.
Passa minut d'un quart de dotze.
Aquesta hora parlem del cicle d'audiovisuals de muntanya
d'aquest any que està organitzant la CES,
que es tanca justament aquest dijous.
Es farà l'última sessió amb la projecció de la llum de les muntanyes
a càrrec del fotògraf Francesc Muntada,
que ara tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica del que es farà aquest dijous.
Què es podrà veure aquest dijous?
Com ho has plantejat, tot plegat?
Mira, a mi m'han de demanar que parlés una mica
del que és la fotografia de muntanya.
Aleshores, jo, com que la meva professió és precisament
dedicar-me a això, a la fotografia de la natura
i d'una manera molt especial a la fotografia de muntanya,
he preparat primer una petita presentació
del que significa per mi la fotografia de la muntanya
i què és des del punt de vista d'un fotògraf,
dedicar-se a fotografiar la muntanya,
i després, un cop hagi fet aquesta petita presentació,
projectar un audiovisual que he muntat amb les fotografies
d'un dels projectes que crec que més ambiciosos que he fet
amb aquest tema, amb la fotografia de muntanya,
que és una col·lecció de calendari sobre els Pirineus
que fa més de 16 anys, fa 16 anys que estic fent.
Vull dir que és un projecte a llarg termini.
Déu-n'hi-do. Per tant, hi haurà una part també d'explicació,
de parlar de la fotografia de muntanya com a tal,
a més de veure-ho, podrem sentir com ho vius.
Exacte. Sí, jo crec que és...
A mi m'ha semblat que pot ser interessant per a les persones
que hi participin, de saber...
no quedar-se només amb les imatges,
que és el que és important, realment,
però també saber una mica quin rerefons hi ha en aquestes imatges.
Per una banda, què signifiquen per a mi,
que crec que, o almenys intento posar-hi alguna cosa del meu part
en cada una d'aquestes imatges,
i crec que això facilitarà potser la comprensió.
i, per una altra banda, també que hi ha des del punt de vista
no només tècnic, sinó també creatiu dintre de la fotografia de muntanya,
que té unes característiques una mica especials
i crec que val la pena posar-les en relleu.
Quines característiques són les que fan que sigui diferent
de fer qualsevol altre tipus de fotografia?
Mira, jo crec que una de les característiques principals
de la fotografia de la muntanya
és que les persones, en general, tenim el prejudici
que les muntanyes són boniques.
És cert, això sí, però...
I realment tots tenim experiències
de veure paisatges de muntanya espectaculars.
Aleshores, com que la nostra experiència prèvia és aquesta,
aconseguir fotografies de muntanya
que tinguin algun punt de sorprenent
és realment complicat, perquè esperem una cosa realment espectacular
i la realitat és que no totes les muntanyes són tan espectaculars, no?
Aleshores, vèncer aquest prejudici
doncs requereix una dedicació una mica especial,
buscar moments especials, punts de vista diferents,
llums espectaculars, moments en què la situació atmosfèrica
o meteorològica sigui especial, etcètera.
I això és el que fa de la fotografia de muntanya
un art o una tècnica o una manera de treballar,
exactament com ho he de dir,
perquè cadascú això ho interpreta de la seva manera especial, no?
En la qual depenem de tota una sèrie de paràmetres
que no controlem, no?
Onde está el sol, quin dia fa, etcètera, no?
I, en canvi, doncs, hem de treure uns resultats
que els espectadors de les nostres imatges
esperen sempre que siguin espectaculars, no?
És veritat, clar, és una fotografia agraïda per això, igualment, no?
Sí, és una fotografia agraïda en el sentit
que els que ens apassiona la muntanya
no la podem fer des de casa,
sinó que ens hem de desplaçar a la muntanya, realment,
i això per si sol ja comporta una experiència única cada vegada, no?
Però, en canvi, és una fotografia
que també s'ha d'estar molt preparat pel fracàs, eh?
En fi, encara que sembli mentida,
moltes vegades fracassem,
perquè el temps no és el que comptàvem,
perquè aquell punt de vista en el qual havíem d'accedir
per avui hi ha una cacera de sanglars
i no t'hi deixen accedir,
perquè, jo què sé, eh?
Una pista per la qual pujaves habitualment està tancada,
perquè hi ha hagut una llavissada,
i, a més a més, sobretot això, eh?
Les condicions meteorològiques no són les adequades,
t'has trobat dificultats pel camí i arribes tard,
i has de tornar-hi un altre dia.
Jo faig classes de fotografia, també,
i una de les primeres coses que,
de les quals informo els meus alumnes,
és que, si volen dedicar aquest tipus de fotografia,
han d'estar, primer de tot, preparats pel fracàs, no?
I, un cop estiguin preparats pel fracàs,
podran començar a recollir èxits, no?
Perquè, si no, és bastant decebedor
veure que fas un gran esforç,
perquè la fotografia de la muntanya, en general,
comporta un gran esforç, no?
No només és anar per la muntanya,
sinó que, a més a més,
carretejar tot l'equip fotogràfic, etcètera, no?
I, moltes vegades, aquest esforç no...
D'aquest esforç no n'obtenim cap recompensa, no?
Perquè no...
Mira, això, arribes a un lloc
que pensaves que seria fantàstic
i aquell dia entra la boira baixa
i no veus res, no?
Clar.
Torni un altre dia, no?
Per tant, molts cops no només depèn
que ho puguis fer més o menys bé, no?
Sinó que també hi ha tots aquests factors externs.
Exacte, sí, sí, sí.
I, a més a més, són factors
que no controlem en absolut.
O sigui, si la boira entra, entra.
I no pots dir, no, espera't mitja hora
que jo necessito el que sigui, no?
El que passa és que això també és el que fa
que aquest futur físic sigui tan especial, no?
Que és un repte del fotògraf...
No m'agrada dir contra,
però és en contraposició al ritme de la natura, no?
Que no sabem, no controlem,
com a molt podem preveure una mica, no?
Però és sempre una aventura, no?
I els que ens agrada la muntanya
jo crec que tenim aquest esperit d'aventura
que ens circula per la sang
i això ens dona, doncs, una...
Fa que les experiències siguin sempre extraordinàries.
Clar.
I algú que comenci ara a endinsar-se o que digui
mira, estic començant a endinsar-me al món de la fotògrafia de muntanya,
quina recomanació li donaries?
És a dir, que també fas diferents cursos.
Quin consell podries donar?
Jo la primera cosa que li preguntaria
és si realment sent la passió per la muntanya,
perquè si no la sent...
És la clau, eh, per tant.
No se'n sortirà.
És la clau, exacte, no?
Primer, perquè si no hi ha una certa passió
tampoc no la transmeten les teves imatges, no?
I, per tant, si no la transmets en les teves imatges
no reixiràs com a tal, no?
I, en segon lloc, perquè si no hi ha aquesta passió
tot aquest esforç de carregar l'equip fotogràfic
d'un cim ja tenia la paciència per esperar
a vegades amb fred, a vegades amb calor
a vegades està molt bé, també.
Però a la muntanya, de fet, és un ambient hostil, no?
En el qual normalment hi anem i hi tornem,
no ens hi quedem a viure, no?
I, per tant, doncs, vèncer la hostilitat
que aquest territori comporta,
doncs, si no sents aquesta passió que et corre per les venes
no te'n sortiràs, no?
Després, un altre consell que demanaria
o que donaria seria dominar bé la tècnica.
és molt decebedor que tinguis unes condicions fantàstiques
i que després no hagis sabut trobar la combinació de sensibilitat,
diafragma i temps adequades per aconseguir captar aquella llum espectacular, no?
o que no hagis sabut triar la profunditat de cam adequada
perquè tot estigui nítida en la imatge o només hi hagi nítid, allò que vols que hi hagi nítid, saps?
És a dir, que la tècnica és molt, molt important, també, no?
I no és un lloc on puguis mirar, analitzar les fotos i dius
ai, mira, no m'ha sortit bé, la repeteixo, no?
Moltes vegades això no és possible.
A vegades, les condicions aquelles de llum espectaculars duren segons,
has de saber fer-ho ràpid i només dominant molt de la tècnica
s'aconsegueixen els resultats que es poden aconseguir, no?
Clar. Per tant, el paper de la tècnica que de vegades ens n'oblidem, no?
Segurament en aquest moment en què tothom fa fotos amb el mòbil, etcètera, etcètera,
sembla que potser es faci més desapercebut
i en una fotografia com la de muntanya suposo que és indispensable.
Sí. De fet, amb qualsevol fotografia que pretenguis treure en uns resultats
que puguin ser aplicables a qualsevol suport,
la tècnica és necessària.
O sigui, veure les fotografies a la pantalla d'un mòbil,
bé, difícilment veurem si estan perfectament nítides,
si estan perfectament enfocades, etcètera, no?
En canvi, quan aquesta mateixa fotografia
n'has de fer un pòster de 70%,
allà sí que es veu tot, no?
Per tant, depèn de l'ús que vulguem donar a la nostra fotografia,
necessitem dominar més o menys la tècnica.
Si algú es vol dedicar a la fotografia de muntanya
per poder sobreviure d'això,
haurà de fer fotos que puguin ser aplicables
en una aplicació de mòbil
o que puguin ser impreses en un pòster de dos metres, no?
I, per tant, la tècnica aquí, en aquest cas, és necessària.
I, en aquest cas, és necessària la tècnica i també el material, no?
El material fotogràfic també és important.
Treballant en condicions dures,
el material ha de poder aguantar aquestes condicions, no?
Sota zero, humitat, pluja neu, etcètera,
el material ha de poder-ho aguantar bé, això.
I, a més a més, ha de donar una qualitat d'imatge suficient, no?
O sigui, les òptiques s'han de ser bones,
la càmera s'ha de ser bona,
després s'ha de processar bé les imatges, en fi.
La tècnica i la tecnologia, en aquest cas, són importants, també, no?
Molt bé, doncs, de tot plegat,
se'n parlarà també aquest dijous
en el cicle Televisuals de Muntanya 2016,
on també es projectarà, doncs,
a la llum de les muntanyes, no?
Aquest és el títol, doncs, també de la xerrada
i del que es podrà veure.
Serà amb el fotògraf Francesc Muntada.
A les vuit del vespre, la serà Piquet de la Taneu de Sant Just,
en el cicle Televisuals de Muntanya de les Cies,
que també serà aquest dijous l'última sessió d'aquest any.
Avui n'hem volgut parlar
amb el fotògraf Francesc Muntada.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Fins aviat. Gràcies i bon dia.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Estem escoltant Just a la fusta.
I aquesta hora el que fem és parlar d'esport local
amb el Marc Romero del Juguem a casa.
molt. Bon dia, Marc. Què tal?
Hola, bon dia, Carme.
Per parlar del programa d'ahir
i per parlar, sobretot, també,
del que va passar aquest cap de setmana.
Especial a tant, si volem posar,
en l'Atlètic, no?
En aquest partit que va ser,
m'ha dit que molt emocionant, eh?
Sí, el partit,
l'Atlètic,
el partit va darrere en el marcador.
L'Atlètic no s'estava trobant còmode.
El Llano de Sabadell era un equip
que perquè ens fem una idea
i fent-ho ràpid s'assemblaria molt
a l'Atlètic de Madrid,
és pilotar de dalt
i a córrer i a buscar la pilota.
Vull dir que el Llano de Sabadell
no plantejava cap tipus de futbol,
però a l'Atlètic li costava molt
generar ocasions.
El Llano estava molt,
molt tancat a darrere
i no trobava espais l'Atlètic
per poder generar.
Llavors,
a l'equip li va costar molt,
a la primera meitat
es va avançar el Llano,
al minús 44 marca l'Atlètic
l'empat
i en la següent jugada
marca un altre cop el Llano.
Vull dir que
això va ser un cop molt dur
i a l'Atlètic li va costar molt.
A la segona part,
amb els tres canvis
que fa el profe Ortega,
com li diem,
a l'entrada a l'Atlètic,
especialment amb l'entrada
d'Adrià Faure,
l'equip canvia molt.
Al mig del camp comença a aparèixer,
comencen a generar joc,
comencen a tocar,
comencen a tenir una posició
més propera a l'àrea rival
i llavors vam també tenir la fortuna
que tot just
al minut de començar la segona part
el porter del Llano ens fa un regal
i empatem el partit.
Si no, l'Atlètic jo crec que
hagués patit molt.
De fet,
ho demostra que fins al minut 84
de partit,
l'Atlètic no marca el 3 a 2.
Vull dir que
l'Atlètic va estar a 6 minuts
de no pujar la categoria
i de no proclamar la segona part.
Tenen aquests finals èpics
que vol dir que s'ha estat patint
durant molta estona
i per això tota aquesta revolució final.
Sí, vam patir moltíssim.
Jo li deia a Pep Lafina
després del partit,
quan va marcar la falta
el vam entrevistar després del partit
i jo li deia
és que Wembley va ser Koeman,
Stanford Bridge va ser Iniesta
i ara Sant Jus d'Esvern
és Pep Lafina.
Vull dir que són tres gols d'èquics
que arriben en un moment
que nosaltres ho veiem.
Quan vam veure la falta
jo i el Sego ja vam dir
no és gol.
Vull dir que
ara és gol
perquè ho veiem ja tots.
l'Atlètic estava sent superior
en aquell moment
i allò havia de ser gol
i va entrar per tota l'escaire.
El gol el podreu veure al Twitter
del Tocam a casa
que està allà
que el van enregistrar
i és un golàs.
És que el gol és un golàs.
Totalment.
Arriba en un moment
un collonut.
Doncs sí.
És el que veu explicar
també aquest diumenge
aquest partit de l'Atlètic
tot i que no era
l'únic partit
d'aquest de setmana.
No, Marc?
Sí, malauradament.
El dissabte
vam narrar també el bàsquet
i dic malauradament
perquè les noies
no van poder guanyar.
Vull dir que
va ser la primera derrota
que vam narrar.
En el bàsquet jo crec
que podem fer la comparació
també amb el Llano de Sabell.
el rival, el Premià
era un equip
que tenia molta experiència
i que va plantejar
durant quasi tot el partit
una defensa en zona.
Cada jugadora
no defensava una rival
sinó que cada jugadora
defensa una zona.
Llavors,
això li va complicar
moltíssim
a Cris Macià
que és una de les referents
del Sant Just
en pilotos interiors
no podien rebre
o si rebeien
rebien molt lluny
de Cistella
li va complicar moltíssim
la feina al Sant Just
i al final
el Premià
va tirar d'experiència
i de partits jugats
com aquests
i es va acabar imposant.
També et dic una cosa
vam acabar perdent de set
vull dir que
si amb dos Cistelles
estàvem
també passàvem
amb l'eliminatòria.
Clar,
no van arribar
es va intentar
trobar la manera
a través de triples
que no hi havia manera
que entressin.
Va costar
el Sant Just es va col·lapsar
en atacs
i no hi va haver
no hi va haver manera.
De totes maneres
l'Atlètic
ai ai
ara jo estic amb l'Atlètic
el Sant Just
encara no
no renuncia
a l'ascens
perquè
això era una semifinal
si passàvem
ens anàvem a la final
era una final
de dos partits
qui guanyava
pujava directe
però
quedant terceres
o fins i tot
quedant quartes
és a dir
perdent l'eliminatòria
d'aquest cap de setmana
esperem que no
fins i tot tot
i així encara
podríem pujar
per què?
Perquè
els ascensos
van depenent
de la resta
de categories
superiors
quants equips
pugen
quants equips
baixen
per tant
si queden places lliures
es van incorporant
l'any passat
ens van dir
que per exemple
van pujar
les quatre
els quatre clubs
que jugaven
les fases
descens
el que dóna la sensació
que
caden tercers
o fins i tot
quartes
si no és per joc
els despatxos
es podria aconseguir
a veure què passa
l'ascens
doncs
n'estarem pendents
també que ho expliqueu
això és el que
veu narrar
veu explicar aquest cap de setmana
i ahir veu fer programa
també Marc
juguem a casa
sí ahir el programa que vam fer
va ser
com que havíem d'entrevistar
la regidora
però va tenir aquest ple extraordinari
tan magnífic
que vaja
que no va poder venir
doncs al final
vam optar per fer una mica
com que ja
només queda
el bàsquet
aquest cap de setmana
que serà dissabte
a les 4
per saber
amb aquest partit
s'acabarà la temporada
perquè
també queda l'hoquei
però ja
és una altra història
el que queda l'hoquei
doncs vam fer una miqueta
de resum de temporada
llavors
el que nosaltres hem vist
és sobretot
bueno
ho hem comentat més d'una vegada
el nivell dels equips
que hi ha ara mateix
a Sant Just
vull dir que
val la pena destacar-ho
no?
clar, clar
pensa que la majoria d'equips
han lluitat
o per pujar
si no han pujat
han lluitat per pujar
com és el cas
del bàsquet masculí
que va estar
a dos partits
de pujar
a l'Atlètic
ha pujat
a l'hoquei
ha quedat cinquè
i ha entrat
a la Copa de la Lliga
vull dir que
cada cop
comencem
aquest potser ha sigut
un any magnífic
que haurem de recordar
i potser l'any vinent
no van les coses tan bé
esperem que sigui
però
aquest any
els equips
han donat
el màxim
i li han anat
molt bé
les coses
sí, sí
no, no, exacte
i per tant
important destacar
la temporada
a nivell global
no?
sí
l'única cosa
negativa
que trobem
a la temporada
és el descens
del Sant Just
que baixarà
a quarta catalana
a més
és una pena
que baixi aquest any
perquè l'any vinent
és l'any del centenari
del club
llavors
haver baixat aquest any
implica que l'any vinent
estarà jugant
a quarta
però vaja
jo crec que tot i així
el Sant Just
és un club
que fa el que pot
que aquest any
no toca descendre
doncs l'any vinent
jo crec que seran lluitant
per pujar a categoria
esperem que sí
el club
jo crec que l'esport
aquest any
s'ha marcat
un 10
exacte
vosaltres fins quan
allargueu temporada
doncs Marc
acabeu ja també
la setmana que veu o no?
bueno
aquest cap de setmana
hi ha bàsquet
que hem d'acabar de veure
si el podem anar a narrar
perquè
ara ja són uns caps de setmana
que si uns marxen
de vacances
que si tenim examen
i entrem a juny
ja és una mica més difícil
és complicat
en principi
jo aquest dissabte
crec que estarem
amb el bàsquet
el dissabte a les 4
crec
però ho hem d'acabar
de tancar
amb l'equip
però
nosaltres
ens allargarem
com a mínim
el mes de juny
perquè
ara comencem ja
amb la festa major
i alguna cosa farem
per aquí al mig
però en principi
home però festa major
ens queden
això ja
ara ja seran
caps de setmana puntual
clar
i festa major
queden un parell de mesos
ben bé
vull dir que sí
a la vista
ens queda això
això segur
això segur
i algun partit puntual
molt bé
perfecte
doncs Marc