Vinga, ara són justament un quart de dotze del matí.
Seguim el magazín matinal de ràdio d'Esvern,
al Just a la Fusta, a la segona hora del programa.
Avui som dimarts 9 de juny del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres al telèfon en Jaume Cupons,
que és escriptor català de novel·les infantils i juvenils
i també és un dels autors de la sèrie de llibres
ben coneguda Agus i els monstres.
El tenim amb nosaltres perquè demà dimecres a la tarda
a la llibreria Cal Llibreter de Sant Just
es fa un tour virtual monstruós.
Saludem per això el convidat d'en Jaume,
que el tenim al telèfon. Hola, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia, bé, molt bé.
Jaume, ens preguntem en què consisteix
aquesta mena de tour monstruós virtual
que li dieu The Virtual Monster Tour.
Sí, bé, és una com una altra per designar una cosa ben senzilla,
que és que davant de la impossibilitat
d'anar a les llibreries a muntar shows
amb els nens i nenes,
ens hem reinventat digitalment.
nosaltres, la Diana Fortunyó,
que és l'altra autora de l'Agus i els monstres,
ens hem fet un part durant cinc anys
de visitar llibreries, biblioteques, escoles,
i la veritat és que quan vam quedar confinats
se'ns va estroncar tot això de manera directa.
de fet, havíem d'anar a Madrid, a Sevilla, a València, a les Illes,
en fi, tenim un munt de llocs on anar
i tot va quedar del tot aturat.
I ens va semblar que, no sé,
que una cosa o l'altra havíem de fer.
I hem fet unes plantes i entre elles
ens hem inventat això del tour virtual,
que és que amb una sèrie de llibreries
hem ofert com l'activitat que fem normalment,
però de manera digital.
Els nanos, les llibreries envien l'enllaç als nens
perquè puguin entrar a la trobada
i a partir d'aquí, doncs, nosaltres expliquem,
dibuixem, comentem
i en portem 3 de 10.
Avui en fem una amb l'aranya de Sardanyola
i demà en cal el llibreter
i encara ens en queden unes quantes.
I la veritat és que l'experiència
és força positiva, eh?
Sí? Quin fitba que esteu tenint del públic
amb aquesta mena d'atur que feu?
És difícil de valorar perquè, clar,
com el directe,
és a dir, com estar en persona en una llibreria,
compartir l'espai
i compartir aquell moment
és una mica com el teatre, no?
I, en canvi,
això ens porta més cap a la televisió,
cap a un mitjà
en què estàs molt allunyat de l'altre.
Però, tot i així, anem trobant estratègies
per convertir aquests espais
en un lloc on la gent s'ho passi bé
i costa, costa perquè, en realitat,
els formats que utilitzem,
estem utilitzant el format del Zoom,
són formats pensats per reunions.
Per reunions, clar.
I, en canvi, nosaltres el que fem
és una mica, una mica de xou
i una mica d'intentar que la gent
junta, doncs, facin coses, no?
Dibuixem un monstre,
que dibuixem directe amb la vida Diana Fortun,
mentre tots els vanos li van dient què volen,
en fi, fem una mica de tot.
Quines barreres us trobeu
a l'hora de fer els xous
o reunions o com vulguem que siguin?
Sí, mira, la primera és salvar una cosa
molt important i és que, clar,
en una reunió probablement és molt important
l'ordre que els micros estiguin tancats
dels que no parlen i tot això.
Però, en canvi, quan fas una activitat participativa
és com un absurd dir
ara tanqueu tots els micros.
Clar.
Perquè atents directament
contra les normes bàsiques de la comunicació.
és a dir, si tanco el micro no participo.
Per tant, què faig?
En qual cosa, nosaltres tenim tendència
a obrir micros i, malgrat que això
pugui generar alguna mica de caos
en algun moment,
la gent sent que està participant
en una cosa que està passant
i que l'està protagonitzant, no?
I aquesta preocupació més gran
intentar que tothom se senti partícep
i que l'activitat aquesta
no és una cosa que fem la Léliana i jo,
sinó que la fem entre tots.
Evidentment, d'aviat com puguem,
tornarem a anar a llibreries.
Però una cosa és anar a la llibreria,
comprar un llibre,
cosa que ja podem fer,
ja hem passat de calma i tranquil·litat.
L'altre és posar 20, 30, 40 nens
dins d'un espai reduït
tots els uns amunt dels altres.
Això no seria,
crec que seria una responsabilitat
per part nostra bastant bèstia
i que ni tan sols ens la proposem, no?
Per tant, mentre un pressa no pugui ser,
doncs m'imagino que anirem tirant del digital
i d'altres invents que ens explicaran, no?
Em comentava un llibreter
que volia fer una trobada
en una mena de parc
marcant molt les distancies.
És que, no sé,
totes les iniciatives ens semblen interessants
per fer que aquesta mena d'actes
amb els quals es troben els lectors,
els autors i els llibres,
doncs es puguin continuar fent.
Quines activitats prepareu
durant aquests tours?
Has comentat que amb la Liliana,
per exemple, es crea un monstre,
no sé si amb tu fan alguna mena de proposta
què s'hi trobaran els nens i nenes
que vulguin...
No, no, no, és una activitat
que ve a durar una hora, aproximadament,
i el que fem és que, bueno,
els ensenyem els llibres que estem fent,
els deixem que ens preguntin
el que vulguin sobre la col·lecció,
sobre el fet d'escriure,
el fet de dibuixar,
i, aprofitant que estem a les pantalles,
els mostrem coses que no hem vist mai.
Per exemple, no hem vist mai
que la col·lecció aquesta que ells es fan llegint,
en realitat prové d'un altre llibre,
que vam fer la Liliana i jo,
que és un llibre inèdic,
i a les hores se sorprenen molt
de veure que els dibuixos eren diferents,
que eren en blanc i negre,
que tenien un altre estil...
El fet que ensenyem això,
també hi ha moltes altres coses.
Els parlem del llibre que vam fer fa poc,
que es dibuixen uns a casa,
que és un llibre digital, gratuït i solidari.
També te'l pots baixar a posar diners,
que van directament a l'Hospital Sant Gendadeu.
Els parlem de l'últim llibre que hem escrit.
Els fem dibuixar un monstre
i li fem posar nom,
és un monstre que t'ha fet descarregar el coronavirus.
I, evidentment,
i finalment, a més a més acabem,
com que normalment,
quan anem a llibreries,
els signem i dibuixem els llibres que compren
o que han portat de casa o el que sigui,
i aquí no podem fer-ho,
els convertim en autors
i entre tots fem una mena de dedicatòria general
per tots que construïm entre tots.
I tot això, tots aquests dibuixos, aquestes coses,
les pengem en el xat del propi Zoom
i també ho enviem al llibreter o llibretera
perquè després també ho enviï a tota la gent
que hi ha participat.
Amb la qual cosa et queda com un record
de l'activitat aquella
i de coses amb les quals
l'has participat amb la creació, no?
I això és tot.
La veritat és que el que hem fet fins ara,
tant els bèl·luls com els llibreters
i nosaltres mateixos,
n'estàvem força contents.
Repareixo, mai hi ha
la màgia del directe.
És el que se'l passa amb el teatre, no?
És a dir, quan veus una pel·lícula
et pot agradar molt, molt, molt.
Però estàs en una pantalla.
La màgia que es produeix en el teatre,
que és aquell moment únic que està passant allò allà,
no és gaire salvable, diguéssim.
Ja m'has comentat que aquesta idea del tour
va sorgir durant el confinament, no?
Que no podíeu tu i la Liliana anar a les llibreries.
Durant aquesta època de quarantena
han sorgit noves idees per fer nous llibres,
noves aventures.
També has comentat que heu fet un parell de llibres més.
Ens en pots parlar una mica, avançar una mica?
Sí, sí, sí.
El primer llibre és aquest que ens deia,
el Jones a casa,
que és un llibre que no existeix,
no existeix físicament.
És un llibre virtual,
és un llibre que s'ha penjat a internet,
a diversos llalps i a la pàgina de Condeu.
ha estat traduït en moltíssimes llengües
perquè, com que a l'editorial es tradueix
a 19 llengües arreu del món,
doncs, jo que sé, el xines, el russo,
també l'han penjat.
I hi ha dues maneres de baixar-se'l.
El pots baixar gratuïtament,
és un llibre més breu que el altre,
de 40 pàgines, 45,
i també, si vols, el pots baixar pagant.
I aquests diners no van ni als reutors,
ni a l'editorial, ni a ningú.
Se'n van directament a un projecte d'investigació
que es diu Quits Corona,
de l'Hospital Sant Joan de Déu.
I va fer aquest llibre
que explica una cosa
que hem viscut tots.
Explica el confinament i el desconfinament.
I explica,
parteix de l'Ago Spianola,
el protagonista,
que el nano, quan li diuen
que s'ha de confinar a casa,
està convençut
que això del confinament
és una consciència d'unes quantes hores
i està molt tranquil.
Però quan se n'adona
que això seran molts dies,
aquí per als nerdis.
I, evidentment,
li han d'explicar contínuament
per què acaba estar a casa,
per què cal fer una sèrie de coses.
També li expliquen què és el virus,
però ell viu una sèrie d'experiències, no?
Per primera vegada
ha d'estar tancat a casa amb els seus pares
i els seus pares teletreballant,
com els ha passat a tants i tants altres nens.
Ha de fer les coses de l'escola
per internet,
no pot anar a veure l'avi.
El primer dia que se'n ha aplaudit
aplaudint a les 8 del vespre,
ara el pensa,
però ara estan bojos o què?
I han d'anar a descobrir
tota una sèrie de coses.
I l'hem escrit perquè ens semblava
que era interessant
que molts nens,
davant d'això que ens ha passat,
que ha sigut molt estrany per tothom,
perquè no ho havíem viscut mai,
doncs vegin que, en realitat,
tothom més o menys ha estat igual
i que, sobretot,
vegin dues o tres coses molt importants.
És a dir,
que això no és un problema
estrictament d'unes persones,
sinó que és un problema
que s'afecta a tots.
Dos,
que caldrà reforçar el sistema sanitari
i el sistema d'investigació.
Caldrà ser solidari
amb gent que,
a causa de la crisi que ha generat
el coronavirus,
està passant un moment
econòmic
i a altres nivells fotut.
I ens semblava
que era molt interessant
explicar això.
I com que no volíem caure
en cap error
ni en contribuir
a escampar
falsa informació
o informació
que no fos molt curada,
per una vegada,
en canvi,
de signar el llibre
de l'Illana i jo,
ens vam ajuntar
amb gent molt potent
que podien deixar
tota la part científica
i tota la part emocional,
diguéssim,
ben treballada.
I aquestes persones
van ser el Salvador Massip,
el Toni Hernández
i l'Ene Ruti.
I, per tant,
si buscau aquest llibre
i us el baixeu,
veureu que el signem
tot cinc.
Ara, el divendres,
anirem a portar
els únics
exemplars
que existeixen en paper
a l'Hospital
Sant Sant de Déu.
N'hi ha molt pocs
i estan fets
amb un material
que és rentable,
amb la qual cosa
no té cap problema
que s'hi puguin
enxar
qualsevol virus
o qualsevol història
que sigui
perillosa
en un entorn hospitalari.
Però sí que dic,
són els únics
a desemplear-se
en paper que hi ha
i és un paper
evidentment especial,
rentable,
etcètera.
I l'altre
és l'Illa de Truman.
L'Illa de Truman
és un llibre
de la col·lecció
que és el que sortit
ara fa molt poc,
va sortir el dia 25,
és el que presentarem
demà en aquest llibreter,
en el qual,
doncs,
els monstres
veuen que hi ha
una gavina,
una gavina,
només fa xaquetes
spoilers,
hi ha una gavina
al parc
que s'ha perdut,
van ajudar-la
i quan l'ajuden
hi ha un vehicle
molt estrany
del qual surten
uns cils vestits
de negre
que s'emporten
uns quants monstres.
A partir d'aquí
els que queden
més lagos i la línia
que són els protes
doncs,
inicien una aventura
per trobar
per retrobar
els seus amics.
Però clar,
aquest llibre ja s'ha val
una mica acabat
abans del confinament.
De fet,
l'Illiana i jo
seguim treballant.
Avui,
per exemple,
d'aquí una estona
l'Illiana
ja ens trobem
per...
ens trobem
a les pantalles.
Sí, sí,
virtualment, clar.
Ens trobem per anar
treballant
els capítols
del llibre
que sortirà
al setembre,
imagina't.
Déu-n'hi-do.
Però clar,
els autors
sempre anem
molt avançats
respecte als llibres
que han sortit.
Perquè, Jaume,
i ja per anar
tancant l'entrevista,
per aquells
que els hi ha picat
una mica,
com diuen
en castellà
el gossanillo
amb els llibres,
amb la col·lecció
de lagos
i els monstres,
però que no coneguin
encara d'aquest tracte
de la sèrie,
explica'ns,
fes-nos cinc cèntims
quan va començar
a existir
lagos...
Això va començar
el 2012
o 2013
que em va agafar
a la neura
d'escriure un llibre
que es deia
Lagos Pianola
i el monstre dels llibres.
Vaig sobre els dibuixos
a internet,
que em van agradar molt,
vaig descobrir
que era
d'una taula
d'Eliana Fortuny,
em vaig posar
en contacte amb ella,
li vaig assegurar
que no hi era
cap boig d'internet,
sinó que era
escriptor
i que la volia veure
perquè m'interessaven
els seus dibuixos.
vam fer aquest llibre,
el vam fer
quan el teníem
del tot acabat,
venut,
cobrat
i preparat
per anar
a màquines,
diguéssim,
li vam dir
a l'anònia mercader,
a l'editora,
que stop,
que pareixi,
perquè si ens donava temps
podíem fer una cosa
molt,
molt,
molt xula,
que ens semblava
que seria molt xula.
I,
sorprenentment,
ens van dir que sí,
quan el normal
hagués dit
escolta,
esteu osos,
que el llibre
està pagat i fet,
jo l'edito.
Ens vam posar
a treballar
i vam acabar
fent l'Agust
i els monstres.
L'Agust,
que és un nen
que,
així com en l'Agust
Pianola
i el monstre
dels llibres,
vivíem un monstre,
aquesta vegada
vivíem
amb deu monstres,
deu monstres
que han estat
expulsats
d'un llibre
i que mentre
no hi poden tornar
conviuen amb l'Agust.
Però, clar,
viure en monstres
vol dir viure
en l'aventura
contínua,
viure en una pot
a la realitat
i una altra
a la imaginació,
viure en situacions
que són impensables
en la vida real.
I què va passar?
Va passar
que vam fer
un parell de llibres,
que la cosa va funcionar,
que la Liliana
i jo vam veure
que ens reveníem
i que treballàvem
molt bé
els dos junts,
la cosa va anar
funcionant més,
vam anar fent llibres,
llibres, llibres,
i mira,
la Liliana
està dibuixant
el que fa 18
i jo estic escrivint
el que fa 19.
Vull dir,
així estem.
I la veritat
és que, clar,
mentre la cosa funcioni
i ens ho passem bé,
nosaltres seguirem
seguirem fent mostres,
tot i que ja preparem
novetats pel curs que ve
que no tenen a veure
resser amb els mostres.
Però els mostres
és carranastro,
diguéssim,
és quasi-casi necessitant
fer els mostres ja.
Som molt d'altres dos
i ja et dic,
com que funciona
i com que la cosa bé
i els d'anys els agrada
i els llegeixen.
I, d'altra banda,
també,
curiosament,
els adults,
mestres,
bibliotecaris,
llibreters,
em fan una bona valoració,
doncs,
bé,
és que estem molt contents.
Si estigués una altra cosa,
seria una tonteria.
Exacte.
Doncs, Jaume,
passa un minut
de dos quarts
a dotze del matí.
Gràcies per agafar-nos
la trucada,
per parlar-nos una mica
també de l'agost,
els mostres
i els nens i nenes
de Sant Just
que ens estiguin escoltant.
demà a les cinc de la tarda
hi haurà aquesta trobada
a partir de Zoom,
que es posin en contacte
amb Cal Llibreter
perquè us esperen
en Jaume
i la Lidiana
per parlar
de l'agost i els monstres.
Molt bé,
doncs,
ja els esperem.
Una abraçada, Jaume,
que vagi bé.
Igualment,
gràcies.
A tu,
adeu.
en la vida
la conocí,
mujer igual
a la flaca
por al negro
de la Habana
tremendísima mulata
en libras
de piel
y hueso
40 kilos
de salsa
Fa tan sols
una estona
ens arriba
la notícia
que ha mort
Pau Donés,
vocalista
de Jarabe
de Palo
als 53 anys
que cantant
patia càncer
des del 2015
i estava últimant
un nou disc
que acabava
de presentar
una cançó.
de la flaca
daría
lo que fuera
por un beso
de ella
aunque solo
uno fuera
por un beso
de la flaca
daría
lo que fuera
por un beso
de ella
aunque solo
uno fuera
coge mis sábanas
blancas
como dice
la canción
recordando
las caricias
que me brindó
el primer día
y enloquezco
de ganas
de dormir
a su ladito
porque Dios
que está flaca
a mí me tiene
loquito
a mí
me tiene
loquito
por un beso
de la flaca
yo daría
lo que fuera
por un beso
de ella
aunque solo
uno fuera
por un beso
de la flaca
yo daría
lo que fuera
por un beso
de ella
aunque solo
uno fuera
aunque solo
uno fuera
aunque solo
uno fuera
aunque solo
uno fuera
aunque solo
uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
En un momento de crisis sanitaria como la actual
Rebemos multitud de informaciones
Per això cal confiar només en les comunicacions
En un momento de crisis sanitaria