No fem esperar més els nostres estimats oients,
que tenim una última entrevista per tancar el programa
en aquests últims 13 minutets que ens queden abans de la una.
Tenim amb nosaltres a Laura Baringó i al Quim Déu,
els comissaris del cicle d'art contemporani Mons a l'espai Marc Art.
Com bé sabeu, hem anat fent aquest seguiment,
tant del món propi com el món reflex,
i ara acabarem amb el món utòpic,
que és la tercera i última exposició, com dèiem,
d'aquest cicle de Mons.
Els tenim amb nosaltres de nou per començar bé el curs.
Quim, Laura, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia els dos, ben tornats i retrobats i benvinguts.
Igualment.
I ben acalorats que estem tots.
Això també.
Sí, perquè a més em consta, ens ho deia ara la Glòria Conesa,
que veniu de penjar cartells també perquè la gent vegi que hi ha l'exposició.
Un comissari té que fer de tot.
Sí, oi? Ja veig.
Venir a la ràdio, fer-se promos, penjar cartells,
repartir llibrets, que tenim aquí també el llibret,
que els podeu trobar a Can Ginestat també,
poden venir a l'emissora, en definitiva.
Hem de parlar del món utòpic.
Són sis artistes en aquest cas,
però crec que hi ha alguna altra sorpresa inclosa,
que ja ens explicareu,
perquè sempre porteu sorpreses afegides.
Normalment sé que ens deixeu a la lliure imaginació que cadascú vagi a l'exposició
i a partir d'allà pensi, repensi i es plantegi el que sigui la vida,
però avui volíem fer una mica de presentació en aquests 10 minutets que ens queden
per a aquells que es plantegen o que es pregunten
què ens esperarà aquesta última exposició?
Si hem vist el món propi i el món reflex, això de què anirà?
Bé, primer, és l'última exposició d'aquest any.
O sigui, el tema d'aquest any
és que posem, a més, el nom de l'any davant del concepte.
Llavors, aquest any sempre ha estat el 20-22 mons
i, efectivament, és la tercera d'aquest any
i esperem que no sigui l'última del concepte mons.
Sí, això es pot replicar, eh?
2-24 mons, 2-28 mons també.
Exacte, 2-50 i si vivim...
Uau, si estem per aquí també.
Bé, llavors, dit això,
Amb la Laura sempre ens hem plantejat
a tindre un tema que articuli cada exposició.
La primera, com recordareu, era el món propi.
La segona, el món reflex.
I la tercera, en aquest cas,
amb la Laura vam pensar que un tema molt apropiat
amb els temps en què vivim seria parlar una mica de les utopies,
del món utòpic.
I aquest és una mica el tema que hem triat
com a vehicle o com a pagamento
de totes aquestes propostes que tenim en aquesta edició.
Aquest nom ve també...
Bueno, tu sabes que sempre estén mirando una mica andarrera, ¿no?
I aquest nom vei de un llibre que escribe un llibre pensador,
que és el Thomas More.
I el llibre se llama, justament, Utopía.
Él, en un moment, el ou, para él és no,
és a dir, i topos és lo que seria lugar.
Llavors, en un principi, para él,
era una explicació de lo que era un no-lugar.
Él planteaba una isla totalmente en medio del mar
y esta isla se llamaba Utopía.
Es decir, era toda una fantasía de una sociedad perfecta, ideal,
lo que, como nosotros nos pudiéramos imaginar.
Este es el libro.
Entonces, bueno, es un libro que se divide en dos partes.
Hay una parte mucho más económica
y otra parte más del desarrollo
de cómo podría ser esta sociedad.
Pero era la sociedad perfecta, la sociedad maravillosa.
Lo que pasa es que el concepto se ha ido desarrollando.
Entonces, este concepto primero del Thomas More
se ha convertido para nosotros
en algo más como un sinónimo de perfección.
Algo que no podemos conseguir, ¿no?
Es decir, cuando estamos hablando casi de Utopías,
es algo que casi nos va a costar mucho conseguirlo.
Y para nosotros Utopía, evidentemente,
es totalmente algo perfecto, ¿no?
Entonces, queríamos justamente esto...
¿Pero alcanzable o no?
A veces sí y a veces no.
Es decir, porque yo creo que toda persona tiene sus anhelos, ¿no?
Entonces, era un poco lo que nosotros planteábamos en este sentido
y lo que les hemos dado a los artistas
para que, de alguna manera,
ellos vayan desarrollando cada uno
cuáles serían sus anhelos o sus...
Pero claro, evidentemente, ellos como artistas
en este proceso de creación
terminan haciendo algo.
Es decir, que es algo que construyen al final, ¿no?
Pero...
Y entonces es lo que nos muestran, ¿no?
Los seis artistas.
La su obra pretende ser Utopica en sí?
No sé si la pregunta estaría real como tal, pero...
Jo penso que amb la Laura...
A més, vam fer un procés de reflexió bastant important.
Primera, en deixar molta llibertat
amb el que entenem com a utopia.
Com bé diu la Laura,
és un tema molt de reflexió particular.
Cada un pot tindre la seva utopia
o pensar en la realització o no
d'aquest concepte, d'aquesta idea.
i, en segon lloc, era molt important,
penso, Laura,
i en tot moment hem donat la llibertat
que cada autor ens proposi una narrativa
del que pensa, ¿no?
Llavors, si és alcanzable o no es alcanzable,
si es fa o no es fa,
potser és lo secundari, ¿no?
I, com diu l'Odissea d'Homer,
potser lo interesante es el viatge
i no tan l'arribada a la illa, ¿no?
Sí, hasta en muchas religiones,
tú sabes que en un principio,
al final, uno cree
en que puede llegar al paraíso,
eso simplemente,
unos los podemos considerar una utopia,
otros lo pueden considerar
totalmente una cosa alcanzable
cuando mueran, ¿no?
Entonces, está en ese proceso,
pero son esos anhelos,
en el fondo, al final,
hay anhelos de estos
de que al final se pueden llegar a cumplir, ¿no?
I tenim, a més, per aquesta exposició,
en sis, dic sis perquè hi haurà més,
però de moment hi ha sis, ¿no?
Fixes a les sales,
hi ha sis obres de sis artistes,
si els voleu presentar breument.
tenim poc temps,
però no sé si una frase gairebé de cadascú,
uns adjectius qualificatius de cada artista.
què penses tu?
Bé, amb la Laura, a més,
com que hi ha aquest tema tan utòpic,
també vam pensar,
vam triar uns artistes
que, a més,
no treballessin
el que en castellà es diu
la certidumbre,
sinó que fossin
treballs molt processuals.
Per nosaltres,
ha estat més dificultós
perquè fins a l'últim moment
no tenim tancades les obres,
però conceptualment
és molt més interessant.
hem obert també
no tan sols
a artistes
que treballen exclusivament
al món de les arts plàstiques,
sinó ho hem obert
al món de l'arquitectura
i al món del disseny,
sobretot,
no?
I sobretot amb aquest concepte
que en anglès es diu
molt,
també,
molt xulo,
que es diu
site específic,
o sigui,
que es fan les coses
específicament
pel lloc
en què
estaran
contemplades,
no?
I llavors són sis artistes.
El primer,
Manolo Ballesteros,
que és un artista
que la seva utopia
passa per l'essència
en l'explicació
de la seva obra.
És una persona
que busca
a través d'un cert minimalisme
l'expressió
de la seva obra.
Sí,
l'expressió màxima
per a ell.
La matèria
tampoc és tan important,
és la geometria
i el color.
Se basa en aquestes maneres
i tenim dos obres d'ell
jo crec que magnífiques
i a més a més
una d'elles
l'hem posat
quasi
de manera conjunta
un títol
que jo el trobo
maquíssim
que és
Utopia a matè.
Com que
si Utopia
si la poséssim a matè
seria una cosa
com més forta
per a dir
com més sèria,
no?
Agafa més pes,
no?
O més utòpica.
O més utòpica,
encara més,
encara més.
Per això que ens agradava.
Després,
el Carlos Bunga
evidentment
ell se considera
un pintor
però justament
treballa amb volumen,
el que passa és que
ell empeça com a pintor.
La peça que ens muestra
jo la encuentro magnífica
perquè el que ens habla
en aquest cas
és quasi d'una topografia,
una topografia urbana
i que, ademàs,
con un material
que utiliza
de una fragilitat
casi com a les utopies,
que són totalment
fràgiles
en aquest sentit.
L'altre,
també tenim
una blanca
casas
que el que ens fa
són
unes piezas
que, justament,
estan suspendides
en el aire.
Llavors,
si vas pronto
a la exposició,
estarán arriba,
però,
poco a poco,
irán bajant
i se irán colocant
librement
per tot el espai
de la exposició.
Somos globos
de helio
envueltos
en unes
bolsas
de papel
dibujadas
i estos
irán cayendo
del cielo
poco a poco
por toda la sala.
És a dir,
creo que és
de las exposiciones
que,
topogràficamente,
se han trabajado
a todos los nivells,
des del suelo,
paredes,
hasta el techo.
Qui més ens faltaria?
Després tenim
Santiago Cirujeda.
Santiago Cirujeda
el vam convidar
perquè actualment
és un dels arquitectes
més coneguts,
podríem dir,
pràcticament
a nivell mundial,
amb temes
de plantejaments
arquitectònics
no tant
com a material,
és a dir,
no tant com a ciment,
totxo
i estructura,
i sí com
l'arquitectura
social,
amb molt de vincle
amb el que seria
la xarxa social
dels llocs
on es construeix.
Llavors,
és una persona
que treballa molt
el manifest
en el sentit
de les propostes
d'autoconstrucció,
valorar les històries
autoconstructives
i, sobretot,
vincular molt
el ser humà
amb la part més
constructiva.
que es una arquitectura
totalment
vinculada
amb el seu entorn
a nivell social,
és a dir,
que és la mismas
persones,
és a dir,
hi ha un porcentatge
enorme
de la gent
que està treballant
en aquests
planteaments.
i, evidentment,
el material
casi tot
es utilitzat
de reciclajament,
és a dir,
que de alguna manera
que té
ese municipi.
Nosaltres
creo que presentamos
aquí tres
vídeos
magníficos
donde
nos habla
de una obra
que se hizo
en Madrid,
en La Cañada,
que es un barrio
conflictivo,
unas escuelas
que han trabajado
alumnos
para hacer
una serie
de piezas
en tres colegios
creo que son
de Sevilla
y luego
una propuesta
casi cómica
de cómo
se podría llegar
a presentar
o hacer una vivienda
en las terrazas
de los edificios
de arriba.
Uau,
que més,
sí,
ens apreta una mica
la pena.
Estela Raúla
ens presenta
una idea
que té ella
també molt social,
molt de
com se senten
les coses,
com se sent
a l'extern
i l'exterior
dels pobles
i de les ciutats,
que és una idea
bastant interessant
i,
com a últim,
TAC,
que és una parella
d'arquitectes
que també treballen
aquest sit específic
amb un plantejament,
a més,
molt relacionat
amb el tema
de l'ecosistema
i de cap a una miqueta
cap a on va
la naturalesa
en aquest món.
I t'heu muntat per aquí,
que crec que ho haurem
de deixar amb la incògnita,
de punts suspensius
i un lloc possible
amb Enric Pladavall.
Exacte.
Això s'haurà d'investigar,
s'haurà d'anar
i haurem d'escoltar.
Com vam fer
amb les dues anteriors exposicions,
el que farem des d'aquí,
des del programa
i des de la ràdio,
serà intentar entrevistar
tots els artistes,
els i les artistes,
per conèixer una mica
la seva obra
i la seva implicació
en aquest projecte.
Molts èxits
en aquesta última etapa
d'aquest 20-22 mons.
Laura,
Quim,
gràcies per venir
fins aquí.
De ben segur
que ens tornem a veure
abans que acabi l'exposició
amb més temps
i més tranquil·lament.
Però gràcies
per acompanyar-nos.
Que vagi molt bé
la inauguració.
Molt bé.
Que veiem el dissabte.
Us esperem dissabte
a les 12.
Això mateix.
Que tingueu bon dimecres.
Moltes gràcies,
Niaia.
Gràcies.