logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

a respondre així davant la detecció de la necessitat de donar resposta a escala municipal i supramunicipal
en la captació de finançament europeu i o internacional
i d'articular projectes d'àmplia visió que siguin projectes tractors.
La creació d'aquesta unitat d'acció directa en forma d'oficina de projectes europeus
contribuirà a maximitzar les oportunitats de captació de finançament europeu
de tots els nivells d'aplicació, en tots els programes aplicables o reaplicables
i en qualsevol àmbit d'actuació d'aquells que en són competència directa
cedida o potencialment rellevant pel Baix Llobregat.
I això ha estat tot per les 11.
Tornem amb més informació al butlletí horari de les 12 del migdia.
Fins ara mateix, no marxeu!
A Sant Just, canviem el xip!
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funciona?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram
arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip!
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Un home amb mulleres de pasta gruixudes
passeja pel port nerviós.
Ja fa més d'una hora
que la seva dona l'espera el doctor Ramon
que avui s'han omplert de coratge
i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada
i l'home es farà fer un penis més gros.
Però no saben que ser tractius
també pot comportar viure en un malson.
I els dos canten la puta mare
molt millor que jo
que fan gangoral
i ballen sardanes
a plaça Sant Jaume
i ho fan de collons.
I el Pep és un noi
que ha fet panxa
i es passa el sant i ha estirat al llit.
Avui el rodeix en tres metges
i un jove becari
amb un bisturí
amb un permanent
delimitant l'essència greixosa
que li extrauran
i ell somia
en prendre un guaiquiqui
envoltat de senyores
que marquen mugrons.
però el Pepe no sap
que alguns ben plantats
també viuen en un malson.
I el tio organitza trobades
d'amics dels 600
i en té un de vermell
i quan puja al poble
els nens
li demanen
que els porti a fer un tom.
no saben
que els guapos
són els raros
que els guapos
però no ho diu ningú
tampoc no s'agraden
i tenen complexes
per ser diferents
i no saben
que els guapos
les afinen
no tenen
swing
i no varen bé
també es preocupen
i tenen psicòlegs
i no passa res
i no passa res
i no passa res
A Sant Just
canviem el xip
iniciem la implantació
d'un nou model
de recollida
de residus domèstics
per reciclar
més i millor
un nou sistema
en què els contenidors
de les fraccions
orgànica i resta
s'obriran amb targeta
saps com funciona?
informa't en el web
santjust.cat
barra residus
i els perfils
de Twitter i Instagram
arroba santjustresidus
utilitza la targeta
i recicla més
i millor
pel medi ambient
a Sant Just
canviem el xip
Ajuntament de Sant Just
d'Esvern
Potser recordes
quan ens enfonsaves
ens enfonsaves
el cap dins el mar
Potser recordes
quan triaves
la pedra
que feia més mal
i escopies
paraules
plenes de fang
i entraves
els somnis
que fan
tremolar
Potser recordes
quan
amb un tros
de fusta
ens picaves
les mans
Potser recordes
quan
ens despullaves
amb els ulls
sagnant
i escopies
paraules
plenes
de fang
i entraves
els somnis
que fan
tremolar
però ara
som
gegants
ara som
gegants
ara som
gegants
ara som
gegants
Potser recordes
quan t'apropaves
i abaixàvem el cap.
Potser recordes
quan et suplicàvem
un tros de pa
i em passàvem paraules
plenes de sang
i el so de la pluja
ens feia tremolar
però ara som
gegants
ara som
gegants
ara som
gegants
ara som
gegants
ara som
gegants
ara som
gegants
ara som
gegants
i vist
des d'aquí dalt
ets un satèl·lit
que es va allunyant
ets una nota
que s'apaga
ets un record
que ja no fa mal
i vist
des d'aquí dalt
ets un satèl·lit
que es va allunyant
ets una nota
que s'apaga
ets un record
que ja no fa mal
i vist des d'aquí dalt
ets un satèl·lit
que es va allunyant
ets una nota
que s'apaga
ets un record
que ja no fa mal
i vist des d'aquí dalt
ets un satèl·lit
que es va allunyant
ets una nota
que s'apaga
ets un record
que ja no fa mal
i vist des d'aquí dalt
ets un satèl·lit
doncs vinga
perquè ara mateix
són les 11 i 21
seguim al magazín
matinal de ràdio
d'Esvern
al Just a la Fusta
a segona hora
del programa
avui som dijous
1 d'abril del 2021
i ens toca fer
l'entrevista
tenim amb nosaltres
en mossèn Xavier Sobrevia
de la parròquia
del Sant Just
i Pastor
per parlar
de la celebració
de Setmana Santa
i quins actes religiosos
es faran
al respecte
aquí a Sant Just
hola
molt bon dia mossèn
molt bon dia
molt bon dia
gràcies per convidar-me
doncs bé
quina és l'activitat
d'aquests dies
aquí a
a l'església
de Sant Just
quins actes religiosos
s'hi celebren

celebrem
doncs
jo diria que
acabem
quasi totes les parròquies
i a l'església
en certa manera
aquests dies especials
de record
i de celebració
diguem-ne
vam començar ja
amb
el tiu
diumenge de Rams
passat
aquest dia
doncs
d'una manera
doncs
festiva
doncs
es fa el record
de l'entrada
de Jesús a l'església
a l'església
i tota la benedicció
de les palmes
pel Mons
dels Rams
d'Olivera
o de
de Llaurer
que segons els llocs
també els costums
que existeixin
aquest any
doncs
bueno
l'any passat
no es va poder fer
enlloc
enlloc
però no
per tant aquest any
sí que almenys diumenge
es va poder fer
i també bueno
parlant amb l'Ajuntament
doncs ho vam fer
amb bastanta normalitat
doncs
a l'exterior
no
i
com va anar l'acte
jo penso que molt bé
la gent va estar
molt també molt prudent
així
no vam fer processó
fins a l'església
perquè és
molt
moure la gent
i això de no
però bueno
jo penso que va sortir molt bé
i estic molt agraït
això
a la col·laboració
de l'Ajuntament
també
perquè tot va sortir
molt bé
i llavors
a partir
de
es fa la benedicció
dels Rams
i després
a la missa
ja
és un moment tràgic
perquè és la missa
en què recorda
la passió i mort de Jesús
precisament
això no va preguntar
a diumenge de Rams
què és el que es celebra
per dir-ho així
o...
com una part festiva
que és aquesta més
de recordar
l'entrada de Jesús
a Jerusalem
i com la gent l'acull
com el Masíes
i el...
després
però ja la liturgia
continua
diguem-ne
fora d'aquesta primera part
i a la missa
ja es llegeix
doncs la part
de l'últim sopar
de la passió
i de la mort de Jesús
però això
en certa manera
es fa
més de poc a poc
els dies que ara ven
és a dir
avui, demà i demà passat
clar
avui som dijous sant
exacte
llavors avui se centra
en el sant sopar de Jesús
amb els dotze apòstols
i llavors
es fa el record
doncs de la primera missa
que en certa manera
seria doncs
quan Jesús
després de celebrar
el sopar pasqual
propi de la gran festa
dels jueus
que recorda
la sortida
d'Egipte
i de l'esclavitud
del faraó
és a dir
per als jueus
és la festa
més important
també ara
diguem-ne
aquest fet
que Déu els allibera
la llibertat
que els hi porta
llavors
en aquest context
certa manera
de Jesús
és on acaba
la part final
d'aquesta celebració
que és una celebració
molt ritual
molt establerta
doncs
afegint-los
i és de partir el pa
i aquest és el meu cos
i agafar la copa
i aquesta és la meva sang
i això clar
és un gest
molt
per gustant nou
i molt important
i en certa manera
ell està doncs
entregant-se
per nosaltres
i dient
feu això
en memòria meva
és a dir
que ho repetim
llavors per això
el dijous sant
és el dia
de la institució
de l'eucaristia
per un costat
i també
de la institució
del sacerdòci
de l'ordre sacerdotal
és a dir
l'encàrrec
que fa
els seus apòstols
de repetir això
també és molt interessant
com això
el primer segle
el segon
el tercer segle
com es viu
perquè dius
com es rep
aquest missatge
en certa manera
llavors dius
doncs mira
hi ha això
doncs
aquestes persones
doncs
que
per servir
a la comunitat
doncs
fan el gest
de Jesús
i entenem
des de la fe
doncs
que allà
doncs
hi ha un miracle
que a vegades
això no es diu
però cada missa
és un miracle
perquè allò
que és pa i vi
es converteix
en el cos
i la sant de Jesús
quan el capellà
o una persona
que ajuda
també
distribueix
la comunió
doncs
mostra i diu
el cos de Cris
no dius
és un tros de pa
sinó és el cos de Cris
aquí
una dimensió de la fe
perquè creiem
les praules de Jesús
en aquest context
del que avui celebrem
del dijous sant
de l'últim sopar
no només hi ha
aquestes dues dimensions
diguem-ne
d'instituir
l'eucaristia
com a aliment
per la nostra vida
és a dir
aliment espiritual
perquè estimem
més i millor
també seria
vol dir-ho
tot això
per què
tot això
Jesús
i Déu ha volgut
doncs això
quedar-se a prop nostre
i quedar-se també
com a aliment
per tenir força
per estimar
resumint-ho molt
jo deia que sobretot
és el Sagrament
que ens ajuda
a tenir força
per estimar
i
també s'institueix
doncs
qui pot fer
això
diguem-ne
els apòstols
els successors
dels apòstols
els col·laboradors
dels successors
dels apòstols
que són
siguin els bisbes
i després
els capellans
i després
hi hauria
tota una part
també molt maca
que només ho recull
un dels quatre evangelistes
Sant Joan
que és l'Elevatori dels Peus
i aquest gest
també el connectem
molt nosaltres
tant l'Eucaristia
com aquest gest
amb el tema
d'estimar els germans
i per tant
avui també
és un dia
que en diem
de la caritat fraterna
és a dir
de l'amor
als germans
i és el dia
que per exemple
la col·lecta
que recull
de diners
doncs va per càritas
per gent més necessitada
i també
com un signe
molt maco
de dir
compte eh
que
l'amor a Déu
i l'amor
que Déu et té
i el que tu sents
per Déu
també s'ha de projectar
després
en l'amor
als demés
és a dir
seria una
missa
una Eucaristia
mal viscuda
si un després
no
tingués això
una repercussió
en els altres
això pel que fa referència
avui
dijous sant
i demà dia
ja som dia 2 d'abril
demà també som divendres sant
exacte
quin és el significat
d'aquest dia?
el divendres
se centra
en
la passió i mort
si el dijous
era més
l'últim sopar
i aquest gest
de caritat fraterna
el divendres
és recordar
la passió i mort
és a dir
la tortura de Jesús
i com és
clavat a creu
és a dir
és condemnat a mort
i a morir
amb una mort
especialment humillant
en aquest dia
no se celebra missa
el dia 2
no hi ha missa
no hi ha missa
enlloc
és a dir
és una celebració
per això es diu
l'ofici de Setmana Santa
comemorem
no diem celebrar
sinó comemorem
la passió i mort de Jesús
i en aquest context
es fan
unes lectures
una lectura
de l'Evangeli
també és molt llarga
és l'Evangeli
de Sant Joan
que ens relata
tots aquests
aconteixements
i després
hi ha unes pregàries
universals
també
molt solemnes
pregant
pels
pels
pels que creiem
pregant
pels diferents
grups
de la Iglesia
pregant
pels que
són d'altres religions
pregant
pels que no creuen
pregant
és a dir
hi ha unes pregàries
molt aixers
i també pregant
pels polítics
pregant també
per la gent
que es cuida
de les coses
públiques
etcètera
i després
hi ha una part
en què
no es pot fer
ara
per la pandèmia
que és
la duració
de la creu
o en tot cas
es pot fer
una duració
però des de
sense moure's
del banc
abans la gent
passava
a donar un petó
a la creu
fa dos anys
això es va fer així
això es podia fer
en aquell moment
ara és una mica
impossible
exacte
ara en principi
la gent pot fer
un moment
d'un acte
de duració
però
sense tocar
ni basar
les imatges
això fa
un any
que no ho fem
i llavors
hi hauria
aquesta part
de duració
de la creu
i després
finalment
es rep
la comunió
però no
se'n celebra
missa
sinó que
es rep
la comunió
això no va dir
normalment
es rep
quan es fa
la missa
llavors el dijous sant
és un dia
en què ja es diu
cal consagrar
el pa
necessari
perquè pugui
congregar la gent
el dijous sant
i el divendres
llavors
sí que es distribueix
la comunió
però
dintre d'aquest
context
no se celebra
la missa
dissabte
per la
ai
perdó
demà divendres
per la tarda
no sé si també hi ha
alguna celebració
o es fa el viacrucis
exacte
es fa el viacrucis
a les 7 de la tarda
pels voltants
de l'església
d'aquí
de l'ajuntament
i de l'església
doncs
recordant
aquestes 14 estacions
encara recordem
doncs
els moments
de la passió
i mort
de Jesucrist
llavors
es porta
la creu
aquest any
doncs
no podrem
portar
el Cris Gros
perquè ens falten
voluntaris
i mira
aprofito
des de la ràdio
també
per
fer una crida
sí que en tenim
algun
i alguna gent
amb molta experiència
però ja s'ha fet
gran també
algú jove també
però
són insuficients
doncs
per poder
treure la creu
gran
diguem-ne
més solemne
el cos
de portants
que
diguem-ne
per fer-ho
d'una manera
més visible
portarem
una creu
més petita
també farem
el recorregut
i recordant
doncs
aquestes 14
estacions
des de la
condemna a mort
les caigudes
de Jesús
la primera caiguda
la segona
la tercera caiguda
de Jesús
i després
doncs
si es troba
amb la Verònica
si es troba
amb la seva mare
com acaba
crucificat a la creu
com el baixen
de la creu
i com l'última
doncs
el deixen
en el sepulcre
i aquí
diguem-ne
una mica
finalitzant
aquí els actes

aquí
nosaltres sí
però diria
una mica
és com
allò
un serial
la gent
veu tants
doncs
continuarà
el deixem
en el sepulcre
però continuarà
llavors ja vindria
el cap de setmana
que hi haurien
les hores
de les misses
amb normalitat
no
el dissabte
és dissabte sant
i llavors
és
com a dia
és el dia
del silenci
el dia
de l'espera
el dia
per un costat
de la decepció
i de la frustració
perquè aquí
el que esperàvem
que ens alliberés
amor
i l'hem vist
clavat una creu
i està
al sepulcre
per l'altre
també és
aquesta
espera
expectant
a veure què passarà
llavors
llavors
depèn
qui
viurà més
d'una manera
més decepcionant
l'altre
més
d'espera
es barreja
una mica
tot
i llavors
se celebra
la Pasqua
de Resurrecció
que és que
Jesucrist
ha vençut la mort
i ha ressuscitat
llavors
doncs això
seria
la vella
pasqual
que
bueno
nosaltres la farem
a les
20-30
més o menys
a vegades
doncs
inclús
seria ideal
clar
tenim el tema
del confinament
a les 10
clar
el toc de què
de les 10
s'ha de deixar marge
la gent per tornar
i això
llavors
la celebració
de la vigília
pasqual
que inclús
té aquest nom
és de dir
vigília
seria un dia
per no dormir
perdó
un dia
una nit
per no dormir
i començar
ja quan
és potser
una mica
més fosc
doncs això
no s'adapta
més o menys
però
seria allò
és allò
l'espera
una mica
i voler celebrar
la resurrecció
de Jesucrist
llavors
seria la missa
més important
de tot l'any
inclús
té set lectures
de l'antic testament
després una
del nou testament
després té
l'evangeli
es beneix l'aigua
que es faran
els batejos
a partir
de Pasqua
fins a la Pantacosta
durant uns 50 dies
això seria
situació normal
clar
llavors
en la situació
que estem ara
també
aquestes lectures
que jo deia
de l'antic testament
com a mínim
se'n poden fer 3
nosaltres farem
el mínim
aquest any
per no allargar
també
el tema
però és tot
un sentit
no sé
un quan pensa
que la gent
surt de marxa
i va a discoteca
i ja queda
a les 12
doncs bueno
un queda a les 12
per celebrar
la vigília pasqual
i en certa manera
doncs és una celebració
que moltes vegades
es pot allargar
dues hores
tranquil·lament
diguem
també
anar amb una mentalitat
en certa manera
diferent
anem a missa
per una estona
i tal
sinó que és una vigília
aquest any
això també
no ho farem
gaire llarg
però
una mica
el sentit que té
seria més aquest
i llavors
seria la missa
més important
de tot l'any
més festiva
l'església
més esdecor
amb alegria
amb flors
per nosaltres
el color blanc
és el color de l'alegria
és el color que preval
i llavors
sí que ja el diumenge
tenim les misses normals
això sí
a les 11
i a la 1
doncs hi haurà
les misses de Pasqua
també més alegres
més solemnes
si volem
però ja
els horaris
sí que ja són els normals
el que varia
és el dissabte
que l'horaria
és a dos quarts
de nou del vespre
perquè mossèn
vostè pensa que
els actes religiosos
molts cops
s'han mantingut
o es mantenen
des d'un punt de vista
celebratiu
com si fos
un aparador
del que és l'església
i del que vol dir la fe
és a dir
que es perd una mica
el sentit religiós
i que es fa més
com un simple acte
de celebració
per exemple
el dia de diumenge
de Rams
bueno
es barreja
jo diria que
no ara
sinó segurament
sempre una mica
vull dir que
en certa manera
la
i en part també
és bo que sigui festiu
en certa manera
segons quines coses
llavors dius
sí que a vegades
doncs
algunes coses
doncs bueno
s'han integrat molt
i no sé
em pensa en la Setmana Santa
de Sevilla
vull dir quanta gent allà
bueno
jo n'hi he estat mai
però vull dir
per el que veus
el que t'expliquen
no vull dir
que supera en certa manera
la dimensió religiosa
doncs és possible
o a vegades potser el corpus
o alguna celebració d'aquestes
que en alguns llocs
hi ha molta tradició
i que no només és un fet religiós
sinó també és un fet
cultural
i de social
i d'encontra
i que bueno
mentre jo diria que no
que no es quedés
el tema religiós
com
secundari
i una cosa
doncs tampoc és que
bueno
quin equilibri es busca amb això
llavors
una mica en principi
doncs
que sigui amable també
les coses
religioses
en principi
tampoc és que sigui
gens dolent
no?
l'altra qüestió
és que es perdés
el sentit
que això no tingués
portem un any
amb la crisi
de la pandèmia
aquestes circumstàncies
realitats
a les que ens hem hagut
d'afrontar
el confinament
la quarantena
creu que
ens ha obligat
aquest temps
a pensar una mica més
en quins són
els valors
realment importants?

penso que
a tothom
a fer pensar
una mica més
la qual cosa
és molt bona
a vegades
anem
fent coses
i tal
i funcionem
i pensem
penso
reflexionem
poc
a molta gent
l'he fet
reflexionar
sobre
la realitat
de la mort
clar
ens aproximant
la pandèmia
a la mort
en certa manera
exacte
és a dir
l'ha tret
una mica
de l'amagatall
diguem-ne
dius
no no
escolta
l'amor és real
davant de corrents
no sé si et sona
una mica
el transhumanisme
de voler viure
per sempre
coses d'aquestes
dius
bueno
ha sido
jo com diria
un banyo de realitat
aquest virus
dius
per dir
què és la persona
què som els éssers humans
i
en certa manera
les nostres limitacions
en l'àmbit
per exemple
de la salut
i d'aspectes físics
jo penso que això
és molt bo
no la pandèmia
però sí que
el que ens ajudi
a dir
bueno
què estic fent aquí
per què m'esforço
amb això
és a dir
quin sentit
té la meva vida
també
gent que ha tornat
a l'església
o s'ha apropat
a l'església
en part motivat
per el confinament

també
jo penso
igualment que
el pensar
sobre aquests temes
ha sigut
jo penso que
molt
majoritari
tampoc és tan majoritari
que la gent
hagi tornat a l'església
però sí que
hi ha gent
que t'ho diu
i que abans no venia
i que es prenen
en sèrio
el fet de
ha estat una mena
d'oportunitat
a la gent
per aproximar-se
un altre cop
a la fe
alguna

no tots
sens dubte
perquè
una cosa és pensar
i dius
ostres no trobo una resposta
i segueixo funcionant
vull dir
també
o tu sents una angoixa
que tampoc trobes respostes
o potser
trobes
això
dintre del que és
la religió
o les religions
i en certa manera
doncs
dels temes més importants
és donar una resposta
al fet de la nostra
la limitació
i la finitud
i davant de la mort
doncs que hi ha
el que passa després
llavors clar
vulguis o no
doncs
et fa plantejar
segons quines coses
clar
amb la pandèmia
es manté l'assistència
dels fidels
a les misses?
a veure
jo estic bastant content
però ja porto aquí
quatre mesos
no arriba cinc
llavors
clar
jo em vaig arribar
doncs ja
al mes de novembre
la situació
era bastant fluixa
en certa manera
una mica
per circumstàncies
també una mica
que es van anar donant
bueno
doncs hem començat
a fer la missa diària
a la parròquia
i doncs
bueno
per ser una parròquia
com és aquesta
i ara
doncs jo estic content
amb la gent que ve a missa
i també et diuen
el diumenge
i el dissabte
que em ve una miqueta més
però bueno
encara molta gent
té por de venir a missa
per exemple
de la gent gran
sobretot
no?
i com va la vacunació
i tot això
doncs
ajudarà potser
que alguna gent
doncs sobretot
de més edat
doncs
pugui reemprendre
també el venir
a celebrar la fe
a l'església
perquè com està sent
ara mateix
el contacte
amb la comunitat religiosa
ara que hi ha
el tema de distàncies
el tema dels aforaments
a nivell global
de Catalunya
estem a
unes restriccions
d'aforament
del 30%
això seria
unic el criteri
igual que
doncs els cinemes
em sembla
que estan als 50%
bueno

les sales
de cinema
de teatre
i tal
doncs
cadascú dels seus
farems
també van a veure
unes fases
potser fa dos o tres mesos
que s'anaven a avançar
però això
ara ja penso
que estàia
que una mica
més oblidant
nosaltres
tot millor
potser
podríem passar
al 50%
per lloc
d'alguna manera
una mica
seria el següent pas
i llavors
dius
amb aquesta proporció
més o menys
encara normalment
algun dia
sí que ha quedat
petita l'església
però
altres dies
generalment
és suficient
per poder seguir
fent les misses
en normalitat
llavors sí
a l'entrada
tens el gel hidroalcohòlic
tens gent també
que normalment
t'acompanya
es neteja
a les bancs
entre missa i missa
del diumenge
i també mantenir
les distàncies
o seguir
combregant
també a la mà
vull dir que abans
es podria
com regalar
la boca
o la mà
també
tenir aquestes
mesures
de prudència
parlava
de novetats
i això
fa uns mesos
que vostè
està al capdavant
de l'església
de Sant Just
hi ha hagut
alguns canvis
a les misses
per exemple
el full dominical
del bispo de Sant Feliu
el del 28 de març
i sortia un breu
on parlava
que
feia un parell
de mesos
a la nostra parròquia
s'havia convocat
una iniciativa
de pregària
per joves
amb exposició
del Santíssim Sagrament
com estan funcionant
aquestes misses?
a veure
jo pràcticament
l'única cosa nova
que he fet
ha sigut això
que ara vostè
esmenta
aquí
cara a la parròquia
el confinament
ha fet que gent
que no venia a la parròquia
i anava a altres esglésies
de Barcelona
o d'altres llocs
doncs
hagi connectat
amb la parròquia
una mica
una mica o bastant
és a dir
que en aquest sentit
doncs
per un costat
menys ha anat bé
perquè té por
i d'altres
però també ha hagut
una mica contacte
i en aquest sentit
doncs
potser
això
hi ha hagut
alguna gent jove
llavors
doncs això
alguns també
t'han proposat
alguna idea
i hem començat
això per
fer una precària
un cop al mes
i bueno
la resposta
ha sigut
força
interessant
i ara no
primer dia
no ni més de 20
o sigui que
per ser una cosa
que comencem
doncs
en principi
força bé
o sigui
valoració positiva
de moment
sí, sí
molt positiva
perquè
qui prepara les misses
i això
és aquest grup
de joves
això va ser
una precària
fora de la missa
i llavors
sí que
doncs
ho vam preparar
amb un grup
de sis o set
diguem-ne
comptant
en que també
doncs això
què cantar
què llegir
com fer una mica
la dinàmica
va ser també
molt positiu
penso jo
vull dir que
no és que ho hagi preparat
el mossèn
i després
sinó també
comptar amb la col·laboració
d'alguns d'ells
que també
alguns participen
a altres pregàries
a altres llocs
i per tant
també
va ser molt maco
per la gent
de diferents
grups
doncs
aportar una mica
també la seva experiència
i en aquest sentit
doncs
ha sigut una experiència
molt positiva
i ja per acabar
mossèn
com estan previstes
les comunions
aquesta primavera
se'n podran fer
algunes
queden aplaçades
com l'any passat

aquí tenim
en principi
vam plantejar
si fer-ho
el mes de juny
però
inclús les mateixes
famílies
de la parròquia
vam plantejar
si deixar-ho
per més endavant
també els avis
estarien més vacunats
i estarien potser
tot el més tranquil
de tal manera
que una mica
per el
sugeriment
de les famílies
aquí a la parròquia
ho hem passat
el mes de
els dos últims
caps de setmana
de setembre
i també
hi ha un grup
nombrós
del col·legi
Madre Sacramento
que també fan
la comunió
i que l'any passat
ho van fer
a la parròquia
i segurament
aquest any
tornem a fer
la parròquia
aquest grup
ho farà
a finals
del mes de juny
aquesta és una mica
la previsió
si no tenim cap
així
clar
hem d'estar alertes
a veure
novetat
o algun ensurt
molt bé
doncs mossèn
se'ns acaba el temps
per l'entrevista
gràcies per aquests minuts
aquí a la ràdio
ha estat un plaer
igualment
a la vostra disposició
i bona setmana santa
molt bé
moltes gràcies
que vagi bé
Gràcies
Gràcies