11.20 del matí entrem a parlar amb Xavier Bax,
president del Cine Baix de Sant Feliu del Llobregat.
Amb ell hem de parlar de la mostra del Cine Baix.
En aquest cas, aquest festival de cinema ens traslladarà cap a Àfrica,
perquè, com bé sabeu, d'aquestes mostres que celebren durant l'any,
aquesta, doncs bé, toca anar cap a aquest continent, cap àfrica.
Així que el saludem al Xavier Bax. Xavier, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Xavier. Gràcies per atendre'ns, com sempre que passes per aquí,
per l'emissora, per Ràdio d'Esvern.
Ens agrada fer-nos ressò de les activitats i d'aquestes mostres que feu des del Cine Baix,
perquè tenen molta cabuda i crec que són els millors moments,
podríem dir, que té el Cine Baix durant l'any.
No tinc mal entès, tinc apuntat per aquí que des del 26 de maig fins al 5 de juny
teniu aquesta projecció de diverses pel·lícules, que crec que en són un munt.
No sé si aquest any hem format híbrid o presencial, si vols en parlem una mica.
De moment, de quina manera presenteu aquest any aquesta mostra de cinema,
aquest festival de cinema africà?
De moment només presencial, intentem recuperar l'origen i una mica passat a totes aquestes vicissituds
de les condicions sociogeneràries.
ens hem esmerçat molt en poder tindre les pel·lícules més premiades i també més representades als diferents festivals.
De manera que ens hem centrat molt en què,
durant aquestes dates, del 26 al 5,
puguem gaudir d'aquestes 14 pel·lícules, aquests 7 colmatratges,
que al final seran 24 sessions perquè algunes de les pel·lícules les repetim
per a donar una segona oportunitat i, per tant, ho farem tot de forma presencial.
Acompanyarem alguna pel·lícula amb alguna programació posterior a la celebració pròpiament del festival presencial
amb algun recull de pel·lícules africanes,
però ara, diríem, volíem donar el màxim èmfasi a la forma presencial.
Tinc entès també que porteu, doncs bé, una mica les pel·lícules més premiades i també rellevants, no?,
del cinema africà, entenc que també aquestes pel·lícules
o no s'acostumen a veure habitualment en els cinemes més populars
o, en definitiva, només es veuen en el cine baix en aquestes ocasions?
Però l'aliat és que sí, perquè d'alguna manera el cinema africà ja no és...
no és per les condicions del Covid, sinó anterior al Covid,
la presència a la cartellera de pel·lícules produïdes a Sud-àfrica és inexistent,
és un cinema que diem sempre invisible.
El cinema asiàtic o antinamericà arriba en compte gotes, però arriba,
però l'àfrica no, és realment un continent a nivell cinematogràfic totalment oblidat.
Jo crec que a parat esforços també, però amb aquest essencialment és oblidat.
És d'aquí que fem aquest esforç de voler recollir i contractar
i, per tant, programar i poder posar a la disposició de tothom qui vulgui,
del nostre públic, dels nostres nocis a la comarca,
de pel·lícules que moltes d'elles han estat seleccionades pels seus països
per representar l'Òscar, que ja és una novetat,
que d'alguna manera els Òscars seleccionin pel·lícules africanes,
que això ja és un aconteixement,
i després pel·lícules que han tingut un recorregut,
jo crec que alguns d'ells molt clars,
que s'ha estat seleccionada a cants
i que, per tant, els hem pogut programar
perquè és un dels criteris.
Aquells que han anat als Òscars, han anat a festivals,
que d'alguna manera tenen, per tant, una acreditació
que ve donada precisament per aquest comitès de selecció
d'aquells grans festivals.
Hi ha altres que, evidentment, ens han semblat representatives
i que no han tingut, diguem, la sort de ser seleccionades,
però que, en canvi, creiem que és una bona mostra
de països que, d'alguna manera, encara no han arribat a aquest nivell
de poder ser present a aquests grans festivals.
I, per tant, poder-les recollir, poder-les mostrar i programar,
creiem que també és un tema mereixedor
per poder-les, diguem, visualitzar.
A més, dissabte, dediqueu la jornada a Gana,
aquesta regió africana, perquè, precisament, el que comentaves,
dels Òscars, hi ha una pel·lícula que va ser la primera del país
en competir als Òscars, que es diu Atzali,
i serà aquest dissabte.
Dediqueu una mica, no?, a aquesta pel·lícula,
aquesta pel·lícula que va arribar a competir als Òscars
i a Gana, en definitiva, aquesta regió.
Correcte, sí, sí, també, per tant, és com un aconteixement, no?,
que hagin pogut arribar a aquesta pel·lícula,
a ser, diguem, seleccionada als Òscars.
Aquesta pel·lícula, per tant, l'aprogramem el dissabte
i, a més, l'acompanyarem amb una sèrie de set culmetratges
que hi han tingut accés, alguns produïts directament a Gana
i altres per una associació que és catalana-ganesa,
que han fet uns culmetratges molt curts, que són molt didàctics,
però molt, també, representatius de la voluntat, també,
de fer cinema amb aquesta vessant que és molt educativa
i divulgativa, en tot cas, d'aquestes comptades
que són al nord de Gana.
Aquí tindrem la sort de tenir la representació del Marc Serena
i d'un company ganès i que ens podran explicar
no només el que podrem visualitzar amb aquesta pel·lícula d'Azalí,
que és la que va ser seleccionada als Òscars,
sinó també tota la feina que hi ha darrere d'aquests culmetratges.
Un d'ells, que va representar també a Gana els Òscars
en la secció de culmetratges.
Per tant, una mica hem tingut la sort de poder-los aconseguir programar-los.
I tant. Un dels objectius de la mostra
és donar una mica aquesta empenta, o fomentar, en definitiva,
aquesta cultura de la pau, defensa de drets humans,
també per les característiques del continent
i malauradament per la seva història i el seu passat.
Però crec que la mostra ofereix aquesta visió, òbviament,
també per aquesta visió més solidària,
però no tot són drames, per entendre'ns.
Correcte.
Sí, per exemple, una de les pel·lícules que és Baracà,
que és una pel·lícula sud-africana,
realment és una comèdia a l'ús europea.
I, per tant, és d'agrair poder trobar també pel·lícules
que, d'alguna manera, es posin en situacions com es viuen situacions familiars
que, a vegades, podíem dir, podien ser com universals, no?
I que, d'alguna manera, pensem que allà tot és molt conflictiu.
I, a més a més, és Sud-àfrica,
però es passa dintre de la comunitat musulmana,
que també dintre, diem, de Sud-àfrica,
a vegades els nostres estereotips ho veiem tot en blanc i negre, per dir-ho així, no?
I, en aquest cas, una comunitat molt important com és la musulmana
es basa i produeix aquesta comèdia que jo crec que agradarà
perquè és aquelles que fan riure, no?
Però també hi ha pel·lícules mècniques més lleugeres.
Des de la secció afroamericana hem triat pel·lícules com és el
Sorry to bother you.
És una pel·lícula que no s'ha arribat tan bé estrany aquí.
És una producció nord-americana,
però que, en canvi, és una sàtira
produït per la comunitat negra o afroamericana dels Estats Units,
molt contundent sobre el consumisme i el racisme que existeix allà,
però de forma simpàtica i molt radical,
però alhora molt rellera, no?
Perquè permet veure situacions que es pot ser molt crític,
però, a la vegada, amable, no?
I hi ha d'altres, com per exemple, tinc apuntada aquí també la de Respect,
d'Aretha Franklin, interpretada per Jennifer Hudson,
que pot ser una mica més coneguda que la resta de pel·lícules,
que també passarà per aquest festival de cinema àfricà.
Sí, correcte.
Hi ha dues pel·lícules, Respect, que és el de l'Aretha Franklin,
i una altra pel·lícula, que és Summer of Soul,
que és el documental que va guanyar l'Òscar aquest any,
que és una pel·lícula, de fet, és un documental sobre el festival
que es va fer el 1969 antic,
el van recuperar, l'han remasteritzat,
el presenten a l'Òscar i guanyen,
amb la secció de documentals,
i que, clar, representa, per tant,
tota la música, una bona part de la música
està representada a la comunitat ofroamericana
i és una mica un concert que reivindica
l'orú i negre, no?,
el Black Price,
que va ser memorable en el seu moment,
però ara parlem del 69,
i el que el CDM, en aquests moments,
recollida com a documental,
la tindrà la sorpresa,
o bé, la grata sorpresa
que el van reconèixer com per premiar-lo amb l'Òscar, no?
I, per tant, alguna hora...
Aquestes són dues pel·lícules
que al seu moment sí que es van estrenar
a les cartelleres catalanes i a l'estat espanyol,
que van passar molt desapercebudes
perquè estaven en plena pandèmia,
i, per tant, hem volgut,
i hem recuperar-les
i mostrar-les en aquest context
com una mostra de la contribució
de la comunitat afroamericana
a la música
i, segurament, per molt de nosaltres
a la nostra, diguem, tradició musical.
I en quant a xifres, Xavier,
de xifres de persones que passin per la mostra,
clar, és difícil comparar-ho
amb anteriors edicions,
sobretot en aquestes dues últimes,
perquè són xifres en situacions molt diferents, no?
Recordem que teníeu encara
aquestes restriccions d'aforament,
segurament la gent no tenia
encara aquesta força
o aquesta empenta d'anar al cinema
per aquesta por, no?
I ara que l'obertura,
podríem dir, que és gairebé absoluta,
quines xifres creieu que absolireu
en quant a visita,
en aquests cinefòrums,
cinefòrums, perdó,
en quant a taquilla, en definitiva?
Som molt moderats i molt prudents
perquè estem passant,
ho estem veient en aquestes últimes
3-4 setmanes,
que hi ha hagut una baixada
espectacular d'afluència
a les sales de cinema,
no només a nosaltres,
perquè nosaltres tenim la sort
de poder compartir dades
a nivell d'estat espanyol,
hi ha una empresa que ho fa
i, per tant,
ens permet situar-se
on estem,
tant per cada una de les pel·lícules
quan en alguns dels territoris.
Hi ha hagut una de ballar impressionant.
Sí que és veritat
que el cinema
és estacional
i que diem,
és la broma que fem
que la bicicleta és per l'estiu
i el cinema és per l'hivern,
però això és així.
Quan arriben els primers calors
hi ha una baixada
de presència de públic als cinemes,
però aquesta banya,
a vegades,
amb el producte
que venim d'on venim,
d'aquesta situació
sociogenitària,
s'ha notat especialment.
Per tant,
som molt prudents,
esperem que la gent
valori
una programació
que jo crec que és
molt bona,
no ho dic amb tota la humitat
del món,
però que comparat
amb altres festivals
africans
que s'estan portant a terme
i veiem
i podem comparar
programacions,
hem tingut la sort
de poder
programar pel·lícules
que venen procediments
de Sud-àfrica,
de Malawi,
de Ghana
i tot això
ens fa sentir contents.
Ara,
l'afluència de públic
és un misteri
i aquest any
encara ho s'ha de més
perquè dic
que estem en un entorn
molt complicat,
un tema
de conversa habitual
i de...
sobretot
amb els analistes
del cine
és veure
com d'alguna manera
tornem a recuperar
no només
l'afluència
de públic
que diguem
tradicional
sinó
l'afluència
de públic
als festivals
o als esdeveniments
que són
marquen una diferència
i que intenten
estar més a prop
dels cinèptils
que també està
constant
que això
es torni a normalitzar.
I quan la diversitat
del públic
s'ha preparat,
Xavier,
per la temàtica
i la ubicació
diguéssim
per Àfrica,
no sé si teniu també
públic o persones
d'Àfrica
que viuen
a Sant Feliu
que també s'apropen
a veure aquesta mostra
o que diversos col·lectius
també s'impliquen
o que arribin
a participar
en aquest festival.
Ens costa molt,
ens costa molt.
Aquests dies
curiosament
hem tingut visites
de gent
que són racialitzades
però que són
que ja han nascut aquí
però que tenen interès
ens ho pregunten
han dit que vindran
però costa molt,
costa molt
arribar a les comunitats
afrodescendents
o simplement afros
perquè
no sabem
però no sabem
no sé si és que no sabem
arribar a aquestes comunitats
i fem tots els esforços
per fer-ho
però ens costa molt
i per tant
nosaltres d'alguna manera
sí que
tenim l'objectiu
sobretot
plantejar
aquestes pel·lícules
aquestes temàtiques
per a la gent
de la comarca
perquè conegui
aquestes realitats
perquè d'alguna manera
podem arribar a entendre
que
les comunitats
afros
ja tenen
les seves maneres
de comunicar-se
i d'estar al dia
respecte als cinemes
però el que nosaltres
sobretot volem
és que
la gent
de Sant Feliu
de la comarca
i de més enllà
de la comarca
tingui possibilitat
de visibilitat
de veure
de poder
d'alguna manera
contemplar
aquestes pel·lícules
que no hi tenen
accés habitualment
perquè
molt de la comunitat
afro
tenen televisions
espies satèrit
i tenen
plataformes
dedicats
exclusivament
a la seva
cultura
però el que no tenim
accés habitualment
som nosaltres
el nostre objectiu
és que arribi
al màxim possible
a la gent
de la nostra comunitat
de Sant Feliu
i de la comarca
i si
a sobre
tenim la sort
que
per ser pel·lícules
a vegades
precisament
premiades
reconegudes
tenim la sort
que la comunitat
afro
arribi
també
a les nostres sales
llavors
ja el boig
és
superior
molt important
ens interessa molt
però ja dic
que l'objectiu
és que la pugui veure
la gent del nostre
d'entorn més immediat
i tant
de moment
s'havia apuntat
que aquesta mostra
serà 100% presencial
tindreu aquestes 24 sessions
amb algunes pel·lícules
que es tornaran
que repetiran
que es tornaran a projectar
animem a tot el públic
que hi assisteixi
que no tinguin por
i en tot cas
si hi ha persones
que potser el Covid
encara els frena
doncs poden dur
la mascareta dins
no?
cap problema
i que no tot són
diguéssim
pel·lícules
amb connotació dramàtica
sinó que també
s'inclouen
diverses pel·lícules
còmiques
i doncs bé
animem a tothom
que hi vagi
Xavier
com sempre
gràcies per atendre
ens dedicar-nos
aquests minuts
i explicar-nos
tot això
tot aquest bagatge
que tens
amb el cinema
i també
amb les mostres
que feu
al Cine Baix
que vagi molt bé
i que segueixi
tirant endavant
al Cine Baix
molt bé
moltíssimes gràcies
bon dia
bon dia
胖
qui
amb
a
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!