Un minut i tres quarts d'onze, aquesta hora el que fem és parlar del documental del mes que arriba aquest divendres a la sala del cinquantanari de l'Ateneu.
Es projectarà Síria, una història d'amor i ara en parlem amb l'Alaia Òbia, de la productora Parallel 40, que a més ens acosta en aquest documental a Sant Jus.
Molt bon dia, Alaia.
Hola, bon dia.
Una història que ja el títol ho indica, no? Síria té un paper fonamental perquè explica, però ja ho diu també el títol, no? Aquesta història d'amor.
centrada, per tant, no en la guerra en si, o no només en la guerra, sinó que també ens hi ha com afecta la guerra en una parella, en una família.
Sí, la veritat és que el documental agafa Síria i la guerra de Síria com un taló de fons que està creuant les vides dels protagonistes,
però el director, el Sean McAllister, que va estar a Barcelona presentant la pel·lícula durant el Docs Barcelona,
a finals del mes passat, ens deia que sentim i veiem tantes notícies sobre Síria a la televisió que ens hem tornat una mica com immunes a l'actualitat sobre aquest país
i centrant-me en una història d'amor és la manera que crec que tinc de treure l'atenció de l'espectador i situar-lo de nou a Síria, no?
Llavors, la història que explica el documental és la història d'una família siriana,
que el director té el privilegi i la sort de seguir de filmar durant cinc anys,
que és un període molt llarg per un documental i que, per tant, dona un resultat brutal sobre l'evolució d'una història d'amor,
no només una història d'amor entre un home i una dona, sinó una història d'amor cap a un país
i de compromís, i de com el compromís cap a la teva vida familiar o personal i el compromís polític és o no combinable, no?
Exacte, o sigui, també una mica posa o fa aquesta reflexió, no?, de què passa amb el compromís i com es conjuga, no?, una mica tot plegat, les dues coses.
Sí, de fet, el documental arrenca quan aquesta... De fet, la parella, que és la protagonista del documental, es coneix a la presó,
és a dir, que a la presó fa 20 anys, és a dir, que no és un tema de la guerra de Síria actual, sinó del conflicte síria que fa dècades que dura,
sota la dictadura de l'Assad, i com això, que és una manera de conèixer prou peculiar,
desemboca en una història d'amor on els dos saben que els dos són activistes polítics,
és a dir, que no és una cosa que vingui de nou, no?, es coneixen ja d'aquesta manera,
però els fets i l'aparició de fills, de quatre fills, que han d'estar càrrec d'un quan l'altre està fent
la seva acció política, doncs no és tan fàcilment gestionable, no?, d'alguna manera.
I la guerra de Síria, al final, és una guerra que s'han dut centenars de milers de víctimes mortals
i que ha provocat l'exili de milions de persones a diversos països del món, no?,
i la història d'aquest documental parla de tot això, de com has de prendre decisions
que van en contra del que tu voldries, però pensant en la seguretat i en el benestar de la teva família, etcètera, etcètera.
Clar, de fet, el director també l'està empresonat, no?
Sí, de fet, el director és una part brutal, o sigui, entra frontalment en el desenvolupament dels fets, no?,
perquè, de fet, quan ell arriba en aquesta família és quan la mare de la família, la Ragda,
està empresonada una altra vegada, o sigui, això és el 2009-2010,
i ell és quan arriba a aquesta història.
I llavors, ell comença a filmar que la mère, que és el pare de la família, està cuidant sola dels quatre fills
i, mentre ell filma, la mare de la família és alliberada, no?,
i quan sembla que és alliberada i que, per tant, comença un període de normalitat per la família i tal,
al cap de molt poc temps, ell és empresonat.
I quan ell és empresonat, el govern sirià li segresca tot el material filmat
i, per tant, la família siriana se n'adona que tot aquell activisme polític seu està en mans,
està gravat i està en mans del govern sirià, no?
Sí.
I és una mica com per culpa, si ho hem de dir d'alguna manera, del director i de la rest del director,
que la família siriana es veu amb la responsabilitat de decidir quina és el camí més segur que han de seguir tots
davant d'aquesta realitat, no?
I jo crec que a partir d'aquí també la relació entre la família i el director és una relació insòlita, no?
Clar, en forma part també.
El director és un més de la família, jo crec que sent en deute amb la família
i, per tant, tot el que els passa a partir d'aquell moment va lligat, no?
I és bestial, jo crec, la proximitat amb què està gravada aquesta història
i això només s'explica perquè el director és un membre més de la família.
Clar, clar. Home, i a més a més el que deies al principi, no?
Que són cinc anys i que això també no és habitual, no?
Exacte.
Sí, sí, i que els nanos, els fills, els veu créixer
perquè comencen la pel·lícula alguns que són nens i acaben que són adolescents
o acaben que són ja persones adultes, és a dir, que realment durant aquests cinc anys
el canvi en tots ells és brutal, el canvi físic, el canvi psíquic
i el canvi polític, fins i tot, i jo crec que és una història molt colpidora
però que ensenya una altra realitat que probablement no és la realitat
que ens ensenyen les notícies, no?
Que són els morts, la destrucció...
Aquí no hi ha morts i destrucció, aquí és una història d'una família
com tantes altres famílies a Síria i a altres països del món
que es veuen obligades a prendre decisions
que marcaran el futur dels seus fills i els seus propis.
És la cara més humana, no? Segurament, de tot l'agat.
Totalment. La més humana i la més similar, per dir-ho d'alguna manera
al que ens podem trobar nosaltres, no?
Perquè en aquest cas, ells, evidentment, estan en un govern dictatorial
amb una repressió cap a la dissidència, etcètera
però ells, a la ciutat on viuen, no és una ciutat de Síria
que hagi patit la guerra directament, no?
Els bombardejos, la destrucció, etcètera.
I és una història d'amor i una història familiar
com segurament hem viscut nosaltres, els nostres pares, els nostres avis i tothom, no?
Vull dir que hi ha un punt en què, malgrat ser una família de Síria
podria ser una família de qualsevol altra part del món
i de com l'amor i l'activisme polític de vegades xoquen, no?
I no és fàcil.
Molt bé. Doncs és una pel·lícula, un documental que podem veure aquest divendres,
Sant Just, molt recomanable, heu sentit avui
d'aquesta història que és Síria, una història d'amor
una declaració d'intencions també hi ha només amb aquest títol
N'hem parlat amb la Laia Auvia, de la productora Parallel 40
amb qui cada mes connectem per saber com serà aquest documental del mes
Moltes gràcies, Laia.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Igualment. Adéu.