I estem a segona hora ja del magazín matinal just a l'estiu,
avui dimecres 3 de juliol del 2019,
i com totes les segones hores, doncs, estem fent entrevistes.
Avui tenim al telèfon el Pau Ardèbul. Hola, Pau, bon dia.
Hola, què tal, amiga Núria? Com anem?
Bé, la veritat és que anem força bé.
Aquí a l'estiu, amb el mes de juliol, doncs, perfecte, de conya.
I tant.
A veure, acabo de dir que estem al mes de juliol,
això significa que el projecte de Sant Just Fiber ja va en camí, no?
Així és, estem ja a un dia de començar la gravació.
De fet, ara mateix en filles estem carregant furgos
perquè ja estem decorant alguns espais, no?
Sí.
I estem totalment desbordats, molt animats,
però pencant com a jabatos, eh?
Que hi ha molta feina, però ens ho estem passant superbé.
I, sí, sí, demà començarem...
gravarem unes cinc seqüències.
I a partir d'aquí ja...
Perdona.
I és no parar.
Estarem rodant fins al dia 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26.
Ves a saber quin dia acabarem.
Sí.
Però sí, sí, estem a tope, o sigui que tothom estigui sempre alerta
per fotre'ns un cop de mà quan fem crides d'extres
o gent que ens pugui fotre un cop de mà per fer bulto
o per cargar coses o per anar aquí, anar allà i tal.
O sigui, digues...
No, no, anava a preguntar.
Avui és el primer dia de gravació, no?
No, no, no. Comencem demà, eh?
Ah, demà.
En realitat volíem començar el dia 1, que era dilluns, no?
Sí, sí, sí, dilluns era dia 1.
Avui és dimecres, dia 3.
Exacte, no estem molt ubicats, saps?
Sí.
Exacte, volíem començar el dia 1, però ho hem anat aplaçant
per temes de disponibilitat dels actors, que és molt complicat
quadrar a tothom en horari laboral.
I això, de moment, ho hem pogut trampejar per començar demà.
Per tant, ara estem en una fase de super, ultra, hiper, mega, periproducció.
en la qual ja tenim tot el vestuari, que n'hem agafat moltíssim, molt molon,
uns vestuaris al·lucinants, super ochenteros, ens encanten.
Sí.
Després hem llogat tot a l'art que sortirà de la sèrie, que també és molt molon.
Tenim els cotxes, no tot.
I tot això...
Fem una crida, fem una crida perquè necessitem cotxes ochenteros.
Sí.
Necessitem suzuki, necessitem furgonetes vanetes.
Home, aquí en junts n'hi ha alguns, eh?
Jo he vist...
No, per això no, si els veiem.
I alguns els hi hem deixat notes, hem fet unes notetes de...
Ei, participa al Ciber, el teu cotxe és molt guai.
I de moment ningú ens ha respost.
Home, alguna recompensa, no?
Heu de posar, algú que sigui lleminer, perquè si no a la gent no...
Sí, home, els hi deixo jo aquest, el meu cotxe.
És que ja no donem més així, Núlia, ja, recompenses.
No donem més així.
No, no, sí, clar, recompenses totes.
És a dir, tothom que s'impliqui en el projecte, i quan dic s'impliqui, és que ens deixi alguna cosa que sigui fent d'actor, que ens aconsegueixi alguna cosa molt on, tota aquesta gent sempre tindrà l'aparició dels crèdits, com o no?
Clar, és que la nòmina dels actors s'emporta de la major part, no?
Sí, clar, la nòmina, què vols dir la nòmina? Aquí no cobran ni un tato, eh?
Ja, home, ja era broma.
Bé, total, que tota aquesta gent després tindrà entrades per venir a la Super Ultra i per Megagala que farem al Casal de Joves en motiu de la festa final.
D'acord, de lleminer, coses de llemineres n'hi haurà, i tothom està convidat a sortir i a participar.
I el vestuari d'on l'heu tret? D'on l'esteu traient?
Bé, hem llogat a dues cases de lloguer de vestuari, que són molt grans, tenen unes naus plenes de roba de totes les èpoques,
i aquí tenim un superequip de tres noies que s'estan encargant de l'art i el vestuari,
i estan fent una feina brutal, espectacular, de búsqueda, de selecció, de... com es diu això?
D'organització de tots aquests vestuaris per personatges.
Perdona, què passa al camí de la vestura, nena?
Estan fent la selecció de tots els personatges, les diferents seqüències, quins vestuaris portaran.
O sigui, ho estan ordenant tot meticulosament, perquè a l'hora de rodar sapiguem clar què és el que haurà de portar cada personatge.
Molt bé.
I després hi ha molt vestuari també, pels extres, no?
La gent aquesta que sortirà més de bulto o els pilotejos i demés,
doncs portaran aquests vestuaris que tenim preparats.
Tot i així farem crides perquè la gent porti la seva roba que tingui, eh?
I tots guardem la samarreta del Covid, no?
Doncs va una mica per aquí.
I avui on aneu amb la furgó? Aneu a posar aquests decorats?
Llavors, ara mateix anem a decorar la casa del agent G, que és el protagonista,
i també anem a decorar la casa de la Suelen, una dona picant, espais d'una, no és veritat.
Però bé, sí, farem una seqüència un tant picant i és una noia que ajudarà els dos policies a resoldre el cas.
Ah, molt bé.
Així és. De moment no hi ha tiros, només...
De moment la cosa va tranquil·la, no?
Sí, sí, comencem tranquil·let.
Has dit que...
Però bé, tenim altres coses, vull dir, el divendres farem un tirotec al pàrquing de Lilla Walden,
que és espectacular, sí, sí, sí.
Hi haurà un business en aquell pàrquing, i es li haurà tiros, i després...
I com ho feu per simular tiros? Vull dir, com ho munteu?
Fem que els actors moguin les escopetes espasmògicament, i després nosaltres els difotem...
El soroll, no?
El soroll i les ràfegues de foc, no?
Clar.
Però la típica imatge de càmera lenta que li entra la bala al cos, que rebota, que cau...
Això ho decem pels experts i negaforrats de Marvel, nosaltres ho farem d'una manera més precària.
Va i a mi, va i.
Segur que queda igual de bé, segur que queda igual de bé.
O millor, mira què et dic.
Home, i quan...
No té mèrit quan ho saps tot a mà.
Exacte.
Quan has dit que gravaríeu unes cinc seqüències, més o menys, quantes seqüències té la sèrie, per dir-ho així?
La sèrie?
Sí.
Té 40 localitzacions, només et dic això.
Ostres.
Lo qual és d'infarts.
I la més rara, la localització més estranya o més ràndom, que diguis, ostres, aquí no sé com ho farem per gravar.
Ah, bueno, no, hòstia, encara estem tantejant aquí amb els amics d'Esplugues Televisió, que ens deixen gravar.
I és molt complicat quadrar-ho, és molt complicat que ens ho deixin, perquè és més que obvi que és molt complicat cedir-nos un espai que ells fan servir,
i més si és gratuïtament, el que estem demanant com a tothom en pla en favor.
I és molt complicat, i estem tantejant amb ells, amb la clara segura que tingui disponibilitat,
que la clara segura és una dona, ja ho sabem, molt ocupada, perquè té molta feina, tothom reclama la clara segura.
Sí, sí, clar, home, una actriu del poble, doncs què vols?
Sí, sí, l'actriu de la Catalònia.
Doncs és complicat, i estem en ells.
Però, bueno, i moltes localitzacions molt estranyes, eh?
Ara em costa enumerar-te-les, però gravarem al Pony Club, gravarem al Tutuguri,
i gravarem a unes nals industrials.
Sé que recentment heu fet una lectura del guió.
Com han anat els personatges? Els hi ha agradat? Els hi han motivat el seu paper?
Sí, va sortir tothom molt trempat de la lectura.
Sí, sí, la gent està molt motivada.
I hi ha alguna cosa que ens puguis apensar del guió?
No, per què?
Home, no sé, per fer-nos una mica la boca a aigua, no?
Per dir, escolta'm, doncs passarà això, hi haurà això...
Bueno, doncs hi haurà un style superretro 80, això ja ho sabem.
Sí.
Hi haurà molts tiros, però hi haurà molta trama, també.
És a dir, no farem una paròdia 80,
sinó que la idea és fer un thriller amb actors amateurs, eh?
Però el que és la trama, la idea ha sigut desenvolupar-la bé,
no fer una patillada en tot arregle,
sinó procurar fer-la amb el major criteri possible, saps?
Per cert, com va anar el càsting?
Us va costar agafar els personatges?
Es va presentar prou gent com per...?
No, al contrari, hi havia massa gent.
Es va presentar moltíssima gent
i, hòstia, saps, allò que tu vas escrivint
i després t'adones que hi ha bastants més personatges masculins que femenins,
el qual diu poc de nosaltres,
però, bueno, al ser cosa policiaca i tal
i tenien en ment armaletal o jungla de cristal
o very bad cops,
doncs veus més homes, no?
I, hòstia, teníem una sobrepoblació femenina
que havíem de col·locar
i ens ha costat molt anar col·locant a tota aquesta gent
a diferents seqüències i tal.
Per això, la sèrie estarà amenitzada
per uns anuncis molt meravellosos.
És a dir, durant la sèrie,
la pròpia sèrie, les teves que surtin a la sèrie,
veurem tota una sèrie d'anuncis recenteros
on colarem aquesta gent que...
Aquest grup de gent que no sabeu molt bé on col·locar-la, no?
Sí, no, però, de fet, això ja estava pensat, no?
Però el que passa és que hem de fer molts més anuncis
per col·locar a tothom, no?
Però, bueno, i després a la comissaria
sortirà molta gent, també.
D'acord.
De fondo, fent de policies i tota la pesca.
O sigui, que també necessiteu gent que faci també d'extra,
que potser no es va presentar al càsting, no?
Així és.
O sigui, nosaltres farem, per la comissaria ja tenim alguna gent,
però farem crides constantment
perquè necessitarem molta gent per casos concrets, no?
També farem un tiroteig, encara ens hem de confirmar al 100%,
tant de bo sigui així,
però farem un tiroteig al Palau Falguera de Sant Paliu de Llobregat,
que és una mena d'espai molt rococó, no?
Sí, és com un canginestà, però més petit, no?
Bueno, és com un canginestà, però d'un terrateniente
que li dóna 20.000 voltes, eh?
Perquè té una escalinata...
És això, no?
Una mica Palau Versalles.
Una font i tal, i no sé què.
I allà hi haurà un capo, serà la casa d'un capo sud-americà.
D'allà hi haurà un tiroteig molt espectacular.
Un segon.
Sí.
No es tira de...
No es tira de la tafé.
Perdona, que m'estàvem aquí amb temes de tal.
I això, amiga Núria, què més vols saber?
Doncs res més, Pau.
Jo crec que ja ens has informat de moltes coses,
de més o menys les seqüències,
de com us esteu preparant per fer aquestes gravacions,
dels diferents llocs i emplaçaments on teniu pensat gravar,
perquè 40 llocs són molts, la veritat.
O sigui, heu d'anar transportant tot el material
i tota aquesta part més voluminosa,
que potser és la que es fa més feixuga, no?, també.
Ostres, no saps quant.
I més amb aquesta calor que fot.
Però el millor de tot és que això acaba de començar
i ens esperen uns 20 dies.
No n'estop.
Crec que tindrem...
D'aquests 20 dies, crec que descansarem 3 o 4,
el qual és una locura.
Sí, sí.
Per tant salat.
Ara toca la feina, però també és una part divertida.
Escolta'm, és la part maca, no?
Vull dir, perquè veure el resultat és molt xulo,
però durant el procés de fer-lo també és...
Bé, també és un dels motius pels quals ho feu,
perquè, clar, vosaltres diners amb això,
guanyar, guanyar diners, el que se'n diu,
no...
Ja ens ho vas dir en una altra entrevista,
que tampoc no era el vostre objectiu principal, vull dir...
No, ja no...
Ja ni que sigui objectiu.
No guanyem diners.
Per això que el guapo d'això és poder-ho disfrutar i gaudir
mentre ho esteu fent.
Home, i tant, i tant.
És que el que mola tot això és veure el feeling que hi ha generalitzat, no?
Clar.
És com va amb una energia i amb unes ganes
que no et trobes en una feina, per dir-ho així, comercial.
Exacte.
I això li dona 20.000 voltes.
Tant de bo poguéssim fer-se en just si ves tota la vida,
no?
Saps què et vull dir?
Sí.
Però està clar que després d'això tocarà treballar per alimentar-nos.
Sí.
Ens costarà...
Ens costarà...
Remuntar-ho, això.
Saps què et vull dir?
Perquè és molt temps invertit en només aquesta sèrie
i la feina està allà, no?
Exacte.
Igual que la gent té poca disponibilitat per venir a actuar,
nosaltres ens hem apartat totalment de la feina per poder fer això.
Clar.
Però molta alegria, molt content i amb molta il·lusió.
Molt bé, Pau, doncs, escolta'm, us desitjo molta sort en aquesta gravació.
Bé, i tu i jo hem de parlar, no?
Vull dir, tu ens has dit la teva disponibilitat perquè tu et vas presentar al càsting.
Oh, i tant.
Oh, i tant.
Sí, eh, està parlat, això.
Bé, jo us vaig enviar, em vau preguntar la disponibilitat
i després em vau enviar un correu.
Per què faràs?
Què?
Saps el paper què faràs?
No.
Te'l puc avançar, si vols.
Home, però aquí en directe? A veure, ai mare meva.
Jo crec que sí, no?
A veure, va, digues.
Vale, doncs seràs dintre de la sèrie.
Sí.
Hi haurà una altra sèrie que es veurà per les teles.
Ah, val.
I tu seràs una superheroïna.
Ai mare meva.
Un trio de superheroïnes amb vestits de superheroïnes que...
Aló, les supernenes o com, això?
Sí, us direu noies natura.
No, noies jungla.
Noies jungla.
Són noms catalans tan cutres, traduccions literals, no?
Sí, sí, sí.
Noies jungla i us dedicareu a repartir el bé per la ciutat o el poble
o el país on esteu ubicades, que no sé ni quin és.
Vale.
Vale?
Per tant, practica les patades.
Vale, fantàstic.
Vale?
Fantàstic, Pau.
Ja m'has d'alagratar el dia.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Vale, Lúria, doncs.
Una abraçada i que vagi molt bé, Pau.
Sort.
Venga, para toda la familia.
D'acord.
Adéu.
Adéu, adéu.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer, eh?
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços.
És una història d'amor molt maca.
Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
I clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Smooth.
Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Come on to my love.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
60 i més.
El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre.
i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
012. La Generalitat, al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en línia al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i al Parla.cat ofereixen cursos per a adults,
ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat, al teu costat.
Ràdio TASBET 98.1
M.M. Ràdio TASBET 98.1
Ara són les 11 i 33, comencem també ara la secció de l'Alfred, aquest noi que ve d'Àfrica
i que ens porta bé les seves seccions sobre els països, les tradicions, la gastronomia, la cultura dels diferents països.
Ja el tenim aquí preparat a l'estudi de ràdio.
Buenos días, Alfred.
Buenos días, Núria.
Buenos días. ¿Cómo ha ido? ¿Bien?
Sí, todo bien.
Muy bien.
A ver, hoy me estabas contando que hablaremos un poco de música.
Sí, claro.
¿De qué hablaremos?
Hablaremos un poco de un festival que justamente empieza hoy y es el Cruylla.
El Cruylla, sí, el Festival Cruylla.
Sí, sí. Y en este festival hay dos cantantes africanos que van a venir y tocar en live.
Y entonces vamos a hablar de estos dos cantantes de África hoy.
Muy bien.
Pues a ver, empecemos por el primero. ¿Cuándo va a venir?
Vale, vamos a empezar con la mujer que se llama Umu Sangare.
Y Umu Sangare va a empezar el sábado.
Ah, vale.
Sí, sí.
Va a venir el sábado.
Va a tocar el sábado.
Vale.
En el Cruylla, a Barcelona.
Y Tikken Jafakoli también, que va a tocar el viernes.
Vale, un día antes.
Un día antes, claro.
Y entonces vamos a hablar un poco de estos dos cantantes de África y qué tipo de música hacen.
Vale.
Y si la historia detrás de todo esto, ¿sabes?
Y los premios que han ganado, sí hay.
Ah, ¿también?
Sí, sí.
Pues a ver, empecemos.
Vale, claro.
Por el primero.
Vale, empecemos con Umu Sangare.
Y Umu Sangare nació en Bamako, República de Mali.
Y nació en 2 de febrero de 1968.
Vale.
Vale.
Y es una compositora y cantante maliense de género huasulu.
Esto es el tipo de música que hace Umu Sangare.
Es un poco de tradición.
Son los instrumentos de la tradición africana.
Sí, sí.
Es que ella pone todo esto en su música.
Y entonces es mucho tradicional.
¿Sabes?
Sea más tradicional la música que Umu Sangare hace.
Y hay una historia que le ayude a hacer este tipo de música.
Umu Sangare desde pequeña acompañaba a su madre porque su madre era cantante también.
Ah, vale.
Sí, sí.
Entonces viene de una familia de músicos, ¿sabes?
Y entonces cuando Umu tenía 2 años, su padre huyó a costa de Marfil.
Ah.
Con una segunda esposa.
Él las abandonó cuando su madre estaba embarazada.
¿Sabes?
Y desde esto, Umu Sangare es como quedó impactada por la poligamía.
¿Sabes?
Y entonces en sus canciones es que va contra la poligamía, va contra la mutilación genital femenina,
va contra la pobreza y va contra el matrimonio infantil, va contra muchas cosas.
Que pasan en África que no son buenas para la mujer.
Y entonces es una mujer que va contra la injusticia de la mujer en África y en todo el mundo.
¿Sabes?
Y como premio, recibió el premio Grammy.
Recibió un Grammy.
¿Un Grammy?
Sí, sí.
Sí, sí, recibió un Grammy y ahora mismo es embajadora de buena voluntad de la FAO.
Ah.
Sí, sí.
¿Y qué año le dieron el Grammy?
Hace casi siete años ahora.
Ah, vale.
Sí, sí.
Y entonces recibió un Grammy, recibió un Grammy también.
Y es una activista defensora de los derechos de la mujer.
y entonces en sus canciones, en sus canciones, vamos a ver todos esto.
¿Tú conocías a Homo Sangare antes?
Sí, sí.
O sea, ya la escuchabas.
Sí, sí.
Pero el problema es que el lunes hemos hablado de esto.
Hay muchos idiomas en África y entonces el idioma de Homo Sangare yo no hablo de esto.
Ah.
Sí, claro.
Ella canta en su idioma, ¿no?
En su idioma, sí.
Es tradicional lo que hace.
¿Alguna canción en inglés o eso no tiene?
No, no, no.
A veces palabras en francés, porque Mali habla en francés.
Y entonces a veces unas palabras en francés y ya, pero es mucho en su idioma, claro.
¿Y ha grabado muchos discos?
Sí, sí, sí, desde 1990.
Ostras.
Sí, sí.
O sea, ya lleva un recorrido bastante importante.
Sí, sí.
Sí, sí.
Y entonces es una compositora también y cantante, ¿sabes?
Todo, todo.
Y su manera de cantar hace muchas cosas en África, ¿sabes?
Es que...
¿Puede buscar alguna canción en YouTube y la ponemos a ver cómo suena?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
A ver.
Hay cameleba que podemos buscar y... sí, sí.
A ver si la encuentro.
Es muy tradicional, su música, sí.
Muy tradicional.
A ver.
Sí, sí, sí, sí.
A ver.
A ver qué nos sale aquí.
Hay una canción que se llama... ¿Hay alguna que te guste en concreto de Unmu Sangare?
¿Alguna canción?
Bueno, me gusta todo.
Entonces, sí, sí.
A ver esta.
Se llama Moussoulou.
Sí, sí.
¿Sabes cuál es?
Moussoulou.
A ver cómo suena.
¿Y estos instrumentos son...?
De África, sí.
Típicos de África.
Típicos de África, sí, sí.
Son como guitarras, pero a veces con dos, ¿sabes?
Con dos, con...
Sí, sí.
Esos son típicos de África.
¿Y sabes si alguna vez ya había estado en Barcelona, en Unmu Sangare?
Bueno, no, no.
Pero creo que no.
Creo que no, porque en Francia sí, pero no he visto que nada.
En Barcelona, no.
¿Y este idioma has dicho que se llamaba...?
Esto se llama...
Susu.
Sí, sí.
Esto se llama Susu.
Y se habla en Malí, en Niger, en Senegal.
Sí, sí.
Y entonces sí.
Está bien.
Pues mira, en el Festival Cruilla, quien quiera ir a escuchar Unmu Sangare, puede ir el sábado.
El sábado.
Ah, por la tarde.
Por la tarde.
A las 18.45.
Sí, es lo que he visto aquí, 18.45.
Claro.
Muy bien, pues a ver, no sé si quieres hablarme ahora del otro cantante, que también va a ir al Festival Cruilla.
Claro, hablamos del Tikken Ja Fakoli, que hace solo reggae.
¿Solo reggae?
Sí.
Reggae típico de África.
Bueno.
Y entonces, se llama Dumbia Musafakoli.
Es un cantante de reggae marfileño.
¿Sabes?
Viene de Costa de Marfil.
Ajá.
Sí, entonces hace reggae y en sus títulos denuncia muchas de las injusticias sociales que se cometen en el mundo,
específicamente en África.
Y entonces, como la discriminación, la pobreza, y también habla sobre las falsas promesas que hacen los políticos, ¿sabes?
Y por hablar...