I a aquesta hora, quan són 3 quarts d'11, el que fem és parlar del documental del mes que es projecta aquest vespre avui a les 8 a l'Ateneu de Sant Just.
Es titula Com canviar el món i ara en parlem amb Lot Bruguer de la productora Parallel 40,
que és la productora que acosta cada mes el documental Sant Just.
El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Per parlar d'aquest documental que té aquest títol ja directe, aquest mes, Com canviar el món.
Sí, sí, és un títol que no pot deixar ningú indiferent, no? Qui no vol canviar el món.
Exacte. Què és el que explica aquest documental? En què se centra?
Mira, és un documental que parla una mica sobre el naixement de Greenpeace, sobre la gran organització ecologista mundial,
però ho fa des d'un punt de vista molt particular, perquè comença a principis dels 70, amb la història de 5 amics,
que es van llençar amb un vell vaixell de pesca, amb la intenció d'aturar amb les proves de la bomba nuclear del president Nixon als Estats Units,
que unes proves nuclears que es feien a Alaska, i aquests 5 amics ecologistes, que eren de Vancouver,
van decidir anar allà a fer front a aquesta injustícia mediambiental.
Van fracassar amb la seva emissió, però és a dir, el ressò mediàtic que van aconseguir mitjançant les imatges,
i tot va estar molt planificat sota les idees de Bob Hunter, que era el mentor en aquell moment,
periodista i mentor ideòleg de Greenpeace, va acabar triomfant i van acabar creant tants adeptes com coneixem avui Greenpeace,
que està arreu del món.
Sí, sí. Per tant, se'n va una mica, o se'n va una mica, no, se'n va totalment a l'origen d'aquest moviment,
que potser no tanta gent sap com va començar tot plegat.
Sí, va ser, el documental explica que van ser una mica d'aquestes coses que passen a la història,
d'estar, de gent que es troba en el moment i en el lloc adequat, no?
I a principis dels 70, Vancouver era el paradís on s'hi trobaven ecologistes, hippies, antimilitaristes,
gent que practicava màgia, fins i tot, gent nudistes,
i tot això va crear com una olla d'on van sortir idees revolucionàries i que avui en dia trobem normals, no?
Clar. Per tant, d'alguna manera, el documental se centra només en aquest origen
o va tirant endavant també cap a una volucionat Greenpeace?
Sí, és a dir, sí, el que deixa bastant evident el documental és que tot comença amb molt bones intencions,
molt bones idees, amb ganes de canviar el món, és a dir, amb una mentalitat molt utòpica, no?
Que està bé.
Passa que llavors es va veient com, de mica en mica, les campanyes, el grup es va fracturant,
hi ha mals entesos, hi ha divergències, hi ha maneres de...
Canviar el món no sembla una tasca fàcil, no?
I es veu com de les revolucions, en un principi, tot és voluntat,
però després, de mica en mica, es va desgastant, no?
I això crec que es pot fer un paral·lelisme molt adequat, doncs, amb projectes revolucionaris
que neixen avui en dia, no?
Que no tot és tan fàcil un cop, un cop està rodant.
De fet, el subtítol del documental ja és La revolució no serà organitzada, no?
Sí, això, quan va venir el director aquí a Barcelona, ens ho va explicar una mica,
dient que les revolucions al final són coses que han de funcionar per si soles, no?
I és la que s'intenta corporativitzar o ordenar una revolució,
doncs, és quan comencen les divergències i els mals entesos
i els mals entesos entre amics, etcètera, no?
Sí. El director dius que ha passat per a Barcelona, no? Fa poc?
Sí, va venir a l'estrena que es va fer el primer dijous de mes
aquí al Jaribau Multicines de Barcelona,
on va fer una mica una xerrada, va explicar diferents curiositats sobre la pel·lícula, no?
És a dir, aquesta pel·lícula, ell estava immers en un altre projecte a Amsterdam
i de sobte es va trobar, doncs, en un arxiu de prop de 1.500 bovides
de tot el material recopilat de Greenpeace,
de les diferents seus de Greenpeace del món,
en un enorm arxiu a Amsterdam
i va decidir aparcar el projecte en el qual estava treballant
i submergir-se, doncs, en aquest projecte sobre l'origen de Greenpeace.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Ell, per tant, és algú que té un recorregut, no?, ja, el director?
Sí, és un director ja bastant reputat a nivell internacional,
ja ha fet bastants documentals que han tingut molt recorregut,
com, per exemple, Town of Runners, que també va ser documental del mes fa uns anys,
Deepwater, Donor Unown, etcètera, no?
I ara mateix està immers també en altres projectes, sí, sí.
Ha rebut uns quants premis, no?, ha passat, si més no, per alguns festivals, el documental.
Sí, sí, tenim molta sort de poder veure aquest documental aquí a Catalunya
i a la resta de l'estat espanyol, perquè és un documental que certament ha passat
per moltíssims, perdona, festivals internacionals, com Sundance,
ha passat per Sheffield, el festival de Sebastopol, el Global Visions,
a Portland, el Hot Dogs de Canadà mateix, amb molts d'ells ha sigut premiat
i la veritat és que és un honor per nosaltres poder distribuir aquest documental
per sales catalanes, vull dir, és una sort.
Doncs avui es podrà veure a Sant Just, a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just,
aquest Com canvia el món, la revolució no serà organitzada de Jerry Rodwell.
L'hem volgut parlar avui amb Lot Brucagueda, la productora Paral·lel 40,
que cada mes acosten aquest documental també aquí a Sant Just.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins al mes que ve. Bon dia.
Adéu-teu, bon dia.
Bon dia.