I dit i fet, arribar a imoldre, perquè ja tenim la Rosa Maria Manuel Piqué al telèfon.
Saludem-la. Rosa Maria, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Bon dia, doncs bé, situo els oients.
Ara mateix són les 11 i 21, seguim el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
Estem ja a segona hora del programa i avui dijous 26 de novembre
ens toca fer l'entrevista amb la Rosa Maria Manuel Piqué,
ja ho hem dit, presidenta de l'Associació Comercial d'Esvern, Comerç i Empresa de Sant Just.
Bon dia, Rosa Maria, com anem?
Bon dia, molt bé, doncs mira, aquí a la botiga.
Bon dia, molt bé.
Òbviament. Demà, Rosa Maria, som divendres 26 de novembre
i en moltíssims establiments, comerços, botigues,
es celebra el conegudíssim Black Friday,
que és una celebració d'origen nord-americà
que crec que es fa sempre el primer divendres després del dia d'Acció de Gràcies,
per tant, avui som Acció de Gràcies, es fa demà.
És un dia que s'acostumen a fer descomptes, ofertes.
Amb d'Esvern, Comerç i Empresa,
teniu pensat fer alguna coseta demà divendres?
Doncs sí.
Bé, cada botiga aquí ha sigut l'etat lliure de començar.
De fet, com dius tu, és Black Friday i ha de ser el divendres com als Estats Units, no?
Però és que cada vegada aquí ens agafem el bo i el dolent.
Hem agafat aquesta part de Black Friday que molta gent ja des de dilluns,
no aquí Sant Just, eh?
Però en altres llocs estan fent el Black Friday.
Llavors aquí Sant Just sí que a la majoria de botigues
estarem al Black Friday demà, que és divendres.
Així que tothom tindrà Black Friday
i moltes botigues opten per fer un tipus de descomptes,
és a dir, cada botiga fan un descompte especial
o fan descomptes seleccionats,
però sí que animem a que la gent vingui demà a comprar
i també t'ha retruc moltes botigues,
també com, per exemple, la meva,
el que fem és també que sigui dissabte,
fem dos dies.
Ah, d'acord.
Perquè molta gent treballa els divendres i no els hi va bé,
llavors, en comptes d'adaventar,
el que fem és que el dissabte també
puguin tenir aquests escomptes
que també ho farim amb divendres.
D'acord.
És a dir que Black Friday i aquí a Sant Just
també en tindrem demà divendres
i alguns comerciants també heu decidit fer-ho,
aprofitar-ho almenys per allargar-ho una mica el dissabte.
Sí, el dissabte.
Sí, perquè moltes vegades està treballant,
no poden venir,
llavors també és la manera de dir,
bueno, el dissabte podeu venir
i acabar de fer les compres que vulgueu
amb aquest escompte.
I també aprofitar que aquest any
no som massa mans amb Black Friday,
t'he de dir, en general,
perquè, clar,
en prena temporada.
És a dir, en general no ens agrada massa Black Friday
perquè a prena temporada
aquest tipus de descompte és,
doncs clar,
imagina't tu amb roba de temporada
o amb complàvia,
hauria de fer descomptes.
Aquest any hem aprofitat
per no fer, també,
hem de demanar un consum responsable
de no comprar per comprar.
Llavors, hem de fer una causa
que és el Kim Fans,
que és una mare del Kim,
que té càncer de Sant Joan de Déu ingressat
i està demanant diners
per la recerca del càncer infantil.
Llavors, molts comerciants,
el que farem és que demà,
davant de la venda que tinguem,
per la capaçó que fem,
un 10% anirà destinat,
aquest 10% amb tota la venda que fem,
anirà destinat amb el Kim Fans.
Vullar motigues que faran donació,
i altres que faran el 10% de la recaptació.
Llavors, una manera d'animar a consumir,
però no pel tema de consumir per consumir,
sinó que també tenen consciència
que també una part d'aquesta venda
anirà a una causa com el càncer infantil
que necessita molts recursos.
Després de Sant Joan de Déu,
no sé si ho he dit.
Sí, sí, sí,
que és un nen que està allà ingressat
i que bé, doncs...
Exacte.
Que diu Quim,
i aquesta mare ha fet aquesta,
bueno,
una...
Quim Fans
per intentar,
per veure si també una manera
donar un nen de sorra.
Vam contactar amb ella,
atràs d'una clienta d'aquí,
que és amiga seva,
llavors vam pensar
que era un bon dia
per donar-li un caire més solidari,
no tant de compra,
compra,
amb aquesta desmesura,
no?,
que molta gent a vegades
és comprar per comprar,
no?,
o comprar d'una manera
sense pensar,
no?
Dicen,
eh,
costa mi de preu,
m'ho compro perquè,
no,
compra amb consciència
i m'haig de la responsabilitat
i no incitar el consum
tan desmesurat que hi ha,
no una mica
per tot arreu,
no?,
amb les ofertes,
amb compra 3x2,
sinó una mica
amb aquest sentit.
És solidari.
Resol Maria,
oi,
en veritat que per les xarxes socials,
per exemple,
per Instagram,
també teniu
amb aquest anunci,
que feu de Black Friday
amb aquest 10%
destinat a la investigació
del càncer,
vull dir que la gent,
també,
si vol més informació,
pot entrar
i seguir-vos a les xarxes socials,
també,
a Comerç d'Esvern
i Empresa.
Exacte,
sí,
poden veure els d'Amercs Comerç,
internet d'Esvern,
Comerç i Empresa,
amb nosaltres,
anem a Facebook
i podrem veure,
això,
per aquesta campanya solidària
que farem a partir de demà,
entre altres coses
que farem també més endavant,
però demà la poden veure
i poden veure ben bé
on va destinat
i qualsevol dubte
que tinguin
els podem ajudar.
I, Rosa Maria,
jo sé que encara queda una mica,
potser podríem fer
una altra entrevista
just abans del Nadal,
però si ens pots avançar
cinc cèntims,
si des del teixit comercial
de Sant Just
s'està movent
alguna cosa per Nadal,
òbviament,
amb el tema
de les restriccions,
amb el Covid de per mig,
no sé jo
si es podran
fer moltíssimes fires,
ja hem vist
que la nit de tapes
i això va quedar cancel·lat,
com es preveu
el Nadal
amb els comerços
de Sant Just?
Doncs es preveu
que no podrem
fer res
pel tema
de les restriccions,
és a dir,
també, clar,
és que aventurar
ens a dir
si podíem fer
un mercat de Nadal
ja s'ha suposat
que no es podia fer
perquè,
com ara hem de treballar
molt sobre,
tothom estem treballant
sobre la setmana que ve,
avui en dia
no se sap
per temes de Covid
què pot passar
en 15 dies,
llavors,
hem decidit
donant l'Ajuntament
que fer una col·laboració
que el mercat de Nadal
era molt complicat
perquè podria
s'està fent
un mercat de Nadal
i arribar la setmana abans
i no fer-ho,
llavors,
aquest any
no farem
cap tipus de fira,
només tindrem
el que és la...
estem preparant
un segon vídeo,
que això si molts
deu veure,
de l'ascensarà més lluny,
fer un vídeo
al juliol
i ara farem
una segona part
d'aquest vídeo,
ah,
que bé,
més nadal·lecs,
sí,
això és una sorpresa
que ens adalentem
un mini vídeo
que farem
perquè d'aquesta manera,
bueno,
doncs mira,
per xarxes
ja l'anirem allugant,
també tornem a posar
el que són les banderoles,
l'ascensarà més lluny,
llavors tot serà
a nivell comunicació,
no farem res de fira
per un tema obvi de Covid.
I l'altra cosa
és que farem,
si us recordeu
els aparadors
que fèiem sempre
per la festa de comerç
o també malgratament
aquest any
no vam poder fer-la,
fèiem sempre
la festa de comerç
al barri nord
i fèiem
el concurs d'aparadors
de primavera
per Nadal.
Ah, que bé.
També per animar,
sí,
per animar
totes les botigues
que també, clar,
hi ha aquest desànim,
no, general de...
Sí, una mica.
Sí, desànim,
doncs tothom
es té desànim
de la normal
en la situació.
Llavors vam dir,
bueno,
doncs el concurs d'aparadors
el passem a Nadal
i llavors fem botigues
i més a més
estem convidant
els ciutadans,
els sanjustens,
que també godeix
que facin
el que és balcons
o, bueno,
balcons,
comunitats,
llavors la frase nostra
és vestint
de Nadal Sant Just.
Aquest seria
un mica el lema,
no?
Entenc de...
Sí, vestint
de Nadal Sant Just.
Aquest és el lema
i llavors serà
tant per botigues
que ja participen
i després també
convidar
els sanjustens
a també guarnir els balcons.
I hi haurà premis.
Ah, no.
Sí, sí.
D'aquí a poc
ja ho posarem a xarxes,
però hi haurà premis
per tots,
per botigues
que guanyin
i també,
amb un jurat
que hi ha en bas dels balcons,
tres premis
pels balcons.
Un,
jo si recordo,
un és per comunitat,
que poden ser una petita de veïns
que facin els balcons
conjuntament
i dos per individuals.
I això
ho estem preparant
durant dona i empresa.
D'acord.
Amb l'altra entitat comercial.
Sí,
els dos.
Hem fet conjuntament el...
Sí,
aquest concurs de plantes
ho fem conjuntament.
Llavors hem pensat
de fer-ho,
de despassar-ho també
a que tothom
vesteixi
de Nadal Sant Just.
Perfecte,
perfecte.
Molt bé.
Saquear-los amb un premi.
Exacte.
Escolta'm,
i ens pots avançar
quins premis són
o encara això
no es pot desvetllar?
No es pot encara.
No es pot encara.
Només sí que sí que
anem alligat
que si votes els aparadors
una mena
que també
hauries de fer
una mica
una petita compra
a algun comerç
del poble
per optar
a aquest premi
dels aparadors,
de poder tenir
el premi
dels que participen
a votar l'aparador.
Llavors dic que
els balcons
serà un jurat ja
que mirarà els balcons
i farem un premi
que sempre,
clar,
òbviament seran
o productes
o vals
d'aquí del poble,
però no ho volem arribar
a dir res més,
ja està.
Però que hi haurà
premis,
això és sorpresa.
L'important és que aïn
participi
i que el premi
sigui una bona,
no?,
un objectiu
però també una miqueta
és que el poble
es guarneixi
de Nadal
i donar color,
donar colors carrers.
Doncs bé,
Rosa Maria,
anem tancant ja
l'entrevista,
si et sembla,
per cert,
esteu notant molt
aquest confinament
perimetral de municipis
els caps de setmana?
S'està notant,
sí,
perquè, clar,
aquesta setmana,
com no es pot sortir,
doncs,
tens clients nous
que no et coneixien
i tothom està notant
alimentació,
a l'obligació en general
estem notant
aquell client
que no coneixes,
que dius,
ui,
no has sortit,
doncs,
sí que s'està notant.
Molt bé.
Doncs,
Rosa Maria,
ha estat un plaer
que t'hagin pogut
escoltar a través
de les zones
de ràdio d'Esvern,
molta sort
i molta força
també al comerç
local
de Sant Just
i a seguir endavant.
Molt bé,
moltes gràcies
a vosaltres.
Perfecte,
una abraçada,
que vagi bé.
Fins aviat.
Un abraçada.
Doncs bé,
acabem de parlar
amb la Rosa Maria
Manuel Piqué.
Nosaltres
ens queden
quatre minutets
fins a estrenar
avui
nova secció.
Tenim
la periodista
Anna Sebriant
que comença
la tatera,
que és
aquest programa
que no us desvetllaré
res,
avui és el primer programa,
hem de dir també
programa pilot,
és la primera vegada
que l'Anna
també està aquí
a ràdio d'Esvern
amb nosaltres,
per tant,
anirem mirant
a poc a poc,
ens anirem
acostumant
una mica
a sentir també
la seva veu
pels micros,
escolta'm.
Ara,
deixem algunes promocions
i comencem aquí
a la tatera.
Per cert,
avisem que
la campanya
de Sense Anar
Més Lluny
la posarem
després,
a partir de les
dotze i deu,
després d'escoltar
l'Aluama,
el butlletí
de les notícies,
que per cert,
avui,
no sé si ho hem
comentat,
però aquestes
entrevistes
que fem,
també està
la Mireia Redondo
que fa
aquestes preguntes
i avui
li fa
a l'espai
Tutuguri,
espai de dansa,
de moviment,
d'arts escèniques
d'aquí,
del carrer
Bonavista
de Sant Just.
No podem viure
sense bateria,
sense cobertura,
sense carregador,
no podem viure
sense línia,
sense funda,
sense connexió,
sense memòria.
No podem viure
sense mòbil,
però al cotxe
podem morir
per culpa seva.
Quan condueixis,
aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig
de futurs.
Soc llavor,
soc planta,
soc flor,
soc la llavor
que desperta
el teu amor,
soc la llavor
que està a prop teu,
soc la llavor
del canvi
i la transformació,
soc la llavor
que em balleix
i la que t'ajuda
a viure,
soc llavor,
soc la teva planta,
soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig
de futurs.
Per seguir
l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
Ràdio TASBET
98.1
Ràdio TASBET
98.1
Ràdio TASBET
98.1
Ràdio TASBET
Dicen que no hi ha un mar en l'esquina.
Que solo va en xica.
Que solo va en xica, erba.
Erba de la esquina.
Dicen que no hi ha un mar en l'esquina.
Que va que solo va en xica.
Que solo va en xica, erba.
Erba de la esquina.
Bon dia, Núria.
Molt bon dia, Anna.
Quins nervis, el primer espai, no?, el primer dia.
Tranquil·la, no passa res, és el primer programa, ja hem dit que era una prova pilot, caram,
que els redigents també han de ser una mica comprensius, escolta'm, aquí estem en família
i els redigents també de Sant Just són totalment comprensius.
Total, bueno, avui també serà un dia on presentarem una mica el que farem, no?,
durant els propers dies.
Doncs sí, aquí a la tetera, la cançó diu El bar de l'esquina donde solo ven chicas.
I és que aquest espai és un espai dedicat a la dona, no?
De fet, portem aquest espai per poder parlar de les dones, de mares, filles, àvies,
volem que sigui un espai intergeneracional, no?
Una mica que hi entri tothom, que hi entri totes,
per poder aprendre més de nosaltres i per poder crear comunitat.
Un espai on poder compartir, expressar-nos, ser nosaltres mateixes i aprendre una de les altres.
Per una banda, parlarem de temes que ens inclouen a totes.
Alhora volem ser un altaveu de projectes de dones
i donar visibilitat a la creativitat i a les forces de totes elles.
Donar veu a temes silenciats, no?
Eliminat a vos, Núria.
Molt bé.
És important, noies.
Això no és un discurs, és un diàleg.
No hem vingut aquí a dir-vos que està bé, que està malament.
Reitero, hem vingut a sumar, per tant, créixer, aprendre.
Si voleu compartir qualsevol cosa amb nosaltres, a través de la xarxa social,
som la tatera, és a dir, som barra baixa la tatera, tant a Twitter com a Instagram.
Exacte.
Molt bé.
Ja hem declarat les nostres intencions, volem parlar de la dona, sense tabús,
no ens volem tallar.
i ara sí, avui, 26 de novembre, comencem amb la tatera.
Per posar nom al projecte, un bon projecte, no es fa sola, es fa ben acompanyada.
Jo estic acompanyada per la Lua López i la Mireia Lloesma,
a més a més d'altres companyes que ens estan ajudant amb els projectes,
com la Sara Biondo, per exemple, que ens recomanarà un llibre setmanalment.
Ah, molt bé.
Sí, exacte.
I bé, jo mateixa, Anna Cebrián, que conduiré una mica l'espai.
M'escoltem.
Ahir, 25 de novembre, va ser el Dia Internacional contra la Violència cap a la Dona.
Per això, avui, més que mai, comencem el nostre programa.
Per posar-nos en context, ens sentim parlar del 25 de novembre,
però per què ho celebrem en aquesta data?
La veu de la Lua ens narrarà d'on sorgeix la convocatòria de la celebració del dia 25 de novembre,
de la història de les germanes Mirabal.
Tirem-la...
El Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones
se celebra anualment el 25 de novembre per denunciar les violències que s'exerceixen sobre les dones en tot el món
i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació.
La convocatòria fou iniciada pel moviment feminista llatinoamericà l'any 1981,
en commemoració de la data en què foren brutalment assassinades les activistes polítiques i germanes Mirabal,
l'any 1960 per ordres del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.
Minerva, Maria Teresa i Pàtria Mirabal eren tres germanes que durant els anys 50
van ser importants opositores al règim dictatorial de Leonidas Trujillo a la República Dominicana.
Les germanes formaven part d'un grup d'oposició al règim, l'agrupació política 14 de juny,
on se les coneixia com les Papallones,
perquè aquest era el nom amb el qual Minerva s'identificava en el seu activisme polític.
Minerva i Maria Teresa van ser empresonades, violades i torturades en diverses ocasions,
però malgrat això no avancesa mai en la lluita contra la dictadura.
De fet, corrien rumors que el règim volia assassinar-les,
però Minerva solia dir
«Si em maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta».
El 18 de maig de 1960, les germanes Minerva i Maria Teresa
van ser jutjades a Santo Domingo al costat dels seus marits
per atemptar contra la seguretat de l'estat dominicà i condemnades a presó.
No obstant això, el 9 d'agost, el dictador va decidir posar en llibertat a les dones,
deixant els seus companys a la presó.
El 25 de novembre, quan tornaven en cotxe de visitar els seus marits a la presó,
Minerva, Maria Teresa i la seva germana pàtria, que les havia acompanyat,
van ser interceptades en la ruta.
Un esquadró de la mort del Servei d'Intel·ligència Militar
les va obligar a pujar-se a un vehicle
en el qual van ser traslladades cap a una casa en la localitat de la Cumbre.
Allà van ser assassinades
i després, els seus cossos colpejats,
es van introduir al cotxe i el van llençar per un peny assegat
per tal de simular un accident automobilístic.
Quan es van trobar els cadàvers,
ningú no va pensar en un accident,
sinó que es va llegir de seguida com un assassinat polític.
La repercussió va ser molt gran
i va generar tanta ràbia i inseguretat
entre l'opinió pública,
que va acabar debilitant molt la dictadura,
fins a convertir-se en un detonant de la seva fi.
El 1962, després de l'assassinat de Trujillo el 1961,
es va fer el judici contra els assassins
i els còmplices del crim de les germanes Mirabal.
Van ser condemnats a penes d'entre 20 i 30 anys de presó,
però passat un quant temps
van poder marxar del país amb l'ajuda de grups militars.
És per tot això que les feministes d'Amèrica Llatina
van proposar aquesta data
per a denunciar la violència sistemàtica contra les dones
el juliol del 1981.
A la primera, trobada feminista de Llatinoamèrica i el Carib,
celebrada a Bogotà, Colòmbia.
En aquella trobada,
les dones no només van denunciar la violència masclista
en l'àmbit domèstic,
sinó també la violència sexual en l'àmbit dels governs,
incluent-hi la violència que patien les preses polítiques
com ara les germanes Mirabal.
El 1999, l'ONU va oficialitzar la data,
que des de llavors serveix per a fer visible,
denunciar i combatre tota mena de violència
que pateixen les dones en tots els àmbits de la vida.
I això ho sabíeu?
Jo, de fet, Núria, no en tenia ni idea abans de...
Igual et dic, eh, vull dir.
La història de les germanes Mirabal m'ha sorprès molt.
Molt fort, molt fort.
I no sabia que tenia els seus orígens a la República Dominicana.
Exacte.
I, en fi, bueno, brutal, la història que tornessin de la presó
de veure els seus marits i que bé que ja no arribessin a tornar a casa seva,
realment m'ha sorprès molt.
Sí, és molt fort, però, bueno, ja sabem que hem hagut de passar
per moltes situacions, no les dones, per poder arribar on som ara.
De fet, bé, anem d'una història del passat a la història del present, a l'avui.
I, bueno, venim a presentar una entrevista que hem fet amb la Cristina Escudé, no?
La Cristina és psicòloga del Servei d'Atenció Psicològica Municipal del PIAT.
I, bé, ha estat un plaer parlar amb ella.
La veritat és que ens ha resolt preguntes de la quotidianitat,
de què ha de fer una dona que es troba en una situació de maltracte
tan físic o psicològic,
o quina mena d'ajuda es pot trobar una dona, no?, actualment, a nivell municipal, no?
A més a més, té de dir que parlar amb ella ha estat un plaer,
ja que es veu que la Cristina és una amant de la seva feina,
ho fa amb moltíssimes ganes,
i també us demanarem perdó perquè hem tingut petits problemes tècnics
a l'hora de fer l'entrevista, no?
Però bé, els primers programes han d'estar...
Aquestes coses passen, si no passen al principi, quan passen, al final no.
Ja dèiem que hem vingut aquí a aprendre, no?
I amb això, en aquest cas, també, doncs, ja sabem que el proper dia, doncs,
bé, això no passarà.
Anirà millor, no passa res.
Molt bé, us deixem amb l'entrevista.
Vinga, doncs escoltem la Cristina, a veure què ens diu.
Molt bé, Cristina. I, per començar,
què és el servei PIAT?
Què és, exactament?
El PIAT principal, per qui no ens conegui,
és el punt d'informació i atenció a la dona
de la xarxa de salòries que tenim aquí a Sant Lluc.
El que al final oferim és poder atendre les dones,
les directes del municipi,
que puguin trobar-se en situacions o etapes
que puguin estar generant un estat o dubtes
i que poden incluir tot el ràmbit, no?,
el sanitari, el laboral, econòmic i, concretant, no?,
amb aquesta safada que confideix totes les activitats
i la percussió del dia 25 de novembre,
també és veritat que apenem a dones
que puguin estar patint o hagin patit
una situació de violència masclista.
Molt bé, Cristina.
I, per entendre una mica,
quin és el camí, les fases, les etapes,
per on passen aquestes dones
que han patit maltractament físic o psicològic?
Bé, res més,
que hi ha un procés d'etapes concretes i definides
que no puguem enmarcar, no?,
un procés de recuperació de la situació de violència
que ha sigut patir la dona
és d'atendre i d'entendre
cada cas d'una forma individualitzada
i entenem que cada dona al final
compta amb un paratge vital,
amb una d'eines personals, amb una d'estratègies
i que no partim, en tots els casos,
de la mateixa situació de partida
ni d'una evolució igual, no?
Per això també és important
que podem anar acompanyant a la dona
a les diferents etapes i decidiments
que vagin fent
en relació, no?,
també a completar aquesta violència
i a la presa de decidiments posteriors
i anar iniciant un procés d'empoderament
respecte a tots els àmbits de la seva vida, no?
Bé, això és una mica com tot, no, Cristina?
Que deu haver un marc teòric
però després a la pràctica, doncs,
cada cas és un món, no?
Exacte.
Exacte, no?
I en relació a les dones
que van a buscar aquest servei,
Cristina, són elles normalment?
O, per exemple, són amigues, germans, fills, filles?
Quines són les vies, no?
Explica'ns una mica, Cristina.
En el nostre cas, desalviar el que ens hi veiem
és que, pel moment,
que no vol dir que no pugui passar,
no ha hagut cap familiar
ni persona de l'entorn proper a la dona
per demanar assajudament
o veure com poder gestionar i acompanyar.
De certa forma, no?,
és que ho ha estat el moment
que la dona ha estat la que ha viscut a les visites,
però sí que és veritat que darrere,
es porto a les situacions, no?,
de què està demanant,
perquè la dona...