.
Ara passen quatre minuts, a dos quarts d'una,
seguim el Just a la Fusta, el programa d'avui dilluns 25 de febrer.
Ara anem a fer l'entrevista, i tinc ja a l'altre costat,
preparat a l'arbre a Gulló, és membre de les CES
i autor del llibre Passejant per la vall de Sant Just.
Hola, arbre, bon dia.
Bon dia.
A claro, no sóc de les CES, podria ser, no tinc cap problema.
Vale, home, corregir la informació errònia va bé,
però sí que ets autor de Passejant per la vall de Sant Just.
Exacte, i que les CES l'ha assumit i va fer una presentació
i ara, a petició de persones que estaven a la presentació,
es fa esta sortida el diumenge.
Ahà, doncs bé, parlem una mica de la sortida i del llibre,
perquè el llibre va sortir publicat fa relativament poc.
Quin és el teu vincle amb la vall, arbre, i des de quan i com comença?
Bé, jo vaig vindre aquí el 93 a viure a Sant Just
i pràcticament el 8 o 9 mesos em vaig apuntar al grup de joves
que llavors tenien 25 anys, el Rolaguer i altres i tal.
Jo era el Carrossa, diguem, el personal.
Em vas portar al costat d'ells, no el davant, sinó al costat,
i dic, jo donaré el recolzament.
I vas començar a conèixer la vall de Sant Just,
el privilegi d'estar en una poble ciutat
on comença l'espai natural que és la vall.
Una vall que és una joia que hem de cuidar entre totes
perquè el ser tan visitat i tan feble,
l'estar tan a prop de 4 milions de persones,
doncs es pot fer malbé.
I, de mica en mica, a part d'això, com a grup ecologístic,
per no ser solament pepitos grillos que critiquem i critiquem i critiquem,
van demanar permís per plantar arbres a un racó degradat
que era d'agricultura i a l'agricultura s'hi va abandonada,
que és el torrent de Can Cortés.
I, de mica en mica, han passat 21 anys i ara n'hi ha uns 100 arbres
i alguns ja en 20-21 anys molt macos, molt preciosos.
I seguim cuidant la zona.
A més a més, tu també has format part del grup ecològic, Alnus?
Sí, sí, formem encara, no s'ha mort.
Encara quedem residual, però encara quedem.
Que dissabte anirem a la part dels arbres,
vindrà l'Ola Guerra de Mallorca i anirem allí a continuar.
Perquè ara el projecte en els arbres, en la zona de Can Cortés,
és que es converteixi en una devesa per a tot el poble,
en la qual es pot anar a passejar.
Una devesa vol dir un bosc net, de primari,
que hi ha algines, roures i oliveres que creixen pel seu compte.
Nosaltres hem plantat roures i algines i anem a cuidar i tal.
Perquè allò s'ha invadit, s'ha invadit també d'arbres que són invasors.
Clar, són espècies invasores, no?
Són espècies invasores.
O sigui, com l'acàcia, lloré, i el barzès,
i és una cosa espessa, impenetrable, perillós per incendis i tot.
I ja m'ha aconseguit un espai que està net i tal, a base d'anar.
I què és el que et va moure a escriure aquest llibre?
Primer vaig escriure el 2006 uns poemes que feia
i llavors predominava la sequera en tot a la vall
i una mica sentimentals i tal, sobre la marxa en el camí de la vall.
I una amiga va dir, per què no fem fotos d'això i tal?
I el vam publicar també, un Sant Jordi.
I vam fer 150 i es va vendre un Sant Jordi del 2006, si no recordo mal.
que hi va ser el primer.
I després has escrit aquest llibre amb l'ajuda d'algú o per la teva banda?
Aquest llibre l'ha escrit per la meva banda,
però sempre ja tinc un patrimoni d'amics i amigues impressionant
i n'hi ha un que em sap molt de fotografia, de muntatge i tal,
i em va dir, no, no, jo també vull col·laborar amb el Lluís Aiguadé,
i ell va fer les fotos, també el vaig acompanyar,
com abans en la primera era la Muriel Rossell la que va fer les fotos,
aquesta vegada va ser a petició d'ells,
i està també en el llibre molt artístic, molt baco,
sense el seu plantejament,
però sí, seria un llibre en contingut, però molt pedestre.
és un llibre que té força artística per la mà d'este company.
Has dit que el vas presentar a l'Ateneu?
A l'Ateneu, sí, la CEA el van llegir, es va interessar,
perquè és una associació que treballa molt per la natura,
i el van presentar.
I jo estava sorprès perquè eren unes 35 persones, que està molt bé.
I allà es va demanar que perquè no fèiem una sortida,
i la CEA l'organitza.
Molt bé.
I el diumenge a les 10 del matí, en l'ITV,
que es pot anar en cotxe des de qualquer lloc, deixar-lo allí,
però després han de tornar, s'ha de tornar naturalment,
però que ahir es pot aparcar bé, i més un diumenge,
sortim d'ahir a les 10 i esperem acabar el Corriol des Almeyers,
que va a les 12 i mitja, dos quarts d'una, o així.
I a la tornada, l'oficial la farem pel Corriol des Almeyers,
i els altres que encara la vulguin fer,
poden anar a la font de Can Merlès, que parla en el llibre,
poden anar a la font de la beca,
poden anar al camí del túnel d'auxiliar...
Perquè aquest itinerari l'has ideat tu, més o menys?
Sí, l'he ideat jo, sí, l'he agafat la proposta, sí.
Part d'ell, l'Ajuntament ja l'ha treballat,
en el llibre ja ho explica.
Part d'ell, com?
Doncs l'ATT, l'empresa aquesta...
D'alta tensió, no?
Sí, no, la dels aigües.
Ah, val.
L'empresa dels aigües, que per cert he de notificar,
ja que parlem de l'empresa dels aigües,
que està preparat fer una visita al túnel,
a l'entrada, el principal,
el túnel principal que està ahí, pràcticament en l'ITV.
Però ara hi ha un problema tècnic,
que encara no està resolt,
que és que això ho ha gestionat el senyor Josep Perpinyà,
però com l'empresa aquesta va passar a pública i a privada
i estan emprenyats, l'empresa està emprenyada,
i ha demanat 350 milions d'euros d'indemnització,
està molt cabellada la situació,
no acaben de contestar si ens obriran a les 10 i quart el túnel.
Perquè una de les coses, diguem,
que li donava força a molta gent,
que poden anar i si tenen dificultats de caminar,
poden fer aquest tros de l'ITV fins ahí
i després anar a marxar a casa i veure el túnel,
perquè el túnel és una joia poder-lo veure,
és com una gran catedral de túnel al principi,
i després és un túnel de 6 metres del diàmetre
i un tub de 3 metres de diàmetre i tal,
i va un canaló que recull l'aigua...
Tot això ho expliques al llibre?
Això està explicat al llibre, sí.
I què més expliques al llibre?
Al llibre explico el de l'inici,
les qüestions que l'Ajuntament hauria d'assumir,
com és la zona de la bona aigua,
que hi ha una font meravellosa,
en l'època de l'alcalde republicà,
Daniel Sivit, Cardona Sivit,
que aquesta font es reconstruïs.
Aquesta font està enterrada a 4 metres.
Quan van enterrar a la Riera,
la van enterrar en terra.
Hi ha allí 3 plataners meravellosos,
molt grans,
i el tronc està enterrat també a 4 metres,
el tronc d'aquestes 3 arbres.
Hi ha un això que l'Ajuntament ha posat,
unes explicacions,
d'en ferro,
una explicació de què estava la font.
La font és meravellosa
i s'hauria de reconstruir en el marc
que tot allò de la bona aigua serà un parc.
Serà un parc urbà.
I reconstruir,
assumint el camí,
el camí que passa per ayer,
i va donar el molí fariner,
que és una altra joia que tenim
que s'ha acudiat en aquests últims anys
i la vista abans abandonada
i no era res.
Todavía no hi ha res
i ara és una meravella.
Però el camí va per ayer.
I després empalmes el pont,
el pont que puja pel camí de la muntanya,
que ara també han invertit molt
en fer un camí preparat.
Tot això és el que aniràs explicant a la gent?
Perquè entenc que tu fas com una mena de guia,
no?, per al camí.
Sí, sí.
Això és el que explicaré
i està explicat en el llibre també.
I ja per anar acabant aquestes preguntes,
qui es vulgui apuntar,
què ha de fer?
No, està a les 10 del matí ahir, ja està.
És igual que siguin 20, 30, que 100.
No n'hi ha problema.
Ah, i ara que se m'acaba d'acudir una pregunta,
perquè ara que hi penso,
tot el tema de l'avall,
de Sant Jus, el camí de l'avall,
doncs bé, les obres s'han acabat relativament fa poc.
la teva visió de les actuacions que s'han fet,
bé, doncs bé, per reordenar aquest camí que abans era de pols
i que ara, doncs bé, està com posat a pelment.
A veure, jo entenc que la pols era molt antiecològica
i tal, i va haver debats a l'Ajuntament
i eren partidaris que es fes l'actuació que es va fer
i hi haven dues solucions,
jo entenc que estiguen emprenyats
des del Garden com el del restaurant,
que són serveis que han d'estar ahir,
perquè la pols era inhumana,
per dir-ho fort.
Però l'obrir el camí facilita també el trànsit
i és un risc.
Facilita el trànsit per anar a l'Aividera,
per anar a dalt,
i és un impacte a un parc natural,
que ara és parc natural, abans no ho era.
Des del 2010 és declarar a part natural.
Falta fer la regulació,
que encara no l'han feta,
perquè hi ha interessos
que estan mossegant trossos,
molis de rei, aquí, a Barcelona,
i encara no han fet una regulació.
La regulació depèn dels polítics,
hi ha un consell assessor,
que són les universitats, ecologistes,
societat civil,
i aquí sí que ho tenen clar.
Des del 2011 ja ho tenien clar.
Però els altres,
que són els polítics,
els que ho han d'aprovar,
encara estan mossegant.
I no ho tenen clar.
Ara diuen que ho tenen a punt,
a veure si és veritat que tenen a punt.
Llavors hi ha aquesta cosa ambivalent
que pot facilitar el camí
d'utilització.
Clar.
Bé, sigui el que sigui,
la veritat és que la gent en general,
tant als comerços o negocis que estan allà,
crec que la rebuda ha estat bastant bona
pel que fa a l'ordenació d'aquest camí.
Encara potser han de passar alguns mesos
per poder acabar de confirmar realment
que la gent està contenta del tot,
però bé,
de moment les primeres reaccions han estat bones.
Esperem,
marbre que vagi tot molt bé aquest cap de setmana.
Bé,
no sé si he dit que no està assegurant
l'entrada al túnel
per haver-se de disputa,
eh?
Sí.
De l'AIO,
que la gent ho tinga clar,
que no passa res.
Exacte.
No passa res,
però si es pot,
es pot.
Estiguis pendent
si no,
doncs mira.
Que el secretari de l'alcalde
m'avisi si es pot o no es pot.
Exacte.
Espero que sàpiguen
que no es millora,
però és una pena,
ja que estava
i va comprometer el senyor Pepinyà,
que no...
Molt bé.
Doncs gràcies per venir aquí
a Ràdio d'Esvern,
arbre,
i explicar-nos una mica
què és el que...
de què es tracta això
del passeig
per la vall,
del llibre,
i també,
doncs,
per aquesta excursioneta
que hi haurà
aquest cap de setmana.
Vale.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Adeu.
Adeu.