, però parlem en concret de la música urbana.
Vinga.
Realment, avui tenim tres entrevistes de tres noies, tres dones,
o sigui, dues dones i un grup de música,
que potser no estan allà encassillades en la música urbana del tot.
Però bueno, farem una mica la trajectòria
i acabarem amb les seves entrevistes a veure què ens han de dir, no?
Molt bé.
Avui, com et dic, parlarem de la música urbana
i, com saps, actualment, en el món on vivim
i amb el handicap que hi ha actualment amb la pandèmia,
aquesta paraula ens hauríem de fer un cop a la boca, no?,
cada cop que la diem,
doncs el tema de la cultura està difícil, no?,
tema concerts, tema promocionar-se, no?
Molt limitat, molts aforaments...
I si ja ho és per les persones que tenen els recursos
per, no sé, explicar el que fan,
doncs aquestes noies que estan començant ara,
doncs imaginen, no?
Aleshores, avui, doncs, volíem dedicar una miqueta
a aquest espai, a donar veu a aquestes ties
que són superpotents i que estan fent coses supertures.
Exacte, ajudar-les d'alguna manera, també.
Exacte, sí, sí.
Però, bueno, elles s'ajuden soletes perquè ho fan,
que no ho vegis.
Ja després t'explico.
Molt bé.
Bé, com saps, la música, com a producte de la cultura de masses,
té a la societat una relació molt estreta,
té amb la societat una relació molt estreta.
A causa del patriarcat, al llarg de la història,
la dona ha tingut un paper desfavorit en l'àmbit musical,
tant com a creadora com en el tema de la representació, no?
Exacte.
És clar que l'evolució del feminisme ha aconseguit grans canvis
per empoderar la dona en aquest àmbit
i eliminar algunes de les conductes i pensaments masclistes
en molts àmbits.
I bé, entre ells, òbviament, el de la música, no?
Sí.
No obstant això, hi ha gèneres musicals
que socialment s'han considerat masclistes,
com és el cas de la música urbana,
per hipersexualitzar i cosificar la dona.
Això ho sabem, per exemple, al reggaeton hi ha un gran debat.
Ostres, és que al reggaeton, sí,
hi ha algunes lletres de cançons que a mi em posen una mica els pèls de punta.
Quan t'hi pares a pensar, estàs cantant i de cop i voltes dius
però què estic dient?
Sí, i te la poses perquè se t'enganxa,
se et posa dins del cos i de sobte estàs ballant
i no saps ni què estàs ballant, no?
Exacte, sí, sí.
Bé, doncs avui, com us comentava,
portem dones de barri, dels nostres barris,
veïnes que fan les coses bé, les fanelles,
es fan elles i les fanelles mateixes, no?
Amb les seves mans, amb el seu cap, amb tot el que tenen, no?
Doncs això, avui tenim l'entrevista amb dues cantautores,
la Saskia i la Julià Atzu,
i també tenim un grup de música que es diu Bàrcia, d'acord?
Molt bé.
I abans de començar, posem una miqueta...
Una miqueta de musiqueta.
De musiqueta, per sempre.
No me compares, no me compares,
no me llegan a los abdominales,
una como yo cada dos siglos, sabe?
Aunque te pego decir la cara,
y el que lo vale, lo vale,
y el que no al fuego, tú quieres candela,
yo tengo mechero, cuando quieras millones me llamas,
te espero acuñando monedas en la cama,
peinándome el pelo,
pa' que veas lo que me la sudaste,
Bé, aquesta era la Gatacatana,
una grande, la veritat.
T'agrada, eh?
Sí, ja saps que a mi aquesta música em tira bastant, eh?
Bé, doncs, com sempre fem, Núria,
abans d'entrar a les entrevistes,
ens agrada saber quina és la trajectòria del tema que portem, no?
És a dir, d'on venim i on som,
que on som normalment són les entrevistes, no?,
que ens perlen de l'ara.
Però d'on venim?
Com sempre, la nostra dona de la història, la Lua,
ens explicarà amb la seva veu,
doncs, d'on ve aquest gènere.
Una mica d'història, no?
Una mica d'història.
A veure què ens diu la Lua.
Per parlar de dona i música,
podem començar amb un abstracte del diari
de la jove compositora i pianista Clara Schumann,
que el 1839, a l'edat de només 20 anys, escrivia.
Abans creia tenir talent creatiu,
però ja he abandonat aquesta idea.
A una dona no ha d'interessar-li composar,
mai va haver-hi cap capaç de fer-ho.
I vull ser jo l'única?
Seria rugant creure-ho.
Això és només una cosa que el meu pare va intentar fa molts anys,
però aviat vaig deixar de creure-ho.
En aquest retall de diari d'una jove de tan sols 20 anys
ja es pot sentir la impotència i frustració
que ha perseguit la dona pel sol fet de ser-ho
al llarg de la història musical.
Si anem encara més endarrere en el temps,
podem intentar explicar, però no entendre,
per què el paper de la dona a nivell musical a Europa
sempre va ser perseguit i tallat d'arrel.
Per una banda, ens trobem amb l'obligació social de la dona
en l'àmbit familiar.
Tant el matrimoni com la maternitat han estat factors decisius
a l'hora d'interrompre carreres professionals
al llarg del segle XIX i XX.
Trobem l'exemple de la Clara,
la gran compositora de la qual parlàvem al principi,
que en casar-se amb Robert Schumann,
aquest va obligar-la a posar per davant la carrera d'ell
per sobre d'ella, tot i ser conscient ell mateix
de que el seu talent era molt inferior.
Així doncs, al segle XIX i XX,
si una pianista marxava de gira,
calia que pagués una dama de companyia
per a mantenir la seva reputació
i una o diverses criades que poguessin suplir
la seva absència a l'allar.
De la mateixa manera, la música no es considerava
tan poc apropiada per a les dones.
El papa Innocenci XI ja proclamava,
el 1686,
la música és totalment nociva
per la modèstia que correspon al sexe femení,
perquè es distreuen de les funcions
i les ocupacions que els corresponen.
Cap dona, sota cap pretext,
ha d'aprendre música o tocar cap instrument musical.
Si amb això no en tenien prou,
també van decidir afirmar
que les dones eren intel·lectualment inferiors als homes
i així no acceptar fins al segle XIX
a cap dona a classes de música,
a excepció d'algun instrument, com el piano,
que en algunes èpoques es va considerar
un instrument femení i que recalcava
la classe adinerada de la dona en qüestió.
Així doncs, les poques dones
que aconseguien formació musical
eren qüestionades...