Crec que és una de les cançons, aquest tubular bells de la pel·lícula de l'Exorcista,
que a més pot il·lustrar, podríem dir, el cinema de terror,
tot i que n'hi ha moltes, com Eduard de Manus Tijeras o altres pel·lícules,
no em sortia el nom, que poden il·lustrar sonorament pel·lícules de terror.
Tot plegat i direu, per què està sonant això?
Doncs sona perquè hem de parlar del Festival de Sitges,
el Sitges Film Festival d'aquest 2022,
perquè en Sergi Herrada, del Casal de Joves, ja ha assistit,
podríem dir que ha anat com a corresponsal de l'emisora
i volíem saber una mica, volíem fer una petita crònica del que ha vist,
del que ha viscut i de les persones que també ha conegut
en aquest Festival de Cinema de Terror.
Sergi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Mira, aquí molt ben ambientats, crec, sonorament parlant,
aquesta magnífica, el tubular vels de l'exorcista.
Sí, sí, impressionant, va ser sonora i molt ben triada aquí
per introduir una mica el que ha estat i el que significa el Festival de Sitges.
Sí, com ha anat? Has gaudit dins del que cap?
Sí, o sigui, realment, aquesta ha estat la cinquanta-cinquena,
no sé com es diu, la cinquanta-cinquena edició del Festival de Sitges.
jo porto més de 20 anys, jo porto més de 20 anys nanti al festival, primer com a públic i després ja l'acreditat,
i he de dir que és de les edicions amb més nivell de qualitat que he viscut des que he començat a anar.
De fet, ha estat com una edició de rècords, o sigui, han fet rècord de...
Sergi?
Ai, sembla que l'exorcista ha fet el seu efecte.
Hem perdut el Sergi.
Hola.
Ara, Sergi.
Sí, han fet rècord d'entrades venudes, han fet també rècord de persones convidades que han vingut a presentar pel·lícules,
també s'ha batut un altre...
Bé, no és un rècord, però per primera vegada un mateix director ha guanyat a l'espera del festival per segon cop el Premi de Millor Pel·lícula.
O sigui, que mai un mateix director havia guanyat dos cops el primer millor pel·lícula i aquesta edició també ha passat.
Així que és com una edició de rècords i realment amb una molt bona acollita de cinema fantàstic.
Hi ha algunes pel·lícules que, segons també la crítica cinematogràfica, han triomfat o són les grans guanyadores.
Entre elles, la pel·lícula basca Irati o Sisu i Pearl.
No sé si les has pogut realitzar o...
Sí.
Sí, sí, sí, he vist les tres.
Pearl és una pel·lícula nord-americana del director Ty West.
És la continuació...
Bé, a continuació no, és la prequela d'una pel·lícula de terror que es va estrenar aquest estiu, que es deia X,
que s'ambientava als anys 80, a principis dels 80,
i era un grup de joves que jugaven a una granja ja perduda a l'amèrica profunda, no?
per rodar una pel·lícula porno i, bueno, acabaven... acabaven molt malament tot.
Molt malament, d'acord, deixem-ho aquí.
Sí, sí, sí.
I, aleshores, aquesta pel·lícula, la de pèl, és la prequela...
O sigui, a X surt una dona gran, d'acord?
Interpretada...
Perquè la prota i la dona gran estan interpretades a X per la Mia Got, que és una actriu.
Doncs aquesta noia ha tornat a fer de la dona gran quan era jove,
i, doncs, és la pel·lícula de pèl que, de fet, va guanyar el primer millor director i el primer millor actriu.
O sigui, que...
Realment, la pel·lícula està molt bé.
Acaba amb un plà...
No desvelliu res, eh?
Però acaba amb un plànic final, amb un plànic fix de l'actriu de la Mia Got,
que està a punt...
O sigui, la càmera l'enfoca directament a la seva cara...
Sí?
I aguanta aquest plànic com, no ho sé, com 3 o 4 minuts.
Fota els títols de crèdit, el plànic amb la seva cara.
I sí, sí, sí, ja està sensacional, la pel·lícula està força bé.
I sí, jo la recomano.
O sigui, és una de les que més em va agradar, de fet, aquest any.
El terror de Pearl, eh?
Recordem, del director Tee West, no?
Amb aquesta Mia Got com a protagonista.
amb aquest plànic tan llarg, mare de Déu.
Això és també ser valent, eh?
A part del director.
Sí, sí.
A part, aquesta pel·lícula es va estrenar per sorpresa, crec, al Festival de Can.
Resulta que quan van anar a rodar la primera part, la de X,
van anar a...
No sé si era a Austràlia o a Nova Zelanda,
perquè el tema de Covid era molt més senzill allà.
Sí.
I les mesures que tenien allà de prevenció era, un cop arribaves,
t'havies de quedar dues setmanes tancat a l'hotel abans de poder-te moure pel país.
Aleshores van dir, mira, ja que estem aquí, que hem fet tot aquest viatge,
hem d'estar dues setmanes aquí tancats,
va parlar amb la productora i va dir, oi, i si amb tot d'una pel·lícula fem dues?
Ah, mira.
I vam dir, a veure, però és que només t'hem pagat per una.
No, ja...
Però si aquestes dues setmanes aprofitem i fem el guió i no sé què i tal,
ens donem el vistiplà?
Bé, a veure, primer escriu el guió i després en parlem.
Tot el que li va comentar la Mia Got,
la Mia Got també es va engrescar moltíssim perquè li agradava molt el personatge,
i en aquelles dues setmanes de tancament,
entre el director i l'actriu van escriure el guió de la pel·lícula Pèl.
Mare de Déu!
I els va presentar la productora...
Sí, sí, sí, els va agradar molt
i tot el que en lloc d'una pel·lícula van gravar dues.
I ningú sabia que havien gravat dues pel·lícules.
Aleshores, es va estrenar per sorpresa a Cants,
que també li va agradar bastant,
i ara doncs ha arribat als cinemes i tal,
i està siguent un èxit de públic i de física.
Vaja, doncs Déu-n'hi-do,
però quina facilitat tenen de crear guions i...
Això és que ho porten a la sang,
vull dir, és que han nascut per crear pel·lícules.
Sí, sobretot que estan també molt engrescats,
el personatge els agradava molt, no?
I al final ja, doncs, bueno,
anem a fer més vida d'aquest personatge.
Que a vegades els actors,
quan creen no un personatge des de zero,
també s'inventen una història al darrere, no?
Doncs una mica la història al darrere d'aquest personatge.
Clar, clar.
N'hi ha d'altres que comentàvem, no?
La pel·lícula basca Irati,
que de fet crec que va rebre també el premi del públic
i premi a millors efectes especials.
Exacte. Irati és una pel·lícula rodada en usquera,
és la segona pel·lícula d'aquest director,
el segon llargmetratge, també ha fet curtmetratges,
sempre les fa en usquera i agafa com contes i llegendes de la mitologia basca.
Aleshores, està ambientat en el Vall d'Irati,
abans de ser el Vall d'Irati.
Sí.
I, bueno, és com a l'edat mitjana,
és una història de reis, de bruixes, de dimonis i tal,
bueno, en el País Basc.
És una pel·lícula que està molt ben rodada,
de fet, bueno, els efectes especials estan curiosos, no?
Perquè és una pel·lícula que no és molt cara,
o sigui que al final són efectes especials fets amb molt d'amor, no?
I és una pel·lícula que va gaudir molt el públic
i aquí està el seu premi, no?
A mi també em va agradar.
L'anterior d'aquest director, que era arremantari,
que també es va veure Sitges, no em va agradar tant,
però aquí es confirma que és un director a tenir molt en compte.
Estava mirant 4,3 milions d'euros,
ha estat el pressupost de la pel·lícula,
que és pressupost considerat baix.
Bueno, potser per a Espanya no tan baix, no?
Però, clar, és una pel·lícula que hi ha batalles,
com a Estats Units,
això hauria estat una gran superproducció,
perquè hi ha batalles, hi ha de tot.
Clar, 4 milions a Espanya,
el millor és bastant,
en Estats Units no és res.
Les pel·lícules de terror que estan considerades barates
no estan 16 o 20.
Clar, clar.
I aquest a nivell de posa i de terror
també cala?
O és més aviat més tipus
Senyor de los Anillos, per entendre'ns?
Més sang i fetge?
Sí, és més fantàstica,
no fa gens de por,
això és com la llegenda artúrica una mica,
és com si és calibur,
doncs igual.
Hi ha batalles,
hi ha bruixes,
hi ha llegendes,
hi ha entitats màgiques per allà i tal,
però no és una pel·li de por.
Tot i això entra, eh,
en el ventall de pel·lícules de cinema de Sitges?
Sí, com a categoria.
Sí, sí, hi ha fantàstic.
Sí, entra el terror pur i dur,
entra també el fantàstic més general,
la ciència-ficció,
tot això entra.
De fet,
digues,
t'anava a dir que la gran guanyadora d'aquest any
no és una pel·lícula ni de por ni de ciència-ficció
i dubto que sigui fantàstic.
Però, bueno,
és una bona pel·lícula,
estem parlant de Sisu.
Sí, exacte,
és finlandesa, no?,
si no ho tinc mal entès.
Sí, sí, sí,
és una pel·lícula ambientada de la Segona Guerra Mundial,
de quan els nazis estaven allà a l'Hapònia i tot això,
i és una pel·lícula d'acció,
com la dels anys 80 fetes per Schwarzenegger,
o sigui, és un home que és el Sisu,
bueno, no es diu Sisu, eh,
Sisu és una paraula que significa
quan tu has perdut,
no sé, no té traducció literal,
és una paraula finesa,
que és quan tu has perdut tot l'esperança i tal,
com que treus forces d'on no n'hi ha,
i vas a saco, no?,
i no t'importa res i ho destrosses tot, no?,
doncs això és Sisu,
és un home que ell sol s'enfronta
a tot un batalló dels nazis allà a l'Hapònia,
ell està buscant orc, troba orc,
i vol portar-se aquest orc,
aquest orc es creua sense voler
amb un batalló de nazis
i, òbviament, li volen treure l'orc,
i aleshores ell, com que li treuen,
doncs es vol revanjar i el vol recuperar,
i tota la pel·lícula és
ell empatant als nazis
o els nazis sempre empatant a ell.
És una pel·lícula d'acció molt sagnant,
o sigui, hi ha moltes explosions,
desmembraments,
la gent va aplaudir molt i tal,
però n'hi és de por,
o sigui, ara pots dir que potser és fantàstica
perquè ell sembla que sigui immortal.
Val.
Però, perquè, saps les pel·lícules aquestes
dels orcs negres dels 80...
Sí, sí, que no li passa mai res, sí.
Rep per tot arreu i segueix igual.
Sí, sí que li passen coses,
li foten tret i tal,
però, bueno,
si ha d'agafar un ferro
i ficar-se'l com si fos una grapa,
doncs ell se'l fica, saps?
coses...
Sí, sí, sí.
Cosas d'aquesta.
Primers auxilis.
Sí, és una pel·li molt divertida,
molt entretinguda,
és molt violenta
i hi ha molt de sang,
moltes explosions i tal,
i, bueno,
jo la vaig disfrutar bastant
i el públic va disfrutar bastant.
Va haver-hi una mica de polèmica
quan li van donar el premi
perquè fins al dia de l'entrega
només s'havia exhibit
a la sala tramuntana,
que és una sala petita
que és gaire bé com una sala de premsa,
que no la va veure molta gent,
i després un passe a la sala gran
de l'auditori,
però entre setmana
a la una de la matinada.
Ostres!
Per tant,
no hi havia massa gent
que l'hagués vist, imagino.
No, el jurat
i poca gent més.
De fet,
el públic en general
quan deien
quina gaunyat sis,
aquesta quina pel·li és?
Ah, no es coneixia massa.
La gent comentava pel carrer
que no la sabien,
o sigui, no l'havien vista.
Però va coincidir,
perquè ja estava programat així,
que el mateix dia dels premis
a la nit,
que és quan jo la vaig veure,
el dissabte a la nit,
tenia un altre passe
a la sala del retiro,
que és com el cinema clàssic
d'allà de tota la vida.
Aquesta sessió
sí que es va escutar
i la gent
que va tenir sort
per comprar-la
o que ja la tenia comprada
va poder veure
la millor pel·lícula
que també va guanyar
millor actor,
que aquest premi
jo sí que crec
que no es m'ha resgut,
o sigui,
el personatge
i l'actor
tenen molt de carisma
i tal,
però és un personatge
que no parla
en tota la pel·lícula,
que no fa res més
que mata gent
i, bueno,
jo què sé.
També va guanyar
millor fotografia,
que no està malament,
i millor banda sonora,
que és un premi
que tampoc es fixa gaire
perquè està bé
la banda sonora
però tampoc
es queda estar aquí per això.
Per tant,
la millor pel·lícula
del Festival de Sitges
que és aquesta que comentàvem
de Halmari Helander,
Sisu,
no ha estat massa vista
o coneguda
potser pel públic,
no?
Ha estat una mica sorpresa.
La gent la descobrirà
després dels premis
si la descobreix
i a part és una pel·lícula
que no és que sigui fantàstica,
però, bueno,
això no és problema
del jurat,
és problema
dels seleccionadors
del festival
que s'hi l'han posada
al secció oficial,
el jurat té dret
a donar les premis
que vulgui,
no?
Clar.
Però sí, sí,
es podria discutir
i debatre
sobre si
té molt sentit
que així s'hi estigui
a secció oficial,
però, bueno,
que és una pel·lícula
molt disfrutable,
molt entenguda
i jo la recomano,
però no per passar por
ni per res.
Més fantàstic,
està clar.
Perquè, clar,
deies,
portes més de 20 anys
o gairebé 20 anys,
no, Sergi,
assistint al Festival de Sitges
tant com a públic
com després ha creïtat
també com a premsa,
etcètera, etcètera.
clar, són 20 anys,
també ha canviat molt
el Festival de Sitges
t'anava a preguntar
com has viscut aquest any
respecte a altres edicions.
Bé,
jo crec que el festival
està en la direcció correcta,
o sigui,
o ja està posicionat correctament,
o sigui,
és un cinema fantàstic
en el sentit
més ampli de la paraula.
Sí que és cert
que a la dècada dels 2000,
principis dels 2000
o finals dels 90,
quan estava
la lesborina
i després
no sé qui
si era el Roc Villas,
no sé qui va ser
després el director
del festival,
va haver-hi una època
que van fer
tota una secció paral·lela
que era
que no tenia res
a veure amb el fantàstic,
o sigui,
hi havia comèdies,
pel·lícules del Boreal,
coses d'aquestes
i també es donava
com un premi
en aquella secció
que no tenia,
era com per obrir-se
a tots els públics
i es va desvirtuar
una miqueta
el que era el festival,
però ja fa temps
que ja va...
Que s'ha tornat a centrar...
Sí,
i de fet
s'havia tret
la paraula fantàstic
s'havia tret
i era
Sitges Festival Internacional
de Cinema de Catalunya
i l'Àngel Sala
va tornar a ficar
la paraula fantàstic,
va treure
aquesta secció
que no s'entenia
que feia ja Sitges
en pel·lícules del Boreal...
Per obrir-se
a altres públics,
m'imagino,
t'ho dic,
clar,
si t'estàs tancant
en un festival
de fantàstic
o de terror,
clar,
a Boreal aquí
potser no hi cap massa.
No,
a més d'un
potser li fa por
a Boreal.
Ah, bueno,
això ja.
Però és que
la curiositat
és que Sitges
és dels festivals
que més èxit de públic té
ja no a Espanya
sinó de tot el món.
Tu vas
a Festival de Màlaga,
a Festival de Sant Sebastián,
hi ha públic i tal,
però no estan
les sessions
i el poble
tan abarrotat
com està Sitges.
Hi ha festivals
de cinema
que s'estan morint,
els més grans,
no?
Però,
sí,
Sitges
té molt bona salut
i jo espero
que la mantingui
durant molt de temps.
Sí,
home, sí,
55 anys,
no?
55 edicions,
és un bon bagatge.
I com és exactament,
Sergi,
tu que hi has anat
tantes vegades
arribant,
doncs,
tot el que comporta
per agraïtar-te
a premsa,
per anar a la sala,
per arribar a les sales,
per tenir aquest programa,
escollir les pel·lícules,
és a dir,
tota aquesta organització,
clar,
hi ha molta gent
per allà,
m'imagino,
vull dir,
hi ha gent per tot arreu,
no?
Gent de premsa,
gent de...
com s'organitza,
com t'organitzes tu a l'hora
d'arribar allà i dir,
val,
aniré a veure aquesta,
en aquesta sala,
no?
Això també ha canviat molt
i, de fet,
ha millorat moltíssim
des de fa ja
tres o quatre anys,
o sigui,
abans,
cada dia,
o sigui,
el dia d'abans
de tu anar al cinema,
t'havies d'aixecar
a les set del matí
a intentar aconseguir
les entrades
pel dia següent.
Ui!
O sigui,
tu cada dia
havies de posar el despertador
a les set menys cinc del matí
i barallar-te allà online
amb,
jo què sé,
amb tota la gent de premsa,
milloren 400 persones
de premsa
per intentar aconseguir
algunes de les invitacions
per veure les pel·lícules
que tu volies
del dia següent.
Abans d'això,
de l'online,
s'havia de fer el mateix,
però havies d'anar personalment
a fer cua
a les 10 del matí
a unes oficines
i tothom salia al cinema
i sortia ja corrents
cap a la cua
per intentar agafar
les entrades
del dia següent.
Ara tot això
ja ha canviat,
ja no t'has de
posar el despertador
ni res,
sinó ja un dia,
abans que comença
el festival,
un dia que diem
mira, jo què sé,
el 26 de setembre
a les 11 del matí
s'obrirà l'accés
a la solicitud
d'entrada.
Aleshores,
tothom es connecta allà,
la web peta
perquè peta
i res,
o sigui,
tu tens unes limitacions
segons la teva acreditació
perquè hi ha indústria,
hi ha premsa,
de premsa també hi ha
de dos tipus,
o sigui,
potser tu tens 40 invitacions
o 50 per tot el festival
o 15 en el joc d'indústria
i tu tens allà
totes les sessions,
totes les cinemes i tal
i tu has d'anar triant
i anar agafant
abans que s'esgotin
i aleshores tu
quan arriba el festival
tu ja saps
totes les pel·lícules
que veuràs,
quins moments
tindràs lliures
i tot això.
També durant el festival
tu pots canviar d'opinió
o el que sigui,
tu pots cancel·lar
alguna entrada
i canviar-te-la per una altra
o cancel·lar-la
i no recuperar-la
però tens com un marge
també per cancel·lar entrades
perquè una altra persona
pugui gaudir d'ella
i tot això.
Realment el tema d'entrades
està molt ben aconseguit
i han millorat molt
en tots aquests anys.
Clar,
s'han digitalitzat
i a l'hora per exemple
de contactar amb actors,
actrius,
directors,
quina facilitat teniu
de poder accedir amb ells
per fer entrevistes cròniques?
Sí,
el festival
per un cantó
et dona
el llibre del festival
que està en tots els contactes
amb productores,
distribuïdores
i tot això
i a part
et dona tot un llistat
de telèfons o de menys
amb la gent
que va personalment
al festival
per si vols fer alguna entrevista
en directe
o en directe
o gravar-la ja
però en persona,
com si diguessin.
Però directors
i...
Directors, actors,
atrius,
sí,
sí,
amb qui tu vulguis.
A part,
les pròpies distribuïdores
com que tenen
fitxer,
suposo que si passa
correus i tal,
t'envien correus
en plan
oi, mira,
també et volen convendre
la pel·lícula
per si no tens l'entrada del que sigui.
Mira,
projectem aquests dies,
estarem per allà,
si vols una entrevista,
si vols no sé què,
et puc passar
un any ja
per veure-la online
si no pots anar aquells dies,
també ets a la vena.
Posen facilitat.
També és cert
que si ets
d'un mitjà
de comunicació
no molt conegut
o, per exemple,
jo què sé,
una ràdio
municipal
com la ràdio
de...
Personatges
molt,
molt famosos
que tenen
moltes entrevistes
al dia
millor tu no pots
accedir-hi.
Clar, clar.
Perquè van
abans
la Vanguardia,
el periòdico,
TV3,
tot el que està...
Clar,
la llei del més gran,
sí, sí,
està clar.
Està clar, està clar.
Però, sí,
però, bueno,
que igualment
tens accés
a aquestes persones,
també hi ha espais
dintre de l'hotel
del Malià
que és un estal auditori,
que és un...
Hi ha com uns jardins
que allà també
hi ha fotocalls
i tal
i fan com esdeveniments
que tu pots estar allà
amb els actors,
els directors,
si pots preguntar alguna cosa,
però potser no fer
tota una entrevista
allà a la mitja hora
perquè ja tenen
com les hores reservades,
no?
Val.
Però, bueno,
que sí que posa,
el festival posa
totes les facilitats
perquè tu puguis entrevistar
si vols entrevistar
alguna persona.
Clar, clar.
Per tant,
t'has sentit còmode, eh?
És a dir,
és un festival que cuida
una mica també, no?
Les persones que també
hi van a treballar,
no només a gaudir.
Sí, sí,
jo em sento sempre
molt còmode
amb el Festival de Sitges,
és el meu festival,
ja et dic
que porto més
de 20 anys
per venir
i, sí, sí,
és molt còmode per mi,
me'l conec perfectament,
sé com anar d'un joc
a un altre,
les dreceres
per estalviar temps
i, sí, sí,
és el meu festival.
Clar,
i allotjament també,
acabes dormint allà
o acabes anant i tornant
per visualitzar pel·lícules?
Dormia,
dormia allà.
Sí?
Això no ho paga el festival, eh?
Clar,
anava a dir,
això entenc que és
que la butxaca de cadascú,
no hi ha?
Sí,
bueno,
vaig compartir
un apartament
amb altres acreditats
que també conec
que també venen cada any
i tal
i entre quatre
vam jugar a un apartament
i sí,
m'està allà els deu dies.
Molt bé,
força bé, no?
És a dir,
quines jornades!
Sí, sí,
clar,
pensa que molts dies
a les vuit i quart del matí
ja estàvem veient
la primera pel·lícula.
I això d'haver
una pel·lícula de terror
a les vuit i quart del matí
amb el cafè aquí
al mig,
a la sòfag,
com senta?
Sí,
és curiós,
de fet,
tinc una anècdota
que fa molts anys
perquè sempre el primer dia
el dijous,
al matí,
a la sessió de les vuit
o vull dir alguna cosa,
a l'auditori
només van
a escoles infantils
que s'hi posen
com una sessió especial
per ells,
alguna pel·lícula d'animació,
alguna pel·lícula
més familiar i tal,
exclusiva
per les escoles
de primària
de Sitges.
I va haver-hi un any
que jo anava
a la sessió
de després,
que era una pel·lícula
que jo ja sabia
que era superviolenta,
superbèstia,
supertal,
no,
vas al revés,
perdona,
primer anàvem
amb nosaltres
a una sessió superbèstia
i tal,
i quan vam sortir
estaven les escoles
fent cua
per entrar al cinema.
I sortim
d'aquesta pel·lícula
que és com
sortir del matadero,
de l'esbuixador,
i veure allà
cues de nens
de vuit,
deu anys
per entrar al cinema
i deies,
ostia,
venen aquí
que els matin a tots.
la sensació
com
quin canvi.
Però,
sí,
sí,
sí,
el tema
de les sessions
i tal,
a les vuit
i tal,
és,
bueno,
és un món.
És curiós,
perquè clar,
normalment,
o mentalment,
quan algú va veure una pel·lícula
normalment és tarda o nit,
no?
I sobretot si són de terror,
no?
És allò dir,
mira,
a les deu del matí
em posaré a veure
una pel·lícula de terror,
no?
Suposo que mentalment
també és diferent
perquè surgi és de dia,
no?
És com anar al cinema a la nit.
Sí,
i a part,
la percepció és diferent,
clar.
Sí,
no,
i cada vegada
se't posen pel·lícules
que són molt bones,
però són molt denses
per les vuit del matí.
És el que tu dius,
encara no estàs d'esperar del tot,
no?
I aquest any,
per exemple,
la clausura,
que era
Fins als ossos,
no?
És una història d'amor
entre dues persones
que són caníbals,
però és més un drama romàntic
amb moments a sigores
i tal,
però és més,
és del director
de Call me by your name,
d'acord?
És un autor
i un director
bastant conegut,
bastant renombrat,
que guanya molts premis
i tal,
o sigui,
no és una pel·li de por,
però és més un drama...
El animalisme...
Sí,
sí,
sí,
sí,
però clar,
allà a les 9 del matí,
veient allà
com s'estaven menjant
a no sé qui,
quin gust,
eh?
Sí,
mentre es decidien
si s'anaven junts o no,
saps?
Era com...
Potser no és l'hora.
Aquesta és la pel·lícula
To the bone,
no?
Aquesta amb la Lily Collins,
no?
I el Keanu Reeves?
No,
no,
Bonsonol,
Bonsonol.
Ah, val,
és una altra.
Del Timothy Xamanet,
este,
com es diu,
i una altra noia,
que ara no recorro
com és el seu nom.
La Taylor Russell,
no?
Potser?
Sí,
sí,
sí,
el Timothy Xalamet,
sí.
Exacte,
Bonsonol.
No,
a mi la pel·li em va agradar molt,
ja et dic,
potser no és l'hora,
tenia jo més ganes que ells,
potser també.
No,
clar,
clar,
mare de Déu,
anar a veure com es mengen cossos
a les 8 del matí,
clar,
això és difícil, eh?
Difícil,
eh?
Difícil,
eh?
Sí,
sí.
Abans de marxar no em voldria deixar res
perquè volíem fer una mica la crònica
de les teves aventures al Festival de Sitges,
que em portes la meitat d'edicions
anant-hi gairebé,
perquè em portes 55
i em portes uns 20 anys anant,
Déu-n'hi-do,
al final seràs dels més veterans,
no?,
d'assistir a aquest festival.
Sí,
jo crec que porto com 25 anys o així,
perquè jo crec que el 96 o el 97 vaig començar a anar com a públic.
S'hauran de fer una menció espacial, no?
Menció espacial al públic més reincident i, no, més veterà.
Sí, sí.
Escolta, doncs t'agraïm que ens hagis fet aquesta petita crònica
destacant pel·lícules, com dèiem, no?,
aquesta Irati, Sisu i Pearl, entre altres,
o aquest Bones and All,
si algú té ganes de veure com es mengen entre ells,
que no sigui a les 8 del matí, no?,
recomanem que sigui a una altra hora?
Sí, sí.
Això sí.
També he de destacar que ha estat l'edició del cinema espanyol, eh?
O sigui, aquest any el cinema espanyol ha aixecat Sitges meravellosament,
hi ha un munt de pel·lícules que s'aniran estrenant,
Tardita, que ja s'ha estrenat, que va guanyar el Marieta d'Or,
La Piedad d'Eduardo Casanova, que és molt arriscada però molt bona,
Venus de Balagreó, superdivertida,
Unicorn Wars, que és una pel·lícula d'animació,
una batalla, amor, entre ossos amorosos i unicorns,
o sigui, és molt esbargut, és una locura de pel·lícula d'animació,
Mantícora, de Carlos Bermud, que també està superbé,
bueno, no sé, moltes pel·lícules que s'assumen també a Irati,
un munt de pel·lícules espanyoles molt bones,
que suposo que s'aniran estrenant i que no es podeu perdre.
Clar, clar, va, doncs les apuntem.
Sergi, moltes gràcies, t'agraïm aquesta connexió en directe,
que a més, tu també estàs treballant ara, per tant,
gràcies per dedicar-nos aquesta estoneta
i per parlar d'aquest festival de Sitges amb la cinquena,
cinquena, no, cinquest, ja ho diré bé jo també,
cinquantacinquena edició del festival,
l'edició número 55, mira, acabem més ràpid.
Sí, sí.
Sergi Herrada, moltes gràcies, que vagi molt bé,
visc el cinema de terror i fantàstic.
Molta, sí, larga vida, larga vida.
Això mateix, larga vida està aquest cinema.
Una abraçada, bon dia, Sergi.
Igualment, adeu, adeu.