This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
millorat i amb canvi d'editorial
i ara és que el novembre
ha sortit. I la necessitat
era, doncs, això, ajudar
a la gent que havia passat pel mateix
que jo i que
a més que sapiguessin que es podia
sortir d'una relació
de maltractament
i poder, doncs, superar
aquestes
relacions de
maltractament que rebem.
Anna, en aquest
a pesar de ti, Ben Ciel, que expliques
precisament, Mer, és 100% la teva
experiència, és a dir, com ho vas viure, com ho vas
veure, com te'n vas ensortir, com vas trobar
eines per ensortir-te'n,
aquesta teràpia que
comentaves, o també, no sé si
amb altres dones també, amb qui havies
parlat i us havíeu fet una mica d'ajuda
o de recolzament mutu, m'imagino?
Sí, perquè
jo vaig a teràpia
a un CIE, allà
et donaven la possibilitat de tenir
o referent individual
i fer teràpia de grup
o les dues coses que també es podia fer
o individual, una cosa o l'altra, no?
I jo vaig començar amb referent individual,
però finalment vaig fer teràpia de grup
i allà vaig conèixer el grup de dones
que em van acompanyar, algunes d'elles
durant tot el meu procés, que jo vaig estar
a tres anys, i algunes anaven i venien també, no?
i és aquí i després, quan ja surto d'aquesta teràpia, que em ve al cap, doncs, fer aquest llibre, i perquè vaig estar mirant i vaig veure que no hi havia cap d'una història real, suposo que també és molt difícil explicar el que has viscut per una dona maltractada i llavors hi ha des de la perspectiva d'un psicòleg, des de la perspectiva d'un professional, però no des de la perspectiva d'una persona que ha rebut aquest maltractament.
i crec que si en aquell moment jo hagués trobat un llibre d'una persona que havia viscut el que jo i l'hagués superat, m'hagués anat molt bé.
O sigui, ho fas també una mica per ajudar aquelles que es puguin trobar en una situació en la qual tu vas ser-hi durant set anys.
Sí, exactament. De fet, m'envien missatges perquè m'han escrit de tot arreu del món, de Nova York, de Llatinoamèrica, de molts llocs del món, i l'altre dia em vaig cruçar una dona justament d'aquí,
de Barcelona, i dient-me que amb el meu llibre s'ha adonat que sí que havia estat ella una dona maltractada
i que tenia molta culpa que el meu llibre li ha fet canviar el xip, que ara ja s'ha descarregat la seva motxilla, diguéssim,
perquè pensava que la culpa la tenia ella de tota aquella relació i del que havia passat i tot.
Aquestes són les coses que jo volia aconseguir d'ajudar aquelles que no ho saben, que ho viuen,
o que tenen alguna amistat o família que saben que estan vivint el mateix,
poder ajudar, donar eines, perquè al final a una víctima de violència masclista només la pots acompanyar,
guiar, donar estratègies, eines, però dir-li el que ha de fer, no.
De quina manera et fa sentir que aquestes dones et donin les gràcies d'aquesta manera?
És a dir, que les puguis ajudar?
Pensant que a tu t'havies agradat que et passés també, òbviament.
Sí, sí, de fet jo quan vaig acompanyar a la Terape em van convidar a un grup de dones que començaven
i jo allà ja vaig viure molt de prop el fet que elles fossin unes dones molt agraïdes
que jo estigués allà explicant que jo ja ho havia superat,
perquè la psicòloga em va dir que si volia participar i parlar amb elles,
i m'hagués encantat que nosaltres quan vam començar tinguéssim algú que ens hagués dit
doncs mira, nosaltres hem passat per aquí també, per aquesta teràpia, hem fet això
i ara ho hem superat i ja tenim una vida que mereixem, no?
O almenys la vida, que ja és molt.
I em fa sentir molt bé perquè és això.
Només que ajudis a una persona, per mi ja és una feina ben feta.
Ja estem endavant d'un llibre autobiogràfic, que clar,
estem, podríem dir, envoltats de molta ficció,
molts llibres també d'altres categories i altres temàtiques, no?
Però és que això són fets reals, això ho has viscut tu mateixa
i tu mateixa has agafat un boli o un ordinador i ho has escrit.
Per tant, també és un procés que segurament per tu a nivell personal també ha estat una mica d'ajuda.
Sí, primer m'ha costat també molt perquè remous tot,
perquè jo no tenia cap diari.
Tot això ho he fet de memòria perquè se't queda clar.
I si ho hagués realment, si ho hagués escrit i hagués fet un diari,
jo crec que aquest llibre no seria, o sigui, seria quatre vegades més gruixut,
perquè són set anys.
Però de tot el que m'han recordat, Déu-n'hi-do.
I ho vaig anar plasmant i vaig fer com una cronologia
i llavors t'anaven sortint les coses.
I per mi al final també, a part de ser dolorós,
aquest procés per mi també va ser un tancament
i una teràpia o un tancament de teràpia que jo ja havia acabat
i finalitat.
I amb això era un procés més personal meu
i ho he aconseguit.
Sí, doble triomf, no? Podríem dir.
Sí, o sigui, és veritat que he parlat amb alguna dona maltractada
que, com jo, que també m'han dit que no se'ls marxa mai
o que no es marxarà mai el que hem patit,
però jo sí que hi crec, que sí que...
No és que ho borris, però sí que pots aconseguir
no viure d'allò,
que és el més important.
El fet és que tu puguis viure,
que tu puguis viure en el present,
en el present i vagis fent.
I llavors vagis podent viure
i a més viure el que et mereixes, no?
I ser feliç, sí que es pot,
perquè a mi m'ha passat.
I no pensar en tot allò contínuament,
perquè ja has passat, no?
I llavors jo ho he aconseguit
i per això ho he escrit, aquest llibre,
perquè ho he plasmat aquí.
Precisament la portada pot exemplificar
una mica tot això que estàs explicant.
A més és d'una dissenyadora, no?
Una dibuixant, que és la Lola L'Àrtica.
L'Àrtica, no? Es diu?
Que precisament és aquesta noia amb unes ales
que li surten com per darrere.
Sembla que estigui com múa, no?
Amb unes ales que sembla com si tornes a brutar
o com si entrés en un altre procés.
És que jo he volgut trasllar aquí el llibre,
perquè també hi ha il·lustracions a dintre aquesta vegada,
el procés d'una papallona,
que és com el que sempre diu la gent de l'Abre Scènic,
però jo he volgut fer-ho com...
com, doncs a més, amb una papallona, no?
Amb femení, també, no?
I el procés d'una papallona,
des que està encongida fins que alça el vol,
per mi són les fases que passa una persona
víctima de violència masclista, no?
Que et vas encongint, et vas tapant,
vas donant l'esquena a tothom,
no...
O sigui, et quedes aïllada,
fins que a poc a poc,
quan comences a demanar ajut
i comences a saber
i a ser conscient del que estàs vivint,
doncs comences a posar de la teva part
i les eines que t'ofereixen
per acabar res que et mereixes, no?
I alçar el vol.
I per mi és molt significatiu.
Per això vaig fer aquest procés
i la Lola Artica ho va plasmar,
però no ho va poder fer millor.
A través del teu Instagram també, no?
Tens, podríem dir...
És a dir, comparteixes textos,
escrits també dibuixos,
crec que alguns també de Lola Artica, no?
En els quals intentes, m'imagino,
donar aquest poder a les dones
que si trobin o no en una situació com aquesta
han de tenir clar
què és una relació sana, no?
Exacte.
En el meu llibre també he posat en aquesta vegada
un capítol sobre el tema de les relacions sanes
i també hi ha missatges també per les dones
que no sàpiguen també com poder veure
algunes alertes i alarmes que potser t'hi pots trobar,
que de vegades també són difícils,
perquè nosaltres no les hem vist.
Però sí que és veritat que quan tens un procés
de recuperació, tens molt també d'aprenentatge
de molts temes que per desgràcia no sabies
perquè anaves per la teva vida amb les teves coses
i no havies fet com aquest creixement personal.
No vol dir que perquè el facis o el tinguessis fet
o perquè alguna persona no pateixi la violència masclista,
perquè això li pot passar a qualsevol.
Però sí que és veritat que després,
quan hi ha el procés d'aprenentatge
en què hi ha la recuperació,
doncs aquí ja t'adones de tot això
i t'adones d'aquelles frases que haguessis necessitat
i d'aquelles alertes, d'aquelles alarmes,
d'aquelles frases que t'haguessin ajudat.
Perquè hi ha molts llibres d'autoajuda
que jo mateixa m'havia llegit,
però no sobre aquest tema.
I a tu, en concret,
què és el que més et va ajudar, Mer, a sortir-te'n?
Perdona, Mireia?
Dic, en concret,
què és el que més et va ajudar a sortir-te'n?
A mi, que l'assistenta social d'aquell moment,
que a mi em va ajudar,
em donés l'oportunitat i em digués
el recurs que jo podia tenir,
que anés al CIE,
que va ser aquí a Sant Feliu de Llobregat,
i voler jo anar-hi.
Perquè, clar, no és fàcil entendre
que les dones maltractades,
encara que són raro,
no sempre volem sortir
en el moment que les persones creuen
que hem de sortir.
I llavors,
quan tu agafes un ajut,
com el que ell em va donar,
de, doncs, Mercè,
tens aquí el CIE
i et poden ajudar,
i jo vaig voler agafar-ho,
doncs, perfecte,
però si no era el meu moment,
jo ja sabia les eines que hi havia, no?
I en aquell moment,
jo, a mi el que em va ajudar
va ser ella,
va ser que jo ja vaig dir,
he d'intentar-ho
i he de canviar el xip
i he d'anar a un procés de recuperació,
perquè ho necessito,
i aquí el CIE va ser
quan, bueno,
és que jo no puc donar més gràcies
del que jo he viscut al CIE.
O sigui,
ojalà,
més serveix com el CIE.
Això és el que em va ajudar, a mi.
I després d'aquí,
jo ja vaig començar també,
igualment,
a tenir més aprenentatges,
que m'han servit.
Tornant una mica al llibre,
són gairebé més de 200 pàgines,
si no vaig mal equivocada.
Sí, sí.
Més de 200 pàgines
en les quals s'intercalen
aquestes il·lustracions
que comentaves,
també amb text.
És a dir,
és un llibre força extens
per explicar l'experiència.
Sí,
i detallat.
Per això deia abans
que m'han recordat
de moltes coses,
que seguint cronològicament
la meva història
des que va començar,
m'han recordat de molt,
perquè si realment hagués tingut un diari,
hauria estat encara més.
perquè realment són moltes coses
les que viu una dona maltractada,
moltes coses,
contínuament.
I sí, sí,
és un llibre que a més té
aquest procés cronològic,
tant de la història
com dels dibuixos,
del ressorgir aquest de la papallona.
i va així.
I al final parlo també
d'incluso aquest capítol
de relacions sanes
i també missatges
en cada capítol
dels que escric.
Precisament no fa massa,
farà unes setmanes ja,
però el 25 de novembre
vam commemorar aquí a Sant Just
també aquest Dia Internacional
contra la Violència Masclista,
la violència de gènere,
que ara també té altres noms,
la violència vicària,
etcètera, etcètera.
Crec que en un acte,
en un dels actes,
en l'acte institucional,
també hi vas participar.
El del 25 de novembre
va ser el de l'any passat
el que vaig participar jo.
Aquest any no va ser-hi?
Ho tenia entès que sí?
No, aquest any jo estava
a la universitat
fent una presentació del llibre
aquí a la UB de Barcelona.
Jo t'havia ubicat aquí a Sant Just, Mer.
No, aquesta vegada no,
però per això,
perquè estava també...
Bueno, no...
Tampoc no em van dir
perquè vam quedar mal
el tema de la presentació
perquè jo ja havia fet
un acte també de commemorament
no sé si el 25 de novembre passat
o l'anterior,
abans del confinament.
Sembla que va ser el d'abans.
I llavors aquest any
tenia jo amb la UB
una presentació
i tampoc no vaig poder ser-hi
perquè volia anar
i no vaig poder.
En qualsevol cas,
jo tenia entès que sí,
però en qualsevol cas,
demà, Mer,
sí que tindrem aquí
a Can Ginestà.
A veure, coratges-me
si no ho tinc mal apuntat
a dos quarts de set del vespre
a Can Ginestà,
que faràs precisament
la presentació del llibre.
Sí, exactament.
Sí, tindré...
Parlaran també
els meus prologuistes,
que un és la Pamela Valenciano
i que la coneix molta gent,
és una activista.
I a més fa el seu monòleg
també sobre el tema
de la seva història
autobiogràfica també
de València Masclista.
I després el Sergio Obero,
que és un escriptor
que també he conegut
i que m'ha fet el Prolag
i després la Lola Artica,
que també surt
i parla ella
sobre aquest llibre.
I després, doncs, això,
parlaré una miqueta
de la meva història
i del per què vaig arribar fins aquí
i també tindré llibres
i tal per signar.
Vas ben acompanyada.
Imagino que serà
com una espècie de xerrada també,
no?,
amb interacció del públic.
Sí,
sí,
jo sempre demano.
Jo,
quan parlo una mica i tal,
després ja dic
que si volen fer-me preguntes
perquè sovint, doncs,
això també la gent
té inquietuds
i vol saber
i evidentment
estic aquí per contestar preguntes,
sí,
i tant.
Doncs, Mer,
agrair-te el teu testimoni,
no només ara aquí a la ràdio,
sinó també amb el testimoni visual
de lectura
que ens deixes
i que demà, doncs,
com dèiem,
a partir de dos quarts de set
a Can Gina Està
et podran trobar tu,
parlar-ne,
veure el llibre,
si volen també adquirir-lo,
aquest A Pessar de ti,
ben fi,
que és aquesta espècie
de papallona
que acaba sortint,
no?,
i acaba recuperant
aquestes ales que tenia.
Mer, de nou,
moltes gràcies
per passar per aquí
i pel programa,
ara en un format
més matinal,
però gràcies
per tornar a passar per aquí.
Moltes gràcies, Mireia,
a vosaltres
per aquesta plataforma,
per aquest altaveu
que també fa,
és molt necessari
i, doncs,
això,
que arribi
a totes les dones
que pugui ajudar
i amb això
ja és una feina
molt ben feta,
així que supercontenta.
Moltes gràcies, Mireia.
A vosaltres,
a tu mateixa,
que vagi molt bé, Mer.
Igualment, gràcies.
a mi,
Bona nit.
Bona nit.
Tudo que quer me dar é demais, é pesado na paz.
Tudo que quer de mim é reais, expectativas e reais.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.