This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Dimecres 6 de març del 2019, són un quart de dotze del matí,
estem ja a la segona hora del Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern.
Avui a l'entrevista tenim el telèfon a la Marta Mossacs,
responsable del Servei Local de Català de Sant Just,
per parlar-nos del concurs de poesia i prosa en català
per no professionals del Sant Jordi 2019.
És un concurs organitzat per al Consorci de Normalització Lingüística
de Catalunya.
Hola, bon dia, Marta.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, aclareixi-nos, fins quan tenim temps d'enviar les peces
per aquest concurs?
Doncs mira, el termini d'admissió d'obres finalitza el dilluns 18 de març
a les 24 hores.
O sigui, fins a les 23.59, no?
Exacte.
Perquè sempre que quan diem a les 0.00 és com això que vol dir
al principi del dia, al final del dia?
Sí, sí.
No, posem això perquè si no, a vegades, allò que hi ha algú
que s'espera en l'últim moment i no, no, ha de ser just.
Val, val, molt bé.
I quin tipus de peces es poden enviar?
Doncs mira, es poden participar en dues modalitats.
Una en prosa, presentant una narració única d'un màxim de tres fulls,
o bé en poesia, i pot ser un poema sol o una col·lecció de poemes,
també amb un màxim de dos fulls.
Ahà, aquestes són les dues modalitats, no?
Sí.
Molt bé.
I dic, ens podries explicar una mica què és una prosa?
Perquè sempre diem prosa i poesia.
La gent potser viu poesia, ho té més clar, ho té més visual, no?
Però una prosa, exactament, què és un text que pot ser narratiu o com?
Mira, clar, nosaltres la veritat és que ho hem anomenat d'aquestes dues maneres,
però com és un concurs també per no professionals,
doncs a vegades això, una narració, un conte, una història personal,
tot això considerem com si fos una prosa.
De fet, és com una narració d'algun fet o un conte, fins i tot també s'accepta tot.
Perquè pensem que és un concurs i el que volem és que participi al màxim de gent,
que tothom s'atreveixi a escriure, expressar o explicar el que vulgui
i com més obres es presentin, millor.
Això vol dir que hi ha gent que té interès per escriure
i per plasmar en un paper el que pensa.
O el que ens vol dir, simplement.
Perquè aquí entenc que hi ha diferents categories d'edats, no?
I els premis que atorgueu també van una mica en funció de les edats dels participants.
Sí, tenim premis per nois i noies de 9 a 11 anys,
que aquests tenen premis, per exemple, de 70 euros, 60, 45,
però en valor en llibres.
Molt bé.
Que després els donem un val i els canvien per llibres
en una de les llibreries de Sant Jus.
Els joves de 12 a 14 tenen premis econòmics des dels 60 a 80 euros
i després també van fer una altra divisió de joves de 15 a 17,
perquè en un primer moment teníem des dels 12 als 17.
I realment la diferència d'edat és molt important i sobretot aquí, no?
I llavors van fer dues categories,
tot i que després tenim alguns que es presenta menys gent.
Però la veritat és que de 15 a 17 costa una mica que la gent escrigui, eh?
És una etapa...
És l'etapa del batxillerat, no? També.
I després els adults, que és la darrera, diguéssim, modalitat de premis,
que d'això tenen premis econòmics des del 100 als 160 euros.
I ja està, diguéssim que estarien dividits en quatre categories.
I quina...
Normalment, quina és la categoria més participativa?
La veritat és que la més participativa és la de 9 a 11,
gràcies a la col·laboració de les escoles a Sant Jús,
les escoles públiques, el Montserrat, el Montseny, Canigó,
també ara participa des de fa uns anys a l'institució La Miranda,
Madre de Sacramento, l'associació Esproceat,
és a dir, que cada cop participa més gent,
però clar, ells ens ajuden molt perquè...
Ho fomenten des de l'escola, no?
Ho fomenten des de l'aula i ho segueixen a tots els alumnes
perquè, de veritat, presentin la seva obra al concurs.
Clar, i això s'agraeix i, a més, fa que aquest grup de gent
sigui el més ampli.
I després, el següent són adults.
Els següents són adults.
D'adults també hi ha força gent que canvia coses, oi?
Que la veritat és que el que veiem és que aquest any és el 31è del concurs.
i tenim la sort que veiem que hi ha hagut gent que des dels nou anys
que ha anat participant i ara és adult i fins i tot també continua no guanyant.
Que passa per totes les categories ja, no?
Ha passat per totes les categories i es mantenen.
i, a més a més, alguns enganxen a família, pares, germans...
I, clar, això és molt bo.
I després, la manera per enviar les peces, sé que es fa de manera telemàtica, no?
Però es necessita tenir un pseudònim.
Sí, exacte.
Entres a un lloc web,
que és, no sé,
H-T-P-3-B-C-P-N-L-A-P-C-A-C-A-C-N-L-R-O-S-B-Concurs.
Sí.
S'amplena el formulari,
però, sobretot, el que s'ha de fer és posar el títol de l'obra,
la categoria, si és pros o poesia,
i un pseudònim.
i el document en Word,
afegir-lo al lloc on et demana que l'adjuntis.
Val.
Perquè el jurat,
vull dir, són persones aquí del poble,
o se sap què és el que valora l'originalitat, la creativitat?
Sí, normalment, com tenim el suport de les escoles,
ens diuen quines persones de les diferents escoles
poden fer de jurat.
i en aquests nivells de nois i noies i joves,
doncs venen, això, els professors
o ex-professors o ex-directors de les escoles de Sant Just.
I amb adults tenim la col·laboració de gent de l'Ateneu,
o bé d'altres institucions o entitats de Sant Just.
i una cosa que volia recordar a la gent,
que sobretot a l'obra, al final de l'obra, també posi l'edat.
perquè de vegades, clar, vas mirant i llegint,
i hi ha obres, per exemple, de joves de 15 a 17,
que dius una està molt bé i mires una mica si, segons,
tenint en compte l'edat, doncs ho valores d'una forma o d'una altra.
Clar.
Per això és important que al final de l'obra també hi digui l'edat.
Perquè quines temàtiques solen predominar
quan la gent escriu poemes, proses?
Mira, la veritat, jo faig de membre de jurat o de secretària
des d'això 31 anys.
Déu-n'hi-do.
i sempre, sempre hi ha l'amor, amor, o la mort.
Mare meva!
Dos pols oposats.
Però recordent, increïblement,
que de vegades hi ha gent que tenim nova,
que fa de jurat i diu,
ai, és que això, com pot ser?
I dic, no, no, és així.
És així sempre.
I després d'altres, eh?
Clar, fets que hagin passat durant l'any
marquen molt.
Clar, suposo que...
I llavors també.
I aquest any, a veure,
ja haurà sorprès, a veure.
Sí.
Però normalment algun fet destacable de l'any
també surt, d'alguna manera.
O en poesia, sobretot.
Jo crec que en poesia es nota més.
I si no, en prosa, alguna història personal
que hagi pogut succeir.
per algun fet actual, no?
Clar.
I llavors estem a l'espera aquest any.
A veure, la sorpresa.
Sí.
Quants s'entreguen els premis?
Doncs aquest any és molt d'hora,
és molt d'hora comparat amb altres anys,
perquè serà el dia 14...
Ostres!
El dia 14 d'abril...
14 d'abril.
10 dies abans, pràcticament.
9 dies abans de Sant Jordi.
Sí, sí.
Durant els actes que se celebren a Can Ginestar.
Clar, s'aprofita, no?
Entenc que es fan les festes,
que se celebra el Sant Jordi aquí a Can Ginestar
amb les paradetes i demés.
Sí, sí, sí.
Ho aprofitem, perquè, clar,
aquest any, el tenir la Setmana Santa...
Pel mig.
Després tornar a Sant Jordi,
és el dimarts tornant del Dia de la Mona.
Clar, és tot molt junt,
i vam decidir, doncs,
celebrar totes les festes i les paradetes a Sant Jordi,
a Can Ginestar,
i així fas una gran festa
amb més gent
i més emoció.
Clar, hi haurà molta gent,
llavors, segurament,
mirant la rebuda dels premis
i mirant qui guanya,
a part de la gent que hi acostuma a haver cada any,
però aprofitar-ho per fer un dia
en què la gent surt al carrer
a comprar els llibres
i estar passejant per aquí,
per Can Ginestar,
doncs, també és un gran aparador,
diguem-ho així.
Clar, i tant, i tant.
No, no, jo crec que...
Alguns anys ho havíem fet,
perquè darrerament ho fèiem a les escoles,
i aquest any tornem a Can Ginestar,
que fa molts anys que també havíem estat,
i és un dia molt bonic,
perquè ajuntar els llibres,
les paradetes, la música,
el vermut,
i els guanyadors i guanyadores del Sant Jordi,
doncs, queda molt maco.
El jurat,
se us acumula molt volum de feina,
més o menys?
Podries dir-me quan...
quantes obres, per exemple,
en la categoria, no sé,
de nens o d'adults,
que m'has dit que són les que més...
L'any passat,
en total,
eren 275.
En totes les categories, no?
Sí.
Però posa que de nois, noies,
potser 150,
ja les tenen.
m'agraden.
Déu-n'hi-do.
Clar, són moltes obres.
Però per això,
el de nois, noies,
és un jurat,
i després joves i adults,
és un altre.
I així la proporció de lectura,
més o menys,
és semblant,
però,
clar,
perquè no tinguin tanta feina,
intentem distribuir-ho d'aquesta manera,
però tenen feina.
És a dir,
unes 150 obres,
tant uns com altres,
o 100,
se les han de llegir
i les triar.
Això encara és més difícil.
A banda del tema
del concurs de prosa i poesia
per non professionals
d'aquí de Sant Just,
també volia preguntar-te
sobre el tema
de la quarta edició
del dictat popular
amb D de dones.
Sí.
Ho feu aquest any,
no, també?
Sí.
Mira, de fet,
avui,
al matí,
ja n'hem fet un,
i demà,
al matí,
cap a les 12,
sí,
i a la tarda,
també,
cap a les 6,
a l'aula de les escoles,
a l'aula 3,
fem un dictat
com a, això,
commemorar el Dia Internacional
de la Dona Treballadora.
I el que farem aquest any
és,
anem intentant fer canvis
i el que hem preparat
són les 75 frases feministes
més inspiradores
i les lliurem
als alumnes
perquè en triïn una,
cada un.
I després,
cada alumne
dicta
aquella frase
que li ha sobtat més
o li ha agradat més
a la resta de persones
que hi hagi
a l'aula.
I després,
les podrem corregir
perquè les tenim
a la pantalla
i lliurem
també
un llapis
de color lila.
O sigui,
és una activitat
dirigida
als alumnes
dels cursos
de català,
no?
Als alumnes,
però és obert
a tothom.
Ah,
val.
Sí,
i cada,
de fet,
normalment ve
alguna persona
de fora,
eh?
També?
També.
Com de tota la tarda.
Clar,
entenc que és quan
la gent té més disponibilitat
potser per participar-hi.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Exacte.
Doncs moltes gràcies,
Marta,
per atendre'ns avui
al Just a la Fusta.
Molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Que tinguis bon dia.
Igualment.
Adéu, Marta.
Adéu, adéu.
Adéu.
Sí.
Adéu, Marta.
Adéu, Marta.
Adéu, Marta.
Adéu, Marta.
Adéu, Marta.
Oh, her eyes,
her eyes
make the stars
look like
they're not shining.
Her hair,
her hair
falls perfectly
without her trying.
She's so beautiful
and I tell her
every day.
yeah, I know, I know,
when I compliment her
she won't believe me
and it's so, it's so
sad to think
that she don't see
what I see
but every time
she asks me
do I look okay
I say
when I see
when I see
when I see
your face
there's not a thing
that I would change
cause you're amazing
just the way
just the way
you are
and when you smile
the whole world stops
and stares for a while
cause girl
you're amazing
just the way
you are
her lips
her lips
I could kiss them
all day
if she'd let me
her laugh
her laugh
she hates
but I think
it's so sexy
she's so beautiful
and I tell her
every day
oh, you know
you know
you know
I never ask you
to change
if perfect's
what you're searching
for
then just stay
the same
so
don't even bother
asking
if you look okay
you know
I'll say
when I see
your face
there's not a thing
that I would change
cause you're amazing
just the way
you are
and when you smile
the whole world stops
and stares for a while
cause girl
you're amazing
just the way you are
the way you are
the way you are
the way you are
girl you're amazing
just the way you are
just the way you are
just the way you are
when I see your face
there's not a thing
there's not a thing
there's not a thing
there's not a thing
that I would change
cause you're amazing
just the way you are
just the way you are
just the way you are
and when you smile
the whole world stops
and stares for a while
cause girl you're amazing
just the way you are
just the way you are
just the way you are
just the way you are
ràdio d'Esvern
sintonizes
ràdio d'Esvern
la ràdio de
Santllús
98.1
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze del matí.
Seguim el Just a la Fusta avui dimecres 6 de març del 2019.
Com cada dimecres tenim el moment de fer la tertúlia esportiva.
Tenim que aquí hi ha l'Enric Riba, el Carles i també el Joan Sàlvia.
Preparadíssims, acaben de retocar els auriculars.
Hola, bon dia, nois.
Bon dia.
Bon dia.
A veure, un moment...
Ai, mira.
Perdona'm, Enric, sóc del Tònica.
No, no, no, no és culpa teva.
Esculpa, el Carles, que va a ficar unes etiquetes sense pensar en els que no ens hi fem gaire.
No, no, sí.
Tronja, vermell, vermell, tronja.
No, sí, sí, sí, ja he dit que...
Sí, home, però aquest vermell ja no és vermell, rojo, passió, eh?
No, ja no és rojo, passió.
I m'he pensat que era el tronja.
Costa de veure, costa de veure, des de lluny.
A mi també em passava, no pateixis.
Què?
Faire i Ajax, Ajax Faire, com ho portem, això?
I finish.
No m'ho esperava, pas, eh?
I finish, finish.
Finish, caliaxia, xon.
De fet, jo me'n vaig anar al llit, quan anàvem 0-2, a escoltar la ràdio, tranquil·lament,
i em vaig quedar clapat, allò que dius, no ho vaig escoltar perquè et dic 0-2, ens ho passarem bé,
i clar, ni a Catalunya Ràdio encara l'estaven fent, perquè està anant amb el tema del procés,
i vaig ficar-me a Ràdio Marca, i vaig passar moteta.
Sí?
Sí, sí, sí.
Jo me'n vaig enterar, però l'última hora, l'última hora, a més estàvem amb la Núria,
i que ens anàvem cap a casa ja, i vaig veure un o quatre,
i vaig dir, mira, que ve demà la tertúlia, no?
Sí, després de divertir.
En sis dies ho hem perdut tot, perquè sembla que és la prehistòria,
però en tot això hi ha hagut un clàssic que va guanyar el Barça per 0-1.
Sí.
Que no n'havien parlat encara, és a dir, que en sis dies el projecte del Madrid...
Ni la Copa havien parlat.
De la Copa sí, no, perquè vam...
No, vaig jugar el dimecres.
Ah, d'acord, d'acord, vam fer la doble porra.
Sí, sí, vam fer la doble, clar.
No, si el Madrid en una setmana ha guanyat el triplet.
Sí, sí, sí.
I fora de la Lliga, fora de la Copa i fora de la Champions.
La Lliga encara tindrien possibilitats tècnicament.
I podríeu afegir el bàsquet aquí també, eh?
No?
En una setmaneta també s'ha jugat un partit.
Sí, sí, sí.
Mare meva, és que en una setmana com se'n pot anar tota la mèria?
Doncs el projecte Florentino tremola,
i tremola perquè no és només un problema que dius,
mira, hem tingut mala sort o no,
és un problema que té una plantilla difícil de renovar,
és a dir, té Gareth Bale, que era tècnicament el substitut de Cristiano,
finalment li han hagut de donar els galons a un jove de 18 anys,
que no és dolent, eh?
Que és un bon jugador, que dic la Vinícius.
Però que l'anté 18.
Han donat la responsabilitat al col·lejador a Benzema,
que és un bon jugador però no és un col·lejador,
és a dir, és un bon jugador però no és un col·lejador,
és a dir...
I després el centre...
I Vinícius, aquest?
I Vinícius és bé, però és molt jovenet
i no pots carregar-hi tota la responsabilitat d'ell.
I un centre al camp que ja està gran...
En quina posició està, per això?
Juga d'extrem, jugaria la posició de Cristiano,
cosa que és complicat.
I un centre al camp amb Toni Kroos,
que està molt passat de rosca,
amb Modric, que és un bon jugador però també quan s'ha de ser gran...
Ahir va ser el millor de l'equip.
Sí, sí, sí.
I després, diguem que la gran inversió d'aquest any,
del Madrid, ha estat en un porter
que potser era la posició que teníem més coberta.
I que ahir també va quedar amb evidència
perquè agafes el porter més alt,
que hi ha la lliga professional
i li foten un gol des de...
No sé si ho veus els gols, no?
No, no sé si no fotre un gol per l'escaira.
N'hi ha un que li van...
que li passa per sobre, que dius on t'anaves, company.
I mira que per mi Courtois,
després de Black, potser és el millor porter del món.
No, i no va fer mal partit, eh?
Però és que els golaços de la Jax...
És que a més a més són quatre gols, però quatre golaços.
O sigui, i a més jugant molt bé a futbol.
Però comentàvem...
Quan va acabar el partit d'anar a Amsterdam,
ho vam comentar.
La Jax havia tingut molta mala sort,
havia jugat molt bé a futbol,
físicament estàvem molt millor que el Madrid
i trobàvem aquell Madrid
que es troba una mica amb la sort.
I la Champions, jo crec que és sort.
Bueno, jo ahir no vaig ni anar a dormir,
ni vaig assajar teatre, ni vaig fer res.
O sigui, quan vaig anar a l'Ateneu amb els amics,
ens vam assentar a veure el partit,
vam sopar a la mitja part
i vam gaudir com a animals.
A més a més,
que estem en una habitació reservada
que es pot cridar una miqueta
i a la sala gran de l'Ateneu...
Bueno, a la sala gran.
Ostres, Joan, a veure els crits que sentíem...
Sí, érem els nostres.
Quan vaig baixar jo baix que vam acabar
i ja estaven un a quatre allà,
ja faltaven dos minuts i llavors ja la gent.
Quasi no hi havia gent.
Sí, però hi va haver gent, eh?
El restaurant que estàvem mirant la pantalla,
hi havia alguns del Madrid que s'ho van...
No, el que dius tu és veritat.
O sigui, quan el Madrid va jugar al camp de l'Agen,
ni que havies guanyat,
vam dir que l'Agen havia jugat molt bé,
vam dir que no es mereixia perdre.
Sí, l'únic que no ho va veure
potser va ser el Sergio Ramos.
Ja.
Bé, ara és el moment de provocar una clau.
Què va passar amb les targetes d'aquest home?
Una mica tutxet.
Molt ridícul, eh?
Una mica tutxo.
Sergio Ramos ha fet el ridícul d'una forma estrepitosa
perquè no juga,
perquè ja considera que el partit està guanyat.
A més a més, tot això succeeix
en un dia en què Amazon Prime Video
està gravant un documental sobre Sergio Ramos
i que va estar tot el partit filmant-lo.
El material és impagable,
no sé si el deixaran treure,
però el material és impagable.
Estàvem filmant un documental,
bé, molt fort.
I ahir el xiringuito anava ahir de dol
i el carregaven amb tot.
Ho va fer perquè ja no li interessava, no?
Perquè considerava que...
Que l'havien guanyat allà, doncs...
L'havien guanyat allà i era un moment
de provocar una targeta
i llavors entrava a quarts de final net.
I a més, no només un partit,
li van caure dos.
Perquè a sobre va dir-ho.
És que no pots dir
que tu has provocat una targeta.
És un joc de despropòsits.
Això passa, tot això que està passant,
passa aquí
i tindríem sis mocions de censura.
Sí.
El camp nou tancat.
Chapat.
Sí, sí.
Jo crec que el Madrid
ja va començar malament
quan va fer allò,
allò de la selecció espanyola
que es va emportar l'entrenador.
Bueno, és que el Florentino...
Si volies fer el Barça,
es rebel·lió, eh?
Sí, sí.
Si tires enrere,
si el Florentino
porta un final del 2008
i un 2019
bastant espectacular.
Brillant.
O sigui, perquè ja es carrega
la selecció un mes abans
en el Mundial
fotent l'entrenador.
Agafes aquell entrenador
i amb un mes
te'l cruspeixes.
Agafes un del B
i dient, bueno,
aviam com va la cosa.
Sabent que l'equip,
doncs,
sempre hem parlat
que com a mínim
el futbol
no és una cosa d'una persona
sinó que és cosa dels 11.
Cristiano Ronaldo
marcava la diferència
en molts partits
fotent el gol
d'aquest puntual
que sempre donava
moltes ales
i és bastant probable
que ahir,
aviam,
el Madrid també té mala sort
i jo sempre ho he dit,
la Champions,
ells estaven,
o sigui,
és que ahir veies el xiringuito,
veies els comentaris
després del partit
dels periodistes del Madrid
i deies,
no,
és que clar,
això és un final de cicle,
això,
el Madrid,
és un equip
tremendament consolidat,
és un equip
que ha guanyat
quatre Champions,
ha guanyat tres Champions
en cinc anys.
Quatre amb cinc,
tres en tres.
Tres en tres,
o sigui,
és un equip que dius,
hòstia,
que són els Reis d'Europa,
que és un equip
que la samarreta,
bueno,
sí,
però...
Quatre amb cinc anys.
Jo crec que la Champions,
bueno,
però vull dir,
jo crec que la Champions
és una cosa
que hi ha un 60% de futbol
i un 40% de sort.
Sí, sí.
O sigui,
tens un mal moment
i ho hem comentat,
sempre se'n va tot en l'or.
Si d'an,
si d'an que és molt llest,
se'n va
perquè n'és conscient
de tot això,
és a dir,
se'n va
ser conscient
que no li pot anar millor
aquesta temporada
i més marxar en Cristiano.
Recordem que el Madrid
l'any passat
estava a 17 punts
del Barça a la Lliga,
estava eliminat de la Copa
i que simplement
la diferència en aquest any
és que van guanyar
la Champions
amb un factor sort
indubtable,
amb un factor samarreta
també indubtable,
és a dir,
molta gent quan juga
contra Madrid en Champions
juga espantat,
és cert,
i també alguna eliminatòria
les decisions arbitres
van passar per la fava.
I després també
la gent competitiu
que també té el Madrid
que també s'ha de dir
que hi és,
és a dir,
que s'ha de reconèixer.
I que aquests no hi eren ahir,
o sigui,
que pots tenir un Sergio,
pots tenir el Sergio Ramos
a la defensa
però és un tio
una mica de mala llet,
o sigui,
quantes vegades
ha servat Sergio Ramos
a Madrid,
inclús amb un gol
a l'últim minut.
Llavors,
clar,
la gent amb una mica
de sang creient-se
a la samarreta
i amb l'estat
i l'ambient
que hi ha allà dintre
que a sobre
la gent
han dos jugadors,
surten dos
que no els fa servir
absolutament per res,
a sobre torna
a marcar gol
el Lucas Vázquez,
perdó,
l'Escencio
l'Escencio marca gol
que és un tio
que el tenen
com de fenestrat.
Igual que Isco.
No està.
Clar,
estàs tirant d'una gent
que no confies,
o sigui,
tu no pots estar
en un equip
que...