Vinga, doncs, abans no arriba el regidor Josep Maria Ranyer,
també portaveu del PSC, per fer entrevista d'actualitat.
A la cita mensual que els toca anem comentant algunes notícies
i és que les coques de Sant Joan enceten ja l'estiu.
Aquesta diada permet als pastissers crear i innovar,
malgrat que les clàssiques, les coques clàssiques,
són, òbviament, les més desitjades.
Per exemple, a la pastisseria Brunells, a Barcelona,
les garlandes de festa major de colors vius estan col·locades
i, com aquesta pastisseria, en moltes també,
els aparadors de vidreres imponents des de la primera setmana ja de juny.
Fa just un any, concretament el juny del 2020,
els pastissers engegaven el forn dels obradors
després de mil i una vicissituds que els havien portat a tancar el negoci.
Doncs bé, ja tenim aquí en Josep Maria,
esperem una miqueta i comencem a fer-li l'entrevista.
Ràdio Tosfer 98.1
Ara mateix són un quart de dotze del matí,
estem al magazín matinal de ràdio d'Esvern,
en just a la fusta, segona hora del programa.
Dimarts 22 de juny del 2021 i anem a fer l'entrevista.
Com hem dit, tenim en Josep Maria Ranyer, portaveu del PSC de Sant Just,
també regidor de l'Ajuntament i ve per parlar dels temes de l'actualitat del poble.
Hola, bon dia, Josep Maria.
Hola, bon dia.
Comencem, doncs, amb temes d'actualitat
i comencem parlant perquè de la setmana passada, el dilluns, el 14,
la secció loca del PSC de Sant Just vau fer una assemblea,
de fet va ser la primera assemblea presencial, no?,
després d'unes quantes, via telemàtica.
Quins temes es van tractar o quins projectes es van presentar durant aquesta reunió?
Sí, vam fer una reunió perquè ja, com diu aquell, vulgarment teníem ganes
i possibilitats, vull dir que això és el més important,
perquè amb ganes feia temps que les anàvem allò retenint, retenint,
ens vèiem allò com la majoria de la gent a través d'elements telemàtics
i finalment vam decidir que ja hi havia unes condicions
que amb la separació, amb tots els elements de seguretat,
podíem fer la reunió i aleshores consideràvem adient
de poder discutir els afiliats i afiliades del PSC de Sant Just,
allò posant-nos al dia i fer un repàs de quins són els elements estratègics
que l'Ajuntament o que el grup municipal està bancarant dintre de l'Ajuntament
i fonamentalment tot el conjunt d'inversions.
És a dir, creiem que un cop ha finalitzat l'estat d'alarma,
el dia 9 de maig, i amb una dinàmica com la que s'obre,
i a més a més amb la possibilitat que s'havia anat obrint
a la finestra d'oportunitat que l'Ajuntament ha aconseguit,
amb la relaxació de les mesures de control pressupostari
que feia que ens obligava a estalviar més enllà del que és raonable,
diguem-ne en el sentit que no tan sols teníem estalvi,
sinó que no podíem abordar les coses que convenia fer a Sant Just,
doncs allò creiem que era bo comentar i explicar-li al conjunt d'afiliats,
allò que d'alguna manera ja s'ha posat de manifest,
tant amb el butlletí com amb els plens, com amb tots aquests elements,
però d'alguna manera tenim estrems per poder-ho discutir amb els afiliats,
i que, per tant, són les inversions que fem i que portem un ritme ja
que anem a agafar una velocitat de crucero que es diu ara últimament,
però ja més o menys en bon amb el sentit de poder completar tots aquests projectes.
Són inversions que fan referència a equipaments municipals,
també inversions en la via pública i també en el camp de l'habitatge
i la sostenibilitat.
Això mateix.
Sobre aquest últim aspecte de l'habitatge,
quines promocions queden pendents per a aquest mandat?
Bé, hi ha algunes que són privades,
que són força importants,
com tot el tema de les que venen induïdes per poder salvar l'all,
que és tot el que s'acaba col·locant al voltant de la carretera,
de la carretera reial,
i la importància d'aquestes no és que la faci un privat,
sinó que el conveni que es va signar en l'últim període abans d'aquest mandat,
en el final del mandat anterior,
doncs comportarà que de la execució d'aquestes operacions
apareixerà una quantitat molt important d'habitatge de lloguer
que serà propietat municipal,
és a dir, al voltant d'uns 100 amb la promoció
que va on estava Cerros Boixereu o Cerros Vergara.
A més a més, el conveni comporta que hi ha quasi uns altres 100 habitatges
que seran de lloguer, de propietat privada,
però que s'administraran i es portaran, es gestionaran des de l'Ajuntament,
perquè són, diguem-ne, pisos de lloguer d'HPO,
de protecció oficial, però que el preu està aportant allò
amb topalls, etcètera,
i a més a més amb determinats elements això gestionarà
i el mateix succeirà amb les altres dues promocions.
I per part de l'Ajuntament queda pendent,
perquè ja vam aprovar fa un any,
la modificació del planejament,
és a dir, la possibilitat d'utilitzar espais que teníem l'Ajuntament
per destinar-los a equipaments
i que ara la normativa ens permet que aquests espais
que abans estaven per equipaments,
avui els podem fer per habitatge dotacional.
I, per tant, aquí hi ha dues operacions clarament diferenciades.
Una és la que es produirà al voltant del Canigó,
de l'escola Canigó,
on estaven les escoles a les cases dels mestres,
que aquí hi haurà habitatge per joves.
Aquí ubiquem habitatge per joves de lloguer,
bàsicament perquè també l'orografia, diguem-ne,
requereix o tenir elements de mobilitat
o una mobilitat més àmplia,
perquè, segons per on t'accideixis, no és a peu pla, no?
I després, l'altre factor,
que també anava junt amb aquests,
és a Camp Modulell,
entre les bases i Camp Modulell,
davant de Camp Modulell,
allà hi anirà un centre d'habitatge dotacional,
però allà el que volem fer és el Milenari 2,
amb unes 40 i escaig,
quasi 50 habitatges,
i que estarà destinat com el Milenari 2 a persones més grans de 60 anys
que decideixin, diguem-ne,
deixar o no tinguin l'habitatge de propietat
o deixin el seu habitatge de propietat
d'una altra banda al municipi i es col·loquin.
Aquestes són dues actuacions
i després hi ha una tercera,
que és la dels Jocs Juvenívols,
on hi havia l'antiga pista de Jocs Juvenívols
i darrere de la plaça dels Estudis.
Allà va una promoció petita,
perquè no hi ha massa espai,
seran al voltant d'uns 8 habitatges,
que aquesta també la farà promunt-se.
D'alguna manera, jo crec que en aquest tema
totes estan mig encarrilades
i algunes acabaran abans que el mandat acabi
i altres es perllongaran més endavant,
perquè aquestes coses tenen un període de maduració
una mica més llarg,
però creiem que en tot cas són actuacions
que permetran que allò que dèiem
del tema de l'habitatge
avanci d'una manera més o menys decidida.
A més, Promunza també està fent feina
i actuacions de millora
pel que fa a l'eficàcia energètica,
l'impuls d'energies renovables,
per exemple, el tema de l'enllumenat públic.
Sí, em sembla d'aquelles coses
que com són les tradicionals
que li correspon a l'Ajuntament,
ningú hi parà compte,
però que són de les fonamentals,
tenir el carrer net i lluny
i amb llum és un tema important.
I aleshores nosaltres hem fet
onades successives
d'anar substituint
la llum que teníem ara instal·lada.
Aquí havíem passat
de la llum d'incandescència normal
a les bombetes de vapor de mercuri.
La gent les identifica molt ràpidament,
les de vapor de mercuri,
perquè són aquestes que donen
una llum molt orgosa.
Vull dir, aquestes són les de vapor de mercuri
que en el seu moment
suposaven un estalvi energètic,
però ara en aquests moments
aquesta tecnologia la podem substituir
per leds,
és a dir, les faroles seran les mateixes,
però la bombeta serà diferent,
seran leds,
consumiran més,
menys
i donaran més llum.
Per tant,
és allò que podem fer
una millora
de la il·luminació
tot i reduint
el preu de la factura,
cosa que sempre ens costa molt
amb això de la llum,
però vull dir que
podem consumir menys
i al mateix temps
tenim més llum.
I inclús ara
amb aquesta operació
de substitució
també hem incorporat
un altre element
i és col·locar
luminàries,
llums,
al costat dels passos
d'avianants
que estiguessin
poc il·luminats.
i això molta gent
podrà veure
que per exemple
hi ha operaris
en aquests moments
que van fent
petites coses
al costat dels passos
d'avianants
de les vies
més centrals,
diguem-ne
més volum
de circulació
de Sant Lluís
com pot ser
la Rambla
o Indústria
i allà
anem col·locant
davant
i després
de cada
millor
abans
amb el sentit
de circulació
de cada pas d'avianants
una llum
perquè
el pas d'avianants
estigui il·luminat
i per tant
allò
donar-li
més seguretat
al vianant
i també
més informació
al que condueix.
Canviant ara
de tema
Josep Maria
a finals de maig
el PSC del Baix Llobregat
vau denunciar
l'abandon
de la Generalitat
als i les metgesses
de família
vau remarcar
que
la Generalitat
tenia una manca
d'atenció
amb els caps
bàsicament
dels municipis
això és palpable
també
a Sant Jús
com es podria millorar
l'assistència
de la sanitat pública?
Bé
nosaltres creiem
que malgrat
o que
diguem-ne
la pròpia pandèmia
ha posat de manifest
un element
que
nosaltres veníem ja
plantejant
des de fa ja temps
i és que
tradicionalment
la sanitat
a Catalunya
històricament
a Catalunya
tenia
el que els tècnics
o el que la gent
li diu
un hospital
i els hospitals
tenien massa pes
i per tant
els hospitals
estan molt ben preparats
o estan ben preparats
per atendre
malalties greus
però per atendre
diguem-ne
la salut
no la malaltia
sinó la salut
aquí necessitem
tenir una xarxa
molt més potent
de la xarxa bàsica
d'atenció
llavors
amb aquest tema
s'havien fet esforços
s'havia avançat
però hem trobat
que en els últims anys
primer a partir del 2010
en endavant
amb les polítiques
de retallades
que va
encapçalar
inclús allò
amb molta més força
que inclús
en alguns moments
traient més pit
inclús que el govern de l'Estat
el govern de la Generalitat
va retreure
va constranyir
els recursos
que destinava a sanitat
tot això
al principi
no es nota
però al cap d'un temps
es nota
i si a més
agafa una pandèmia
encara es nota més
i per això
vam posar de manifest
que en aquest moment
no es tingués
la temptació
no tan sols
de no continuar
i de no mantenir
el que s'ha incrementat
durant la pandèmia
sinó de tornar enrere
i per tant
vam fer aquest crit d'alerta
amb el sentit de dir
escolti
l'atenció primària
s'ha de fer
diguem-ne
el cap de Sant Lluís
és veritat
que ha tingut
alguns reforços
en algun moment
que ha tingut
algun element
com el d'aquest mòdul prefabricat
que està aquí
però nosaltres portem
molt de temps
reivindicant
que el cap de Sant Lluís
s'ha d'ampliar
és a dir
que aquest mòdul
l'entenem com una cosa
mòdul Covid
sí
és mòdul Covid
però l'entenem
com una cosa
molt temporal
i que no és estructural
l'estructural seria
ampliar
precisament
amb aquell mateix espai
ampliar el cap
i dotar-lo
d'una major quantitat
de professionals
més
tenint en compte
que la població
està
Sant Lluís
està creixent
i que aviat
se'ns reconeixerà
el que ara ja són
quasi dades
diguem-ne
del padró continu
que va sortint
que estem arribant
als 20.000 habitants
no és el mateix
el cap
que necessitem
quan érem
17.000 o 16.000
que quan hi ha
20.000
per tant
per tot això
vam fer una crida
a reforçar
l'atenció
primària
de salut
perquè un segon
cap
seria viable
o
això és una mica
haurem de veure
què és el que
planteja
la Generalitat
que és qui ha d'invertir
és a dir
de vegades
per una població
de 20.000
els estàndards
de la Generalitat
no parlen
de la necessitat
de fer dos caps
però sí que és veritat
que de vegades
et trobes
que
quan ho mires
per exemple
amb la Catalunya
endins
et trobes
que poblacions
que sumen
20.000
tenen més d'un cap
perquè estan allunyades
geogràficament
per tant
amb aquest criteri
nosaltres podríem
i tenim
espais reservats
sempre
a Major
i altres bandes
que podríem cedir
a la Generalitat
perquè construís
el seu cap
perquè ha de decidir
la inversió
és aquest
normalment
últimament
el que està fent
la Generalitat
és
tant amb els centres
educatius
com amb els centres
sanitaris
no obrir de nous
sinó ampliar
els que té
al màxim
per optimitzar costos
diu
i és veritat
vull dir
amb un conserge
amb una sola porteria
amb una sola entrada
amb un sol servei
administratiu
pots donar
el servei
i d'altra manera
és de tenir
altres elements
però
això té un límit
perquè de vegades
si concentres molt
primer
que deixa de ser
una atenció primària
molt propera
vull dir
això
els metges de família
ho posen de manifest
que si estan molt massificats
es perda aquest contacte directe
entre pacient
o usuari
i professional
i la segona
és que també
això obliga
a fer uns desplaçaments
que de vegades
són contradictoris
els màxims usuaris
de la sanitat
per llei de vida
són persones
grans
i sobretot
a partir dels 80 anys
són persones
que tenen
per tant
menys possibilitats
de moure's
amb rapidesa
o proporcionalment
menys
i si ho col·loquem
en distàncies molt grans
dificultem el seu accés
per tant
hi ha coses
que hem de
poder valorar
però hi ha coses
que s'ha de posar
per davant les persones
i en aquest sentit
la sanitat
i l'atenció primària
ha de tenir en compte
que és l'element bàsic
per atendre la salut
per curar
les malalties greus
ja tindrem els hospitals
i convindrà
però
el que no podem fer
és tornar
una altra vegada
a que per un criteri econòmic
concentrem tot
amb els hospitals
no fem CAPs
no fem
centres
d'urgències
descentralitzats
etcètera
etcètera
vull dir que
ara estem plantejant
que a Torreblanca
cedir-li un espai
perquè puguin
acabar fent un CAP
un centre d'urgències
d'atenció primària
i sembla que
això que s'havia fet
fa dos anys
i creia que sí
i que tiraven
ara com han ampliat
el brogi
doncs ja s'ho estan replantejant
vull dir que
bueno
són d'aquestes coses
que dius
està molt bé
que ampliïn el brogi
perquè
és curiós
aquesta és una administració
o l'EGRE
d'una administració
que quan va entrar
va dir que el brogi
era un lujo asiàtic
o que era molt gran
ara s'ha demostrat
que no ho és
sinó que a més a més
resulta petit
per tota la població
que ha d'atendre
però
això no pot anar
en deteniment
de retallar
o no fer créixer
l'atenció primària
sanitària
com
com en la pràctica
s'està fent
ara anem cap a un altre tema
Josep Maria
i és el de la seguretat
ciutadana i viària
arriba l'estiu
època també
on augmenten
potser els robatoris
a les llars
però el que preocupen
són els robatoris
de vehicles
la semana passada
l'alcalde
va tractar
aquest tema
aquí a la ràdio
i va manifestar
la manca de patrulles
de Mossos
aquí a Sant Jús
una competència
que vau dir
que recau
també sobre la Generalitat
i a més a més
també el 18 de juny
l'alcalde
va estar en una reunió
de coordinació
entre la policia local
i els Mossos
per començar
una mena de campanya
de patrullatge
a Sant Just
sí
i la veritat
és que finalment
els Mossos
han començat
o la sanitat
en aquest cas
perquè
si parlem
estrictament
del cos
de policia
ells ja tenen ganes
de fer la seva feina
i la fan bé
i voldrien
tenir més recursos
però finalment
vam aconseguir
que en aquest moment
per exemple
una zona
que quedava
una mica
separada
de les seves
rutes
i els seus plantejaments
l'han col·locat
i hem acordat
un protocol
per treballar
i plegats
com era el tema
de Majuí
i es comencen a fer
patrullatges conjunts
entre Mossos
i la policia local
a reforçar-lo
i aleshores
d'alguna manera
l'element
que aquesta
vessant
que els Mossos
tenien
menys ocupada
i que ja es va
diguem-ne
acordar
que entrarien
en aquest tema
doncs es permetrà
també
que la policia local
pugui
bascular recursos
que ara
tenien que atendre això
per atendre
altres temes
és veritat
que sempre
en aquest període
i més en una circumstància
com la que s'ha produït
perquè al final
els Mossos
ens explicaven
que un dels problemes
d'algun creixement
o d'alguna cosa
d'inseguretat societat
no
diguem-ne
de furts
o trencadixes
amb cotxes
o coses per l'estil
era derivat
cosa curiosa
d'aquelles coses
que
es dius
mouen les ales
una papallona
al Brasil
i es genera
una d'aquelles coses
era que
la Covid
i no és per donar-li
la culpa a tot
però la Covid
com feia
que no hi haguessin
turistes a Barcelona
feia que
una d'aquesta gent
que tenen
la seva manera
de malviure
sostreent
coses
d'altres persones
doncs
s'haguessin
desplaçat
s'haguessin
estorriat
s'haguessin
separat
per tot el
Baix Obregat
i a nosaltres
també ens havia
tocar la part
il·líquota
no és que decidir
que tornin
a Barcelona
a robar
sinó que
crec que
estem en un període
en què
entrarem
en un element
en què els recursos
no els haurem
de dedicar
tant
a vigilar
actituds
derivades
del compliment
de normes
de Covid
sinó de seguretat
i aquí podrem
guanyar tots
i en aquest sentit
els Mossos
també
s'estan posant
les piles
i han entès
que no
encara que la
sinistralitat
i que aquests elements
a Sant Jus
siguin baixos
no per això
ho han de deixar
de banda
i ara mateix
2021
estem a meitat
de legislatura
des del PSC
esteu assolint
els objectius
que us vau marcar
al principi
de mandat
quina valoració
fas de la feina
del PSC
aquí al poble
home
nosaltres la fem bona
jo segur que
si es pregunta
si es pregunta
en un altre
grups
no serà el mateix
però nosaltres
la fem bona
som conscients
que hem tingut
sobretot
el primer any
hem tingut
que virar
i dedicar-nos
a lo important
que no era
el que teníem
planificat
nosaltres teníem
planificat
un mandat
d'una determinada
manera
i evidentment
des del mes
de març
de l'any passat
allò es va trencar
perquè va arribar
la Covid
i com deia la cançó
i mandó parar
ens vam dedicar
a lo important
perquè era
les vides
la seguretat
donar-li l'assistència
l'atendre
a les persones
etcètera
etcètera
ara
pretenem tornar
a aquesta normalitat
i hem entrat
en una velocitat
de creuer
important
diguem-ne
hi havia inversions
que d'alguna manera
no sabíem
si
bueno
si sabíem
sabíem que teníem
que prioritzar
altres elements
com l'atenció
a les persones
etcètera
i que per tant
allò convenia
no esmerçar
els recursos
en aquell moment
o tenir-los pendents
per poder fer
una acció posterior
i ara hem entrat
amb aquest tema
i per tant
ara
estem trobant
que per exemple
també hem fet
un preupte extraordinari
l'altre dia
per aprovar
ja el projecte
definitiu
de l'Ateneu
ja s'ha signat
el decret
d'aprovació
del projecte
de la passera
que unirà
Majuí
amb la zona
diguem-ne
del barri sud
aquests elements
ara
s'està
ja s'ha
concedit
la licitació
perquè
comencin les obres
al carrer Bruc
és a dir
tenim pendents
la reparació
del carrer Bonavista
i la reurbanització
del carrer Bonavista
o a Verge del Pilar
és a dir
que tots aquests elements
estan bullint
i repeteixo
entre la possibilitat
que ens ha donat
la rebaixa
de diguem-ne
de la rigidesa
que tenia
el govern de l'Estat
en relació
amb els nostres estalvis
i aquests elements
doncs ens hem col·locat
a recuperar
no dir el temps perdut
perquè cuidar
les persones
mai és un temps perdut
sinó a destinar
ara el temps
a una altra cosa
i això
jo crec que es nota
amb tot el que estem aprovant
i que podrem aconseguir-ho
per tant
en resum
amb el que tu em deies
estem satisfets
no perquè estiguem
estem cobrint
una part molt important
del que teníem previst
de la que no
és perquè ens ha dedicat
a fer una altra cosa
que ha arribat nova
i espiritària
i ara volem
insistir
en poder complir
tots aquells elements
que
sobretot
d'obra pública
d'equipaments
d'altres situacions
que
estaven allò
que els teníem
retinguts
perquè la Covid
manava
i reprenem
el ple
del mes de maig
el PSC
vau presentar
un seguit
de propostes
socialistes
amb un seguit
d'ajudes
ens en podies parlar
Bé
Nosaltres allà
vam plantejar
el tema
vam acabar
si no recordo
malament
era aquest mes
que vam acabar
de plantejar
tot el tema
dels ajuts
a la mobilitat
dels ajuts
també
a les persones
vull dir
que
per tema
de l'IBI
que havíem
poder
diguem-ne
ho vam acabar
reprenent
i a més a més
ho vam actualitzar
perquè portava molt de temps
nosaltres tradicionalment
el que fem
és que amb les ajudes socials
les referenciem sempre
a l'indicador
de renta
de suficiència
de Catalunya
l'IRSC
aquest és un indicador
que fa molt de temps
que la Generalitat
no actualitza
i aleshores
nosaltres tenim
un tema
a dir
si tu cobres
una vegada
l'IRSC
tens dret
a un tipus d'ajut
si cobres dos
un altre tipus d'ajut
el problema
quin és?
que aquest ajut
s'ha quedat congelat
i la vida va pujant
i aleshores
persones que
abans
entraven
podien tenir l'ajut
ara no el tenen
perquè
no és que siguin riques
és que ha pujat una miqueta més
com la base
diguem-ne
la frontera de tall
es manté
resulta que cada vegada
hi havia menys gent
que podia accedir
a aquest ajut
per això
el que hem fet
és continuar
mantenir-lo
com a referència
a l'IRSC
però pujar
els coeficients
per tant
si abans
tenies un ajut
quan era una vegada
l'IRSC
que són 9.000 euros
l'any
que ja veus
que la quantitat
no és que sigui
per llençar coets
9.000 euros l'any
la gent viu en dificultat
doncs ara per exemple
és una vegada
1,2
1,3
vull dir
que estem parlant
de 12 o 13.000 euros
per tenir dret
a les mateixes ajudes
que abans tenies
amb 9.000 de renda
vull dir que
d'alguna manera
el que volem
no és
que les ajudes
només quedin
per la gent
amb molt
pocs ingressos
sinó que vagi
pujant
el mateix
que va pujant
la vida
la lògica
diria que
això
hauria de fer
la Generalitat
actualitzant
a cada pressupost
l'IRSC
però la Generalitat
fa
més de 5 anys
o 6 que no fa
per tant
el que hem fet
és actualitzar-lo
perquè puguem
donar ajuts
diguem-ne
per pagar
l'IBI
a les persones
que tenen
poca renda
ja sigui
la seva casa
de propietat
o sigui
de lloguer
perquè molta gent
el que no se n'adona
és que
l'IBI
encara que estigui
de lloguer
ho paga
amb el rebut
del lloguer
i per tant
la subvenció
també la poden demanar
i no la rep
el propietari
del pis
sinó qui l'habita
però de vegades
ens trobem
que hi ha gent
que pensa
que com això
de l'IBI
és pel que té
la propietat
del pis
que a ell no li toca
però no
les famílies
les persones
i les famílies
que visquin
de lloguer
i que
amb el seu contracte
diguem-ne
estiguin abonant
l'IBI
al propietari
del pis
al lloguer
doncs aleshores
d'aquesta manera
ells també poden
demanar aquest ajut
si estan
amb aquests
varems
diguem-ne
de renda
que vam establir
que vam actualitzar
i que vam pujar
perquè pogués entrar
més gent
perquè si no
se'ns estava quedant
que només
per dir-ho
col·legialment
era una quantitat
que només
era per gent
que estava
molt molt
molt
molt
molt
fotuda
vull dir
perquè tenia uns ingressos
molt baixos
que no li donaven
per res
aquest dijous
tocaria ple
però és festiu
és Sant Joan
sí
sí
sí
sí
quan es celebra
el ple
llavors
del mes de juny
ho farem el dimarts
el 29
dimarts 29
dimarts 29
perquè l'altre
com aquest mes
és de 30
no podem ni anar
el dijous 31
de juny
perquè no existeix
és el de juliol
i aleshores
ho farem
el dimarts
29
ahir
ja vam fer
les comissions
informatives
per
diguem-ne
anunciar
tots els temes
que anaven
en cadascun
d'aquests temes
una de les coses
que acabarem fent
i que té relació
amb aquest tema
és per exemple
la compra
formalitzarem
del 50%
de la parcel·la
que tenim
a mitges
amb esplugues
per poder
fer aquests pisos
dotacionals
que deia
que és el segon
mil·lenari
per exemple
aquesta
la compra
diguem-ne
l'acord
per pagar-li
a esplugues
la part
de la seva
finca
doncs
l'ho farem
amb aquest ple
per dir
per posar
un dels
temes
que aniran
i que són
allò
són aspectes
que tindran
diguem-ne
com sempre
un cert contingut
de tirar endavant
el programa
d'inversions
municipal
el PIM
que està
el PIM
i també
el PIM
el PAM
el PIM
i el PAM
sí
PIM PAM
PIM PAM
i la paret
vull dir
que és una mica
el tema
que volem
que volem fer
i continuar
amb aquest proper
ple
ja per acabar
Josep Maria
es va aprovar
com has comentat abans
també el projecte
de reforma
de la sala
de l'Ateneu
sí
pel que fa
en el ple extraordinari
finalment
es farà
el que havíeu
previst
la CUP
va presentar
unes delegacions
però no
van ser desestimades
sí
a veure
bàsicament
nosaltres invertirem
o nosaltres
l'Ajuntament
Sant Just
invertirà
en els propers
jo crec que
el termini
d'execució
ara ho vam aprovar
el projecte
després això
de sortir a la legislació
i possiblement
abans que acabi l'any
ja hi haurà
una adjudicació
i després tenim
al voltant
de dos mesos
i dos anys
tant de bo
que fossin dos mesos
dos anys
d'obres
per refer
completament
tota la sala
de l'Ateneu
l'objectiu
i el projecte
que s'ha plantejat
és refer
la sala de l'Ateneu
actualitzar-la
modernitzar-la
climatitzar-la
donar-li més seguretat
donar-li accessibilitat
i
que pugui tornar
a fer-se
tot allò
que es feia
i més coses
per dir-ho
tot allò
que ja s'estava fent
i que es pugui acabar fent
que mantingui
una estructura
semblant
a la que avui té
aquesta va ser
una opció
política
que es va vendre
fa un parell d'anys
és a dir que
estem parlant
que quan entrem
a l'Ateneu
ho farem
per un vestidor
amb més condicions
ho podrem fer
amb cadira de rodes
però quan entrem dintre
haurem resolt
els problemes
d'accessibilitat
i per tant
tot i mantenir
l'estructura dels palcos
que hi ha al costat
i la platea
que pugui ser reclinable
vull dir
inclinable
o plana
vull dir
tal com està ara
donarà lloc
amb una caixa
una mica més oberta
que té
perquè soterrarem
més el tema
i traurem
baixarem uns quants metres
i aleshores
allà podrem posar
uns vestuaris
que siguin accessibles
i dignes
cosa que en aquest moment
no hi són
amb tot això
a més a més
forrarem les parets
perquè tingui
una millor acústica
i que a més a més
la caixa cap a fora
projecti menys so
a part de canviar els sostres
i que
les actuacions són moltes
per aconseguir fer
el mateix que fèiem
i més coses
i en millors condicions
la proposta
que va fer la CUP
era perquè
ells deien que
ja que estaven
podien fer
anar a buscar
una acústica
molt superior
però això comportava
transformar
és a dir
en el fons
darrere d'aquest plantejament
no era un problema
en tan sols
que els bafles
fossin més o menys grans
o alguns elements
sinó que
el que plantejaven
era un altre model
de l'ataneu
que fos més un auditori
més perquè fos allò
quasi de música clàssica
o altres elements
o que permetés aquest tema
i d'alguna manera
vam dir
bueno és que
està molt bé
i en tot cas
es pot demanar
tot
però és que
això és un altre ataneu
no és aquest ataneu
no és l'ataneu
de Sant Lluís
no és
diguem-ne el que nosaltres
durant molt de temps
des de cultura
inclús
amb uns altres mandats
amb un altre força sindical
ai polítiques
presents
amb el govern
havíem estat treballant
i que creiem
que és una mica
el que des de l'ataneu
i des de les entitats culturals
i associatives
de Sant Lluís
ens han demanat
que es recupera l'ataneu
per poder-lo tenir viu
i que doni un servei
no tenir un auditori
que tingui un grau
d'utilització
molt baix
perquè no puguem complir
diguem-ne
o per fer-ho d'aquesta manera
resulta que
bueno
si has de fer un auditori
la funció
de la platea inclinable
pateix
i llavors
si la fas plana
perquè pugui fer
baix
o altres coses
resulta que
ja no pots fer un auditori
si la fas inclinada
deixes tot això fora
és a dir
que
en política
prendre decisions
és optar
i nosaltres hem optat
per aquest tema
i el que plantejava la CUP
era no una millora tècnica
encara que estava vestida
de millora tècnica
i la discussió
va ser molt tècnica
però en el fons
era una proposta
política diferent
que jo no sé
per què
no es van atrevir
ni a explicitar
perquè
si vols fer un auditori
digues que vols fer un auditori
i que no estàs d'acord
amb el que em planteja
l'equip de govern
però no
no ho vestegis
que aquí hi ha
un problema tècnic
que es resoldrà
amb un petit
estudi de sonoritat
no
el que es feia
és un projecte diferent
no tan sols
possiblement
si es va amb un auditori
no tan sols
hauria de canviar-se
a immobilitzar
la platia
sinó que possiblement
el sostre
hauria de canviar
és a dir que
era un altre projecte
nosaltres considerem
que no podíem tenir
una altra vegada
dos anys més
estudiant el projecte
per Sant Just
quan aquest
respon
amb una idea
que està
prou consensada
per tothom
molt bé
Josep Maria
no tenim més minuts
per l'entrevista
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a vosaltres
que acabis de passar
bon dia
i fins la propera
gràcies