3 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem de l'exposició Migracions,
que es pot veure al celler de Can Genestà fins al 9 d'octubre.
Una exposició del col·lectiu Ainde Art, format per quatre artistes,
Isabel Ribas, Inés Rabanal, Carme Perea i Teresa Dio,
que exposen en aquesta mostra obres fetes amb diferents tècniques.
Ara en parlem amb dues d'elles, la Isabel Ribas i la Carme Perea.
Molt bon dia. Bon dia, Carme.
Per parlar una mica d'aquesta exposició que, com dèiem, es pot veure fins d'aquí
aproximadament unes tres setmanes, per tant, tenim pràcticament tot un mes encara
per anar-la a veure, i que es titula Migracions.
Per tant, amb el títol ja una mica endevinem de què va tot plegat, no?
Exacte, sí. De fet, és una exposició que va estar pensada fa bastants anys,
potser uns tres, tres anys llargs, i vàrem començar a pensar diferents temes
per realitzar a nivell plàstic, i aquest de Migracions ens va semblar molt idoni
perquè connectàvem una realitat social bastant punyent.
Ja, en aquell temps, ja era punyent, i tot i que no era el tema dels refugiats d'ara.
Per tant, doncs, exacte, que el fet que l'exposeu ara, doncs, ho lliga encara més, no?
Segurament li dóna un input d'actualitat.
Exacte. Vàrem començar aquesta exposició, vàrem començar a fer el projecte aquest,
i vàrem començar amb el que són migracions, migracions de països pobres cap a països rics,
cap a països desenvolupats, però quan estàvem al mig del treball
va aparèixer tot el tema, el drama dels refugiats.
Sí, quan estàveu a mig fe, ja?
Sí, sí, sí, sí. Aleshores, esclar, ens vàrem replantejar, a veure cap a on anàvem,
perquè, de fet, l'actualitat en aquells moments era el tema dels refugiats.
Però, aleshores, no vàrem voler allò, deixar a banda tot el que havíem fet fins aleshores,
i vàrem pensar que l'exposició seria una evolució de, per una banda,
les migracions de països pobres cap a països rics,
i després, amb el toc final, d'incorporar el tema dels refugiats.
I, per tant, aquesta exposició reflecteix tota aquesta trajectòria,
des del començament fins ara, el tema, doncs, el drama d'ara dels refugiats.
Per tant, doncs, el fet que us enganxés a mig fe va permetre incorporar, suposo, noves obres, no?
Exacte, exacte.
I, pels que visitareu l'exposició,
quan entreu just al hall de Can Ginestar,
veureu que hi ha quatre quadres immensos
que, precisament, reflecteixen aquest punt d'actualitat,
aquests quadres que estan referits als refugiats.
i, després, n'hi ha d'altres, també, a nivell, doncs, de l'exposició
que reflecteixen això, aquesta realitat.
Però l'entrada, just a l'entrar, o sigui, a la sala gran,
veureu aquests quatre grans quadres que es refereixen als refugiats.
És una exposició sobre, doncs, aquesta temàtica,
però, a més a més, com que sou quatre artistes,
les tècniques són molt diverses, no?
Exacte.
Sí.
Jo animaria...
Aprova-te una mica més al micro.
Sí, digo que animaria a todo el mundo a que viniera,
bueno, a todos los que sientan el arte o les guste el arte,
a que vengan a ver la exposición,
porque, aparte de la temática,
les tècniques són completamente diferents.
És a dir, tenim, en primer lloc,
Isabel Rivas, que fa una fotografia digital,
que és, jo crec que és una cosa molt nova,
crec que no haurà vist res, la majoria de la gent.
Després tenim, per part d'Ines, que utiliza les acuarels,
i després tenim, per part d'Eresa Diego,
tenim les tins i també alguna acuarela.
I, per mi part, jo soc més simbòlica,
com dice Isabel, jo utilizo el óleo
i utilizo el paisatge.
El paisatge que representa,
pues partimos de un paisatge oscuro,
partimos més ben de esas maletas en esa vía,
a veure d'on d'on vamos.
Partimos també de otra, en la exposició,
que inicia el recorrido de mis obras,
lo inicia con unas vías
i donde dice un futur incierto,
perquè realment la gent quan sale de su país,
i hablo de tot el món que s'ha movit de su país,
de totes les persones que ha tingut que buscar un sitiu millor,
ja no hablo de la oïda forzosa,
de esta última oïda forzosa,
perquè quan nosaltres empezàvem, com ha dit Isabel,
la cosa no estava com està ara.
Però bé, partimant de que la gent que se té que mover de su país,
al principi lo ve, pues ve oscuro,
els paisatges són oscuros,
no ve un punt de llum.
I el recorrido de mi concretament me centra
en que al final se ve un punt de llum.
I ese és el mensatge que queremos donar,
que esas persones que tenen que salir
de sus países de origen,
por los motivos que sean,
en este caso, ya últimamente,
por motivos forzosos,
que encuentren donde vayan un punto de luz,
un punto de esperanza.
I això transmeteu una mica en les obres, no?
Eso transmitimos en las obras, sí.
Eso transmito yo concretamente en las obras.
Y los demás transmiten, pues eso,
todas las vicisitudes que tienen que pasar estas personas
saliendo de sus países de origen.
Creo que es una exposición,
como he dicho al principio,
que la gente debería ver porque creo que es...
És una manera de reflexionar també
sobre un fenomen actual, no?,
i de sempre, a través de l'art.
Exactamente, a través de l'arte.
Yo creo que vale la pena que la vean.
És que, una cosa que volia afegir
amb el que deia la Carme,
és que el tema, per exemple, dels refugiats
ha estat molt, molt, molt tractat
en aquests moments pel fotoperiodisme.
I realment hi ha unes fotos impactants,
precioses, molt bonic.
però hi ha molt poc,
s'ha reflectit molt poc,
en el tema artístic.
Per què? No ho sé.
Potser encara és massa aviat?
Potser encara és massa aviat, no ho sé.
Però tampoc tant.
En realitat ja fa...
Sí.
Fa gairebé un...
L'últim any ha estat el més intens,
però ja fa temps que...
Un parell d'anys bons,
o sigui, el tema del refugiat,
un parell d'anys bons,
està aquí i el drama, doncs,
és l'actualitat, no?
Però a nivell artístic no s'ha tractat tant.
No s'ha tractat tant.
Treballeu, a més a més, això que dèiem,
aquestes tècniques diferents
que també fan, doncs,
donen un punt de vista més global, no?
Exacte, exacte.
De fet, són unes 10 obres
que tenim aproximadament cada...
En total?
Sí.
No, cadascuna.
Cadascuna.
Sí, cadascuna entre 10 i 12 obres, eh?
Aleshores, com ha dit la Carmen,
hi ha tècnica mixta,
hi ha tintes i aquarel·les,
hi ha olis
i hi ha cianotípia,
que és la fotografia
com estava revelada al segle XIX,
i la veritat és que, bueno,
està molt bé per veure-ho, no?
Molt interessant.
Sí, i després
la resta de quadres
que són fotografia i pintura,
o sigui, barrejats,
o sigui, són fotocomposicions
fetes en el llindar
entre fotografia i pintura.
Aleshores, això també és una tècnica
que, bueno, no molt, molt, molt coneguda
tampoc és
i que jo penso que val la pena
que la gent...
Descobrir-ho, no?
Sí, la gent ho vegi.
I més aquí Sant Jus
que hi ha un...
Sí, sí, sí.
És la primera vegada
que exposeu migracions
o l'heu portat a algun altre lloc ja?
No, l'hem portat a diversos llocs.
Per tant, suposo que el fet de l'espai
influeix, no?
Sí.
Segurament.
Sí.
potser us trobeu un espai que dius
i ara aquí no sé si quedarà com voldria.
M'imagino que això també és difícil
a l'hora de muntar una exposició.
A veure, ara et pensaràs
que dono una mica allò...
El que se'n diu cova a Sant Jus.
Però això ho veiem dir
amb la inauguració.
En pocs llocs ens hem de ser tan acurada.
una persona que decideix
com aniran els quadros
a l'hora de penjar,
vigilar molt tot l'aspecte
més tècnic, no?
I que realment ha quedat
una exposició
en fi, preciosa
i ho dic en comparació
amb altres llocs que hem exposat
aquesta mateixa exposició.
Vull dir que res,
o sigui, felicitar l'Ajuntament
de Sant Just.
Vosaltres formeu part
del col·lectiu Aindeart
juntament amb aquestes altres dues artistes
que no les tenim avui aquí,
la Inés Rabanar i la Teresa Diego.
Com treballeu en aquest col·lectiu?
Com us organitzeu?
Bueno, primero
decidimos el tema,
lo consensuamos
porque no todo el mundo está de acuerdo
con el mismo tema.
Claro.
Pero bueno, una vez llegamos
al punto de unión
donde ya decidimos el tema
pues empezamos a trabajar
o bien...
Bueno, cada uno empieza
a trabajar por su cuenta.
Nos reunimos,
nos vamos reuniendo
una vez al mes
o cada...
Y comentamos
incluso si podemos
llevar las obras
a donde nos...
La reunión,
las llevamos
y valoramos
y bueno,
y nos animamos
o decimos
por ahí no vamos bien,
vamos por este otro lado,
pero en general
como las técnicas
son diferentes
de cada una
llegamos a un punto de unión
porque cada uno
tiene su estilo
con lo cual
de lo que se trata
es de que esa idea
se llega a plasmar
cada una
a través de la forma
sí,
a través de su manera
de hacer.
O sea que
así planteamos
el tema.
Sí,
no,
y a més,
por ejemplo,
cuando propusem
projectes a hacer
siempre intentemos
que los proyectos
siguen sociales
porque,
a ver,
intentemos
tener un compromiso
con la sociedad,
no allo,
la idea aquella
de que el artista
pues,
en fin,
está allo
pels núvols
y la sociedad
va a correr
para una otra.
Es decir,
intentemos
reflectir
plásticamente
y artísticamente
lo que pasa
al carrer,
¿no?
Bueno,
de hecho,
esta exposición
está basada en eso.
Claro.
Exacto.
¿Está trabajando
en algún otro tema,
alguna otra exposición
ahora mismo?
Ahora mismo
estamos iniciando
un otro
proyecto,
un otro proyecto
que también
tiene aspectos
sociales.
Sí,
el tema
el tenéis decidido.
El tema
el tenemos decidido.
Ya estamos
a la fase
de consens.
Sí,
sí,
ja el tenim decidido.
El podeu
dir o no?
Sí,
estamos entre dos
y la decisión
aún no está
de todo mal.
Sí,
llavors
no es apartaréis.
No,
no,
de fet
tampoc
no passa res.
O sigui,
estem entre
dos temes,
un que és
el medi ambient
i agressions
a la natura
i l'altre
que és
dependències
i agressions.
No,
addiccions.
Addiccions.
Sí,
dependències
i addiccions.
encara
tenim coses
de tots dos temes,
hem començat
a treballar
tots dos temes,
però allò
de dir
ens decantem
clarament per un
encara no ho hem fet.
Per què us dieu
Any d'Art?
D'on ve aquest nom?
Aquest nom
prové
d'un nom
cèl·ltic,
cèl·ltic,
perquè,
a veure,
l'Inès,
o sigui,
és d'origen
gallec
i aleshores
tot el tema
dels cèl·ltes
li encanta
i aleshores
ella va buscar
aquest origen
cèl·ltic
i traduït
significa
endavant.
Ah,
molt bé.
Sí,
i aleshores
ens va agradar
i vam posar
un nom cèl·ltic.
Fa temps
que esteu juntes
ja treballant?
Sí,
hace tiempo
que trabajamos juntas,
que nos conocemos,
que hacemos
proyectos en común
quizás un poquito menos,
¿no?
¿Cuánto más o menos?
Doncs,
uns set o vuit anys
que fem projectes.
Com a col·lectiu,
no?
No,
no,
com a col·lectiu
ja anàvem fent.
Ja anàvem fent,
sí,
vull dir,
potser fa 15 o 20 anys,
ben bé,
però que fem projectes en común
i que els presentem
i que els exposem,
que uns vuit,
deu anys,
no?
Una cosa així.
Llavors,
com a col·lectiu,
el que fèieu abans
era cadascú
la seva exposició?
Sí,
o sigui,
cadascú feia
el tema que volia
i exposava individualment.
Però una mica
amb la línia
d'aquesta
que t'harem comentat,
doncs,
de connectar
amb la societat
i tal,
vàrem pensar
que un projecte
era qualcom
molt més potent
i que havíem
d'anar per aquí.
Al marge d'això,
cadascú també fa
la seva línia
i pot exposar,
o sigui,
individualment,
no?
Però conjuntament
el fet
de col·laborar
amb aquest projecte
també ens fa,
ens anima,
eh?
I ens fa tirar endavant.
L'exposició
es va inaugurar
la setmana passada,
no?
Sí.
Com va anar
la inauguració?
Molt bé.
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
És un dia de nervis
sempre,
el dia de l'inauguració,
o no?
O es viviu justament
amb més tranquil·litat
perquè ja s'ha acabat
de muntar
i espallar?
Saps què vas, Carme,
que com que aquesta exposició
ja ha recorregut
diversos locals,
a veure,
ja ho teníem
com una miqueta
per la mà,
tot a l'hora
de posar els quadres,
escolta'm aquest aquí,
aquest allà,
vull dir,
posarem aquest...
Ja...
Estava tranquil·la,
per tant, eh?
Sí,
la cosa anava
de manera més tranquil·la.
Clar.
I, per tant,
doncs va anar bé?
Vau poder compartir-ho
amb gent també?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, o sigui,
va venir força gent
i la veritat és que,
bueno, o sigui,
jo penso que va anar molt bé.
Sí, sí, sí, sí.
És el primer cop
que exposeu a Sant Just?
Abans deieu que al celler sí, no?
No.
Com a col·lectiu?
No, no, no, no,
fa tres anys
vàrem exposar aquí al celler
amb una exposició
també amb un projecte
que vam fer
sobre Àfrica.
Era...
Mirades d'Àfrica, oi?
Mirades d'Àfrica, sí.
I aquest és el segon.
Per tant, exacte,
ja us ho coneixeu, eh?
Ja us ho coneixeu, sí,
ja coneixeu una mica el moviment.
Ja conocíamos la sala,
ja conocíamos, en fin,
un poquito todo el sistema
y, bueno,
y también tenemos que decir
una cosita a favor de la sala,
que los cuadros
no tenemos que colgarlos nosotros,
que nos los cuelga.
Sí.
Y una persona
que hace muy bien su trabajo.
Sí.
Home, sempre s'agraeix, no?
Això, segurament,
són aquells detalls
que ho faciliten tot una mica.
Sí, sí, sí.
De que, en fin,
de que lo cuidan mucho,
cuida mucho el detalle.
El ayuntamiento de Sant Lluís
cuida mucho el detalle.
En la sala, me refiero, ¿no?
Sí, sí.
La sala la tiene a punto siempre.
La sala, la iluminación,
les parets...
La atención que recibimos,
la persona que nos...
Bueno, que se ocupa
de los cuadros...
Sí.
Doncs, una bona notícia, ¿no?
Sí, sí, sí.
Muy contenta.
Està bé,
perquè de vegades
sembla que només ho diguem
quan algú us queixa, no?
No, no, no.
Per tant,
està bé dir les coses bones.
No, no, no, no, no.
Doncs és el celler
de Can Ginestà,
aquest espai on,
justament,
fins al 9 d'octubre
es pot veure aquesta exposició,
Migracions,
del col·lectiu Aindeart.
Avui hem parlat amb dues
de les quatre artistes
que hi exposen,
amb la Isabel Ribas
i la Carme Perea.
Moltes gràcies a les dues.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Dos minuts i dos quarts a dotze.
No marxeu perquè de seguida,
després de la publicitat,
parlarem dels cursos,
dels tallers que s'ofereixen
des del centre cívic Joan Managall
per aquest trimestre.
Sous-titrage Société Radio-Canada
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio Desvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1
s'enjusa la ràdio.
Just a la fusta.
I can't believe I
Still need pure so blood
Red, red, white
It's up to you
All I can do I've done
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit