.
Doncs bé, ara passen dos minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim el magallín matinal de ràdio d'Esberna, el Just a la Fusta,
a la segona hora del programa.
Avui som dimecres 21 d'octubre del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres els protagonistes del projecte Oasis,
guanyadors del Young Talent Architecture Hour 2020,
precisament amb aquest projecte Oasis.
Tenim en trucada telefònica simultània
un dels participants, que és Sant Justenc, l'Àlvaro,
però també tenim la resta de l'equip,
que són en Sergio, l'Eduard i la Roser.
Els tenim en antena, saludem-los.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Sant Justenc.
Primer de tot, felicitar-vos a tots,
a tot l'equip de projecte Oasis,
que heu aconseguit fer-vos amb el guardó.
Enhorabona per la feina feta.
Moltes gràcies.
A veure, expliqueu-me una mica,
expliqueu a l'audiència,
què són aquests premis del Young Talent Architecture Hour 2020?
Perquè potser, dit així, sembla un nom molt llarg,
una mica molt estrany,
però en què consisteixen aquests premis?
Doncs aquests premis és un premi que va organitzar
la Fundació Unies de Barcelona
i té relació amb el Premi Unies Award
i amb la Bienal de Venècia.
I és un premi que organitzen bienalment
per premiar els millors projectes de final de carrera
i nosaltres vam presentar el nostre
i vam passar fases i al final hem guanyat.
I estem molt contents
i ara mateix estem tractant de donar la màxima difusió.
perquè vosaltres quina formació teniu?
És a dir, vosaltres us vau ajuntar
perquè éreu companys de màster,
éreu companys de carrera?
Sí, exacte.
Hem estat companys de carrera
i acabar el grau de carrera d'Arquitectura
ens veiem en aquest màster habilitant
de l'Escola de Vallès.
Màster habilitant que és l'últim any de la carrera.
Per acabar els estudis i allà vam començar
100 companys, analitzant la zona
i a poc a poc anàvem ja generant
equip de treball realment
i per acabar construint el projecte.
I com és que us vau ajuntar els quatre?
És que teníeu les mateixes motivacions
o us venia ja una mica el grup muntat?
Com ho vau fer?
Bé, digues, digues, Roser.
Sí, jo, bé, no, més que res
nosaltres vam començar
l'Eduard, l'Álvar i jo
estàvem a la carrera ja junts
i l'Escola va venir a fer el màster habilitant
i jo crec que sí va ser una mica això
de complicitat, de veure que teníem
els mateixos objectius, les mateixes inquietuds
i començant a treballar funcionàvem molt bé
i vam estar ja fins al final
amb el projecte junts.
Exacte, de fet vam començar
en una estratègia més general
en grups més grans
vam desenvolupar una estratègia
al llarg de tot el poble
perquè l'encàrrec real era un encàrrec
que ens feia l'Ajuntament de Seient
i en aquest sentit ens demanaven
i vam ordenar totes les lliures
del lloc agregat a la sopa
a la sopa de Seient
llavors vam fer un projecte general
i com vam descobrir un punt superespacial
i degut a aquesta complicitat
que hi ha la Roser
ens vam reunir en el mateix grup
i vam gestar oàsic.
Sí, de fet
Sí, simplement volia afegir
que de fet
era la nostra projectació
a la carrera d'arquitectura
i com a tal
fer un projecte en el paisatge
ja d'entrada
ja sembla reivindicatiu
per la nostra part
i ara això
jo crec que aquesta sensibilitat
per actuar en llocs
en tot fluvial
que és molt sensible
a l'element
que tu puguis construir
doncs va ser això
realment
que jo crec que ens va unir
des d'un principi.
O sigui que el vostre
una mica
el treball
era sobre
un encàrrec
que us va fer
l'Ajuntament de Seient
i exactament
ens podeu explicar
què és el que us demanava
l'Ajuntament
que féssiu
amb el riu Llobregat.
Sí
era la reordenació
és a dir
l'Ajuntament de Seient
encarregava
el màster habilitant
a la nostra edició
la reordenació
de les lleres
del riu Llobregat
que passa
per el municipi
per Seient
perquè
el gran desenvolupament
industrial
que va haver
al voltant del riu
doncs la zona
havia quedat
ara ja obsoleta
aquesta indústria
havia quedat transformada
i se li donava
l'esquena al riu
i amb aquest objectiu
de reordenar
aquestes lleres
de reforçar el poble
en el de tot el riu
era el context
de l'encàrrec.
Llavors
un cop
esteu fent
aquest treball
us arriba
la proposta
de participar
en el
concurs.
Sí
la notícia
del concurs
va ser
que un cop
havíem
desenvolupat
el projecte
perquè de fet
nosaltres
vam començar
el màster
l'any 2017
i en aquest sentit
el vam gestar
el vam fer créixer
vam estar
gestionant-nos
amb l'ACA
que és l'agència
catalana de l'aigua
vam estar
parlant
amb l'Ajuntament
de Seient
i nosaltres
vam entregar
el nostre treball
de filamàster
però un cop
vam acabar
el màster
el nostre projecte
va entrar a visitació
i en aquest sentit
vam poder participar
en la direcció
d'obra
llavors un cop
vam acabar
l'obra
la pròpia universitat
ens va fer
arribar la notícia
que s'estava
desenvolupant
aquest concurs
i vam decidir
participar-hi
per donar-li
la màxima visibilitat
del projecte
la universitat
seleccionava
feia una
preselecció
per participar
en el
Young Talent
perquè nosaltres
com a arquitectes
o com a estudiants
com a autors
de projecte
individualment
no podíem presentar-nos
és la universitat
que fa un petit
concurs intern
en funció
dels alumnes
que té
i en el cas
de l'Estat
de Vallès
era cada 500 alumnes
que podíem presentar
un projecte
i en el cas
nostre
va ser així
vam anar a nosaltres
i un altre grup
amb un altre projecte
en representació
de l'escola
i era per primer cop
sembla ser
que inclús
algú de la
Universitat Politécnica
ha guanyat
que normalment
potser només
els projectes
passaven
les primeres
classificacions
però no havien arribat
creient mai
a ser finalistes
per això
que per nosaltres
és un somni
haver arribat fins aquí
i el nom d'Oasis
d'on ve
una mica?
Això ho pot dir
l'arrús
sí
és curiós
perquè
de primeres
no m'agrada gaire
el nom d'Oasis
però
estàvem d'acord
en què
n'havíem de posar
un nom propi
i el nom ve
d'una pàgina web
que vam trobar
que va ser
la nostra Bíblia
que va ser
l'Institut Català
d'Història Natural
dels Albaixes
on hi ha
la descripció
del que és un bosc de ribera
que al final
és una mica
el que evocàvem nosaltres
el que volíem arribar a fer
la definició del bosc de ribera
especifica
que és que
es devenen
oasi
enmig
de zones
fortament transformades
per la diversitat
del Bergen
i per la proximitat
de l'aigua
aleshores
es va quedar el nom
al final
l'oasi
és una renaturalització
d'una zona
fortament transformada
per un passat industrial
que està
presenciat
per la
identitat
de la Torre del Gas
i la Pàbrica Vella
que és plantat
a l'Oasis
en el parc de Molina
de Catalunya
i això permet
un apropament al riu
a través del moviment
de terres
estratègic
i la plantació
d'espècies
autònomes de ribera
per tant
la Roser
va ser qui va trobar el nom
i ens va convèncer
perquè precisament
el que hem de fer
és això
molt de ribera
Vosaltres
en el grup
sou quatre
a vegades
fer treballs en equip
costa una mica
repartir-se les tasques
estructurar-se
això
ho heu tingut fàcil
heu sapigut
en cada moment
com gestionar-ho?
Bé doncs
sí
des de
ja un principi
la veritat
nosaltres hem sigut
els quatre
des d'inici
fins al final
amb aquest procés
de disseny
de projectuar
i després construir
però
és el que comentava
sí
des d'un principi
ja vam haver de
primer treballar en equip
evidentment
i tot confirmar-ho
tots
però després
assegnar
feines
i anar desenvolupant-les
per poder
la memòria
els planos
el pressupost
etc
i amb això
també
en forma part
altra gent
que ha col·laborat
amb nosaltres
durant els trascursos
del curs
per anar desenvolupant
això
perquè clar
el fet que sigui
un projecte real
implica també
que és un encàrrec real
per tant
les entregues
s'han de fer puntualment
entre diferents fases
com dèiem abans
anar a presentar-lo a l'Ajuntament
a l'Agència Catalana
de l'Aigua
i això realment
implicava que anar
a la universitat
era com anar a treballar
en un estudi professional
a l'Ajuntament
Vosaltres teníeu relació
per això
amb l'Ajuntament
de Sallent
prèviament
a fer el treball
no
doncs no
la veritat
bé
l'edició anterior
al propi màster
del Vallès
va fer també
una
o sigui
l'edició anterior
també es va treballar
a Sallent
en el barri
en el barri
exacte
al barri de l'estació
que va tenir uns problemes
per les surgències
de les mines
subterrades
però no
nosaltres personalment
no teníem cap relació
va ser un projecte
caigut del seu
diguem
perquè quants projectes
hi participaven
vau ser escollits
crec que a principis
de setembre
d'entre
no sé quants
treballs
de final de carrera
sí
a nivell
del Young Talent
exacte
participaven
més de 33
països europeus
més 3 països
convidats
de Sud-amèrica
i amb un total
de més de 400
crec que
projectes
que havien ja passat
unes fases
de selecció
a les seves propies
universitats
per tant
representa que
el Young Talent
diguem que
premia
el millor
projecte final de carrera
per dir-ho
entre cometes
dels dos últims anys
a nivell europeu
que bé
i quan us van donar
la notícia exacta
de que éreu
el grup guanyador
doncs
el passat
5
si no recordo
malament
d'octubre
sí
al 5
d'octubre
ens l'han dit
ostres
i quins són
altres treballs
guanyadors
que també
vosaltres
com a estudiants
i com a futurs
professionals
en aquest camp
quins altres treballs
també
s'han endut
algun premi
que siguin així
també interessants
ni algun altre
de català?
no
no hi ha ningú
o sigui
érem nosaltres
en representació
de la nostra universitat
junt amb un altre projecte
però aquest projecte
no va tenir la sort
de passar
la fase de selecció
però sí que hi ha
altres projectes
de l'ETSAP
de Barcelona
o d'altres universitats
però
no recordem
cap projecte
que hagi arribat
fins
on hem arribat
nosaltres
no
de fet
en aquesta edició
els altres tres guanyadors
són
tres noies
de xilenes
amb un projecte
de tres projectes
petits
un noi belga
i una noia
de la Universitat de Londres
per tant
que ha sigut
un premi
bastant repartit
a nivell territorial
perquè guanyar aquest premi
a vosaltres
de quina manera
us obre
el futur professional
és clar
doncs d'entrada
que ja és un gran prestigi
que deiem
pel fet
que l'abala
aquest premi
la Fundació
Nisban de Rohe
amb tot el que suposa
del món
de l'arquitectura
avui dia
i de fet
després
el propi premi
que l'anem a recolir
en un acte col·lateral
de la Bienal de Venècia
del 2021
també
ofereix l'oportunitat
de crear una xarxa
entre empreses
i arquitectes
segons ho explica
l'organització
del curs
de més a nivell
per crear sinergies
entre guanyadors
i les empreses
actuals
i algunes empreses
s'han posat ja
en contacte
amb vosaltres
o s'han interessat
també pel projecte
no, encara no
encara no
no, no
per favor
digue-te
no
de moment
cap empresa
s'ha posat en contacte
amb nosaltres
només s'ha posat en contacte
amb nosaltres
la premsa
que li interessa
donar visibilitat
d'aquest projecte català
i estem a l'espera
de poder donar-li
la màxima difusió possible
però encara
no hem rebut
cap notícia
de cap empresa
concreta
i això significa
bueno
no sé si us ha encaminat
aquest treball
us ha servit
per especialitzar-vos
en algun camp
dins del món
de l'arquitectura
o us ha ajudat
a decidir
ostres
per aquí
doncs miren
jo no vull tirar
o per aquí
sí
sí
de fet sí
la Roser i jo
concretament
estem estudiant
un màster de paisatge
que en principi
tenim per avui
d'acabar-lo
aquest any
i a part de fer
altres coses
com a arquitectes
diguéssim
però amb aquesta formació
l'hem intentat continuar
i el Sergi
també
segueix treballant
amb la seva mare
que fau
con ingenieros y un poco más profesional.
Porque lo nuestro estuvo todo el rato
respaldado por estas técnicas, pero quizás
en algún momento faltó algo de análisis
que el propio tiempo del máster no permitió.
Bueno, i per la meva part, en aquest sentit,
sí que vam tenir una forta polèmica
d'esmançament, que ens preguntaban on estava l'arquitectura
en un projecte de paisatge, i vam treure a demostrar
que el paisatge també és arquitectura. Però és cert
que dins d'aquest projecte hi ha tècniques arquitectòniques
a nivell perceptiu, a nivell d'ordre, a nivell de matèria,
a molts nivells, i en aquest sentit jo sí que intento
profunditzar en aquests temes.
Perquè aquests premis, més et fixen a les xarxes socials,
dins de la Fundació Misbander-Roe,
dins de la Politécnica, i hi ha, per exemple,
hi havia el tema dels fons europeus
des de la Generalitat, que també recolzaven una mica,
o a Europa Creativa, aquests premis?
Sí, de fet, hi ha molta gent
recolzant aquests premis, i no només Europa Creativa,
també la gent que li està donant suport,
diversos medis també s'estan interessant en aquest tema,
moltes revistes d'arquitectura també s'estan interessant
en què publiquem, per exemple,
Tectònica, que és una revista d'arquitectura molt coneguda,
i també diverses webs que es dediquen a la difusió arquitectònica
també ens estan ajudant a que...
No és que es conegui el premi, perquè al final el premi
és un reconeixement que agraïm,
però ens interessa molt que el projecte tingui una difusió
perquè s'entengui i es pugui gaudir per ser redó de la millor forma.
Perquè vosaltres sabeu quan es posarà en marxa el projecte?
Si l'Ajuntament de Sallent ja està elaborant plans
o té alguna previsió al respecte?
Bé, el projecte OASI ja està construït en aquest sentit,
és a dir, durant el màster vam tenir l'oportunitat
de redactar el projecte executiu,
i un cop acabat el màster va ser quan el nostre professor
Roger Sauquet, que era el director del màster,
i la persona que firmava legalment el projecte
com a arquitecte i, diguem, col·legiat,
doncs vam tenir l'oportunitat d'en ell
a partir de l'estiu que vam acabar
d'anar a l'obra, fer control d'obra, seguiment,
i realment construir el projecte, no?
I de fet el projecte, és a dir,
és un projecte en el paisatge, com dèiem abans,
que tracta d'una renaturalització del riu, no?
En una zona on, com comentàvem abans també,
molt transformada per aquest passat industrial,
doncs renaturalitzar volia dir
després del que és propi del riu, no?
Aquest espai que necessita el riu i que reclama,
però que també reclama el ciutadà
per aquesta relació d'espai públic, no?
Per tant, diguem que aquesta inundabilitat
que nosaltres pensàvem apropiar,
que fos part, fos element principal del projecte,
havia de combinar-se amb la relació que té el ciutadà
amb el riu, és a dir, poder-lo veure,
apropar-se, tenir una sensació d'espai públic, no?
I, clar, diguem, el projecte,
un cop vam començar l'obra i just estàvem a punt d'acabar,
però encara no havíem pogut fer la plantació d'arbostives,
doncs ens va sorprendre amb el temporal Glòria,
és a dir, que l'aigua del Llobregat va pujar descomunalment
perquè el pantall va haver de obrir les pocs, etcètera, etcètera,
i el cabal que baixava pel punt del projecte era extraordinari.
I, de fet, vam poder comprovar com fins i tot abans d'acabar l'obra
el projecte ja funcionava correctament,
ja estava deixant inundar el riu
i, per tant, evitant que la zona que hi ha darrere de l'oasi,
un parc urbà amb vivenda, etcètera,
doncs que ara és inundat, no?
I, clar, per nosaltres va ser una sorpresa
veure com in situ podia funcionar
i ja estava funcionant, de fet, el projecte
inclús abans de poder acabar l'obra.
Sí, i el que estem molt contents és que això, al final,
has d'haver una transformació real del territori
amb lògiques naturals
que permeten la resiliència del paisatge fluvial amb el temps
i amb el temps per la seva pròpia bona forma.
Sí, sí, adelante, adelante, Sergio, di.
No, que en realidad también lo que pasa con el proyecto construido
es que con las técnicas que hemos usado
y un poco la temática un poco más, como no tan común,
pues es más complicado que en la obra y en el ayuntamiento
pues se lleve hasta el final de la manera adecuada
por falta de costumbre, básicamente.
Entonces, para nosotros, en realidad, el regalo,
sobre todo, es una especie de regalo, ¿no?,
para que realmente se tome en serio el proyecto
y se lleve hasta el final con el mantenimiento que merece,
porque, por lo general, son cosas que, a veces,
por descuido o por falta de conocimiento
se dejan al margen o sin desarrollar.
Creo que esto es un buen punto.
Sí, exacto.
De fet, m'agradaria afegir que, en aquest cas,
en tots els projectes d'arquitectura,
un cop s'inaugura l'obra,
el projecte tendeix a anar a cap pitjor,
és a dir, a empitjorar o a guanvallir.
Exacte.
En canvi, en el projecte de passatge,
en aquest cas, no, la imatge més bonica
no és el primer dia que hem acabat l'obra,
perquè encara està tot marró,
falta créixer la prestació,
hem de créixer...
Per tant, aquesta imatge, aquesta transformació,
serà constant i és la idea, no?
És a dir, no, tampoc teníem que fer un projecte
que fos molt bonic, molt perfecte,
perquè, al final, la nostra participació d'això,
amb el temps, es difuminarà, no?
La pròpia naturalesa esborrarà la nostra petjada
i serà una reutilització completa.
Clar.
Perquè inconvenients que us hàgiu trobat
durant el procés,
així dificultats grosses,
n'heu tingut?
Que els nostres professors, bàsicament,
al principi no confiaven en el que fèiem.
Sí, hi havia una certa desconfiança
perquè estaven ficant-nos en el propi aigua,
en un territori que, com ha dit el Sergio abans,
no utilitza tècniques que són comuns
d'utilitzar en els projectes ordinaris.
Llavors, en aquest sentit,
vam haver d'empapar-nos,
de carregar-nos d'eines
que ens permetessin cobrir-nos de les esquenes,
carregar-nos d'arguments molt vàlids
d'altres disciplines,
perquè el projecte creixés,
i aprendre sobre alguna cosa que no sabíem,
i defensar-ho.
I com els professors i d'altres alumnes
potser ignoraven alguns d'aquests coneixements,
el repte va ser convèncer-los.
I vam haver d'acudir a l'Agència Catalana,
a la mare del Sergio,
a Naturalé,
a altres vivers convivers,
tres turons,
on ens vam formar,
i en aquest sentit vam utilitzar
tots aquests coneixements
per poder-los convèncer.
Els professors els vam convèncer
tot va anar creixent
fins a esdevindrà
el que s'ha convertit,
un bosc de ribent.
Inclús en el màster,
el bo que tenia aquest màster,
el màster habilitant,
és que t'habilita per l'exercici de la professió,
perquè sortim d'una carrera,
d'un grau, d'una universitat,
on la vida real distància molt
del que et poden ensenyar a l'aula,
perquè és normal, no?
Llavors, clar, en aquest màster
sí que nosaltres teníem la responsabilitat
de realment què fèiem en aquella zona.
Per tant, nosaltres,
i que tinguéssim algun professor
que d'entrada no...
No és que no li semblés bé
o li semblés malament,
és que a priori treballar en un riu
amb una indebilitat
no és qualsevol cosa, no?
I per tant,
érem una mica reacis
a veure com evolucionava la cosa,
però en el moment en què
nosaltres anem a l'Ajuntament,
anem a l'ACA,
i el màster ens ho permet,
perquè diguem que és la nostra zona d'actuació,
en el moment en què l'Ajuntament i l'ACA
ho aproven,
clar, perfecte,
diguem, es tira endavant i...
És a dir,
que sí que realment
aquest exercici de nosaltres
som el nostre propi despatx,
estem treballant
i estem justificant
i ens ho treballem,
ens ho correm,
i clar,
doncs això realment
sí que ha sigut de veritat,
és a dir,
això no ens ho té ningú
i entra directament
en el món professional
des de la seguretat de l'aula,
no?
Diguem.
Sí, després,
jo també volia afegir
que a part de les problemàtiques
que vam trobar a l'aula,
que són normals,
també ens vam trobar
amb les problemàtiques normals
d'una obra,
que clar,
això hem de recordar
que és la nostra primera obra,
no havíem construït mai res
a la nostra experiència,
a la primera experiència
com a directors d'obra,
assessorats, evidentment,
i recolzats pel nostre professor,
però que també això va ser...
Bé, l'obra va durar
més de nou mesos
i realment va ser
tot un entríngulis
de parlar amb la constructora,
negociar amb l'Ajuntament,
hi ha coses que, evidentment,
no vam fer com estaven en projecte,
van sortir imprevistos,
un tub de fecals
que no teníem previst,
que ens va sortir
per on més fèiem excavació,
ens va sortir un tub de fecals,
vull dir,
tota aquesta...
la vida que té l'obra,
no?,
que al final també
és la gran experiència
que n'hem tret.
I ara us preguntaré,
ja per anar tancant l'entrevista,
a nivell econòmic,
us ha suposat alguna despesa
o heu hagut d'invertir?
Bé, la universitat,
perquè nosaltres estiguéssim segurs
a l'obra,
ens va preparar una beca
de prenent avontatge,
de col·laboració
amb un departament
de projectes i construcció,
i en aquest sentit
teníem una petita retribució
que cobria les despeses
de traslladar-se a Seyent,
fer les visites d'obra,
i en aquest sentit
estaven encoberts.
D'acord.
Molt bé.
Doncs, escolteu-me,
no sé si voleu afegir
alguna altra cosa
que tingueu en ment
que vulgueu dir sí o sí,
però si no,
Álvaro,
Sergio,
Eduard,
Roser,
moltes felicitats,
us ho torno a dir
per haver aconseguit aquest premi,
que el gaudiu,
i res,
que tingueu,
que acabeu de passar
molt bon dia a tots.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi bé,
la difusió del projecte.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu,
una abraçada.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
bon dia.
Adéu.