.
Ara mateix passa un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim a Magassin Matinal de Ràdio d'Esberna, just a la fusta,
a segona hora del programa.
Avui som dimecres 9 de desembre del 2020
i ara ens toca fer, com sempre fem, l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a la Irene Serra, a l'Arnau Oriols
i també a la Sant Justenca, Andrea Joan Pera,
que són els creadors i criadores de la nova revista jove
i multitemàtica Potipoti Magazine.
Ja els tinc a l'estudi, a tots tres.
Bon dia, Irene, Arnau, Andrea.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Ui, espera, us acabo d'ajustar els micros un moment.
Sí, està una mica.
Ara, a veure...
Hola, hola.
Sí, ara millor, eh?
Bé, com esteu?
Bé, molt congelats.
Sí, fa molt de fet.
Sí, la veritat, fa una mica de fet.
Us hem portat aquí a l'estudi de Ràdio d'Esberna
perquè ens parleu una mica del vostre projecte de la revista.
Ja esteu pensant en el segon número, suposo,
però bé, és un projecte relativament de fa poc temps.
Expliqueu-nos una mica en què consisteix Potipoti, aquesta revista.
Bé, doncs, ara, just aquest octubre,
vam presentar la primera edició de Potipoti
que portàvem treballant-hi, doncs, és de principis d'any
i és una revista que neix amb la idea
de donar un espai de debat, de reflexió, de difusió
per a les noves generacions de pensament.
Llavors, volíem tocar molts temes diferents.
Al final són tots els sobretaules que tenim amb els amics
i els hem anat ampliant.
Aquests temes els heu volgut posar sobre paper.
És a dir, és una revista que és en paper.
És una dada curiosa perquè, bé,
avui en dia sembla que molts continguts ja es comparteixen només
a través de les xarxes, a través de portals digitals.
Com és això de fer-ho en paper?
Sí, bé, és que volíem fer una mica el pas enrere
de desaccelerar una mica el ritme
aquest tan heavy que estem cada dia
consumint coses immediates d'Instagram, al Twitter, no?
I tenir la revista en paper com es feia abans
i com es fa ara en molts casos també,
però com has dit hi ha moltes online ja.
Però volíem que la gent, si volia gaudir dels continguts,
doncs asseure's al sofà o on sigui
i poder-la llegir i passar les pàgines
i dedicar-li l'atenció que es mereix, no?
Com, que si no sembla que et passa un enllaç d'algun article
i mires i dius, ah, què bé tal,
mires el titular, el subtítol,
i passo ja, m'he robat un whatsapp de no sé qui, ja, ja, saps?
Però, això, això...
La Irene ens acaba de comentar
que són, bé, que és una revista
amb temes, no?, de com sobre, bé,
sobre taula amb amics...
Sí, no és molt densa la revista,
és molt amena, hi ha moltes coses.
Per exemple, ens podeu avançar
algun dels temes o seccions que...
No sé si hi ha seccions fixes a dins de la revista.
Sí, sí, sí, hi ha diversos espais,
des de justícia climàtica,
gèneres, història,
sexe, drogues, filosofia,
bé, línies de pensament...
I també humor, hi ha un còmic...
Sí, tirem bastant de l'humor, creiem que l'humor
és un bon pont de comunicació,
i també, doncs, molta il·lustració,
també fotografia,
un pot i pot, i és que és superdescriptiu,
el nom, i bé, de fet, també volia afegir
que és en paper reciclat,
això és bastant important per nosaltres, sí.
Perquè quins valors són els que voleu que mantingui la revista?
És a dir, en quins pilars us fonamenteu una mica?
El que volíem...
O sigui, la primera idea, com ha dit l'Aire,
era de fer parlar la gent,
les converses que teníem amb els col·legues,
joves, i no tan joves, sinó tothom,
però de poder-ho plasmar en un lloc
que la gent ho pot llegir.
Llavors, el que hem de tenir clar des del principi
és que la primera secció és la justícia climàtica,
perquè creiem, i parlo pels tres, em sembla,
que és com el problema que hem d'afrontar
en més curt termini, més important,
de la humanitat de tots els segles dels segles,
perquè és que la cosa se'n va una mica a la merda, no?
I teníem clar que això seria el primer tema així gran, no?
Però després, sostenibilitat,
solidaritat, o sigui, pels valors que dius, no?
Sí.
I no sé quins més podríem dir.
Inclusió, no?
Sí, inclusió.
Llibertat de llengua, també,
és que en català, castellà i anglès,
i no descartem altres llengües,
però, clar, si algunes escriu en àrab,
doncs és difícil.
Ostres, qui escriu a la revista?
Qui col·labora?
Aquest seria un altre tema, també.
Un dels valors que es podria nombrar
seria una mica crear una comunitat,
perquè, al final, dins de la revista
participa moltíssima gent,
participen molts col·laboradors.
Més de 30, el primer número.
Ostres, sí.
I ara més de 30, també.
Sí, sí, la veritat és que amb això està funcionant molt bé,
hi ha moltíssima gent disposada a col·laborar amb la revista,
i, res, tenim persones que posen el seu petit gra de sorra
tocant totes aquestes diverses temàtiques que hem nombrat
i, bueno, ens aporten una mica el coneixement
que té cada una d'aquestes persones,
sigui en temes més de llengua,
en temes de gènere,
en temes de persones que sàpiguen fer cuina,
per exemple,
i ens proposin alguna recepta.
Sí, hi ha la gula,
que és l'últim espai, per si t'entra gana.
Acaba de llegir-la.
I, sí, al final és gent amb ganes de dir coses, no?
I amb ganes de comunicar-les
i trobar allò com fer-ho,
perquè molts cops, doncs, ens hem trobat, crec,
els tres, també en Ricard,
en Ricard Salarols és el dissenyador,
un dels altres creadors de Potipoti,
ens trobem amb moltes barreres.
Sí, la gent jove, sobretot.
Bueno, què t'he de dir, no?
Suposo que...
És el par cada dia de les noves generacions,
però com que se'ns tanquen moltes portes
perquè, ai, que no tens anys d'experiència
o, ai, que no has tingut això
o no et coneixes a tal
i llavors no pots accedir segons quins llocs
i llavors, doncs, creem el nostre mitjà
i aquí tothom pot parlar,
evidentment, dintre uns filtres, no?
O sigui, abans els editors ens ho mirem
i ho publiquem o no,
però que en general hem rebut coses molt guais.
I a qui va dirigida la revista?
Va enfocada a algun públic?
Dic, sabeu qui pot estar interessat
o interessada en llegir aquests continguts?
Realment, és una revista per gent jove,
però els meus pares mateixos l'han llegit
i han après coses noves, no?
Vull dir que no és exclusivament per gent jove.
El disseny, si el mires, sí que és molt trencador,
perquè no és el típic disseny de columna a columna
i fotos, sinó que té subratllats que no són uniformes,
té text que va canviant com d'orientació
i amb fletxes i no sé què.
És un disseny molt trencador i molt original, crec jo.
Llavors, això potser li he ensenyat a gent més gran,
de, no sé, 50, i diuen,
hòstia, m'ha sobtat, no?,
de que ara salta aquí, salta aquí,
i de vegades no entenc...
Però que en general també és per gent gran,
però sobretot gent jove, diria jo.
Sí, sí, sí, però també ens agrada crear
una mica aquesta incomoditat, no?,
de trencar amb l'acostum, amb l'hàbit,
i transformar-te una mica.
Heu comentat que és una idea, no?,
que neix a principis d'aquest any.
El tema de la Covid us ha afectat d'alguna manera?
Us ha trencat els plans?
Us ha fet dirigir-vos cap uns temes, cap uns altres?
A veure, el tema del Covid...
Ens va anar bé, jo crec.
Al confinament ens vam, clar, tancats a casa,
doncs vam posar-nos a tope, tothom tancat a casa,
tot...
Sí, sí, sí.
Més marxa.
Ens va anar bé perquè vam poder centrar el projecte,
i rebíem moltes més coses,
i vam dir, vale, ens ho posem en sèrio, no?,
perquè és aquestes coses que al final no acabes tenint el temps,
i com que estàvem els 3, 4, qui sigui,
que estàvem tots allà tancats,
i diuen, bueno, doncs anem a fer-ho, no?, i ja està.
Potser sí que vam tenir una miqueta més problema
a l'hora de donar a conèixer la revista,
perquè a nosaltres sí que ens agrada, doncs,
poder fer algun esdeveniment,
crear debat,
que els col·laboradors puguin dir la seva.
De fet, ho vam fer a la presentació del primer número,
va anar molt bé.
Molta gent es va quedar sense poder entrar a la presentació.
Ostres, hem exaltat entrades amb dos dies.
Aforament, clar.
Sí, perquè era també, clar,
mitat, aforament.
Com esteu movent?
Com esteu fent difusió al cap i a la fi de la revista?
No sé si teniu llibreries ja pactades,
o ho esteu fent en algunes sales?
Com esteu movent, això?
A nivell de comerços,
tenim la potipoti a llibreries que ens molen,
de diferents barris de Barcelona.
A l'Otquiosc, a l'Eixample.
A l'Otquiosc, sí.
Això va ser una bona trobada.
A Free Time, a Sant Antoni.
A Free Time, a l'Alaie, del CCCB,
a la Memòria, a la Gràcia,
a la Carbonera, a Poblessec,
ara estem mirant a Sants, també.
Des del setembre, o així, octubre, no?,
que heu dit que va sortir a la llum...
El 2 d'octubre.
El 2 d'octubre.
A la revista, heu tingut feedback
de la gent que l'ha llegit,
o és el que s'esperava,
li ha molat més alguna part que altra,
com, quin és, bueno,
què és el que us està dient la gent
d'aquest primer número?
Agrada, jo no sé.
Jo crec que mola.
Sí, agrada molt.
El feedback, de moment, està superpositiu.
Per això també estem supermotivats
a seguir endavant amb aquest projecte,
perquè la veritat és que ha tingut molt bona rebuda.
Sí, i és que és això,
la gent no s'esperava, saps?
Jo crec que...
Vinga, saps?
Sí, un punt positiu és que
la majoria de gent que rebem feedback
diu, hòstia, a mi m'agradaria parlar d'això,
tal, et proposa coses, no?
Llavors, que siguin proactius amb això
ja indica que la gent té ganes de participar
i li agrada llegir-se,
llegir els altres, no?
Exacte.
Sí, hem rebut moltes, això,
molta gent que s'ha posat en contacte amb nosaltres d'ahir,
doncs ens agradaria o m'agradaria escriure d'aquest tema
o, ostres, jo faig il·lustracions,
potser podria fer alguna il·lustració per algun text.
Clar.
Sí, per Instagram, per mail,
jo, el primer que vam rebre d'algú que no coneixíem
ens va fer una il·lusió.
Crec que va ser tema ara, el primer que vam rebre.
No, no, en conya.
Dic la primera...
És veritat, el primer que vam rebre va ser tema ara.
El primer text, sí, de fet, està en una pàgina negra.
La fan número 1, o sigui, ens ha comprat 10, 15 revistes,
ja, no sé quantes.
Però em referia a quan vam rebre un primer mail
d'algú que no coneixíem super fora del nostre cercle
que volia participar.
Jo recordo que...
Clar, perquè...
Em fa fer molta il·lusió.
Agafeu escrits també de gent que potser vol participar,
o sigui, gent que potser no coneixeu, no?
Clar, clar, clar.
Això seria el ideal.
Aquesta és la gràcia.
Sí.
La gent escriu, per dir-ho així, de manera voluntària
o com ho gestioneu?
Ah, sí.
O sigui, altruista, 100%.
És que, de moment, no podem pagar ningú.
És a dir, hem ficat pasta nostra i encara estem intentant...
De fet, per això l'Andrea també ens està fent
el nivell més de projecte, de negoci, no?
De, bueno, de distribució de números i tal.
I, clar, d'augment, la gent està...
Però no té cap...
O sigui, hem descobert que la gent no té cap problema
de manera altruista, doncs, dibuixar o escriure
i ojalà algun dia puguem pagar el treball, no?
Clar, tant de bo.
Dels col·laboradors i col·laboradores, però clar.
Perquè, a nivell econòmic, com ho sostenteu?
Té un preu, la revista?
Com ho veu, això?
Alguna subscripció?
Subscripcions, de moment, no.
De moment, la revista té un preu de 10 euros
i els diners que recuperem d'això
són totalment per invertir amb el número 2,
per cobrir costos i invertir amb el número 2.
I, de fet, ens estem mirant vies de finançament.
Andrea ens està ajudant molt amb això.
Sí, ara estem bastant ficades totes en pensar
i veure quines vies de finançament tenim,
buscant des de subvencions que puguin donar entitats culturals,
a presentar-nos a premis, concursos,
a algunes empreses que t'ofereixen una espècie de col·laboració,
fent un patrocini,
i ara ens deia que ells col·laboren
i tu després t'estan patrocinant
i et donen una ajuda per poder seguir amb els pròxims números.
De moment, aquesta és la idea que tenim,
és per la via on estem tirant.
Sí, sí.
I això, i clar, al final,
la venda de revistes ens està ajudant
a obrir els costos que anem tenint.
Clar.
Sí, i hem descobert també que es segueix llegint la revista en paper,
o sigui, almenys aquí a Catalunya,
gran part de la població, com 70-80%,
prefereix llegir revistes en paper que no digitals.
I això també és...
Partint de la base que la gent jove ja no llegeix,
perquè és un altre tema.
Partint d'aquesta base, clar.
No, és veritat, és molt trist, però és així.
Mirem una mica per les xarxes socials,
perquè també he vist que teniu Facebook,
que esteu al Twitter,
que teniu també Instagram,
és a dir, que també us esteu donant a conèixer
a través d'aquests mitjans.
Sí, és un canal, clar.
Estic veient la portada.
Qui s'ha encarregat de fer aquest disseny?
Veig que el color verd és el color corporatiu,
per dir-ho així.
Sí.
Sí, sí.
Podríem ja fer una patente de color poti-poti,
perquè és un color molt concret,
que ens va portar molts problemes amb la portada,
perquè és un color que no s'imprimeix de manera normal.
Ah, ostres.
Però, sí, sí.
I la portada, bueno,
la van fer entre el Ricard Serolls i l'Anna Bernades,
que també ens ajuda amb la direcció d'art.
Són el dissenyador i l'Anna.
I llavors, de fet, la cara visible de la portada
és la parella del Ricard, el Santiago,
que es va empastifar allà tot.
De pintura verda, no?
De pintura verda, sí, sí.
Sí, es va esquitxar.
I ho vam fer al terrat de l'aire.
Vam muntar un set improvisat.
Va ser bastant divertit.
Els tres teniu perfils,
bueno, dedicats,
no sé si sou periodistes
o de quina formació teniu.
Com us ha cridat el tema del mitjà de comunicació?
Bé, doncs a cap i a la fida,
que va escrivint en una revista
de portar aquest projecte.
Bé, jo no, crec que ningú.
Cap dels tres.
Cap de nosaltres, no.
L'aire, bueno, jo he estudiat enginyeria informàtica,
però sempre m'ha interessat molt
periodisme i escriure, en general.
I l'aire, no sabem bé què va estudiar.
Jo tampoc.
ciències empresarials, l'únic que em vaig avorrir molt,
no havia de tirar per allà.
L'únic que sempre he estat fent cosetes d'escriptura creativa,
m'agrada molt jugar amb les paraules
i connectar persones.
i jo a l'aire la vaig conèixer a la universitat,
o sigui, que vam estudiar el mateix.
I res, tot el que sigui un projecte més aviat social
i que tingui aquesta base en cultural,
a mi em motiva molt més que treballar en una empresa més estàndard,
diguem.
Per tant, ara que em van proposar de participar,
vaig tirar-me de cap.
Ostres.
Estem molt contentes.
I en Ricard, ell ha estudiat disseny.
Ah, va bé.
Ell sí que s'ha...
És un pro, a veure.
És un dissenyador.
I ens podeu adavantar,
per anar a tancar una mica l'entrevista,
el número 2,
si té alguna periodicitat la revista,
o el número 2, per exemple,
teniu pensat que ha sortit d'aquí alguns mesos,
o temes que ja esteu tractant?
Sí, ja fa uns mesos i mig o dos
que estem treballant amb el número 2.
No tenim una data de llançament oficial.
De fet, inicialment,
de fet, volem que sigui trimestral la revista,
però costa molt.
Sobretot, clar, la gent treballa de manera altruista,
llavors tampoc li pots exigir,
mira, per aquest dia, això, tal,
tampoc dius, hòstia, t'estic fent això sense...
Llavors, va tot una mica més endarrerit,
també perquè jo encara estic agafant la carrera
i encara estic a mig gas,
però la idea és que surti febrer-mars, no?
Sí.
Febrer-mars, jo crec.
I de continguts nous,
estem fent una nova secció,
que sigui d'internet i variants.
En aquest segon número parlarem
de com es tracta la depressió a les xarxes,
com se'n fa una...
com quasi un divertimento, no?
Amb la depressió, de vegades, a TikTok, ja.
Sí.
I també una mica i jo hem escrit una peça
sobre les xarxes peer-to-peer,
el Torrent i el Netflix,
com la cultura audiovisual,
el gegant de Netflix i variants, no?
I més continguts...
Sí, aquest és com el nou espai,
perquè és possible que amb els següents números
vagin apareixent noves seccions, no?
També ens fa molta il·lusió
el reportatge del número dos
que ens l'està fent un noi del Brasil
i ens retratarà, doncs,
què està passant a les faveles,
allà, com ara, arrel del Covid,
com està l'educació a dintre les faveles
i com els recursos del govern
no s'equiparen gens amb les necessitats reals.
Aquest ens fa especial il·lusió, també...
Reportés de primera mà, in situ, eh?
Això...
Sí, sí, sí.
Ostres, ja, això va ser...
El primer reportatge era de l'Ivan, eh?
Ai, de l'Evan, sí, sí.
Sí, de...
A Birut.
A Birut.
També l'entrevista
li han fet a en Pau Cruanyes,
que ara acaben de treure una pel·lícula
que es diu Les dues nits d'ahir,
i ell és un dels codirectors,
que està força bé a l'entrevista
i no sé...
Estem preparant també una peça
sobre tipus de relacions poliamoroses,
relacions obertes, tancades,
inclús asexuals,
perquè hi ha una mica de...
És un tema molt del carrer, no?,
de la gent jove, sobretot,
de definir les relacions en parella, no parella, tal, no sé què,
i estem fent també una cosa així.
Sí, i moltes noves col·laboradores, també.
Doncs des d'aquí a la Ràdio d'Esberna
animem als ràdio gens
que si algú encara no té regal per nadar-la,
escolta'm.
Exacte.
Regala Potipoti.
Et pots regalar un exemplar de la revista
entrant a la web mateix
o sinó a les xarxes socials,
allà suposo que hi ha la manera d'aconseguir-la
amb els diferents llocs que heu comentat
per poder anar i comprar-la o encarregar-la i demés.
També fem enviaments, sí.
Perfecte.
Les xarxes és Potipoti Mac,
amb G, Mac, de magazine,
perquè a gent ho sàpiga.
I que animem a tothom que tingui ganes
de participar, que ens escrigui.
Que es posi en contacte i parlem.
Exacte.
Molt bé.
Una birra ara que es pot.
Doncs Irene, Arnau, Andrea,
ha estat un plaer tenir-vos aquí
uns minutets al Just de la Fusta.
Us desitgem molta sort.
Moltes gràcies.
Força i endavant amb aquest segon número
del Potipoti, d'acord?
Moltíssimes gràcies.
Un dia, meu.
Un dia, adieu.
Un dia, adiós al Dràdio.
Un dia, adiós al Dràdio.
Un dia, adiós.
Un dia.
Un dia.
Un dia.
Un dia.
Un day.
Un dia.
Un dia.
Un dia.
Un dia.
Un dia.
He o.
Un dia.
Un dia.
Ya.
Un dia değil.
Un dia.
Un dia.
Un dia.