Ara passen 12 minuts de les 11
i és moment de saludar mossèn Joaquim Rius
de la Parraquia del Sant Justit Pastor.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia a tothom.
Perquè som ja a la Setmana Santa,
diumenge va ser diumenge de Rams
i per tant aquests dies es comemora
la mort i la resurrecció de Jesucrist.
Per això durant aquests dies
s'oficien diferents misses
i es fan altres actes commemoratius.
Dèiem que diumenge va ser diumenge de Rams
però bé, sobretot és també partir de dijous
quan es fan la majoria de celebracions litúrgiques.
Sí, diríem que el diumenge de Rams
clou d'alguna manera tot aquest procés de la Quaresma
i que arriba fins al dimecres sant,
aquest temps quaresmal,
però hi ha aquest tríduo pasqual,
ja se n'hi diu tríduo pasqual,
que és dijous, divendres, dissabte a la nit
amb la celebració de la vetlla
i sobretot el dimenge de Pasqua.
Exacte, per tant són els dies més importants, no?
Sí.
No només d'ara, sinó de l'any, no?
De vegades per Nadal dia,
a més el moment més especial
per al cristianisme
i de vegades diuen, no, no,
la Setmana Santa és la clau, no?
Bé, les dues festes són,
en primer lloc, doncs,
és celebrar que Déu es fa home
a través de Jesucrist
i això és important,
però sobretot perquè fa l'enllaç
amb la Setmana Santa i Pasqua
perquè és el culminant de la vida
d'aquell que va venir al món,
que es va fer humà com nosaltres
i que després de passar la vida fent el bé,
doncs el vàrem classificar.
Aquesta ha estat la conclusió,
per això d'alguna manera
el Pare del Cel, diríem,
reivindica el dret de ser més que la humanitat,
dient, doncs,
vosaltres l'heu matat,
jo el ressuscito
perquè, de fet,
jo sóc el Déu dels vius
i no dels morts.
Exacte,
aquesta és encara la base, no?
Sí.
De tot plegat, de fet.
Com dèiem, per tant,
doncs es comemoren aquests dies
i si diumenge culminava amb la Quaresma,
dijous és el dia en què les 8...
No, es fan també...
Sí, exacte,
el primer és dijous, no?,
les 8 del vespre.
Dijous, el vespre a les 8
es fa el record de l'escena del Senyor,
aquella on va instituir l'Eucaristia,
que és el que nosaltres celebrem
precisament cada diumenge,
que cada diumenge és Pasqua
per la fe catòlica, cristiana, catòlica,
i també, en general,
per la cristiana,
de les diferents esglésies,
és el diumenge el dia de commemorar la Resurrecció,
perquè si és important el naixement de Jesucrist
és molt més important encara la seva Resurrecció.
Exacte, no?
De fet, és el moment que dèiem,
com deia ara, no?,
aquest moment, doncs, de...
que serveix una mica per ser conscients, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
De fet, el dijous sant,
el dijous sant, si vols tu, té una intimitat,
perquè és el sopar,
això que tantes festes la gent fa avui,
ens trobarem un sopar, eh?,
i de vegades fins i tot es troben en dinars i sopars de treball,
es dir coses, reunions, es dir,
s'hi ha moltes coses.
Doncs, en aquest sentit, també,
Jesucrist, allà, d'alguna manera,
l'evangelista Joan ens ha fet arribar
el testament espiritual de Jesús,
vull dir, el testament últim,
del seu missatge més profund,
que el trobem en tota la conversa
que ell estableix amb els seus amics
quan està fent el sopar últim
el dijous sant per la tarda.
Per tant, a les vuit del vespre
ens trobarem, els que hi vulguin,
doncs, per celebrar aquest fet
de l'escena del Senyor.
Per tant, doncs, exacte,
després, divendres,
hi ha, d'una banda,
un ofici de lectures i laudes al matí, no?
Sí.
Divendres i dissabte, això.
Sí, es fa...
Això és una pregària
que l'Església,
especialment els preveres,
els diac...
Ah, perdó, els preveres, diaces,
els religiosos, vull dir,
ho tenim com a compromís
de pregària diària.
Però, en aquest dia, doncs,
mira, també s'ofereix la possibilitat
que els fidels, doncs,
que vulguin assistir-hi,
doncs, que hi assisteixin.
I llavors ho fem, això,
a les nou del matí,
per no deixar el dia vuit,
sinó que, d'alguna manera,
volem donar-li aquest to religiós
durant tot el divendres
i també durant el dissabte.
Que llavors es fan
aquestes pregàries del matí
a través dels salms
i això es fa
tant el divendres com el dissabte.
Tot i que divendres,
també a la tarda,
es farà la passió del Senyor
i després hi ha un viacrucis,
no?, al voltant de l'Església.
El recorregut és petit,
però sí que es fa.
Sí, a les cinc de la tarda
hi ha la celebració
en la passió del Senyor.
No és la celebració de la missa,
sinó que és una altra celebració
en la que precisament
és l'únic dia de l'any
en què l'Església
no celebra l'Eucaristia.
No se celebra...
L'únic de tot l'any,
a tot arreu.
Sí, sí, sí.
Llavors el que es fa
és aquesta celebració
en la passió del Senyor
en la qual hi ha
la lectura de la passió del Senyor
i hi ha altres lectures bíbliques
de l'Antic Testament
que fan referència
a la vida de Jesús
i a la seva mort
i després
es fa una pregària universal
al peu de la creu,
d'aquesta creu que es presenta,
a mitja tarda
recordant la mort de Jesús
i que llavors
és una adoració de la creu
acompanyat de pregària universal
en la que hi entra
una pregària per tot el món
i per totes les diferents circumstàncies
que a la humanitat estem passant.
I això
és d'alguna manera
apropar-nos a aquell
que el contemplem mort
que això
és el signe de l'agraïment
que ell ens hagi mort per tots,
ell s'ha ofert per tota la humanitat
i això ho acollim
doncs amb una sinceritat
d'una pregària
sincera
i a la vegada
senzilla
perquè és una celebració senzilla
aquesta del divendres a la tarda.
És com una mica
la prèvia de dissabte, no?
Sí.
Com el gran dia una mica
és en què es fa aquesta vella pasqual
solemne
de fet vella pasqual
Sí, sí, sí
es fa el dissabte
que hauria de ser més tard
hauria de ser
la vella
hauria de ser de matinada
Sí?
Perquè per coincidir una mica
no?
Sí.
Amb el moment en què
el fet de dir el tercer dia
ressuscitar
dijols, divendres i dissabte
Abans es feia més tard
cap a les 11
No, no, no
abans es feia fins i tot
el dematí del dissabte
per això la gent en deia
dissabte de glòria ja
Val
S'avançava tot una mica
Sí, s'avançava
perquè això de la nit
no era massa partidari
la gent de sortir
es veu de casa
però després ja
com que ja tothom surt
quan vol
i és un altre ritme
doncs també es va fer
llavors la missa al vespre
Nosaltres ho fem
però a les 8 i mitja
Aquest any hem canviat
ho hem enredarit mitja hora
Per què?
Perquè creiem que així
es facilita que hi hagi
més participació també
perquè si ho fem
a les 11
o a les 12
de la nit
com es fa
tradicionalment
a molts llocs
doncs
com el dia de Nadal
també la missa del Gall
a les 12
doncs
ens sembla que
és una hora
no propícia
que per ser
la festa més solemne
i la vella més solemne
de tota l'església
que llavors
no hi hagi gaire gent
que participi
i us bueno
val més que ho avancem
i fem-ho fàcil
i facilitem-ho
per la gent que vulgui venir
i per tant
és a dos quarts de nou del vespre
a dos quarts de nou del vespre
que en aquest cas
sí que es celebra
en concret
aquesta resurrecció
és dissabte
dissabte al vespre
a dos quarts de nou
tenim la solemne
celebració
de la vella de Pasqua
amb tota una colla
de signes
del cidí pasqual
el foc nou
l'aigua
que serveix
per batejar
les criatures
etc.
tot és una celebració
plenament festiva
amb el gran anunci
de la Pasqua
que és un
és tota una exhortació
cantada
per dir a la gent
que
aquella nit
estem celebrant
la joia més gran
que pot tenir
l'església
i que pot tenir
cada un dels cristians
saber que Crist
ha ressuscitat
que va morir
és cert
però també és cert
que va ressuscitar
i és el gran missatge
de vida
que Déu ens ha portat
a través de Jesús
per tant
exacte
seria doncs
com el dia
gairebé més important
de tot l'any
sí, sí, sí
per l'església catòlica
i cristiana
en general
és la més important
la més important
perquè el missatge
de Jesucrist
és de vida
no de gent afligida
de gent que aguanti
de gent que porti
la creu
de gent que
vull dir
aquella mirada
de Jesucrist
amb aquella compassió
ai el que va patir
tot plegat
tot això
són sentiments
molt bonics
però que no porten
enlloc
que et porten
a la mort
i jo prefereixo
més el Jesucrist
ressuscitat
que em porta
a la vida
i em crida
a la vida
i em fa
tenir entusiasme
de la vida
caram
que si no
escolta'm
jo la mort
no cal que vingui
Déu a dir-m'ho
que ja m'ho sé
que em moriré
però que la meva vida
era per sempre
no ho sabia
jo
és veritat
que per Setmana Santa
la imatge que veiem
és aquesta
de les processons
i aquesta imatge
del sacrifici
que comentava ara
i si no
anem alerta
ens quedem
amb un Jesucrist mort
per tant
que la dinya
com nosaltres
i s'ha acabat
i em sembla
que no
que no és un missatge
perquè no és ganes
de venir Déu al món
per dir-los
heu de morir tots
però bueno
molt gràcies
ja ho sabia això
en canvi
que la meva vida
era per sempre
això sí que no ho sabia
per això celebrem
juiosament
el diumenge
amb el diumenge
unit a l'Avella Pasqual
el solemne
dia de Pasqua
de Resurrecció
sí, són tots dos dies
eh
l'Avella Pasqual
de dissabte
i diumenge de Pasqua
és el mateix
per entendre'ns
està tot molt unit
passa que la missa
del diumenge de Pasqua
és diferent
que la de dissabte
no, és una missa
més normal
com sempre fem
però que la d'Avella
de Pasqua
té un sentit
molt més ampli
molt més ampli
però això també
diurà una mica més
que les altres
que les altres
misses
per tant
el dia dissabte
és com dèiem
el dia més destacat
suposo que també
és el dia
que ve més gent
o és diumenge de Rams
suposo que es deu combinar
també pel tema
de la tradició
hi ha coses
hi ha coses
que a vegades
que són tradicionals
i tenen pes
perquè és clar
una abella de Pasqua
en la qual
hi ha unes lectures
bíbliques
hi ha molta més
lectura
perquè és una abella
té un sentit
diferent
i que s'acaba
amb l'Eucaristia
però que en definitiva
és
n'has d'estar
una mica més convençut
d'això
perquè si no
dius
que ja és d'anar-hi
a fer allà
tanta estona
i que és d'anar-hi
tanta estona
allà
l'Eucaristia
escoltant
esclar
vull dir
quan
en canvi
allà
l'Avella
el dia de Rams
és més festiu
no segurament
és més festiu
els criatures
i nens
i nenes
etc
i això
al vespre
a les 8
del vespre
a les 9
no és per criatures
llavors el sentit
de festiu
no hi és tant
i repeteixo
en el fons
perquè tenim
més consciència
de Jesucrist mort
que ressuscitat
perquè
el de resurrecció
suposa la fe
si no hi ha la fe
Jesucrist
no ha ressuscitat
perquè jo no ho entenc
jo no ho veig
jo no sé què passa
jo no sé
Jesucrist
on te'l col·loco
després
que després d'aquí
cap on te va
etc
i aquesta reflexió
senzilla
també
t'ofega
allò que pot ser
una revelació
que Déu ens ha donat
i que ens fa
la possibilitat
des de la fe
assumir-ho
i en canvi
esclar
llavors
hi ha
participació
no tan
festiva
diríem
però també
hi ha llots
que això
ho han lograt
amb el sentit
d'acollir
per unes circumstàncies
especials
i en canvi
dinamitzen moltíssim
la resurrecció
de Jesucrist
que actualment
després del
concili Vaticà II
i això ja fa 50 anys
doncs també
s'ha revitalitzat
perquè abans
tampoc no se celebrava
tant a l'església
no no
es feia el dissabte
al dematí
ja ho he dit abans
dissabte de glòria
no podia ser això
no no no
i a més a més
eren quatre gats
jo estava en una parròquia
que hi havia un rector vell
que era
era sec
i ell celebrava la Pasqua
amb la majordona
tots dos sols
allà a l'eglésia
n'hi havia ningú més
vull dir que no
la resurrecció
tenia un altre sentit
llavors també
no clar
la resurrecció
no
dius
sí
bueno
va ressuscitar
però
no se celebrava
en canvi
ara se celebra
lluïosament
la Pasqua
amb la resurrecció
i el dimenje de Pasqua
encara més
sí
aquí s'enjust
ve més gent
diumenge
cada dissabte
potser
de Pasqua
depèn
és que això
depèn de l'any
sí
depèn de les circumstàncies
si la gent surt més
si van a altres llocs
perquè ja ho sé
hi ha gent
que normalment
ven aquí
però ara com que marxen
i surten a fora
aquests dies
igual van a un altre lloc
ja me'l diuen
de vegades
no sé
vam anar nosaltres
a Pals
o nosaltres vam anar
no sé
a Comas
o on que sigui
és igual
però vull dir
mentre hi vagin
a mi tant me fa
jo dic
no hem de tenir
parroquialitis
sinó gent que vagi
cap a Jesucrist
jo si ho van aquí
o hi van a Arbeca
tant me fa
tant me fa
però que hi vagin
sobretot que hi vagin
i que ho celebri
i dijous i divendres
es fa menys
entenc que és
o no
o també hi ha gent
que fa tota la celebració
completa per entendre'ls
hi ha gent que ve
a totes les celebracions
de Setmana Santa
els veus
que venen
a totes les celebracions
això sí
però ja dic
a vegades depèn
també
si hi ha hagut anys
que la gent s'ha mogut més
i ha sortit de viatge
més que altres
doncs
veus més buit
amb algunes persones
però
bueno
jo penso que si després
van a un altre lloc
és igual
és igual
tant me fa
doncs
exacte
aquests dies
amb aquest esperit
que dèiem
de resurrecció
se celebra
es commemora
a Sant Just
i evidentment
a tot arreu
la mort i resurrecció
de Jesucrist
la Setmana Santa
i es fan per tant
aquestes diferents
celebracions
com dèiem
dijous
hi ha l'escena
del Senyor
a les 8 del vespre
després divendres
i dissabte
hi haurà aquest ofici
de Lectures i Laudes
al matí
i divendres
Passió del Senyor
i Via Crucis
i dissabte
el que dèiem
la solemne vella pasqual
i també el diumenge de Pasqua
són
els diferents actes litúrgics
que es fan els propers dies
avui n'hem pogut parlar
també
doncs
d'aquest sentit
de la Setmana Santa
amb el mossèn Joaquim Rius
moltes gràcies
res
jo només dic això
és que bona setmana Santa
però dic setmana
perquè anirà passant
un dia arreu de l'altre
i Santa una miqueta més
una miqueta més
que la resta de l'any
exacte
i sobretot
bona Pasqua
per tothom
bona Pasqua
que vagi molt bé
i fins aviat
molt bon dia
gràcies a vosaltres
adeu
Just a la Fusta
el magazín del matí
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
smooth jazz
club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça
la plaça
la plaça Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
Avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
shower
viva
Florence
correspondi
aie
la plaça
mare
aie
amén
matte
m careful
se
obese
luft
luft
luft
luft
l
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Et poso lluç? El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciadats per arrebussar
i quart i meitat per llançar les escompraries.
Cada any malbaratem el 35% del peix que capturem.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
Té compromets? Truca al 900-811-888.
No et trobes bé? Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061, el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Tant et costa separar la brossa?
Tant esforç que és llençar cada cos al seu lloc?
No, tot el mateix covell, tota la mateixa pila.
Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi?
Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense brossa.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem.
Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio, Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
La Raix Liar
La Raixi
La Raixi
La Raixi
La Raixi
La Raixi
La Raixi
La Raixi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Lluna, això va a funció de la Lluna, no?
Sí, i tant, sí.
Sí, això és com la Palmira Varell
que celebra el Sant cada any
un dia diferent, perquè
vam a la Palma i vam al diumenge de Rams.
Però també serà el dia de Rams,
no el dia... El dia de Rams
és el seu Sant, no? Però mai sap quin dia serà.
Mai sap seguint la Lluna
i seguint el calendari.
El seu Sant, no? El seu completany.
El seu Sant, sí. Però la Palma.
Palma, doncs, el Ram, la Palma Palmira.
Ja està.
Ja m'ha explicat això.
Mira, ja és una part. És el primer dia, ara ja estem
al segon, eh? Ai, al tercer.
Que estem a dimarts. Dimarts.
O sigui, el Rams va ser diumenge.
Diumenge, que hi havia bastanta gent. Això, Jordi, què?
Vaig venir a tirar fotografies.
Sí. Però que encara hi havia molta gent.
Bueno, és un d'aquests actes que encara hi ha gent que...
Com deia el Mossèn, també els va dir
avui que està parlant aquí el Mossèn de la Setmana Santa
també, i el diumenge ells també els va dir
que l'únic que demanem
és una mica de respecte, tant els que
venen per venir a la Palma i els que venen
per en plan de festa, però hi havia molta gent i
moltes criatures que jo feia temps que no veia aquí.
Home, és bastant normal que el dia aquest
del Ram, doncs, hi hagi moltes
criatures i hi hagi un cert bullici.
Perquè, esclar, les criatures no les fas estar
massa quiets, tampoc. Tampoc entenen
ben bé.
que van a una festa, eh? Vull dir, es vesteixen...
Abans tothom...
Vesteixen, abans tothom estrenava.
Tothom estrenava.
Tothom estrenava, eh?
Era el principi de primavera.
Exacte. Tothom estrenava el vestit.
Sí. I si hi hagués alta o baixa la Setmana Santa,
la gent estrenava aquest dia...
Sí, fos el que fos.
Havies d'anar a primavera, a les noies, especialment,
està clar, però encara que fes fred.
Sí, si feien més bon temps, hi guanyaven.
Però si feia fred, doncs s'havien d'aguantar
perquè les famílies d'aquell dia
feien estrenar el vestit a les noies, especialment.
Nosaltres portàvem el palmó,
elles portaven una palma.
La diferència és en aquesta, no?
Hi havia qui portava coses de sucre penjades
en el palmó, i el que era interessant
en algunes èpoques és que feia una bona escombra
picant a terra, perquè el palmó
fes una bona escombra...
Encara m'hi vaig fixar el diumenge
també que vaig veure una nena allà
que anava a picar, aviam com si la feia grossa.
Dic, mira, agafa la tradició.
La tradició, sí.
I després d'aquella...
Ja que vam dir que parliam de la tradició
o de la història,
com passejaves a partir del dia de...
Passava a Santa per tots els balcons de les cases
i havia la palma posada allà.
El que havia anat a penell el diumenge de Rams,
doncs penjava la palma o el palmó
en el balcó tot l'any,
fins que l'any vinent es renovava.
I tant, sí, esclar.
Ara tenim senyeres i altres coses.
Però no és el mateix.
Això ho tenim tot l'any, qui ho té?
Però són aquelles coses que,
en el temps, has perdut...
Sí, molt.
Això del moll i la palma en els balcons,
jo no ho veig, eh?
Jo no tinc memòria.
Alguns sí que hi ha algunes vegades...
Perquè també n'hi ha menys, no?
Hi ha menys famílies que ho fan, això.
No, però hi ha gent...
Jo suposo...
A veure...
Acostum de penjar-lo al balcó...
Clar, la gent que hi va sí,
però entenc que són moltes menys famílies que abans
i, per tant, se'n veuen menys.
Jo, que són menys famílies,
n'hi he estat, per tant,
ho vull dir, però...
A la població que tenien que nosaltres
tenim record que fa...
Això fa uns 60 anys, 50 i pico.
Re, era ahir, sí.
Ahir.
A la gent que ara,
no sé si hi ha més gent ara
que aquella època de...
Que hi ha molta més gent ara.
Molta gent ara.
Molta més, sí.
Sí, llavors podíem ser 4.000.
Imagina't, ara som 17.000, eh?
Ja fa 60 anys, ara m'uns 4.000, eh?
La plaça es veia plena,
perquè es feia només la part de dalt,
la part de baix pràcticament no es feia,
només es feia la sortida de l'eglésia.
A l'escala.
A l'escala.
I ara hem de comptar...
A l'escala.