Passant tres minuts d'un quart d'una del migdia,
aquesta hora parlem d'una xerrada que es fa avui a la vagoneta a les 7 de la tarda
amb el fotògraf Xema Lacunza, que ha guanyat el Premi Nacional de Fotografia 2015.
Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Xema.
Hola, molt bon dia.
I a més a més també tenim aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern
en Víctor Murillo de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just. Molt bon dia, Víctor.
Hola, bon dia.
Que entenem que avui el Xema ve gràcies a tu, no? A vosaltres una mica.
Bé, intentem sempre fer cosetes per dinamitzar el poble.
Exacte. Una xerrada que es farà aquesta tarda a les 7
i que no sé com l'has plantejat, Xema.
Si serà una mica per parlar també de la teva obra
o més dels teus mètodes de treball, com ho planteges?
Jo faré, suposo que una mica de tot.
Primer ensenyaré com...
Suposo que serà la primera horreta.
ensenyaré la meva manera de veure la fotografia,
com la puc composar, com la puc arreglar perquè sigui...
per, diguéssim, fer-la més visible,
fer-la... portar la mirada del que em mira la fotografia avui.
faré tot una manera d'ensenyar-ho unes fotografies amb l'avant i el després.
Quan ensenyi l'abans diré què és el que jo busco en aquella fotografia
i què és el que he de fer amb aquella fotografia per aconseguir el que vull.
I després ensenyaré el després què és el resultat de tota la meva feina.
Això ho faré amb unes i després el que faré serà una mica de pràctica
i agafarem una d'aquestes fotos i ho faré davant de tothom
perquè vegin més o menys que tampoc és tan difícil.
Déu-n'hi-do, per tant, es faran moltes coses, eh?
Bueno, dues hores ja ho veurem.
I és molt ràpid, però bueno.
Víctor, com vau decidir portar en Xem a la Conta aquí a Sant Jus?
Per què el vau triar amb ell?
Bueno, hi ha motius uns quants, no?
Primer, que és el Premi Nacional de Fotografia.
Segon, que nosaltres cada mes, cada dilluns fem xerrades,
fem activitats pels socis i crec que a tercer els van conèixer,
ens van conèixer el Xem allò a Antequera,
tots dos estàvem recollint els premis,
els recollíem el Premi a Millor Futures,
nosaltres recollíem el Premi a la Millor Entitat,
vam xerrar i, a més a més, tenim un vincle,
una persona que és l'Arnau Villegas,
que és membre de la Junta,
que té una relació molt estreta amb el Xem
i tot això plegat ha fet que el Xem pugui venir
i el convidem i estem encantats que pugui estar aquí aquesta tarda.
Ja veurem si esteu convidats quan acabi, eh?
Encantes quan acabi.
Bueno, a l'aigua la tens garantida, no em pateixis.
Clar, suposo que no sé si en el teu cas,
de vegades amb alguns artistes amb qui hem parlat aquí per exposicions,
ens diuen que a vegades els costa parlar justament del que fan
perquè, com s'expressa en ell,
doncs és a través de les seves obres,
sigui quines siguin.
No sé si en el teu cas també,
doncs amb la fotografia et passa una mica el mateix
i o no, o també et sents còmode una mica,
doncs fent aquesta primera part més explicativa, Xem.
Bueno, jo, teòricament jo còmode estic explícant,
perquè em vaig explicar com treballes,
i el que faig i com penso jo.
La fotografia és una cosa molt subjectiva,
que cada un fa la seva manera,
per això té la importància que té.
Suposo que hi ha gent que sí que li agradarà com ho faig,
i hi ha gent que no estarà d'acord,
però jo vaig molt tranquil,
jo vaig molt tranquil perquè, bueno,
vaig a ensenyar,
no vaig a donar una classe magistral de com es fa això,
sinó vaig a ensenyar com ho faig
i el que busco,
amb el qual no tinc cap problema per a ensenyar-lo.
Vull dir que no, no sé si el que dius,
oi, t'he d'ensenyar tota aquesta manera de fer,
com diu el llibre, com diu el mètode,
no, no, jo vaig a això,
ensenyar com ho faig,
em sembla que el que faig agrada,
i, bueno, vaig molt tranquil i vaig,
i suposo que quan acabi sortiran contents,
espero, espero.
Què és el més important
per a algú que comenci,
o que sigui fotògraf o que vulgui ser fotògraf,
però sobretot algú que comenci a fer fotos
i que digui, mira, m'agrada molt fotografiar,
què és el que ha de tenir més en compte?
Bueno, jo vaig començar,
jo tenia una cama,
i el que sí que sortia amb el grup percursionista,
amb la família a fer fotos,
anava de vacances i tal,
però veritablement quan vaig donar un pas endavant,
va ser quan em vaig apuntar al grup.
O sigui, t'apuntes a un cop,
comences a conèixer gent que té les mateixes actituds
i li agrada el mateix que a tu.
El club sempre organitza els seus mensuals,
els seus concursos,
surten a fer sortides fotogràfiques,
amb algú que més o menys sempre ajuda
a la resta,
a tirar endavant,
a mirar, això no es fa així,
això es fa a l'altre,
i això més o menys és un pas bastant important
per ficar-te en aquest món de la fotografia,
sobretot la fotografia així de més o menys de concursos i tal.
Després tenim l'altra fotografia més artística,
que ja no,
ja refuggen una mica tot això dels concursos,
però, bueno,
jo vaig aprendre molt.
La meva recomendació és que s'apunten a un club
i els clubs sempre organitzen cursos,
xerrades, sortides,
i això fa que més o menys tothom tiri endavant,
que és el que anem tots, no, a tirar endavant.
Estàs d'acord, Víctor, suposo, no?
Sí, sí, plenament.
El primer que has de tenir gana de fer fotografies,
has de tenir gana de fer fotografies
i molt, sobretot, d'escoltar el que diguin els altres
i la crítica de la teva foto.
Això és molt important.
S'aprèn més d'una crítica,
encara que sigui dura,
que no d'un elogi.
Sí, sí.
Sí, perquè quan estàs tu sol,
tu te la mires i a tu t'agrada
i fins que no veus aquella fotografia
davant d'altres fotògrafes
que han fet el mateix que tu,
no veus per bo en falla.
És una manera d'aprendre i de tirar endavant.
Costa, per això, suposo, no?
La crítica, m'imagino que també fareix una mica,
no?, d'alguna manera.
Costa, m'agrada.
Sí, sí.
Sí, digues tu, digues tu.
No, no, això depèn de...
Moltes vegades depèn del fotògraf, no?
Hi ha gent que accepta les crítiques
i hi ha gent que no.
Hi ha gent que apren de les crítiques
i hi ha gent que no les accepta.
O sigui, que també cadascú amb un seu no.
Està clar.
A mi em va molt bé que em critiquin.
La crítica costa molt fer-la
i costa molt ser el receptor de la crítica.
A vegades saps que quan fas una crítica
i fes una mica durilla,
el receptor potser no l'agafi
amb tota la bona intenció
que tu la llences, no li dius, no?
Però, bueno, jo crec que s'ha de fer.
Quan s'ha de dir,
no t'equivoques, són encertes.
I si diuen, no t'equivoques avui,
demà no t'equivocaràs en aquesta cosa.
T'equivoques en una altra,
però en aquesta no.
Clar.
Ara també hi ha tot un boom
de molta gent que es dedica a fer fotografies
a través del mòbil, per exemple.
No sé què en penseu, vosaltres.
Creieu que...
Ui, se'ns ha penjat la trucada,
mirem de recuperar-la.
En el teu cas, Víctor, per exemple,
creus que és una cosa que ajuda,
que és positiu per la fotografia
o que és una lliga diferent?
Mira, jo només dir una cosa.
Els primers anys de la fotografia digital
s'han fet més fotos
que en tota la història de la fotografia.
Imagina't.
qualsevol tècnica que faci servir
està bé.
Potser hi ha els més puristes
que diuen que això del mòbil,
no les fotos...
Potser s'està, com dir jo,
això dels selfies i tal.
La gent està fotografiant més
que vivint les coses que fa, no?
Bé, tot té la seva mida.
Clar, aquest seria un altre debat, no?
Però jo crec que si tot ho fas
amb la mesura adequada,
és correcte.
Encara estaríem en el de garrotipo,
encara estaríem en les plaques de vidre.
i la fotografia ha evolucionat molt.
Ha passat des de la plaqueta de vidre,
ara estem amb els químics,
ara estem amb el laboratori digital,
que és el Photoshop.
No sé què vindrà,
però on està obert.
El mòbil té unes...
Bé, té moltes possibilitats, també.
Ara, abusar de tot és dolent.
Estem intentant, no?
Ja sembla que estem recuperant
aquesta trucada que hem perdut
amb el...
amb el Xema, a veure si la podem recuperar,
perquè tot això ho estem fent...
A veure si espera un segon, eh?
Mentre estàs, si puc parlar, eh?
Sí, endavant.
Víctor, sí, sí, tot teu.
No, dir que les xerrades les fem...
Cada dilluns fem el que dient.
Nosaltres anomenem fototertúlies,
que són sessions
on a vegades portem fotògrafs de renom,
com és el Xema,
però que són obertes,
no només són pels socis de l'agrupació.
Qualsevol persona del municipi
que vulgui venir a escoltar,
parlar de fotografia,
està convidada a qualsevol dilluns.
Avui, especialment,
que té una persona que té molt a explicar.
Però, per exemple,
la setmana que ve, que és el 23,
tindrem un fotògraf
que vindrà a parlar de fotografia submarina,
que és l'Enric Madrenes,
que és professor
del Centre d'Estudis Fotografis de Catalunya
i que, a més a més,
li han produït un talàs.
És una persona que té...
Cert nom, no?
Certa experiència, cert nom.
Sí, sí, bueno,
dins del món de la fotografia,
sobretot la fotografia subacuàtica,
és un home que té el seu raconet, no?
I vindrà el dilluns que ve.
Habitualment tenim pendents
el Sergio Tello, per exemple,
que és un fotògraf
que és el que és a Catalunya i a Espanya,
és un tio molt guardadonat,
ha fet a llorar
a un dels nostres concursos socials
i el dia 3 de desembre,
que farem el sopar,
diguem, de Germanó,
i entre cada premis,
vindrà a parlar de les fotografies
del concurs nostre,
explicar per què aquesta foto ha guanyat
i aquesta no ha guanyat,
que sempre ens interessa molt els fotògrafs,
per què una foto passa
i una altra no passa, no?
Quan tots pensem que la nostra
és la millor foto.
Clar.
Doncs ara sí que tenim el...
Hem recuperat aquesta connexió
amb el Xem a la Kunta.
Xem, bon dia de nou.
Hola, hola.
Ara sí, eh?
S'ha tallat.
Sí, s'ha tallat.
Bé, en tot cas,
ara estàvem repassant una mica
totes aquestes activitats
que es fan també
des de l'agrupació
aquí a Sant Just.
Tu has estat...
ja has estat aquí a Sant Just,
personalment,
o no, encara?
No, aquí havia participat
en un parell de concursos internacionals
que fan,
però no havia vingut,
no havia vingut.
I havies guanyat alguna cosa o no?
Sí,
alguna medalleta
i algunes acceptacions.
però, bueno,
això tampoc és important.
Bé,
desparticipa a prendre...
Es torna a penjar?
És estrany aquest problema, eh?
Perquè l'hem tingut una estona
esperant aquí un minutet.
És modesto el Xem a...
Bé, en tot cas,
hem pogut parlar avui
una mica amb en Xem a la Kunta,
que com dèiem,
aquesta tarda serà a Sant Just
en aquesta xerrada a la vagoneta
que organitza
l'agrupació fotogràfica Sant Just
i és oberta a tothom,
com ens deies, Víctor.
El que vulgui pot venir
i passar una estona amb nosaltres.
Doncs, jo crec que ho deixem aquí
perquè sembla que és complicada
la connexió.
Per tant, doncs,
agraïm també al Xem a la Kunta
que hagi pogut parlar
amb nosaltres aquest matí
i, evidentment,
també al Víctor Murillo.
Teniu, a banda d'aquestes xerrades,
més activitats previstes
de cara als lopers mesos?
Pràcticament cada dilluns
tenim una tertúlia,
una fototertúlia
que, com en dia,
abans tenim aquest,
avui el Xem a la Kunta,
setmana que ve tenim
l'Enric Madrenes,
després farem una sortida
al Ramola
a fer fotos,
farem el sopar d'entrecada de premis...
Déu-n'hi-do.
Tot això d'abans de Nadal, eh?
Abans de Nadal, sí,
abans de Nadal.
I, bueno,
nosaltres, diguem que,
en certa manera,
no parem, no?
Ens agrada molt
moure això
al món de la fotografia.
Crec que és
molt, molt interessant
i potser a Sant Jus
hi ha molta activitat fotogràfica,
però mai havia estat organitzada.
I d'ahir una mica ve
el naixement
de l'associació fotogràfica,
que ja portem
quasi cinc anys,
però dir que,
per exemple,
ara mateix també ens dediquem
i fem el que és
la formació de fotografia
al municipi.
Tenim dos cursos en marxa,
tenim el curs
de fotografia bàsica,
que ho fa el company
Joan Elias,
i el curs digital
de Photoshop
començant de 0,
que ho faig jo mateix.
Tot això passa
els divendres,
un al matí
i un a la tarda.
Sí, sí,
un operà,
una entitat molt activa,
l'Agrupació Fotogràfica Sant Jus,
teniu a més pàgina web,
no?
Sí, sí, sí.
Es pot trobar...
Qualsevol activitat
que fem
està a la nostra web,
que és afsantjus.com.
Perfecte.
Doncs moltes gràcies,
Víctor Murillo.
Abans he dit membre,
perquè no sé si ets encara
el president
de l'Agrupació Fotogràfica Sant Jus.
Sóc, sóc president.
He dit membre,
no,
i és president
de l'Agrupació Fotogràfica Sant Jus.
I a banda també,
ara ja només per acomiadar,
Txema,
no sé què passa avui amb el telèfon,
però bé, en tot cas...
Sí, esperem,
estem aquí
una mica incomunicats.
S'agraïm la participació
també aquí al programa.
Gràcies,
i que vagi molt bé aquesta tarda.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Fins després, Txema.
Doncs gràcies
i tornem a parlar aviat.
Que vagi bé, bon dia.