Vinga, entrem en aquesta segona hora,
ara que passa un minutet d'un quart de dotze del matí
i ho fem parlant amb en Josep Maria Fullola,
vicepresident del Club de Volei d'aquí de Sant Jus.
I és que amb ell hem de parlar de diverses qüestions,
passant, com per exemple, per la presentació d'aquesta temporada 22-23
i altres qüestions que envolten aquest club esportiu.
Així que el saludem, el tenim aquí amb nosaltres.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Ben tornat a la misura.
Moltes gràcies.
Crec que ja hi havies passat en anteriors ocasions.
Sí.
I ara en aquesta ocasió ho fem per parlar d'aquesta inauguració del curs,
podríem dir, no?, de la presentació d'aquest nou curs que ja ha començat,
però vaja, temporada, temporada 22-23.
La temporada 22-23, efectivament, és tradicional en tots els clubs
i en el nostre no pot ser una excepció,
el fer una presentació de tots els equips del Club Volei Volei Sant Just.
És a dir, que serà una desfilada de tots els nois i noies,
noies i nois, si parlem de quantitat,
perquè són moltes més noies que nois,
que sortiran amb els seus entrenadors, amb els seus equipaments, etcètera,
i farem la presentació nomenant cadascun dels jugadors i de les jugadores
i això serà una festa grossa que sempre volem fer pública a tothom de Sant Just
perquè ens considerem, evidentment, som representants de Sant Just,
tenim un suport molt important també de l'Ajuntament,
i serà present l'alcalde i seran presents també altres regidors
i representants d'altres institucions relacionades amb el volei,
com la Federació Catalana de Volei Vol,
amb la seva presidenta, la Maribel Zamora.
Per tant, serà un acte que es celebrarà a la Bonaigua,
al pavelló municipal de la Bonaigua,
el proper dia 1 a la tarda,
a dos quarts de set de la tarda,
i, per tant, doncs, volia també aprofitar
per convidar tota la gent de Sant Just,
no només els pares, mares, avis, àvies,
diets i tietes, familiars de les jugadores i dels jugadors,
sinó també la gent en general.
Està obert a tothom, eh?
Està obert absolutament a tothom,
i quants més serem més riurem, que deien.
Clar, és un 1 de novembre, que és festiu,
això com serà?
Sí, la primera intenció era haver-ho fet el dissabte 29,
em sembla que és, o 30-29.
Sí, 29.
Però això sí que agafava el mig ben bé del pont,
i, per tant, vam pensar que el millor dia,
perquè, a més, també és un problema,
perquè tenim diversos equips que juguen partits
lluny de Sant Just,
tenim l'equip de superlligadors,
que té partits a Sestau, a Castelló, a Saragossa,
a València, etcètera, a Mallorca,
i, per tant, havíem de trobar un dia
en què tots els equips hi fossin.
El dia 1 no hi ha partits,
per tant, tota la gent hi és,
i se suposa que el dia 1 a la tarda,
que ja és l'últim dia del pont,
a la gent que faci pont,
que això és una altra història,
a l'últim dia del pont a la tarda,
doncs, la gent, no el millor en comptes de tornar
a les 7 o les 8 del vespre,
pot tornar a les 4, quarts de 5, a les 5,
i a dos quarts de 7 ser a la bona aigua.
I aquesta va ser la filosofia
que ens va portar a desplaçar
la data del dissabte 29,
que aquí sí que és el mig ben bé del pont,
la gent que se'n va divendres,
la gent que se'n va dissabte al dematí,
i per posar-la al final del pont.
Aquesta va ser la idea.
No sé si ens sortirà bé o no,
però sempre hi ha moltíssima gent.
Només amb els familiars dels 180,
gairebé 200 jugadores i jugadors,
ja fem un número important,
perquè ve pràcticament tothom.
I tant.
Mira, precisament a Navarra Passasso,
actualment teniu més o menys aquesta xifra,
al voltant dels 180 jugadors i jugadores,
més proporció femenina.
Sí, perquè el Bola i Sant Jús
fins fa un parell de temporades,
em sembla que fins la temporada passada,
era un club on només hi havia equips femenins.
Però, per allò de la igualtat,
ens vam trobar que l'Ajuntament
donava unes subvencions,
diguem, una mica més sustencioses,
als equips que tenien masculins i femenins.
Suposo que pensant en els equips masculins
que posessin algun equip femení.
Clar, no a la inversa, no?
El vostre cas i al revés.
Però en el nostre cas,
com que també podíem optar en aquest increment
posant alguns equips masculins,
vam optar per obrir l'any passat dos equips.
Aquest any ja tenim tres equips federats masculins
i, per tant, doncs hem obert
i també tenim profil a proporció, no sé.
Diguem que som 200,
n'hi ha d'haver-hi 170 que són noies
i 30 que són nois.
La immensa majoria, eh?
Sí, la immensa majoria, exactament.
De fet, segurament els senjustencs i senjustenques
tindran visualment la imatge
de veure aquestes noies
entrant i sortint a la bona aigua
o caminen per la Rambla, no?
Segur.
Perquè sempre van vestir-se amb l'indumentària, no?
Amb aquestes genolleres.
Seguríssim que sí.
Exactament.
Tant típiques, no?
De l'esport.
Exactament, exactament.
I també deuen haver sentit a parlar.
En els mitjans de comunicació,
doncs també hi hem anat sortint.
A les xarxes socials tenim unes xarxes socials
bastant ben portades
i que donen idea dels èxits
que anem tenint en el club.
Fa un parell d'anys,
aquest és el segon any que som
que l'equip sènior femení
de més alta categoria
juga superlligadors,
que és com jugar segona divisió espanyola.
I, per tant, doncs és aquest equip
el que es desplaça per mitja Espanya
per jugar als partits.
Per tant, és un equip
que té un nivell important.
I després tots els altres
som a primera categoria catalana.
Per tant, són equips
que han arribat també a finals
de campionats d'Espanya, etcètera.
És a dir, que hem tingut uns èxits
realment importants
aquests últims 3 o 4 anys.
Esteu ben ubicats, podríem dir, no?
Sí.
A nivell competitiu?
A nivell competitiu, sí.
Cal dir que això és una tasca
de la secció esportiva,
però sempre amb el suport de la directiva.
Des de fa ja 6 o 7 anys
tenim un entrenador, el Mariano Singer,
que és una persona molt coneguda
dins del vòlei espanyol
i que va venir aquí
i que ha fet una tasca
d'aquelles que s'han de fer
des de la base.
Des de la base.
Evidentment, l'equip sènior
aquest de superlligadors
té alguna jugadora
que venen d'altres clubs
de primer nivell.
Això no pots aspirar a fer.
El Barça o l'Espanyol
o el Madrid no juguen
amb 100% de la pedrera.
Fitxen gent de fora.
Però sí, és cert que la base
és molt important.
Tenim molts equips,
elevins, molts equips escolars,
diversos equips escolars,
elevins, infantils, cadets, juvenils, júniors,
tota una escala que fa que
les noies més preparades
evidentment vagin pujant en aquest nivell
i finalment arribin a jugar
a primera divisió.
Per tant, aquesta tasca
a mig termini,
no demanar-li
l'any que ve volem pujar a segona,
l'any que ve...
No, sinó dir
escolta,
fem un projecte a mig termini
i aquest projecte a mig termini
que va començar fa
5 o 6 anys,
doncs l'any passat
ja va cristal·litzar
amb l'equip a segona
Superlligadors,
però també ha cristal·litzat
amb excel·lents resultats.
Les júniors van quedar
subcampeones d'Espanya,
les infantils,
les juvenils,
els cadets,
on han anat també els campionats
ja han obtingut
molt bons resultats,
és a dir,
ens hem posicionat
darrere del Sant Cugat,
que és el gran club
de referència
del bòleg català,
ens hem posicionat
entre els 3 o 4
que som a darrere
del Sant Cugat.
Hi ha el Barça,
hi ha Esplugues,
hi ha Sant Just,
hi ha alguns altres equips
d'aquests,
a Vall d'Hebron,
però estem en aquesta
segona posició,
exaequo,
segons la fornada,
aquest any
puja un equip juvenil
molt bo al Vall d'Hebron,
són les que guanyen.
L'any que ve
hi ha un júnior
novol potent a Sant Just,
és a dir,
les fornades van com van,
però estem posicionats
en aquest segon nivell
català important
i sobretot
amb l'equip de superlligadors.
I tant,
bons premis,
reconeixements,
bones posicions també,
escalabilitat
dels equips,
a més estan
a la part
de dalt de la taula,
volia dir,
és a dir,
primeres posicions.
Exactament.
I et volia preguntar també,
Maria,
quina és la salut
de l'entitat,
del club,
quant a tant equips,
com a funcionament
de la junta,
etcètera,
etcètera.
Bé,
les juntes directives
d'aquests clubs,
d'aquests equips,
són juntes voluntaristes,
on hi dediquem,
s'hi dediquen
moltíssimes hores,
perquè un no té un gestor,
i aleshores el director esportiu
s'encarrega
de moltíssimes coses,
però també hi ha gent
que s'ocupa
dels horaris,
de les pistes,
de la gestió
de mil i una coses,
i tots som voluntaris,
però hi ha gent
que són advocats,
hi ha gent
que som professors com jo,
hi ha gent
que treballa
amb empreses
de medicina,
és a dir,
som gent molt variada,
que evidentment
tenim a les filles
jugant aquí,
i ens encarreguem
de portar el club,
però és una tasca
voluntarista,
i que a més
no ens podem queixar
de l'economia,
hem estat molts anys
fumuts,
però només depeníem
de les quotes,
però ja des de fa
un parell o tres d'any,
sobretot amb la pujada
del primer equip
a Superlligadors,
que hem pogut aconseguir
una sèrie d'esponsors,
no només ens dona suport
material i espiritual
i econòmic
a l'Ajuntament de Sant Just
o a la Federació,
sinó que també
hi ha diverses entitats
a Sant Just Enques
que ens donen també
ajuts econòmics
que ens han permès
tirar endavant,
és a dir,
el primer equip
no es diu només
Bola i Vol Sant Just,
sinó que es diu
Toyota Teams Sant Just,
perquè Toyota Teams
de Sant Just
ens patrocina aquest equip
i paga els desplaçaments,
totes aquestes històries
que són molt cares.
Per tant,
la salut econòmica
és una fantàstica
mala salut
o una mala salut
de ferro
amb què anem tirant
endavant
totes aquestes qüestions.
I tot plegat en un any
que celebreu
el trentè aniversari,
no?
Recordem,
es va fundar el 1992,
per tant,
teniu trenta anys,
el club té trenta anys.
Tenim trenta anys
abans de l'estiu.
Depèn de com es miri jove,
però depèn de com,
doncs són uns quants anys,
no?
Ja són uns quants anys,
ja tenim una certa trajectòria,
ja vam fer un acte
celebrant els trenta anys
abans de l'estiu,
on també va venir
l'alcalde
i va venir molta gent
també,
i, bueno,
la segona celebració,
diguem-ho així,
és el recordatori
ara que s'acaba
aquest any
2022,
que és el trentè
del nostre club,
doncs volem també
recordar-ho
i celebrar-ho
en l'acte aquest
del dia 1.
La Covid,
us ha passat
molta factura
a nivell de jugadores
o altes i baixes
dels jugadores?
Vam tenir unes fortes baixes,
evidentment,
aquell any,
l'any 20,
va ser un any molt dur,
a més,
va ser molt dur,
deixem especificar una cosa,
teníem un equip,
en aquell moment,
un equip juvenil
de tercer any,
és a dir,
l'últim any de juvenil
que hi ha
en les grans
de la categoria juvenil,
que havien quedat
molt bé
els dos anys anteriors,
un equipàs fantàstic,
que una mica
és la base
dels superlligadors
d'ara,
i que aquell any
anàvem
a campiones d'Espanya,
és a dir,
aquell any,
i aquell mes
de març maleït,
va tallar absolutament
la trajectòria
d'aquest grupet,
allò que deia
de les fornades,
d'aquesta fornada
fantàstica
que teníem,
que l'any 20
li tocava jugar
als campionats d'Espanya,
i de les tres primeres,
segur,
i jo crec
que hauríem pogut quedar
tranquil·lament
campiones d'Espanya,
no?
Va quedar frenat.
Va quedar frenat.
Però bé,
això el va frenar
a tothom,
però bueno,
te'n ressens una mica
de dir,
aquelles noies
que,
d'infantils,
de juvenils,
de cadets,
de juvenils,
ho havien anat guanyant tot
i arribaven
al moment millor
de la seva trajectòria
abans de passar a sèniors,
es van quedar
a les portes d'això.
És una cosa
que sempre
tots els de la directiva
ens ha quedat aquí dintre,
però vaja,
amb elles suposo que també,
no?
I amb elles també,
amb elles també.
Bueno,
ara juguen això
a superlligadors
i a primera catalana
i són la base
de l'equip
i és important,
això que deia abans jo,
la base de l'equip
és pròpia
de les noies
que hem anat
pujant
des d'infantils,
i en aquestes
hi afegeixes
dues o tres més
de fora
de categoria
i conformen
un equip
molt potent
que l'any passat
es va aguantar
sense cap problema
i que aquest any
també ha començat
amb una victòria,
una derrota mínima
a fora
que també ens va portar
a un punt
la setmana passada
a Sestao
i que tenen
una bona trajectòria
de futur.
La implicació
a nivell dels jugadors
i sobretot jugadores,
en aquest cas,
com que n'hi ha més noies
que nois,
haurien de ser
enfomerí,
de jugadores,
quinament hi ha
als vestidors,
la implicació
de les noies,
l'ambient
que tenen entre elles.
Fantàstica,
fantàstica.
Perquè a les xarxes socials
es veu això,
que tenen una bona pinya.
Una bona pinya
i crec que és una
de les coses
que sempre remarquem
des de la directiva
en els entrenadors,
el director esportiu
remarca els entrenadors
i els entrenadors
quan en fitxem,
perquè cada any
hi ha un parell o tres
que se'n van,
un parell o tres
que venen,
això és llei de vida.
Una de les primeres coses
que els hi,
anava a dir,
exigim,
que els hi recomanem
fortament,
no se'ls ha de dir
perquè fitxem
entrenadors
i entrenadores bons
i tenen consciència
d'això,
és que és molt més important
la formació
de les jugadores,
la cohesió,
l'empatia
entre elles
i que a partir d'això,
i evidentment
de l'entrenament,
el voleibol
és un joc molt tècnic
que requereix
dos o tres anys
de forts entrenaments
fins a poder jugar
amb un cert nivell,
etcètera.
A part dels elements tècnics,
una de les coses
que cuidem sempre
és això,
l'educació social,
la cohesió del grup,
etcètera,
etcètera.
El voleibol
és un joc
de molta cohesió,
de molta cohesió.
Jo veig la meva filla
que juga
amb un dels equips sèniors
i, bueno,
avui vinc més tard,
la meva filla
té 23 anys,
avui vinc més tard
perquè ens anem a sopar
amb les del vole.
Avui hem quedat
abans del partit
per anar a fer
un croissant
i un no sé què
abans del partit.
És a dir,
surten molt,
són molt amigues,
fa molts anys
la gran majoria,
excepte aquestes
que han vingut
que també s'han integrat
molt bé,
però totes aquestes
són noies
que fa 5, 6, 7 anys,
8 anys
que són en el club
i que tenen
una relació
estratíssima.
Per tant,
aquestes amistats
jo crec que tampoc
en el futur
no es perdran,
perquè veiem
amb gent,
noies que ja ho han deixat
i que encara segueixen
venint a veure els partits,
ai, vinc a veure el partit
que feia dies
que no venia,
és a dir,
hi ha un sentiment
de pertinença
i una cohesió
entre elles,
sobretot entre les que juguen,
molt gran.
que imagino que treballeu
també des del club,
no?,
aquests valors
d'inculcar,
evidentment,
els valors,
tenim un decàl·leg de valors
que jo no tinc aquí davant,
però que podeu veure
a la pàgina del club,
que realment
són la base
de tot això,
sent conscients
que tens
a les teves mans
noies
des de 10,
11,
12 anys
fins que acaben
el sènior,
que es retiren
quan es volen retirar,
tenim noies
arriben als 30 i pico,
hi ha noies
que els 20 i tant
se'n van,
però en fi,
diguem que tenen
unes trajectòries
com a mínim
de 10,
12 anys
en el club
i els valors
se'ls inculquen
des de petites,
des de petites,
això sí,
crec que és molt important
i les famílies
doncs també
hi col·laboren,
tenim reunions
començar el curs
amb tots els pares,
mares i similars
de tots els equips
i amb ells
doncs també
els inculquem això,
ens interessem,
també tenim
suport
a les noies
que tenen
a vegades
problemes,
noies que s'han quedat
orfes de pare
o de mare,
doncs hi ha ajuts
del club
per poder pagar
les quotes
perquè això també
s'ha de dir,
no cobra ningú
ni les de Superliga,
paga tothom,
tothom paga
una quota normal
que és de la base
de la qual ens nodrim,
per tant a vegades
alguna jugadora
d'aquestes
moltes ínfoles,
jo vull cobrar,
doncs mira,
serà que no,
serà que no,
si vols fer d'entrenadora
de les petites
i fer veure
que et guanyes un sou
que serà la quota
que pagaràs,
ho podem fer així,
sempre ho arreglem
d'una manera o altra,
però de moment
no hi ha cap jugadora
que no pagui,
només les que,
hi ha algunes jugadores
que poden demanar
beques o ajuts
del propi Ajuntament
de Sant Just
i després també
tenim alguns patrocinadors
que ofereixen això,
casos de noies
que han quedat
orfes de pare o de mare
i que les quotes
són assumides
per aquestes empreses,
és a dir,
que fem també
una tasca social,
penso jo,
que força important.
I quin percentatge
tenia jo una mica
el dubte de noies
són d'aquí de Sant Just
o de fora,
Extraradi,
Pobles,
Veïns?
A veure,
si comptes Sant Just
jo diria que més de la meitat,
sobre la meitat,
50-60%,
fem molta propaganda
a les escoles de Sant Just,
anem arreplegant gent,
però no té d'amagar
que hi ha gent d'Esplugues,
que hi ha gent de Sant Feliu,
que hi ha gent
d'aquí dels pobles del voltant,
no?
Hi ha alguns llocs
d'aquests del voltant
que tenen equips de vòlei,
Esplugues també tenen
un equip de vòlei
i és cert que
hi ha uns certs
trasbassaments
Sant Just,
Esplugues,
Esplugues,
Sant Just.
Sí,
això passa a moltes entitats
esportives,
no?
Evident,
evident,
evident.
Però sí que hi ha
algunes altres entitats
del voltant,
alguns altres pobles,
Sant Joan,
per exemple,
Sant Joan d'Espí
no té equips de vòlei,
llavors hi ha noies
que viuen a Sant Joan,
hi ha noies que viuen
a Sant Feliu,
diríem que de l'entorn
immediat de Sant Just,
jo diria que més del 80%,
no calia haver-hi el 90%.
Després hi ha
gent que viu a Barcelona,
però que fa
10-12 anys
que juguen aquí
o 8 anys
i que ja són
més de Sant Just
que ningú,
no?
Aleshores,
jo crec que l'entorn
immediat
és aquest entorn
de Sant Just
i pobles
limítrofs immediats,
jo diria
més del 80%,
i després això,
o sigui,
gent,
una noia
que ve del Sant Cugat
que li interessa jugar aquí
i que viu a Sant Cugat,
doncs bé,
ve de Sant Cugat
cap aquí
i bé,
gent de Barcelona,
sí que n'hi ha unes quantes
que viuen a Barcelona,
però la immediatesa,
Sant Just
i pobles del voltant,
jo diria bastant més del 80%.
Parlant de valors,
també teniu una estreta vinculació
amb un projecte
de Mujer Deporte Càncer,
no?,
que precisament,
doncs també apareix en el cartell
de presentació d'aquesta temporada
i de fet també
he organitzat diversos campionats
també vinculats
amb aquesta temàtica,
amb aquesta qüestió.
Sí,
desgraciadament
hi vam anar a caure
perquè la capitana
de l'equip,
la Irene Ruiz,
doncs fa més d'un any
se li va declarar un càncer,
l'any passat,
la temporada passada
pràcticament
no va poder jugar.
D'edat jove.
Sí, sí,
la Irene és...
La Irene,
la Irene Ruiz,
no?
La Irene,
no és que no havia dit
Inés o Irene.
La Irene és del 2001,
és a dir,
té 21 anys aquest any,
o sigui que...
Juveníssima,
sí.
I ella,
amb una gran enteresa
per part d'ella
i dels seus pares,
va superar aquest càncer
i de fet,
en l'acte que es va fer
fa cosa d'un mes
a les federacions catalanes
de tots els esports,
van reconèixer
la lluita aquesta
contra el càncer
de la Irene
i d'una noia
que ha sortit més
a la televisió
perquè juga
en el Barça de bàsquet,
en el Barça Sant Feliueng,
aquest que ara juga
a primera categoria espanyola,
que no recordo
en aquests moments
com se diu,
disculpeu-me.
Elles dues
van ser els dos exemples
premiats
de superació
de força,
de superació
d'un càncer
i que han pogut
tornar a jugar.
I per tant,
a partir d'aquí
i el fet
que la nostra presidenta
sigui una metgesa
que treballa
en temes
de medicina
oncològica
també
i de moltes coses,
és hematòloga
i treballa
en aquests temes,
ens vam implicar,
el club es va implicar
molt
en aquest tema,
en aquesta iniciativa
Mujers Deporte i Càncer
i vam connectar
amb aquesta associació
AMOJ,
Associació Mama Ovaria Hereditari,
que també lluita
contra el càncer
i de fet,
com que la nostra presidenta
la Reyes Calzada
té també connexions
a Madrid
per qüestions
professionals
de medicina
i de tot això,
vam connectar
també
amb la Federació
Catalana
i amb el Consell
d'Esports
i resulta
que vam proposar
un protocol
de tractament
o de com
s'ha de gestionar
aquestes qüestions,
un protocol
de gestió
d'aquestes
malalties
en l'esport
en general
i resulta
que el Volei Sant Just
va ser, diguem,
el pioner
el que va posar
la primera pedra
per tirar endavant
aquest protocol
que ja funciona.
Per tant,
diguem que hem tingut
un paper important
en aquestes circumstàncies,
insisteu,
desgraciadament
perquè vam tenir-ne
un cas,
afortunadament
perquè aquest cas
doncs ha pogut sortir
endavant
sense més problemes
però ha estat
un any de lluita
molt important
per la Irene
com ho va ser
per aquesta noia del Barça
com ho és
per moltes noies
i nois
que també es troben
en aquestes circumstàncies.
Per això vam impulsar
aquest element
de gestió,
aquest protocol
de gestió
d'aquestes coses
que penso
que és molt important.
Implica, per exemple,
no sé,
revisions mèdiques
a les noies
un seguiment
fisiològic
per detectar
i anticipar.
Hi ha tota una sèrie
de línies estratègiques
una és
la prevenció
en l'esport
és a dir
dirigit a la dona
en general
i es busca
la prescripció
de la difusió
dels missatges
que realment
activin a la societat
davant d'aquest problema.
Tenim una segona línia
estratègica
que són
l'esport
i els pacients
oncològics
directament,
programes molt específics
d'exercici físic
amb pacients
per pal·liar
els efectes secundaris
dels tractaments
i la prevenció
de la molta gent
cada vegada més
que sobreviuen
en aquestes malalties.
I després
també una tercera línia
és l'esport solidari
i la recerca,
és a dir,
canalitzar tota una sèrie
d'aportacions solidàries
a través de les entitats mèdiques
per definir
una estratègia clara
de recerca
en el càncer de mama
i ginecològic.
Amb tot això
aquestes associacions
ja estan treballant
moltíssim
i nosaltres,
doncs bé,
la festa aquesta
que vam fer
del 30 aniversari
abans de l'estiu
del qual parlava
fa un moment,
van venir
aquestes entitats,
vam recaptar
unes quantitats
que tampoc
eren massa elevades
però la gent
va comprar uns tíquets
i vam recaptar
una sèrie de diners
que van ser entregats
en aquesta associació
a l'AMOH,
a l'Associació
Mama Ovari Hereditari
que és la que canalitza
en el cas nostre
aquests diners
cap a la recerca,
cap a la prevenció
i totes les noies
doncs estan instruïdes
encara que evidentment
a casa seva
totes les mares
les instrueixen
i tot això
però dins del club
també hi ha una sensibilitat
especial
per endegar
les línies
de prevenció
ginecològica
femenina
bàsicament.
Imagino que també
l'Irene Ruiz
la capitana
que havia patit
aquest càncer
juveníssim
amb 21 anys
ha estat una mica
la portaveu
mai millor dit
d'aquesta qüestió
també amb les seves companyes
imagino
a nivell informatiu
d'explicar
de compartir
de totes totes
a més la Irene
és la capitana
de l'equip
i era la capitana
d'aquell equip
que jo parlava abans
que l'any 2020
es va quedar a les portes
de poder anar
ella era la capitana
d'aquest equip
per tant
és una persona
d'un gran pes
dins del club
d'una gran força
emocional
d'un esperit
de superació
immens
els seus pares
són també
unes persones
excepcionals
que l'han ajudat
moltíssim
la Vicky
i el Fran
i per tant
jo crec que
és un exemple
que va ser reconegut
a nivell de tot Catalunya
en aquesta festa
de Tarragona
de fa un mes
i que
ha lliçonat
o segueix
lliçonant
no només
a les seves companyes
d'aquí
de les sèniors
sinó que evidentment
tot això també
ho traslladem
tenim molt present
que les noies petites
s'emmirallen
amb les de dalt
i per tant
doncs les portem
a que facin de recull
per recollir les pilotes
en els partits
del sènior
de Superlliga
que es facin després
fotografies
amb les seves
ídols
que veuen allà
i per tant
jo crec que
es fa una tasca
de baix cap a dalt
de pujada
de piràmide
d'esperit de club
jo crec que això
és un tema
que és molt important
i tant
i tant
molt important
Josep Maria
per anar acabant
tema d'equipament
també
volia preguntar-vos
esteu contents
de la bona aigua
estem contents
de la bona aigua
estem contents
de la bona aigua
estem contents
del pavelló
que s'ha fet al costat
que potser
no estàs pensat
específicament
pel voleibol
però el podem utilitzar
però el podem utilitzar
el problema és que
no té un parquet
el podem utilitzar
per equips
que no es tiren
massa per terra
que són els petits
però no pots fer
una planxa
en el pavelló
no
no
et pots fer una mica
de mal
que se't veu l'os
però això
ha espunjat
una mica
la possibilitat
d'agafar
més hores
d'entrenaments
el que passa
que ja he dit
tenim 19 equips
17 d'ells
federats
aleshores
esclar
això
amb 5 dies
d'entrenament
que hi ha
de dilluns a divendres
i pensa que
l'equip de Superlliga
entrena 4 vegades
a la setmana
4 dies a la setmana
només descansa un dia
i el de
primera catalana
sènior
també fa 3 dies
com tots els demés
això vol dir
moltes hores
esclar
tu no pots posar
un entrenament
a les 12 al migdia
no clar
ni a les 11 de la nit
aleshores
esclar
tothom ha d'entrenar
entre les 6
i
les petites
a les 9
això vol dir
una concentració
tenim 3 pistes
però esclar
aquest
el pavelló
de la bona aigua
el compartim
amb els de bàsquet
amb els de futbol
sala
què més
em deixo
els okers
estan a baix
exacte
els okers
aquests ja mengen a part
aquests tenen
la seva pista
però
la pista de dalt
s'ha de compartir
i quan entrenen
els de futbol
sala
els de Humboldt
no fan
no hi ha cap
de les 3 pistes
ocupen
totes les 3 pistes
per tant
s'han de fer
absolutes meravelles
és evident que
les sèniors
que són les que són
més grans
entrenen
a partir de les 10
de la nit
entrenos de 10
a 12
de la nit
són edats que permeten
a partir de 20 anys
20-22
ja moltes
van amb el seu cotxe
ja fan la seva vida
però
els entrenaments
de tots els equips
elevins
infantils
cadets
juvenils
i juniors
els has de concentrar
això fa que
no tinguem
suficients
hores de pista
per tots els equips
per distribuir
tots els equips
el director esportiu
fa meravelles
un croquis
un tetris
un tetris
absolutament
però surten una mica
els horaris
a l'ús
però no només
a la bona aigua
hem de dir clarament
que no només
a la bona aigua
sinó que hem hagut
d'anar
molts anys
hem hagut d'anar
a buscar pistes
al col·legi alemany
aquí a Esplugues
ara estem
tenim també
em sembla
alguna pista llogada
a l'American School
també d'aquí
d'Esplugues
hem anat molts anys
i em sembla
que encara tenim
també alguna pista llogada
a l'INEF
també allà a Esplugues
per tant
és clar
a compaginar
i a vegades
hi ha gent que es queja
oh és que la meva filla
me l'he de portar Esplugues
i tal
fills meus
no hi ha més
i és que l'Ajuntament
fa tot el que pot
però esclar
Sant Cugat
tenen un pavelló
amb
sis pistes
fantàstiques
només per
voler i vol
clar
dius
bueno
l'Ajuntament
de Sant Cugat
i la tradició
de Sant Cugat
del voler
fa des de 40 o 50 anys
i tenen
han tingut la possibilitat
de construir
un pavelló
només per voler
clar
són més de 90.000 habitants
és un altre
pressupost
és un altre
equipament
és una altra prestació
l'Ajuntament
ens està donant
suport
i ens està millorant
les coses
tant com pot
de fet
aquests anys
del Covid
que havíem d'anar
a entrenar fora
perquè hi havia
restriccions
doncs
han assumit
i aquest any
encara assumeixen
les despeses
del pagament
d'aquestes pistes
complementàries
perquè clar
això si no
va a costelles
que és un lloguer
que cauen
a les butxaques
del propi club
i esclar
a vegades
el pots aguantar
i a vegades
no el pots aguantar
i l'Ajuntament
amb això
ens està ajudant
moltíssim
i fent pavellons nous
i gestionant
de la millor manera possible
aquesta distribució
d'aquest tetris
de pistes
que es fa
entre tots els equips
de Sant Jús
que tenen la seva seu
a la bona aigua
que en són uns quants
són uns quants
són uns quants
i tant de bo fossin més
però aleshores
sí que ja s'hauria de fer
un altre pavelló
un altre pavelló
similar
similar
de fet
es plugues
tenen dos o tres
pavellons grossos
han fet un pavelló més nou
una mica més avall
fantàstic també
i on les plugues
pot esponjar-se
les plugues de bòli
que és el que coneixem
ha pogut esponjar-se
bastant més
i nosaltres
doncs bueno
de moment
anem tirant
i anem aguantant
però estic segur
que podríem tenir
en comptes de 19 equips
en podríem tenir 25
tranquil·lament
si hi hagués una estructura
que fes possible
aquesta distribució
de ben segur
Josep Maria
fem una mica el repàs
abans de marxar
de la inauguració
bueno la presentació
més aviat
d'aquesta temporada
22-23
exacte
és una presentació
i hi haurà
com he dit abans
alcalde
el senyor Joan Bassaganyas
representants
de la Federació Catalana
i després també
volia fer
volia fer esment
que hi apareixeran
també
representants
dels màxims
patrocinadors nostres
hi haurà la Meritxell Ferrer
m'he deixat de parlar
d'Aigües de Barcelona
que també ens ajuda
moltíssim
de fet
aquest
intent
o aquesta via
del Mujer de Porta i Càncer
doncs els hi ha agradat
molt també
i ens segueixen patrocinant
vindrà la Meritxell Ferrer
d'Aigües de Barcelona
vindrà en Guifrer
demà Team Mobiliàries
la Sandra Llavina
que és la persona
que ha fet el pas endavant
des de Toyota
Team
Sant Just
per tirar endavant
tot aquest patrocini
dels superlligadors
que és una cosa
doncs
ferragosa
i bueno
l'exigencia
del pacte va ser
que no ens diríem
el primer equip
no es diu
Bolo i Sant Just
només
sinó que es diu
Toyota, Teams, Motor
Bolo i Sant Just
per tant
és just
que hi hagi
aquesta denominació
Brunó
que és mobiliari d'oficina
ventós
perfumeria
òptica
josa
és a dir
tota una sèrie
de patrocinadors
que seran presents
en l'acte
i que també
doncs
algun d'ells
parlarà
parlaran
doncs
les autoritats
la presidenta
l'alcalde
les persones
de la persona
de la Federació Catalana
de Bola i Vol
els patrocinadors
i bueno
intentarem
que no sigui massa rotllo
serà una cosa
àgil
i divertida
les noies
sortiran
amb uns cartells
dels valors
i cada equip
portarà un cartell
dels valors
que té l'equip
i també
per estimular
una mica
si hi ha gent
que vol venir
farem el sorteig
de tota una sèrie
de coses
de lots
sedits
per diverses entitats
de Sant Just
sé que hi ha
un pernil
sé que hi ha
dues caixes
de vi
ahir em deien
que hi havia
tres entrades
dobles
per un càrting
també
per anar a fer
carts
i alguna cosa
que em deixo
però hi haurà
un sorteig
de totes aquestes coses
que pot estimular
també a la gent
que vingui
i que passi
una tarda divertida
amb nosaltres
i els que coneixen
el vòlei
doncs no faran
més que reafirmar-se
amb això
i si hi ha gent
curiosa
que digui
bé què fan aquests
del vòlei
tinc una filla
un fill petit
que no sé què
doncs que vinguin
també fem a l'estiu
i a les vacances
de Nadal
i de Setmana Santa
fem sempre
escoletes
de vòlei
casals
casals
de vòlei
d'iniciació
etcètera
que també és una manera
de captar gent
els casals
i després
les demostracions
o les anades
bastant sovint
a les escoles
i instituts
de Sant Jus
que ens permeten
doncs bé
això
anar captant
captes un mitjà dotzena
tampoc en pots
que si captes 30
tampoc no els podries gestionar
clar clar
vas agafant gent
interessada
que a vegades
al cap de poc
es desil·lusionen
i se'n van
vull dir
hi ha una selecció
natural
que dic jo
que actua
però que
estem molt preocupats
que aquesta base
segueixi endavant
i anar-la aixamplant
i això és el que anem fent
i tant
doncs vinga
que s'animi
la gent que ens sigue escoltant
també
i per aquells que s'assabentin
el dia 1
el pròxim dimarts
dia 1 de novembre
a partir de dos quarts de 7
a la Bona Aigua
per aquesta presentació
de la temporada 22-23
del Club de Volei Sant Jus
que recordem 30 anys
que es diu molt ràpid
exactament
una gran trajectòria
Josep Maria Folló
la vicepresident de l'equip
de l'entitat
moltes gràcies
per passar per aquí
explicar-nos una mica més
sobre aquest equip
i trajectòria
història
valors
i molts èxits
en aquesta temporada
que ja heu començat
esperem que sí
ja els vindrem a explicar aquí
no et preocupis
gràcies a vosaltres
per donar-nos a veu
dins de Sant Jus
gràcies
adéu
bon dia
per donar-nos a veu
per donar-nos a veu
per donar-nos a veu
per donar-nos a veu
per donar-nos a veu
per donar-nos a veu
per donar-nos a veu
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit