Bé, abans de posar-nos a fer l'entrevista del dia, que avui la tenim amb en Just Fosalva, regidor de Medi Ambient, d'Espais Naturals i de Gestió de Residus d'aquí, de Sant Just,
parlem una mica també de les estrenes de cinema que tindrem per aquest divendres, dia 23 d'abril, que és Sant Jordi, però potser de cara al cap de setmana, escolta,
ens ve de gust anar a les sales i fer un tastet de les pel·lícules. Molt bé, doncs comencem amb una pel·lícula que és coreana, del sud, Corea del sud,
es diu Península, és una pel·lícula de pràcticament dues hores i és d'acció, de terror i és una mena de thriller, també ens parla de zombis,
és una seqüela i bé, ens parla de que quatre anys després de l'epidèmia zombi, Corea segueix infestada de monstres
i el soldat Jung Seok, que va escapar del país, es veu obligat a tornar a Seúl per recuperar un objecte valuós.
Allà descobreix que hi ha encara persones sanes a la ciutat. És la continuació de l'aclamada pel·lícula de zombis, Train to Busan.
Aquesta pel·lícula va estar l'any passat, el 2020, al festival de Sitges, a la secció oficial de llargmetratges a concurs.
Es diu així, Península, o en anglès es diu Train to Busan 2.
Molt bé, anem amb una altra estrena. Aquest cop és una pel·lícula francesa i es diu La Daronne,
que ha traduït amb el títol aquí, és a dir, com les trobarem als cinemes, es diu així, Mamà Maria.
És una pel·lícula dirigida per Jean-Paul Salomé i és una comèdia dramàtica.
La sinopsi, doncs bé, ens parla de Penitents Portefeux,
que és una traductora especialitzada en escoltes telefòniques per la brigada d'estopafacents de París.
És un treball precari i mal pagat.
Un dia, per això, la Patinants es disposa a fer un favor al problemàtic fill d'una dona
i acaba involucrada en una mena de tripijoc de jogues fallit,
el que la deixa amb una pila de cànnabis a la seva possessió.
Mentrestant, manté el seu treball a la brigada antidroga.
I la Penitents creua a l'altre costat i es converteix en camell.
Aquesta pel·lícula va estar l'any passat, el 2020, als Premis César, nominada a millor guió adaptat.
Ara aquí, en 5 minuts, tenim en Just Fosalba per fer-li l'entrevista sobre la gestió dels residus aquí a Sant Just.
Cada dilluns, de 9 a 10 del vespre, teniu una cita amb Rebobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
A las puertas de Ràdio d'Esvern, sintonitza de Ràdio d'Esvern,
a la ràdio d'Esvern, a la ràdio d'Esvern, a la ràdio d'Esvern.
Música
Vinga, va, perquè ara mateix són les 11 i 20 del matí.
Seguim al magazín matinal de Ràdio d'Esvern, al Just a la Fusta,
a segona hora del programa.
Avui som dimecres, 21 d'abril del 2021, i ens toca fer ara l'entrevista.
Tenim amb nosaltres en Justfò Salva, que és regidor de Medi Ambient,
gestió de residus i espai natural d'aquí de Sant Just d'Esvern.
Comentem amb ell ara mateix tot el que fa referència
al nou sistema de gestió de residus a nivell municipal.
Bon dia, Just.
Bon dia, bon dia a tots i totes.
Doncs bé, s'estan produint molts canvis pel que fa a la reorganització
i la gestió dels residus aquí al poble.
Per exemple, també hi ha una nova web, nou perfil a les xarxes.
Són perfils que van bé per comunicar des de la regidoria
aquests nous canvis que estan a venti.
Per exemple, per recordar els horaris, el porta a porta dels comerços,
les instruccions per obrir els contenidors de les fraccions de resta i orgànica
amb la targeta, un bon reguitzell de coses.
Com està funcionant, si tenim alguna valoració a fer sobre el nou sistema,
els contenidors, les targetes, els xips?
Sí. A veure, nosaltres, com a municipi, tenim un repte gegantí.
Un repte gegantí i des de l'Ajuntament hem decidit que l'aposta és ferma
i per això aquest canvi de model de recollida,
que és un model, sempre dic, un model híbrid,
on una part de la brossa dels residus que generem a Sant Jus,
els residus comercials, es recullen porta a porta,
amb la recollida comercial porta a porta,
que ja està engegada des de l'últim trimestre del 2020,
amb bastant d'èxit i molt de seguiment per part dels comerços,
que ho estan fent, cal dir, molt i molt bé.
Per tant, un terç, pràcticament, dels residus en Jus
ja s'està fent amb el nou sistema el sistema porta a porta.
A part d'això, vam engegar a principis d'any el sistema,
la prova pilot, que nosaltres n'hem dit,
del sistema amb contenidor tancat, amb el xip i la targeta,
pels veïns de la Miranda i de Canigó.
I també estan anant, francament bé, estem contents amb els resultats.
És veritat que tot canvi genera sempre resistències
per part de tots i totes.
És un canvi que cal acompanyar molt bé,
per això ja dic que l'aposta per aquest repte ha sigut brutal.
I no només amb el canvi de model, sinó amb un acompanyament,
com tu has assenyat ara al començament,
amb un acompanyament comunicatiu important,
amb perfils de xarxes, amb campanyes específiques,
perquè com que és un canvi tan gran d'un comportament tan diari
com és el de la generació de residus nostre,
calíem, creiem, i que era convenient,
doncs, acompanyar-lo amb una bona campanya comunicativa,
que no fos només una cartelleria,
sinó que tinguessin diferents impuls, xarxes socials,
hi ha un telèfon per trucar,
hi ha assessorament, hi ha informadors de carrer,
hi ha tota la cartelleria i tota la difusió que s'està fent
a través dels diferents mitjans, per tant,
és una campanya molt vasta,
que a més no s'aturarà només en la implementació,
sinó que seguirà durant uns quants anys,
que ens ajudarà a tots i totes a agafar aquest nou ritme,
el que representa, que no és massa més,
que tenia una targeta a mà per poder obrir dos de les cinc fraccions,
que és la de la resta i la de l'orgànica.
Això ens ha de també permetre millorar la recollida selectiva,
que és al final l'objectiu del canvi de model,
i recordem que al canvi de model l'objectiu és millorar els índexs de recollida de sac.
Perquè, just en quins punts us baseu per poder saber si aquest sistema està funcionant,
no està funcionant, no sé si esteu obrint els contenidors per mirar si la gent ho fa bé,
o mireu si hi ha gent que no compleix o que ho deixa al carrer,
perquè això també és una part de la realitat.
Per les xarxes veiem gent que fa fotografies de dir,
mira aquí hi ha gent que no ho llença i que ho deixa aquí fora.
De fet, una mica, la resposta també a aquests comportaments,
alguns d'ells derivats de la Covid, també cal dir-ho,
ve una mica la modificació de contacte que portarem al ple, en el proper ple.
Vull dir que és per la resposta també a aquests canvis d'hàbits que hem vist en els últims mesos,
més alguns comportaments fruit també de la celebritat i de la presa de consciència
que s'ha pres arran de la Covid, sobretot,
hem fet aquest canvi de contenidors que volem portar ple,
que serà un punt que presentarem en el ple perquè s'aprovi,
i si s'aprova, doncs podrem fer aquest canvi de contenidors de càrrega posterior a càrrega lateral.
Ara mateix, les dades que tenim són dades que recullen,
en el cas del porta-porta comercial in situ, en el moment de la recollida,
i el propi operari fa observació de tot el que es llença.
Ja està, com que és porta-porta, el dimecres és el plàstic,
m'ho invento, i el dijous és el paper, i l'operari que recull en aquell comerç
valora què s'està llençant, i té una PDA, una punta,
doncs s'ha llençat bé, s'ha llençat malament, aquest comerç s'ha llençat, no ha llençat.
I en el cas del ciutadà, ara mateix el que estem obtenint són les dades de les targetes,
del número d'obertures de cada targeta de les diferents fraccions.
És veritat que el repartiment de les targetes ha anat molt bé,
hem arribat a més d'uns 75, que gairebé estem al 80% de les targetes repartides al barri.
És veritat que algunes persones, o en alguns llocs, no hem aconseguit arribar,
i algunes persones es troben el contenidor tancat, deixen el residu fora, i de més.
A la resta del municipi també ens ha passat, eh?
Durant la pandèmia hem vist com les fraccions, sobretot de paper i cartró,
hi ha envasos, s'han vist molts cops, bé, doncs els contenidors estaven,
no tots, perquè n'hi ha molts, s'han just de contenidors,
però alguns contenidors patien una mica, no?
I està una mica, doncs, amb alguns desbordaments i alguns llençaments equivocats.
Fluit d'allà et dic d'aquesta pandèmia, que si mirem les dades de creixement
respecte al 2019, és que són increïbles, la variació és increïble.
Hem passat del 2019 al 2020, un 23% més de paper que recollim,
un 20% més de vidre, un 35% més d'envasos, un 22% més d'orgànica,
clar, hem augmentat més d'un 25% del total reciclable.
Clar, si tinc dos contenidors que normalment ja s'omplien
i l'afegeix un 35% més que ciència, clar, és moltíssim, no?
El contenidor no estava pensat perquè aquesta variació del 2019 al 2020,
o el dimensionament dels contenidors no estaven pensats per fer un salt
de més d'un quart o de més d'un terç del residu,
que normalment s'hi aboca.
Clar, ha sigut una situació sobrevinguda a fi de la pandèmia,
que ens hem quedat a casa i hem generat el residu a casa,
perquè això ens ha passat, no?
La pandèmia ens han fet estar a casa i Sant Jus era un poble
amb molta mobilitat a l'hora de treballar, la gent es queda a dinar a casa,
la gent consumeix a Sant Jus i això fa que el residu es quedi aquí
i s'acabi els contenidors de carrer.
I més, un altre element que també s'ha notat moltíssim, moltíssim amb el paquet,
sobretot amb el paper cartró, és l'increment exponencial de la compra online.
La compra online ha fet més paquets,
clar, ha fet més paquets, veus molt més cartró de certes companyies,
no diré noms, però ja ens entenem que ocupen molt d'espai
i clar, evidentment, és que la compra online ha sigut un canvi brutal
i s'ha notat moltíssim amb el paper cartró.
I amb aquestes restes que queden a fora de les escombraries just,
no sé si heu posat algun servei extra de recollida...
Sí, sí, nosaltres tenim un servei extra de recollida
que és una camioneta que va passant per totes les bateries cada dia
a recollir aquests desbordaments, sí, sí.
I la setmana passada l'alcalde va dir en primícia aquí a la ràdio
que de cara al novembre s'intentaria posar contenidors més grans
i en pedal.
Això, com s'esdevindrà una mica?
Aquesta és la modificació de contracte que portem al ple d'aquest mes d'abril.
A veure, tot això ve fruit precisament del...
No del canvi de model, perquè aquest és un canvi de model que mantenim
i nosaltres mantindrem el sistema tant de targetes.
Això vull que quedés molt clar per a la ciutadania.
Nosaltres mantenim el model de sistema de recollida porta a porta comercial
i contenidor amb xip.
Això no canvia.
Se seguirà amplamentant amb els nous contenidors.
Per tant, aquest element no canvia.
El que canviem és la forma del contenidor.
Per tant, nosaltres tenim un contenidor de 1.000 litres
i passem a uns contenidors de 2.000 o 3.000 litres.
Són uns contenidors una mica més grans,
en pedal, accessibles,
i ho fem perquè el context, sobretot,
derivat de la pandèmia principalment,
però és aquest context que dic,
de molt més paper, molt més vidre, molt més cartó.
Què passa?
Els contenidors actuals ens estem començant a donar
que no donen suficient capacitat
per cobrir tota aquesta nova demanda que s'ha generat.
Això, si li sumen també el tema de la celebritat,
que la gent ha pres més consciència
que no vol tocar la tapa,
que vol evitar el contacte amb la brossa,
cosa que és normal,
també veiem molt important poder guanyar l'element
de la palanca o la tapa per obrir la tapa
i evitar certs contactes amb les mans i d'a més.
A més, són uns contenidors nous
que a més seran accessibles
per a les persones amb mobilitat reduïda,
cosa que també guanyem un punt
respecte als contenidors que tenim ara
que no tots són accessibles.
Per tant, fem aquest canvi per augmentar la capacitat.
S'enjust podrà recollir més litres
de totes les fraccions a la setmana,
molts més.
Estem parlant d'augments,
per dir-te exemples,
la diferència que podem recollir
en envasos a la setmana
serà un 58% més.
És moltíssim.
És gairebé més de la meitat
del residu que recollim a la setmana
o el doblarem, no?
D'orgànica i de vidre,
que els contenidors són molt més grans
i passem al 200% de paper,
un 45% més.
Per tant,
tenirem molta més capacitat
en els contenidors per recollir.
Uns contenidors que seran més grans,
clar, cal dir-ho,
perquè al final,
si vols que hi capdiquen 2.000 litres,
el contenidor serà més gran.
Seran contenidors que es diuen
de càrrega en lateral.
El camió és diferent.
Nosaltres ara la càrrega és posterior,
que es diu el que...
Sí.
Si ens hem fixat...
És a dir,
ho recullen i el posen
al darrere del camió
i ho llancen.
Correcte.
Sí, exacte.
És tan senzill com això.
Ara, si ens hi fixem,
veiem que els operaris
agafen el contenidor,
el carreguen posteriorment
a la part de darrere del camió,
s'aixeca el contenidor,
buida i el tornen a col·locar.
I ara aquests contenidors,
no.
El camió para al costat
de la bateria
i és una forquia
que surt des del lateral,
per això és una càrrega lateral,
aixeca el contenidor,
el buida i el torna a deixar.
Aquesta és una nova tecnologia,
una tecnologia que s'explica
en molts altres municipis,
es pluga si és contenidor
de càrrega lateral,
Sant Feliu també tenen càrrega lateral,
per tant,
és una tecnologia molt extesa,
però que aquí Sant Just
no la teníem.
I bé,
són uns contenidors
que et permeten
precisament incrementar molt el buro
i aquí està la gràcia.
Just,
si els contenidors
permeten agafar més litres,
també ocuparan més espai
a la via pública,
això s'ha previst?
Sí,
sí,
hem previst aquest increment
d'espai a la via pública,
hem fet càlculs,
evidentment,
de què suposaria,
perquè...
Perquè,
clar,
ara estan com emmarcats
en unes...
Estan emmarcats
en unes taulons de puesta.
Això ho haurem de retirar,
això ho haurem de modificar
les distàncies
perquè canviarà tot això.
Clar.
Nosaltres hem fet càlculs
perquè,
clar,
ara mateix tenim
unes 211 bateries,
nosaltres el que volem
mantenir del model
perquè per nosaltres
l'important
no és la forma del contenidor
sinó el model que tenim.
I el nostre model
és porta a porta comercial,
xip amb contenidor
i això ho mantenim
i proximitat al ciutadà.
Per tant,
amb aquesta idea
de mantenir la proximitat
al ciutadà,
per tant,
que la gent no s'acida
de desplaçar molt
amb la brossa i ençà,
hem ideat
aquests canvis de bateries,
reduïm en algunes bateries
que estaven molt properes
unes a altres,
per tant,
passem de 211
a 174 bateries
en el municipi,
reduïm una mica
les bateries que teníem,
però perquè moltes
són de molta proximitat,
molta proximitat vull dir
15 metres entre bateries,
que no cal
perquè el volum total
continua sent superior
amb la nova bateria
i el que farem
doncs és,
hem fet un càlcul
de mobilitat
i de saber
d'espai públic
què estem ocupant
i dir-vos
que es perden
en el total
del municipi
54 places
d'aparcament,
que clar,
normalment en via pública
els haurem de,
no,
passem de bateries
de 6-7 metres
a bateries de 10,
per tant,
normalment és una plaça
de cotxe,
però només
es perdem
54 places
i en els barris
més crítics
de lloc d'aparcament
perquè no és el mateix
treure places
a la plana de Bissolets
on segurament
a les zones d'aparcament
no hi ha tanta intensitat
ni tanta demanda
d'aparcament
perquè són camins molt,
bueno,
són carrers molt amples
amb molt d'espai
per aparcar,
no hi ha gaires problemes
d'aparcament
que els barris centres,
el barri sud
o el barri nord.
En el barri sud,
per exemple,
el barri nord
que són dos punts calents
d'anar amb el tema
d'aparcament,
clar,
només perdem
11 places
de 410 disponibles
que és un 2,7%
i en el barri nord
3 places
de 110 places
vull dir que
hem intentat ajustar
que aquest nou model
no signifiqui
una pèrdua important
de places
i crec que ho hem aconseguit
en gran mesura.
Això no vol dir
que evidentment
caldrà fer una inversió
que intentarem fer a l'estiu
perquè s'hauran de
fer intervenció en pintura,
s'hauran de moure
alguns fanals,
s'hauran de treure
algunes pilones
i alguns arbres,
s'hauran de refer
alguna vorera,
s'haurà de canviar
algun cordó d'aparcament,
tot això ho farem
durant l'estiu
perquè al novembre
es pugui posar en marxa.
Si és que,
repeteixo,
si és que això
al ple d'abril
passa endavant
ni s'aprova,
que això també és condició necessària
i creiem que al novembre
estaríem disposats
a poder instal·lar
aquests nous contenidors,
uns contenidors
que a més amb la targeta
està tot integrat
en el contenidor,
la targeta va a un lateral,
la tapa és la mateixa,
bé,
és un sistema
que és molt més robust
i molt més integrat.
Clar,
de cara al novembre just,
quins barris preveus
que ja estiguin
amb aquest sistema
de xip?
Ara de moment tenim
la Miranda Canigó.
La Miranda Canigó
i així ho mantindrem
perquè
amb el govern
reflexionàvem
creiem oportú
no desplegar més barris
fins que no arribin
els nous contenidors
perquè ja,
per no doblar tecnologia
perquè ara si no
estaríem posant
contenidors
amb la tecnologia
i els contenidors
amb el tancament
i dèiem
ostres,
esperem a tenir
aquest nou contenidor
que a més va
molt més integrat
i ja
quan arribin el novembre
col·loquem
els següents barris.
El desplegament
es farà igualment
en fases,
això sí que
ho volem mantenir,
podrà ser segurament
més ràpid
que com
en Miranda Canigó
perquè nosaltres també
alhora estem treballant
en paral·lel
amb el repartiment
de les targetes
i millorar l'eficiència
en el repartiment
de les targetes,
volem anar a un model,
ara fèiem un model
de les persones
recollint una carta,
anaven a recollir
la targeta,
volem un model més àgil
on la targeta
vagi al ciutadà
i no al ciutadà
a la targeta
per agilitzar
el procés de repartiment
i amb això
també estem treballant
i estem treballant
conjuntament
amb l'Agència Catalana
Residus
i jo crec que al novembre
ens podrem situar
en un espai
on puguem fer
per fases ràpides
el canvi de contenidors
i el repartiment
de targetes
també sigui molt més fàcil,
per tant,
potser la implementació
dels diferents fases
es vegi acortada
en el temps.
Ara mateix
no et sabria dir
en quants mesos,
però abans teníem
una previsió
de tres mesos,
jo crec que podríem reduir
entre fase i fase
la temporalitat
i avançar
una mica més ràpid
i recuperar aquest temps
que ara estem aturats
amb el canvi
de contenidors
que trobem necessàri
principalment
pels elements aquests
de la Covid,
més els desbordaments,
més la celebritat
i l'accessibilitat
que creiem que és necessari.
Ara per ara,
Jus,
si hi ha algú
que perd la targeta
o que ha de reportar
alguna mena d'incidència,
com ho fa?
Ara per ara
el que pot fer
és,
nosaltres tenim
diferents perfils,
hi ha el perfil d'Instagram,
hi ha un correu
que és residus
arroba sanjuscat,
hi ha un telèfon
específic només
de residus,
vull dir que pot trucar,
pot enviar un correu,
pot posar-se
a través de les xarxes socials
en contacte amb nosaltres
i si va a l'OAC
se li fa una còpia
d'una targeta
sense cap mena
de problema.
Deixant una mica
de banda
el tema
dels residus
de les típiques
fraccions,
també
volem comentar
de la recollida
de mobles
i trastors vets
de domicili
perquè també
és un altre,
bueno,
sí,
és un dels problemes
que també hi ha,
que amb moltes bateries
a vegades
trobem sofàs,
trobem
virets,
a vegades armaris,
somiers,
la gent de Sant Just
no sap
on llançar
o com es fa
la retirada
d'aquests residus?
Bé,
nosaltres intentarem
també,
i ho hem estat parlant
des de residus,
tornar a insistir
amb els dos,
amb els dos,
les dos possibilitats
que té la ciutadania
per llançar
els seus mobles
o els seus voluminosos,
nosaltres li diem
voluminós
aquest tipus
de residu,
que és variat,
que pot ser una taula,
pot ser un matalàs
o pot ser un bidet,
tu mateix ho has dit.
Aquests voluminosos,
a la mateixa
hi ha dues opcions,
o bé,
si el ciutadà o la ciutadana
pot apropar-se
a la deixalleria
i ensar-ho a la deixalleria
de forma totalment gratuïta,
a més,
la deixalleria
es tria correctament
i es pot reciclar
la majoria del material
que s'hi llença,
o bé,
trucant al servei
de recollida de mobles
i trastors vells
que tenim,
que és un servei
que també és gratuït,
on l'únic que s'ha de fer
és trucar i concertar
dia i hora,
el dia anterior,
si, per exemple,
el dimecres,
ara m'invento,
el dimecres
em ve d'anar a buscar
al matí,
la taula i les cadires
que vull llençar
al menjador,
doncs jo el dimarts
a la nit
ho baixo al carrer,
ho deixo en el lloc
on he quedat,
davant de la meva porteria,
al costat,
més avall,
on concerteu
amb el servei,
i el servei passa
al matí següent
i ho recull.
I això està funcionant,
també.
Jo crec que el que fa
és insistir a la ciutadania
en que hi ha
aquestes dues modalitats
per llençar
trastos
i per llençar
els voluminosos
i insistir
en utilitzar.
Però és veritat
que tenim
certs comportaments
incívics
de persones
que es pensen
que deixant al costat
de la bateria
de contenidors
ja serveix
i ja ho recollirà
quan passi el camió
i no és així,
el camió
de recollir
de residus
no recull
aquestes faccions,
s'ha d'anar després
un camió específic
a recollir tot això.
Jo crec que el que cal fer
és insistència
a explicar
que hi ha altres
maneres
que tenim
la celleria
i que tenim
aquest sistema
de trastors vells
que és una trucada
és una trucada
gratuïta
a un telèfon
i venen
t'atenen
et donen hora
i senzillament
ho llences.
Jo crec que hem d'insistir
en això
sempre
amb algunes associacions
de veïns
n'hem parlat
que hi ha certa
problemàtica
per arribar al veïnat
que entengui
que ha de fet
servir
aquests mètodes
per llençar
els voluminosos
i no directament
al carrer
deixat
de qualsevol manera.
També
parlem
de les restes
vegetals
restes vegetals
toves
de gespa
a vegades
a Sant Just
hi ha moltes
el tipus
de cases
de vivendes
són propenses
a tenir jardins
arbres
i de més
i també
si generen
residus
d'aquesta
mena.
Hi ha una demanda
elevada
de bujols
per aquestes
restes?
Nosaltres
ara mateix
com funcionava
fins abans
de posar
la marxa
el servei
de bujols
per aquest tema
les persones
que
les empreses
que recullen
els jardiners
i les jardineres
de Sant Just
que són empresa
el que han de fer
és emportar-s'ho
i gestionar-ho ells
a través de la CRI
Això ho han de gestionar
les empreses
privades
Si una empresa
jo soc un jardiner
o un jardiner
de Sant Just
i jo
fa tres tres
de poda
no ho puc llençar
al contenidor
d'orgànica
no
ho haig d'endur
i haig d'endur-ho
a la deixaria
o a l'espai
on jo
com a empresa
decideixi portar
per gestionar
aquest residu
No perquè
a vegades
trobem
a la de l'orgànica
Comportaments
de
a vegades
pot ser
jo
en el meu jardí
com a propietari
que
passo el rasclet
passo el motocult
el que sigui
recullo
i ho llenço jo
com a privat
i l'altre és una empresa
a vegades
no hem trobat
que empreses
també fan servir
els contenidors
aquests
cosa que no
haurien
amb els privats
fins fa poc
ells ho havien de llençar
en principi
a l'orgànica
però
des de la posada
en marxa
jo et diria
que des del
juliol
de l'any passat
ara ja farà
d'aquí poc un any
vam començar
a repartir
bujols
específics
per la recollida
de restes vegetals
i és un bujol
que és gratuït
les persones
que estiguin interessades
qualsevol família
que tingui una casa
que tingui jardí
i ho vol
només cal que es posi
en contacte amb l'Ajuntament
li subministrem
el bujol
un bujol és
sí, perdoneu
un bujol és
com els bujols
d'orgànica
és un contenidor petitet
de 240 litres
o 120
depenent de la mida
és que li diem bujol
ja, bujol
a vegades
ho parlo així
i la gent potser no sap
és un contenidor
un contenidor amb rodes
d'aquests petitets
i llavors
senzillament
el que la gent ha de fer
és trucar
se li redona el bujol
al contenidor
ell durant la setmana
se'l té a casa seva
el diumenge
o quan vol
recull
tallar la gespa
va llençar allà
totes les restes
i un cop a la setmana
l'ha de treure a fora
al costat de la bateria
de contenidors
més propera
el camió passarà
el recollirà
i ell al matí següent
només l'ha d'agafar
i entra a casa seva
i ja està
és un servei
molt senzill
ja tenim gairebé més
d'un centenar
d'aquests bujols repartits
per tant ja hi ha moltes cases
que estan
que estan
que estan fent-lo servir
però és veritat
que parlant amb els veïns
sobretot de la plana
i de
Canigó
que són les que són
més cases
unifamiliars
i cases aïades
doncs
creiem que cal
informar més
perquè
per penetrar
a tots els veïns i veïnes
que encara no desconeixen el servei
i no el fan servir
per tant haurem d'insistir també una mica
en que facin servir el servei
perquè és un servei gratuït
que podem utilitzar
que així restem
totes aquestes restes
de por
les traiem
de l'orgànica
que si no van a parar l'orgànica
i els recollim específicament
de forma totalment gratuïta
i just en els nous containers
que hi haurà de carrejar
més a la tardor d'aquest any
les boques
de quina mida seran
perquè ara hi ha veïns i veïnes
que també comenten
que les boques són justes
és a dir
que la bossa no hi entra
i que per això també és un dels motius
pels quals a vegades
doncs
la boca
la resta
totes les boques seran més grans
jo crec que
si entra
a les xarxes socials
de l'Ajuntament
ja poden veure
alguns dibuixos
i alguns esquemes
que serà el nou contenidor
jo els recomano
que
jo crec que a Instagram
l'Ajuntament
ja ha penjat alguna fotografia
d'algun render
de com és el contenidor
ja se'l poden imaginar
i són boques
bastant més grans
i sí
no hi haurà el problema
que la bossa
no passa pel forat
perquè la bossa
passarà pel forat
igual que el paper
igual que l'envas
a veure
amb el tema del paper cartró
sempre insistim en el mateix
cal plegar les capses
perquè la capsa no plegada
ocupa molt més espai
i omples molt més ràpid
el contenidor
no costa res
abans de llançar el contenidor
trencar les solapes
i plegar la capsa
ben plegada
perquè ocupi el mínim espai
això sí que és una feina
que hem d'insistir
i amb la resta
de fraccions
les boques seran més grans
i en principi
no hi haurà problema
perquè la bossa
no hi capi
clar
i acabem ja
d'entrevistar
amb un últim tema just
que és
també una nova campanya
que esteu fent
una mica en paral·lel
en el barri
en què s'està implantant
aquest nou model
de recollida
la campanya
s'anomena
coneix el que llences
sí
ens pots fer cinc cèntims
una mica
en què consisteix
quan dura
com es pot inscriure la gent
aquesta és una campanya voluntària
que nosaltres
conforme anàvem
repartint les targetes
les anàvem
les anàvem
anàvem demanant a la gent
si s'hi volia apuntar o no
i si ha apuntat
pràcticament el 50%
de la gent
que ha recollit la targeta
és un número elevat
i es basa principalment
en la idea
en anglès es diu
no as you throw
coneix el que llences
tu ho has definit molt bé
sí
el que es basa en la idea
és
conforme
anem recollint dades
i el comportament
del que tu estàs fent
quan tu més implicat
estàs en el teu comportament
ets més coneixedor
del que llences
del que pots llençar
i del que no
i se t'informa
a través dels canals habituals
que normalment es fa servir
Telegram o WhatsApp
un canal senzill
que arriba a tothom
i que per tant
tu pots mantenir-te informat
el teu comportament millora
la idea és aquesta
la idea és
com més coneixement tens
millor comportament tens
a l'hora de gestionar el residu
perquè pots resoldre dubtes
perquè se't pot informar
d'ostres
aquesta afecció
m'estava equivocant
i ho feia així
i a més
si es personalitza
aquesta informació
en base
a les dades que recollim
de l'obertura
de tancaments de tercera
doncs
encara millora una mica
aquesta percepció
de com m'estic comportant
la idea és aquesta
principalment
és
com més coneixement tens
del teu comportament
millor et comportaràs
en un futur
llavors
aquest és un projecte
que a més és europeu
no és un projecte
que ens haguem sumat
només aquí a Sant Just
és un projecte
que estem compartint
amb altres municipis
d'Itàlia
i d'arreu d'Europa
i d' noi