Vinga, doncs ara mateix passen un parell de minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esperna, en just a la fusta, segona hora del programa.
Avui som dimarts 11 de maig del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres en Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just
i regidor de l'oposició de l'Ajuntament.
El tenim avui a la ràdio, a la cita mensual, per tractar els temes d'actualitat del poble.
Molt bon dia, Sergi.
Bon dia, Núria.
Bé, doncs comencem amb aquests temes d'actualitat.
Primer de tot, deixa'm fer referència a l'acte de presentació del llibre
Dona i poder de dijous passat a les escoles.
Com va anar? Va venir l'autora del llibre, la Gen Díaz,
i també estava la periodista Olga Vallejo moderant una mica l'acte.
Com va anar?
Bé, la veritat és que va ser molt interessant.
A més, també nosaltres ja estem agafant el costum de retransmetre els nostres actes per Instagram TV,
cosa que ens permet que no només es pugui veure en directe en aquell moment,
sinó que a més a més es pugui recuperar posteriorment.
però la veritat és que va ser molt interessant tot el que va explicar la diputada.
I home, jo crec que és un llibre que fa reflexionar moltíssim
i que tothom hauria de fer-li una oljada, tothom hauria de llegir-lo en algun moment.
Per exemple, una de les frases que va fer la diputada
va ser que el feminisme és el moviment més transformador,
en el sentit que engloba totes les lluites.
la lluita social, la lluita de classe, la lluita feminista, etcètera, etcètera.
I hi estic molt d'acord, hi estic molt d'acord
en el moment en què ens aconseguim l'alliberament de les dones
avançant moltíssim com a societat.
Bé, doncs, es va fer una reflexió, doncs, això, sobre el feminisme, no?
Sobre també els llocs de poder, una mica com s'han anat introduint les dones
dins el món de la política, la representació que ja han tingut...
Sergi...
I sobretot com s'exergeix a partir d'ara.
És a dir, s'ha arribat a un seguit de cites, però cal continuar.
I, per exemple, una de les preguntes que ha fet públic va ser
està molt bé que des de les institucions
hi hagi totes aquestes iniciatives, però com ho fem?
Perquè això també es prespassa als consells d'administració de les empreses,
a la societat en general, no?
Esclar, i el que deia la gent dies era
home, el que no pot ser és que en els llocs de representació
això no estigui passant.
I, per tant, hem passat del...
Bé, les dones poden votar, les dones poden ser votades,
a... hi ha d'haver el mateix nombre d'homes que d'haver donat
a les llistes electorals,
Esquerra Republicana, per exemple, fa llista cremallera,
no només fem el mínim que indica la llei,
sinó que, a més a més, fem llista cremallera,
però a partir d'aquí què hem de fer? Doncs empoderar-la.
Perquè no és el mateix arribar
i després, quan arribes, per exemple,
al Parlament, a un Parlament que té el 48%
de representativitat de Romania,
doncs que quan arribes allà,
a la distribució dels llocs de poder,
per entendre'ns, presidències de grups parlamentaris,
portaveus de grups parlamentaris,
presidències de comissions, etcètera, etcètera,
això estigui repetit entre els homes.
Per tant, sempre queden passos per anar fent
i per anar aconseguir aquesta igualtat efectiva.
Amb més temes, Sergi,
a la columna del butlletí,
d'aquest butlletí del mes de maig,
la Desiré,
escriu sobre la necessitat d'establir a Sant Just
una nova planificació educativa.
Parla d'això,
una mica dels diferents projectes educatius
que hi ha en Dancer a Sant Just,
com el tema dels ajuts a l'escolarització,
també de la construcció de l'escola Bressol,
però hi ha altres temes que posa de manifest
sobre aquest replantejament,
per exemple, de l'esona educativa de Mas Lluí.
Sí, de fet,
nosaltres al programa electoral
volem una proposta
que era la construcció d'un institut d'escola al Mas Lluí.
I a més a més ho diuen fa dos anys
quan el Mas Lluí no està tan desenvolupat
i tan ocupat com ara.
Per què fèiem aquesta proposta nosaltres?
Perquè dèiem que
els infants en edat escolar
del barri de Mas Lluí,
si venien de Barcelona
i mantenien la seva matrícula
en centres de Barcelona,
evidentment hi havia una mobilitat generada,
és evident.
Però si les famílies
que viuen allà
optaven per matricular
els seus fills i filles
en centres de Sant Just,
també hi havia una mobilitat generada
que era innecessària.
Perquè tenint un centre de primària
al Mas Lluí,
primer que aquesta mobilitat generada
ja no es genera,
hi ha Televites
i a més a més
és un equipament que creia barri,
diguem-ne.
Per què la idea de l'institut d'escola?
Per a diverses coses.
Perquè llavors tens tota la primària
i tota la secundària
en el mateix centre
i a més a més
nosaltres sempre hem pensat
i les dades ens ho corroboren,
que l'institut de Sant Just
necessita ser ampliat.
És a dir,
l'oferta de secundària a Sant Just
necessita ser més gran.
No és suficient amb l'actual de l'institut.
Per això proposàvem
un institut d'escola.
Bé,
un cop arribat a aquest punt
nosaltres ens reunim
diverses vegades
amb l'Ajuntament,
amb l'alcalde i amb el regidor
i els fem aquesta proposta.
Us dient,
escolta,
parleu amb el departament
per tirar això endavant, no?
I és quan ens diuen,
no,
nosaltres també hem estat
parlant amb el departament
i tenim diferents opcions
a sobre la taula.
Llavors,
quan nosaltres fem una reflexió
i diem,
a veure,
la Generalitat acaba d'aprovar
un decret d'admissions
que regula
la planificació educativa,
les zones de planificació educativa
i diu
que
els centres educatius
s'han d'assemblar
al màxim possible
a la seva,
diguem-ne,
al seu entorn.
Per tant,
nosaltres pensem,
home,
Mas Lluï
té una escola de primària
que pertany a Sant Feliu,
que és l'escola Martí i Pol,
però
que està a un carrer
de Sant Just.
Per tant,
no té cap mena de lògica
que si està en marxa
aquest decret
i la Generalitat
vol que els centres educatius
s'assemblin al màxim
al seu entorn,
no apostem
per demanar
a la Generalitat
que
la planificació educativa
d'aquest centre
del Martí i Pol,
per molt que sigui
de Sant Feliu,
ha d'incloure
el barri
de Mas Lluï
de Sant Just.
I així
ens evitem.
Aquesta mobilitat
generada
de tots aquests infants
que han d'anar
fins al Montseny,
fins al Montserrat
o fins al Canigó.
Això per una banda.
Llavors,
quan diem,
home,
si això és possible,
li demanem a l'Ajuntament
que ho demani
a la Generalitat
que facin
efectiu això,
si això és possible,
no té cap sentit
construir un institut
d'escola
al barri
de Mas Lluï
perquè ja tens allà
l'escola primària.
Però sí que des d'Esquerra
seguim pensant
que necessitem
més oferta
de secundària
obligatòria
a Sant Just.
I per tant,
la següent petició
que li fem
a l'Ajuntament
és dir,
escolta,
plantegeu-vos
que en comptes
de fer una ampliació
de l'institut
per tenir encara
cinc línies
a l'institut
o fins a cinc línies,
fem una altra cosa,
apostem
per la implantació
d'un institut
d'escola
a Sant Just
i fem-ho
en aquell espai
on ara mateix
hi ha una illa
educativa
potentíssima
i, a més a més,
amb potència
fins d'aquí uns anys
que és
el Montserrat.
En aquell espai
hi tindrem
l'escola Brassol,
la segona escola
Brassol municipal,
Educació del Euro 3,
l'escola de primària
a Montserrat,
les 3,
els 12.
i podem tenir
un institut
en allà
des dels 12
fins als 16
en secundària
i, a més a més,
tenim la posta obligatòria
de les gràfiques
del Garó,
per tant,
ostres,
insistim a la Generalitat
en aquesta possibilitat.
Això ho plantegem
a l'equip de govern,
ens diuen que sí
i, a més a més,
ens informen
que ja han demanat
a la Generalitat
per escrit
que hi hagi
aquesta opció,
que si s'ha de créixer
en oferta secundària
sigui en un institut
d'escola
al Montserrat
i que
el veïnat
de Maslluï
pugui tenir
el centre
de Martí i Pol
com el centre
de referència
de primària.
Molt bé.
Passem
d'educació
ara, Sergi,
a un altre tema
que també està
en molt d'actualitat
i, a més,
va sortir
en el ple
del mes d'abril.
Es tracta
de la modificació
del pressupost
per destinar
part del romanent
de tresoreria
del 2020
al pla d'inversions
2019-2023.
Es preveuen
destinar
aquests 3,4 milions
d'euros
a diverses partides
pressupostàries.
A vosaltres,
Esquerra,
què us semblen
aquestes actuacions
que es volen fer?
Per exemple,
el tema
de la construcció
de la segona escola
de Bressol,
la remodelació
de la sala
Taneu,
aquests carrers
que s'han de
reurbanitzar...
Bé,
de fet,
moltes d'aquestes
propostes
són nostres.
És a dir,
el pla d'inversions
es va pactar
amb nosaltres
a l'inici del mandat
i el finançament
de part d'aquest
pla d'inversions
en aquests urbanits
també s'ha pactat
amb nosaltres.
Per tant,
ens sembla bé
i, a més a més,
ho vam dir en el ple.
I el que no farem ara
és votar en contra
del finançament
d'un pla d'inversions
que vam votar a favor
a l'inici del mandat.
El que passa és que
és que és cert
que, primer,
el romanent
no són 3 milions,
són 7 milions.
Per tant,
d'aquests 7,
3 s'utilitzen
per les inversions
o per aquell estat d'inversions.
Per tant,
encara en quadra
que un
és provisió de fons
per entendre'n
i la resta
s'utilitzen
pel que necessit
l'Ajuntament
en aquell moment.
Nosaltres ja vam avisar
també
que és lògic
amb el romanent
fer inversions.
Per què?
Perquè la inversió
és una despesa puntual
i el romanent
també és un ingrés puntual,
un ingrés,
diguem-ne,
un sobrant puntual.
Tu no saps
cada any
quin romanent tindràs
i, per tant,
si hi ha
una despesa
una despesa
que pots tenir
recorrentment
tot l'any.
El romanent
és un error
perquè llavors
no executaràs
aquella despesa.
Un cop dit això,
sí que és veritat
que nosaltres,
per exemple,
hem detectat
algunes despeses
proposades
per fer molt romanent
que hem advertit
que poden ser
un perill.
És veritat
que parlem
de quantitats petites.
Estem parlant
de 40.000 euros
per activitat cultural,
estem parlant
de 100.000 euros
per despesa de personal,
etcètera, etcètera.
Això,
que és despesa estructural,
hem d'anar molt en compte
de finançar-ho
amb despesa puntual
com són els romanents.
Ja ho vam evitar
en el seu moment.
I, a més a més,
és una despesa
que segurament
l'any 20 la tornarem a tenir
perquè dubto molt
que retallem
40.000 euros
en cultura
o que retallem
10.000 euros
en fesos.
Per tant,
aquí ja vam posar
una llum d'alerta.
Per tant,
és cert
que tot el llistat
d'inversions
que se'ns proposava
calia fer-lo.
És a dir,
si tots els grups
municipals
hem reclamat
que s'ha de fer
una segona escola a Bressol,
hem fet mocions al respecte
i ho hem demanat
en articles
i ho hem demanat
en piulades
i, doncs, home,
en el moment
en què arriba
una via de finançament
no podem dir que no
perquè el que necessitem
és que tot això
s'acceleri
quan abans millor
perquè quan abans
entri en funcionament
aquesta segona escola a Bressol
millor.
El mateix passa
amb el camp de futbol.
Tots ens hem compromès
amb els usuaris
del camp de futbol
que tot allò s'ha de millorar,
que ha d'estar
més ben preparat,
etcètera, etcètera.
També una condició
que l'han posat sobre la tauleta.
No permetrem
que hi hagi
un segon camp
de gest artificial
i que al mateix temps
mantinguem
els mateixos vestidors
que tenim fins ara,
que són vestidors
de fa 30-40 anys
que han tingut
molt poques millores
i, a més a més,
estem parlant
de 6 vestidors
quan fa 30 anys
hi havia 6 equips,
un per cada vestidor,
però ara estem parlant
que hi ha un volum
molt més gran d'usuaris
i, per tant,
aquí necessitem més vestidors.
Per tant, vam dir
que si es feia la llest
que s'havien de fer vestidors,
per exemple.
Bé,
vam posar tot un seguit
de condicionant
i com al final
era lògic
i es van acceptar,
doncs nosaltres també
volem votar a favor.
Un altre punt
que també va ser del ple,
també és un tema
d'actualitat
i ho estem veient,
òbviament,
perquè surt molt a les xarxes,
també perquè
s'han fet campanyes
informatives,
perquè també obre
el butlletí
la portada,
és tot el tema
dels residus,
d'aquests nous contenidors,
del sistema
que es fa en paral·lel,
el sistema
de xips,
les compraries
que s'obren
amb la targeta,
es va fer
el tema
de la modificació
d'aquest contracte
de la neteja viària
i de recollida
de residus.
Vosaltres us hi vau
abstenir?
Per quins motius,
quins punts
d'aquest tema
no veieu clars?
Bé,
primer de tot,
creiem que
si la modificació
del contracte
ja s'ha de fer
fa dos anys,
o sigui,
si el nou contracte
ja el vam tenir
fa dos anys,
estàvem a les portes
de la pandèmia,
les portes,
és veritat
que ningú ho preveia.
Però,
en aquell mateix moment,
ja podíem preveure
que la població
de Sant Jus creixeria,
que els hàbits
de consum
estaven canviant,
que tot això
s'ha accelerat
en motiu de la pandèmia,
és cert,
però també és cert
que si m'estiguessis
dient que és un contracte
de fa deu anys
i que caldria actualitzar-lo,
et diria d'acord,
però no és el cas.
Després,
també,
dèiem claríssim
que la ciutadania
demana
contenidors més grans
perquè hi ha desbordaments,
palanca,
peu,
etcètera,
etcètera.
I,
d'altra banda,
també,
aquesta modificació,
el que,
arrossegarà,
diguem-ne,
tindrà una conseqüència,
que és que,
a partir d'ara,
els contenidors
es carregaran lateralment,
però no pels dos laterals
del camió,
sinó per un
dels laterals,
no?
i, home,
nosaltres creiem que,
en el seu moment,
ja es va fer
una inversió molt forta
a l'hora de modificar
aparcaments en cordó
de molts vehicles,
es va fer una inversió
molt forta
a l'hora de millorar
la visibilitat
dels passos de vianants,
etcètera,
etcètera.
I, home,
creiem que amb això
calia anar en compte,
és a dir,
que no fessin passos enrere
en un tema
però fer passos endavant
en un altre,
no?
i d'aquí
les nostres,
els nostres dubtes
en aquest sentit
de dir,
bueno,
es mantindrà tot això,
no es mantindrà,
ells han dit que sí,
però l'hem de veure.
I l'altre és que
aquesta modificació
són uns 160.000 euros anuals
que això consolida
de cara als pressupostos vinents.
Per tant,
els pressupostos del 2021
hem de tenir molt clar
que li estem exigint
160.000 euros
de neteja diària
i recollida de residus,
li estem exigint
100.000 euros de personal
amb el romanent,
li estem exigint
40.000 en cultura
amb el romanent,
li estem exigint
un seguit de,
que al final nosaltres
vam fer només
i vam dir,
home,
doncs pel pressupost
de l'eminent,
pel cap baix,
només amb això d'avui
ja són 600.000 euros més
de despesa estructural.
Per tant,
anem amb compte.
No ens oposem
que hi hagi
un canvi,
un canvi en el,
tampoc en el sistema
de recollida,
perquè el sistema
és el mateix,
no ens oposem
que hi hagi
un canvi de contenidors,
al contrari,
però veurem com va evolucionant.
Comentàveu
que havíeu tingut
mancances també
pel que fa
a la documentació
facilitada,
és a dir,
que trobeu
a faltar
un informe econòmic
on hi haguessin...
Sí,
de fet,
és cert
que aquest tema
el regidor
ens el va explicar
si el parlam
de un parell de setmanes
abans
de les comissions informatives
i per tant
a la comissió informativa
ja anàvem assabentant
del tema,
ja podíem haver fet
preguntes
i aportacions
i nosaltres
sempre vam estar
l'informe econòmic
i sempre ens deien
estar a l'informe tècnic
no,
l'informe tècnic
el que hi ha
és una referència
a l'informe econòmic
i en tot cas
s'haurien agafat
algunes dades
però nosaltres
volíem l'informe econòmic
complet,
és a dir,
volem saber
el preu unitari
de tot.
Això ens facilita
el matí dia del ple
al matí,
després de reclamar-ho
moltes vegades
i d'anar a donar
i és clar,
considerem que home,
doncs que et faci
aquesta informació
el matí dia del ple
que no és una informació banal
i que a més a més
no és de mirar-se-la ràpidament,
doncs em creiem
que no és de rebut.
Més temes, Sergi,
d'actualitat.
Són aquestes obres
de millora
de la sala municipal
de l'Ateneu de Sant Just.
Vosaltres
durant el ple
no vau posar en dubte
tot el tema
del projecte arquitectònic
i totes les coses
que s'han de fer,
però sí que
demanàveu
una mica
una definició
de les coses
que s'hi volen fer
i que estiguessin
una mica d'acord
amb aquestes obres,
el que vosaltres
deieu,
un pla d'usos.
Sí.
Nosaltres, de fet,
no posem en dubte
ni el projecte arquitectònic
ni la necessitat
que s'hagi
d'arreglar la sala,
rehabilitar la sala
i de tenir una sala
com cal.
Però sí que és cert
que ens sorprèn molt
que després de tants mesos
i després de tants anys
de treballar-ho,
no tinguem un document
que digui
què hi voldrà fer
l'Ajuntament
en allà.
Perquè a partir de què
hi voldrà fer
és que nosaltres creiem
que s'ha de fer l'obra.
Això és com si,
perquè la gent no ens entengui,
com si haguéssim
d'arreglar un carrer
i primer l'arreglem
i després decidim
si poden passar-hi cotxes o no,
si seran només aviarants o no,
si s'hi podrà aparcar o no,
si s'hi pot aparcar,
si serà amb bateria o amb cordó,
si hi aniran contenidors o no,
si s'hi plantaran arbres o flors.
Oi que abans de fer el carrer
primer decidim tot això
i després fem el projecte?
Doncs amb això estàvem demanant
exactament el mateix.
Sí que és cert
que en els últims anys
s'han fet diferents documents
i que s'han fet diferents estudis,
alguns dels quals
doncs ho vam engegar a nosaltres,
però també és cert
que uns quants anys enrere
la primera proposta
que se'ns feia ja
tant dins l'equip de govern,
la primera proposta
que se'ns feia és
no, ens deixarem un milió
i mig d'euros
per posar al dia
totes les instal·lacions
i per poder tenir
els permisos que toca
de bombers,
de la sanitat, etcètera, etcètera.
I nosaltres som els que vam dir
home, aturem-ho
perquè si hem de gastar-nos
un milió i mig d'euros
en posar-ho tot en sol
i després ens hem de gastar
un milió d'euros més
per endreçar-la
perquè no està bé la sala,
no té cap sentit.
Aturem-nos,
mirem què és el que volem fer
i a partir de què és el que volem fer
fem un projecte
i intentem a veure
si aconseguim el finançament
per fer-ho.
I és cert que a partir d'aquí
també dèiem
bueno, però això què val?
A partir d'aquí
és quan fem un altre document
que diu
home, doncs tenim
diferents possibilitats.
Tenim des d'una rehabilitació
tal com està ara,
que seria el més senzill
el més barat,
tenim anar a màxims
que hagués sigut
girar la caixa escènica,
posar-la
en comptes de posar-la
cap al pati del roure,
posar-la cap a la terra
i donar-li la volta a la sala
pràcticament,
que pràcticament era
tirar-la tot a terra
i deixar només els prets
i fer-la anar
perquè això eren
5 milions d'euros,
o teníem una part
intermitja que és
pel que ha apostat
l'equip de govern,
cosa que ens sembla
una decisió
lògica
perquè teníem
3 escenaris
i n'han escollit un
i ja està bé.
Però el que nosaltres
demanem és
què s'hi podrà fer
en aquest espai?
I la resposta que tenim és
bueno,
el que venim fent fins ara,
home,
doncs el que venim fent fins ara
està molt bé,
però nosaltres creiem
que s'enjusti potencial
per fer alguna cosa més,
per tenir una programació
molt més estable
una programació
molt més potent
i a més a més
una programació
parlada
amb el veí de dalt
d'aquesta sala
que és l'Ateneu.
El que no tindria
gaire sentit
és que l'Ateneu
estigui ara,
per exemple,
programant
la Vilse
amb aquestes
bauasses
del nostre
panorama musical
i que en paral·lel
l'Ajuntament
fes el mateix
a la sala de baix.
No té cap mena de sentit.
I això és el que nosaltres
trobem a faltar.
Trobem a faltar
un document que digui
escolta,
miri,
apostarem per les arres cèniques
o apostarem per la dansa
o apostarem per tot.
És igual.
El que ells decideixin,
si això ens estarà bé,
ens estarà bé.
Però el que no entenem
és que primer
es faci la sala
i després ja veurem
què hi fem
i farem una mica
el de sempre.
Si hem de fer el de sempre,
perdoneu,
però fem política
per transformar les coses.
Si hem de fer el de sempre,
doncs potser no cal
gastar-se dos milions
i mig.
I ja, Sergi,
anem acabant
amb un últim tema,
el tema de la bona aigua
sobre l'aprovació
de la revisió
dels preus
del contracte
de la gestió.
Crec que va ser
Montse Molinero
qui va parlar
en nom d'Esquerra.
Va comentar
que no tornaríeu
a votar a favor
ni tampoc en abstenció
sobre cap tema
que fos referència
a les tramitacions
del complex esportiu
de la bona aigua.
Sí,
perquè nosaltres
el que volem
és que hi hagi
una revisió
de les tarifes
que hi ha la baixa
i a partir d'aquí
és com podem
començar a parlar.
I el sistema
pot ser diferent
i estem oberts
a parlar de qualsevol.
Pot ser des que l'Ajuntament
posi més diners
a sobre la taula
en forma de subvenció
i que per tant
això reverteixi
en una reducció
de les tarifes.
Entenc que si reduixen
les tarifes
l'empresa que ho gestiona
té menys ingressos
i per tant
pot demanar
a l'Ajuntament
que augmenti la subvenció.
Això és una opció.
Una altra opció
és ajudar-los
amb certes inversions
i a partir d'aquí
també a rebaixar tarifes.
Vosaltres estem oberts
a parlar
de qualsevol sistema
que l'Ajuntament
es trobi còmode
a l'hora de fer
aquesta reducció
de tarifes.
Però volem fer-ho ja.
Portem dos anys
parlant del tema
i encara no s'han de fer
cap proposta.
Doncs l'única manera
que tenim de fer força
és votar en contra
tot el que vingui
de la bona aigua
a partir d'ara.
Ja ho vam intentar
al mandat passat
des del primer dia
que volíem un estudi
comparatiu de tarifes
que volíem reduir-les.
Sempre se'ns va dir
que l'àrea metropolitana
l'estava fent,
l'estava fent,
l'estava fent,
van passar els quatre anys
de mandat
i no vam veure res
ni vam fer res.
I en aquest mandat,
en aquest iniciativa de mandat
hem dit exactament el mateix.
Ho vam dir a l'hora
del pressupost,
no pot ser,
és molt tard,
etcètera,
i ho tornem a dir.
Bueno,
l'única manera
que tenim de fer força
és aquesta.
És aquesta.
El nostre objectiu
és que es redueixin
les tarifes
de la bona aigua
per a la ciutadania.
I a partir d'aquí
parlem de com fer-ho.
Hem ajudat molt
a la bona aigua.
posa el 50%,
l'empresa l'altre 50%.
Podríem haver parlat
de posar el 100%
i que reduixin
les tarifes,
per exemple,
en el seu moment.
No ho vam fer.
És que,
a vegades sembla
que aquest tema
no es vulgui tocar,
l'equip de governs
diu que és que
en comparació
no són tan altes
com a la resta
de municipis
del voltant,
és que la resta
de municipis
no han hagut de fer inversions,
l'empresa sí que ha hagut de fer.
Bueno,
doncs mirem el sistema,
que calgui
perquè això sigui
efectiu.
I a més a més
intentem
no allargar més
quals anys de concessió,
per favor,
perquè ja en som
molts.
Per tant,
jo crec que és un tema
que s'ha de posar
sobre la taula
a analitzar bé,
filpar randa
i buscar la solució.
Sergi,
ho hem de deixar aquí,
hem de deixar aquí
l'entrevista.
Moltes gràcies
per aquests minuts
aquí al Just a la Fusta.
Moltes gràcies,
Maria,
a tu.
Que acabis de tenir
un bon dia
i ens tornem
a connectar
per la propera.
Clar que sí,
igualment.
Adéu,
que vagi bé.
Adéu,
on the end.