.
Molt bé, doncs ara mateix passen un parell de minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta, segona hora del programa.
Avui som dimarts 4 de maig del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a la veïna Sant Justenca Mercè Salom,
com escriptora, artista, dramaturga, documentalista.
Bon dia, Mercè.
Hola, bon dia.
Déu-n'hi-do a tots els àmbits, tots els sectors en els quals t'has format i has tingut experiència professional.
Et tenim aquí avui als Estudis de Ràdio d'Esvern, per això com a faceta d'escriptora.
Acabes de publicar el teu, no sé si primer poemari,
però un llibre sobre poemes que es diu
No, gràcies, faig tard, amb Editorial La Gamberra.
Explica'ns una mica com comença aquest projecte d'escriure un llibre
dins de tot aquest reguitzell d'activitats que fas del món professional,
que sembla que el món del documental és el teu fort també.
Com apareix aquest llibre, Mercè?
Doncs aquest llibre, la veritat és que fa molts anys que es va escriure.
O sigui, fa entre 8 i 6 anys que vaig estar escrivint durant dos anys moltíssim.
De fet, crec que tinc un recull d'uns 400 poemes escrits durant aquesta època.
Déu-n'hi-do.
Sí.
I això és una petita tria, no?
Que els he anat treballant durant tots aquests anys
i he anat combinant amb totes les altres feines, com tu bé deies.
I, efectivament, sí, és el meu primer poemari.
I no sé, ja arribarà el dia, si de cas, primer a treballar amb aquest, no?
I estic contenta que ja estigui aquí, que ja sigui material
i que per fi el pugui compartir amb tothom.
Perquè tu, Mercè, ens comentes que això fa 6-8 anys, no?
Que, bé, que vas començar a escriure poemes.
Què és el que et motiva o en aquell moment en què et va motivar a començar a escriure, a provar?
Què és el que et va animar?
Doncs jo crec que, en el meu cas, va ser una combinació de certs factors.
Me'n vaig anar a viure a Berlín, vaig estar com a mestressa del meu temps durant una època, no?
I em va donar la possibilitat una mica de trobar espais per mi mateixa,
per trobar la meva pròpia veu, no?
Des d'un altre lloc.
I aleshores, doncs, sí, de cop i volta m'enduia sempre la motxilla amb un munt de llibres amb mi,
llibretes, i tant com llegia, doncs, escrivia.
Que fort. I les teves fonts d'inspiració, no sé si en tens alguna concreta, o llocs?
Sí, llocs, bé, la gent que hagi visitat Berlín o que li agradi força,
bé, allà on es troben els veïnats de Kreuzberg i Neukölln, hi ha un canal i hi ha una part que, bé,
hi ha una petita zona on la gent es troba per jugar a la petanca,
doncs, aquell és un dels meus espais preferits, sempre seia allà davant del riu, del canal,
i, bueno, no ho sé, allò que et connectes amb l'aigua, no?, quan passa amb els reflex i ja em posava a escriure.
Perquè poemes escrits aquí a Barcelona o Sant Just també...
També n'hi ha, sí. Sí, a part era una època que viatgeva molt perquè estava treballant per desigual
i viatjava arreu d'Europa i, aleshores, sí, hi ha algun que estan...
Però, escolta'm, 400 poemes són molts. Quines temàtiques tracten o...?
Jo crec que al final, no ho sé, clar, tampoc ho parla per tothom, però els meus sí que crec que sempre
tira una mica cap al bàsic, no?, que és la vida, la mort i l'amor, no?, i, bueno, sempre amb clau poètica, no?,
que és aquesta cosa que mai pot arribar a ser teva, no?, sempre se t'escapa de les mans.
I de 400 poemes, aquí en aquest llibre que tinc a les mans, No, gràcies, faig tard,
Quants n'has escollit, més o menys, que la gent es faci una idea?
Doncs diria que... Ara no recordo, eh?, que he estat de viatge i no me'n recordo,
però diria que al voltant d'uns 40, potser.
Déu-n'hi-do. Sí.
I veig aquí amb el llibre, perquè l'estic fullejant una mica, està dividit en 5 capítols.
Aquest ordre de separació respon a alguna mena lògica, per temàtica o...?
Sí, la idea és que vegi una mica per temàtiques.
I, per exemple, en el primer bloc, com si diguéssim,
tindríem títols de poemes com La intrusa, Llar, Hores d'asfalt i de gingebre,
Color amazona sota tempesta...
Per exemple, quines temàtiques serien d'aquest primer volum, d'aquesta primera part?
Bé, per mi és més aviat el tema de la inspiració, no?
El primer cop que se't presenta la poesia entre les mans i seria aquesta temàtica, sí.
Però, bueno, m'agradaria això, contrastar una mica amb el públic, no?, amb l'actor.
A veure què en pensen, també.
És un poemari que, suposo, has estrenat fa poquet.
Molt poquet, sí.
El tema Sant Jordi, com l'has portat?
Doncs, mira, crec que va sortir el llibre, jo estava a Berlín, muntant un documental,
i crec que va sortir al voltant de mitjans d'abril,
i jo vaig aterrar el 22 a la tarda.
I, bueno, amb tot el tema de les PCRs i tot, la veritat és que no em vaig preocupar gaire.
Bé, i també tinc una altra curiositat, el títol, No gràcies faig tard, d'on ve, de què sorgeix?
Bé, és un parell de versos que hi ha dintre d'un poema del llibre,
que, sí, bueno, ara no me'n recordo quin poema és, ja t'ho dic, no he vingut gens preparada,
però és una mica, està en el bloc, crec que és el quart,
que són els que estan més relacionats amb la mort, amb la mort.
Per exemple, podem llegir algun fragment d'algun poema,
per exemple, a veure, el de la pàgina 60,
que seria dins de l'últim bloc, del bloc 5,
diu qui hi haurà al darrere.
Recordes aquest poema?
Bé, el llegeixo, eh?
Diu, qui serà el següent?
Qui alçarà les cames i s'incorporarà?
Recollirà tots els casquets d'errors i traïcions,
i d'ells em farà foguera?
Qui riurà tot enfollit de mi,
i en un breu sospir passaré a ser oblit,
mentre l'ombra li amanyaga el llom
i la cara se li omple de vespre.
Què ens vols transmetre amb aquest missatge?
T'ha recordat en algun moment, en algun lloc, alguna persona?
Sí, però crec que això és...
Ho deixo al lector.
Crec que la poesia és una cosa molt, molt íntima.
Crec que cada cop que revisem els poemes
es presenten d'una manera diferent.
Vull dir que cada poema va canviant, no?
En funció de com està un, també, no?
Exacte.
És una mica com la memòria, no?
És de les poques coses que poden...
Tenen un gran poder quan fem un canvi, no?
Nosaltres, internament,
aleshores el poema també tenen...
El poema té aquest valor afegit, no?
Que va canviant i a vegades connectes amb una part...
És com un mirall intern, no?
Si connectes pots mirar què portes, què dus dins teu.
I a tu, Mercè, què és el que et va fer...
Bé, que un dia decidissis de tots aquests poemes
fer-ne un recull d'uns quants.
Bé, una cosa...
T'ho demanava la gent?
No, no m'ho demanava la gent, no estic en aquest punt.
No, bueno, com que em vaig escriure a barris
i sí que els vaig treballar i els vaig passar a un parell d'amics,
em vaig adonar que era de les poques coses
que no em feien vergonya, no?
Compartir.
I aleshores és quan vaig començar a moure'ls, no?
A treballar-los més profundament, mirar-me'ls més,
fer una petita selecció
i això, intentar, doncs això, que tinguessin...
Perquè per quedar-se al calaix també és una absurditat, no?
Clar, exacte.
Veig que l'editorial és la gamberra.
Per què aquesta editorial?
Doncs mira, tot són casualitats de la vida.
Vaig conèixer una persona que li agrada molt la poesia, també.
I em va ensenyar un parell de llibres d'aquest editorial
que, sobretot, treballen...
Bueno, l'editorial gran és Tremendes,
que és poesia amb espectacle
i després hi ha la gamberra,
que ja fan una mica més barreja,
però també tenen poesia,
tenen una mica de literatura, etcètera, etcètera.
I em va agradar que estigués molt enfocat a poesia jove
i poesia en català.
I em va agradar una mica com treballar l'editorial.
I aleshores res.
Ens vam intercanviar un parell de mails
i la veritat és que va ser molt agradable i molt fàcil.
Molt bé.
I, escolta, Mercè, volem saber també una mica més de tu
perquè la gent es pugui fer una mica d'idea
de la persona, de qui ets.
Explica'ns una mica de la teva trajectòria professional
en aquests diferents àmbits,
a banda de la faceta d'escriptora,
perquè sempre t'has mogut per terrenys bastant artístics,
dins del món cultural,
el món també de curtmetratges.
També tinc apuntat, inclús,
que ets llicenciada en belles arts.
Correcte.
Com ho barreges tot això?
Doncs, al final, crec que...
Bé, realment, el meu fons, vull dir,
el meu salari és en feines habituals.
O sigui, l'últim any que hagi passat per la farmàcia dels meus pares,
que és aquí a Sant Jus,
la farmàcia Salom m'haurà vist bastant sovint allà.
Però crec que al final també vaig fer els estudis
una mica de belles arts i de cinema
perquè són coses que m'apassionen, no?
M'agraden molt i són les fonts on un creix, no?
On pot créixer.
Clar.
I aleshores, doncs, intento combinar una mica, no?
El tema econòmic, no?
Mai he entrat dintre de la indústria gran del cinema,
ni ho he intentat,
però paral·lelament vaig fent els meus projectes.
Ets fundadora, de fet, d'una productora, no?
La Malseriosa Films.
És una associació, sí.
Com va amb aquesta feina?
Bé, és bastant divertit.
Som tres amics,
que un és italià i ara viu a Granada,
l'altre treballa per BTV.
Sí.
I, bé, tenim un documental penjat de fa set anys,
nou anys, que, bé, algun dia veurà la llum,
però anem fent.
Bé, també ens serveix com a plataforma
per treballar amb altres productores,
quan surten feinetes.
També has acabat un postgrau en Artteràpia.
Correcte.
I després també t'has format en tot el tema d'escenografia,
direcció cinematogràfica, documental...
Sí.
En algunes escoles.
Sí, ara és això.
El que et comentava, que torno de tornar a Berlín,
que, bé, no hem acabat el muntatge del documental,
però espero que aquest any...
Bé, que en un parell de mesos segurament ja hauré de tornar,
no?
Espero que ja no faci tan fred com aquest Terrecó,
que feia molt, molt fred.
Però, sí, intento anar fent.
I ara també estic a punt de...
Bé, estem a punt de publicar un llibre
que hem escrit a quatre mans.
Carà.
Bé, a vuit mans, quatre persones.
Sí.
I sobre rituals per la vida moderna.
Ah, sí?
Amb la mateixa editorial o...?
No, ara estem mirant amb dues editorials d'autopublicació,
i estem escollint quines dues seran.
Caram, que bé.
I amb aquestes persones tens alguna mena de vincle
relacionat amb el tema de la feina o...?
Doncs una va ser la meva terapeuta, no?
Durant una època, i d'aquí sorgeix el llibre, no?
Sí.
Va ser com un intercanvi,
i em agrada molt la metodologia que em va proposar,
que era aquesta dels ritualss,
i l'altra és una amiga de fa molts anys de Belles Arts.
Que bé, escolta'm.
Doncs amb ganes de llegir el pròxim llibre, eh?
A veure si al final la faceta de l'escriptora
serà la que passarà més.
Ja ho veurem.
Molt bé, doncs, Mercè,
si et sembla, deixem aquí l'entrevista.
Molt bé.
Ha estat un plaer tenir-te aquests minuts aquí,
al Just a la Fusta,
i que vagi molt bé la difusió,
i, doncs bé,
que la gent també li agafi carinyo aquest llibre.
No, gràcies, faig tard.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi bé, adéu.
Molt bé.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.