La segona entrevista del dia
La segona edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans
En el qual Sant Jús és una d'aquestes ciutats defensores
Nosaltres hem fet un breu resum a través de Twitter
Per explicar què són aquestes ciutats defensores
Però Quima, per a aquells que no coneixin aquest projecte
Exactament, què implica que una ciutat, un municipi com nosaltres
sigui ciutat defensora dels drets humans?
Aquest projecte, l'any que ve, el 2023, farà 10 anys
Són 28 municipis, la gran majoria del Baix Llobregat
Tenim a darrere el Fons Català
que és el que també ens permet fer tots aquests contactes
I hem portat en aquests 10 anys 62 defensors i defensores
I el que jo, i és un dels lemes que sempre hem parlat
i que creiem que ho diu tot, és que el que defensem són els defensors i les defensores
I donem veu als de sense veu
I és un projecte que el que fem és visualitzar i donar veu a aquells conflictes
que malauradament arriba un moment o ja no se'n parlen
o fins i tot ni se'n parlen
perquè potser estratègicament i políticament no tenen cap sentit
És a dir, són unes persones que estan allà
que s'estan matant però econòmicament no ens donen res
i llavors políticament queden silenciats
Periodísticament a vegades tampoc tenen cap ressò
Llavors, bueno, aquestes persones són lluitadores i lluitadors
que intenten donar veu a aquestes persones que invisibilitzem
i que existeixen
i que malauradament les vulneren tots els seus drets
Aquí ens donem cabuda, almenys aquí tenen veu
o potser en els seus països ho fan d'una altra manera
o no tenen aquest ressò
No poden tenir-lo
En els seus països normalment han hagut de marxar corrents
perquè si no són perseguits
És a dir, avui que tindreu l'Ahmet a la tarda
que l'entrevistarà la Núria
és un col·lectiu, és un periodista
i el que fan és denunciar les repressions que tenen al Sàhara
però és que clar, ho fan de manera clandestina
és a dir, moltes vegades posen la seva vida en perill
Exacte
Ahir, per exemple, la Logeng ens deia
és una advocada del Centre Legal de l'ESBOS
i el que donen és intentar denunciar
totes les devolucions en calent que s'estan fent a l'ESBOS
perquè clar, a vegades arriben als refugiats
i moltes vegades són agafats
sobretot de nit
perquè així no hi ha visibilitzat
no es veuen
es posen en uns vots
els típics de quan estàs en un vaixell
i et diuen
si passa alguna cosa us heu de posar
un salvavides
queden allà i van a la deriva
perquè, evidentment, aquests vots no tenen motor
i es denuncia això
el que passa és que, bé, i ho deia ella
que, clar, pots diguer 8 i 9 anys
que el Tribunal Europeu doni una resolució
8 i 9 anys, clar, aquesta feina és una gota a gota
que és diminuta, no?
la feina en si, és a dir, el seu dia a dia
per exemple, de la Lorraine
no vam tenir ocasió d'anar-hi
però si vols explicar una mica més
de la seva experiència
la feina que explicava
que feia també amb altres voluntaris
i voluntàries legals en aquest aspecte
imagino que també viuen una mica amb por
Bé, nosaltres li vam dir que, clar,
aquesta pressió contínua
que, clar, segons el que diuen
i com ho diuen
poden ser perseguits
hi ha una de les coses més
que ens va agredir una mica l'atenció
és una, tu t'arriba
imagineu-vos que estem a la costa
o a l'illa de Lesbos
i t'arriba una patera
tu veus aquelles persones
i el que fas, com tot ser humà
és donar aigua
és el mínim que comencem a fer, no?
és a dir, si veus una persona
que té necessitat
el primer que dones és aigua
perquè saps que porta molts dies al mar
et pots convertir en una persona
que ajudes a un il·legal
per tant pots anar a la presó
durant uns 20 anys
perquè estàs fent una il·legalitat
que és ajudar un il·legal
clar, dius, perdona
l'únic que estic fent és
ajudar una persona
que acaba d'arribar d'un viatge
fet com sigui
a més necessita beure
és com, dius
li dono el mínim
que és poder beure a poc a poc una aigua
perquè porta molts dies a mar
et converteix en còmplices
còmplices, totalment
còmplices en la part negativa, diguéssim
no per l'ajuda humanitària que pots oferir
no, nosaltres aquí ho veuríem
el més normal
que ajudes algú
que allà si fas aquestes coses
et pots convertir en una persona
que estàs ajudant un il·legal
i fins i tot és un delicte
i pots anar a presó
a través d'aquestes veus
de les persones
abans deies
donant veu
als que no tenen veu
una mica
en aquestes ciutats defensores
dels drets humans
també es dona veu
a persones
totalment anònimes
perquè totes aquestes persones
que estan a l'illa grega
de lesbos
són persones totalment anònimes
refugiats i refugiades
que si no fos per persones
com la Lorraine
ahir
o per exemple
avui
a Ahmed Etanji
tampoc no sabríem
realment
l'abast
d'aquesta situació
és a dir
a vegades
mitjans de comunicació
també acaben
amb un tema
ja no se sent
per la massa
ja passa la portada
a una pàgina
que ja
te l'has de buscar tu
si realment vols saber
què està passant
i què està passant
de debò
ahir per exemple
com sabeu
a l'ajuntament
tenim la tècnica
la Mònica Pàrrega
com sabeu
a presentar un llibre
de la seva experiència
com a voluntària
exacte
hem entrevistat aquí també
exacte
doncs ella
a lesbos hi ha estat
i ahir va ser
molt xocant
veure que
la Mònica tenia
una visió
de quan ell va marxar
el 2018-2019
i la visió d'ara
del camp de lesbos
els camps de refugiats
a lesbos
fins ara
quan la Mònica hi va estar
les ONGs entraven
i sortien
hi havia una certa llibertat
actualment
els camps de refugiats
a lesbos
s'han convertit en presons
les persones
no poden sortir
d'aquest camp
excepte si has d'anar
a fer una consulta
o a parlar amb un advocat
que en aquest cas
va anar al centre
de la Logen
és a dir
fixeu-vos que
en 4 anys
un camp que la gent
entrava i sortia
tot i la problemàtica
que tots sabíem
ara s'han convertit
en uns camps tancats
les entitats
o les ONGs
no poden entrar
estan militaritzats
imagineu-vos com ha canviat
i això no ens n'hem enterat
perquè no s'ha dit més
es va dir que hi havia uns camps
que hi havia unes 25.000 persones
ara hi ha unes 2.000
perquè com que s'han vist
que a Grècia
hi ha les devolucions en calent
i el refugiatge
fan una altra ruta
per tal
de no trobar-se
evitar-se això
clar dius
en 4 anys
entre el còpid pel mig
que també ens hem desconnectat
tots una mica
aquesta gent
els ha canviat
la seva vida
i ara fumo d'abans
però és que ara encara més
perquè estan empresonats
sense estar en una presó
i ningú ho sabíem
o no era tan coneixedor
o no era tan públic
bueno
sabem una cosa més
i avui
amb el tema del Sàhara
veurem què passa
en els territoris
que l'Ahmet
està denunciant
tot el que passa
des que hi ha hagut
l'Ada del Foc
en aquest cas
Ahmet és periodista
també cofundador
i president
d'aquest col·lectiu
d'equip mèdia
que són aquests
activistes periodistes
que vetllen
una mica
de forma clandestina
en territoris
ocupats
del Sàhara Occidental
des de gairebé
el 2009
crec
és 2009
2010
per tant també viuen
en una situació
entre la paraula clandestina
ja ho diu tot
intentant treballar
d'una forma
sense que se'ls vegi
i patint una mica
per la seva seguretat
segurament
és curiós
perquè et fa pensar
que dius
persones que intenten
ajudar unes altres
estan sent perseguides
o fins i tot
poden ser empersonades
i segons en quin país
potser et poden matar
dius
si no cobra sentit
no?
com a tal
tens una declaració
dels drets humans
aquestes persones
creuen en aquestes declaracions
dels drets humans
i passen aquestes coses
i no hi ha ningú
que aixequi la mà
és a dir
on està?
perquè la comissionat
de l'ONU
ho sap
bueno
vostès què fan
tens un tribunal
europeu
de drets humans
que saben
d'aquestes denúncies
bueno
no hi ha pressa
si s'arxiven
s'arxiven
si al final
la persona
deixa de voler
ja
seguir endavant
amb el tema
doncs
perfecte
perquè mira
l'arxivo
que t'expedien
i mira
una cosa menys
clar dius
que aquestes persones
estan ajudant
unes altres
a tenir
els mateixos drets
que tu i jo
mira ja tenim
que és simplement
viure amb tranquil·litat
bueno
tindràs una casa
més o una més petita
però simplement
és donar-los
una millor vida
aquesta gent
no se'n van voluntàriament
de casa seva
com jo puc agafar un dia
i dir
mira
ara me'n vaig a treballar
a fora
agafo la maleta
i me'n vaig
aquesta gent
me l'han perseguit
perquè hi ha hagut una guerra
que fixeu-vos
en una guerra a Ucrània
hem sigut capaços
de llutjar gent
és a dir
i tant
els hem acollit
des del primer dia
de pressa
pim pam pim pam
llavors bueno
que és que tenim
refugiats
refugiats de primera
i refugiats de segona
clar
llavors dius
home
això també
com a humans
ens ha de fer pensar
que tenim les persones
segons d'on vens
tens unes avantatges
i segons d'on vens
no les tens
això no és
ni buscar un bé comú
ni seguir les regles
de joc
dels drets
humans
de les persones
i et sorprèn
que en el segle XXI
tinguem aquestes desigualtats
i que si realment
la gent marxa
per una guerra
bueno
els has d'acollir
i no marxen
perquè volen
marxen perquè
si es queden
poden ser
assassinats
o violats
o mil coses
el que està passant
a Ucrània
de les persones
que són anat
i que no sabem
tampoc
massa més
el que està passant
però tots aquests
aquests crims de guerra
altres paísos
també estan sent
el que passa
que no tenen veu ja
o perquè ens hem acostumat
a bueno
Síria sí
té unes guerres
ja fa molt de temps
bueno
doncs segueixen
doncs no
aquesta gent
tenen el mateix dret
de qualsevol
a viure en pau
clar dius
o ho arreglo
amb origen
perquè les persones
no vulguin venir
involuntàriament
no hi ha coses
que agafin
i vinguin
involuntàriament
però fugen
involuntàriament
perquè en el seu país
no està bé
bueno
doncs arreglem
l'origen
busquem la solució
del seu origen
a mi em fa
a mi em fa por
i ho dic
a nivell personal
és que Europa
està canviant molt
el tema polític
i si comencem
a tancar
totes les fronteres
què passarà
amb aquestes persones
on quedaran
les persones
que fugen
perquè en el seu país
no poden viure
si el mar Mediterrani
s'ha convertit
en un cementiri
de persones
imagina't
si anem tancant
fronteres
perquè aquesta gent
venen a invadir-nos
entre cometes
però bueno
aquest discurs
que últimament sentim
fa por
perquè clar
dius
ostres
on quedaran
les bases
del ser humà
dels drets humans
on quedaran
s'ha vist ara
inclús amb aquests
futurs soldats
que no volien anar
a matar
ucraïnesos
així directament
alguns ho deien
en algunes entrevistes
a mi m'han convocat
i jo no
jo no vull assistir
a aquesta matança
fugien
i també altres països
colindants
tancaven també fronteres
per no poder acollir
més de 60.000 homes
o famílies
que tornaven a entrar
per tant sí
tornem a estar
en col·locar portes
a la geografia
que no es pot col·locar portes
no?
no perquè se suposa
que tots
hauríem de ser ciutadans
del món
aquesta gran frase
vull dir
que dius
si soc ciutada del món
independentment com marxi
sigui per voluntat
o sigui involuntàriament
he de poder entrar
a qualsevol lloc
tinc uns drets mínims
una mica també
el nom com a tal
Ciutats Defensores
dels Drets Humans
jo crec que el títol
també ho diu tot
i volíem preguntar
també
tant la Lorraine
ara no sabem
l'Ahmet
però la Lorraine
ahir
amb quina sensació
venen a fer la xerrada
la conferència
i també marxen
de poder explicar-ho
aquí en un entorn
doncs molt diferent
en el qual estan
en el seu lloc d'origen
treballant ara
ells normalment
tant la Lorraine
com l'Amet
com tots els altres
defensors i defensores
normalment
estaran fins al dia 11
i el que fan normalment
és fer moltes xerrades
als instituts
per ensenyar
als adolescents
i als infants
d'una certa edat
veure que hi ha
realitats diferents
de les que ells
s'acostumen a viure
llavors ahir
li dèiem
a la Lorraine
va sortir una pregunta
que era aquesta
què podem fer des d'aquí
i va ser
la resposta
va ser molt curta
i va ser
comenceu a observar
a Canàries
que no es converteixi
en un Lesbos 2
és a dir
amb les devolucions
en calent
i vam dir
vale
perquè l'ha anat
tan lluny a vegades
perdó
tu va deixar ben clar
què podeu fer
molt bé
mireu
tots els que arriben
des de Canàries
i tot el Marroc
el que està passant
mireu aquella part
perquè no es converteixi
en el que està passant
a lesbos
amb les devolucions
en calent
de qualsevol manera
de nit
i perquè ningú
es doni compte
del que passa
perquè a lesbos
en realitat
li vam preguntar
i el turisme
i diu
no no
el turisme ve
i no veu absolutament res
tot això que us estem explicant
això està dins
el circuit turístic
i a més passa de nits
perquè clar
la gent dorm
i ella
és una persona
que li vam dir
i tu comptes
de s'estressa
perquè clar
viure així
contínuament
i em diu
bueno
tinc les meves
màlvules d'escape
i una d'elles
és que entre altres coses
ella troca la trompeta
i l'altra cosa
que també va dir
que els va molt bé
és fer comunitat
és a dir
trobar-se amb persones
que en aquest cas
al seu centre
tots els advocats
i molta gent ja de la illa
s'han fet com una comunitat
on bueno
és una forma també
d'expressar
les inquietuds
que uns i altres tenen
i veure com poden ajudar
però
la sensació d'elles
és que aquí
podem
volem conèixer
el que passa
tenim poques eines
per millorar el que passa
perquè l'única manera
és que es canviïn
certes polítiques
l'únic que pots fer
és que com a entitats
doncs busquis
i facis moviments
per canviar-les
i l'altre
és el que ens va dir
que mirem
què passa
al Marroc i a Canàries
i amb això
ens hem quedat dient
doncs val
potser és una de les maneres
que haurem de començar
a buscar
informació
com a ciutadans i ciutadanes
què està passant allà
que tampoc ho sabem
a títol personal
ha de ser dur
difícil
com explicava
la Lorraine
a veure també
l'experiència
que explica avui
l'Ahmet
sí que és cert
que des d'aquí
sovint
la primera facilitat
o la primera metodologia
que trobes
per intentar ajudar
en aquests moments
a persones que pateixen
per exemple
la situació
en un camp de refugiat
és acudir directament
a una ONG
perquè és l'únic
podíem dir
vincle
tot i que sigui
només un enllaç econòmic
que a tu et permet accedir
a aquestes persones
encara que sigui
aportant aquest quilo d'arròs
o aquesta manta
perquè puguin tapar-se
perquè realment
materialment
o marxes com a voluntari
o des d'aquí
no sé si hi ha molts més canals
d'ajuda
no us en recordeu
amb lesbos
nosaltres vam fer
aquella recollida
de material
que ens van demanar
les ONGs que hi eren
i amb les entitats
del municipi
i del Consell
de Soliderat
la vam fer l'any 2018
o sí
18 era més o menys
i vam fer tota aquella recollida
de material
express que ens van demanar
fixeu-vos que en Ucrània
no vam poder fer el mateix
perquè el que ens van demanar
és dir
no, no
material d'aquest tipus
tenim
volem poder arribar
a comprar medicaments
l'única manera
que era donar diners
i que des del territori
compressin les coses allà
d'aquí vam fer
el concert de Veus per la Pau
que va ser per això
els bombers
van fer
tenien un projecte
destinat a un lloc d'Ucrània
no ens van dir mai
el lloc
perquè no hi hagués cap problema
i allà
ells van anar
amb tot el que havíem recollit aquí
van cobrar medicaments
per ajudar les persones
o que no podien accedir
als medicaments
perquè la seva població
havia sigut bombardejada
o no podien
o perquè hi havia malalts
perquè havien rebut
una bomba
o el que fos
és a dir
moltes vegades
clar
sovint el camí d'ajudes aquest
ens costa molt
donar diners
perquè dius
ostres jo no sé on va
informem-nos bé
de les entitats
que ho porten
i les organitzacions
i a vegades
per molt poc
que ens assembli
20 euros
o 25 euros
el destí
és molt important
perquè poden fer
moltes coses
i si vols anar de voluntari
ha de ser una experiència
que jo crec que també
has d'estar preparat
però si pots fer
un camp de treball
i dir
les meves vacances
les destino
a veure on puc ajudar
hi ha moltes entitats
que t'obren les portes
perquè puguis fer
aquesta experiència
i tant
seguríssimament
apuntem aquesta trobada
d'avui
que serà la xerrada
a les 7 del vespre
a les escoles
amb el torn
de paraula
d'Ahmet Etanji
espero dir el cognom
del Sahara Occidental
ha denunciat
de fet
aquest increment
de la repressió
també
en els territoris
ocupats
arran també
de la ruptura
de l'altual foc
entre el front
polisario
i el Marroc
que va ser
el novembre del 2020
per tant
també serà una xerrada
doncs
tocarà
en fi
són realitats
que també
val la pena conèixer
i recordem
que també
a un quart de set
aquí a Ràdio d'Esvern
al magasin de tardes
hi haurà l'entrevista
uns minuts abans
que l'Ahmet
faci aquesta xerrada
intentarem anar-hi
i Quima
t'agraïm que passis per aquí
i ens facis una mica
de repàs
d'aquestes qüestions
com dèiem
regidora de solidaritat
i cooperació
gràcies també
per la tasca
que feu des d'aquest apartament
i ens tornem a emplaçar
a la pròxima ocasió
que puguem tenir
per comentar aquests temes
quan vulgueu
i gràcies
per deixar-nos explicar
els temes de solidaritat
que a vegades
queden així
com molt silenciosos
no doncs
no hem de quedar així
jo sempre sé
que a Ràdio d'Esvern
sempre ens ha obert les portes
i sempre que hem fet una activitat
hi heu estat
hagi sigut a qualsevol
sigui a un concert
o sigui a una parada
sempre heu estat
així que és d'agrair
i com deia
l'agraïm té una frase
que l'altre dia deia
que diu
no podemos hablar
d'igualdad
si dejamos fuera
de nuestra lucha
a las personas oprimidas
uau
doncs marxem amb aquesta frase
us la deixo
i moltes gràcies Mireia
i gràcies Quima
fins aviat
fins aviat
i be dead
you be Naomi
what hope
let's lose our minds
and go fucking away
say
ay ay ay ay ay
keep on hoping
cake by the ocean
we're full of vanilla
chocolate in my life
confetti
i'm ready
i need it
i need it