.
Doncs bé, ens hem quedat escoltant
alguns temes musicals a l'entrada
d'aquesta segona hora. Ens queden encara
uns 5 minuts per tocar dos quarts de 12
del matí, del migdia gairebé
i seguim en directe, com bé sabeu,
des de Ràdio d'Esvern. És el moment
de parlar avui amb Irene Pujades,
escriptora Sant Justenca.
Amb ella ja vam parlar fa uns
mesos, precisament perquè va rebre el Premi
Documenta 2020. Doncs bé, ara
n'ha recollit un altre de premis, el Premi
Ciutat de Barcelona 2021
i ho ha fet també amb el mateix llibre
d'aquests contes amb un humor
podíem dir una mica esmolat i un estil
bastant vibrant, que és aquest llibre
Als desperfectes. Tenim la Irene
al telèfon, la saludem. Irene, bon dia.
Hola, Mireia, bon dia.
Bon dia, Irene, gràcies per atendre'ns
i abans de... No, gràcies a vosaltres.
Abans de res, enhorabona per aquest...
De nou, un altre premi per aquests
desperfectes. Moltes gràcies.
Sí, sí, molt inesperat.
Com senta, això?
Molt bé, la veritat, sobretot perquè...
Bé, primer perquè sí, perquè...
Perquè és una alegria molt gran
i perquè no m'ho esperava gens.
Vull dir que jo ja estava una mica com...
ja passant pàgina de tot plegat.
Fa com quasi un any que el llibre es va publicar,
no? Era com... ja era...
era com, bueno, ja està.
i llavors, com de cop i volta, ha aparegut això.
Així que...
Sí, molt contenta, la veritat.
I tant.
Explica'ns una mica com funcionen
aquests Premis Ciutat de Barcelona,
perquè sí que sabem que, per exemple,
en el 2020, pel tema de la pandèmia,
va ser substituït per unes beques Barcelona 2020,
però ara han tornat, no?,
a otorgar aquests premis
i, de fet, el lliurement es farà d'aquí uns dies,
el 15 de febrer, al mateix Ajuntament de Barcelona.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
No tinc gaire clar com funciona la cosa per dins,
però sí que són uns premis que tu no t'hi presentes.
Són premis a...
Són premis, en el cas literària,
obre publicada,
però crec que...
O sigui, crec no.
Són uns premis que es donen a diverses categories,
des de música, audiovisuals, teatre,
reduccions, assaig...
Crec que són 14 categories, diria.
I llavors, doncs, això...
suposo que es fa com un buidatge
de tot el que s'ha fet
que tingui a veure
o que estigui produït a la ciutat de Barcelona.
Llavors, doncs...
Hi ha un jurat per cada categoria
i escollen, doncs, el que escollen.
Per tant, no t'hi presentes.
T'arriba aquest premi sense...
Exacte.
Sense saber que podia arribar.
Sí, sí, exacte.
Jo sabia que existia i tot, eh?
Vull dir que sí que...
Però, clar, no és una cosa com que conscientment
t'hi present i esperis,
aviam què diuen, no?
És com...
Sí, és un altre procediment.
I de quina manera et va arribar la notificació, diguéssim,
de rebre aquest premi, que, home,
amb el nom, no?,
amb aquests Premis Ciutat-Barcelona...
Sí, tu, fa impressió.
Clar, exacte.
Doncs, la veritat és que va ser un punt graciós
perquè estava...
Jo estic buscant pis a Barcelona, ara mateix,
i llavors hi ha totes aquestes anades
i vingudes de trucades amb immobiliàries.
I llavors em van trucar
i jo estava segura que era una immobiliària
i no vaig veure la trucada.
Bueno, va ser una miqueta...
Va ser una mica un embolic,
perquè no vaig veure la trucada,
vaig tornar a trucar, no em van respondre,
llavors vaig rebre un whatsapp
del Tinent de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona
dient que tenia una bona notícia
però no...
Bueno, recabem estar com moltes hores sense trobar-nos
llavors va ser com tot una miqueta com esperpèntic
fins que no vaig conceder-ho del cert.
Però, bueno, sí, sí, va ser això.
Va ser una trucada
i unes quantes anades i vingudes.
Home, i suposo que la data aquesta, no?,
d'aquest dia de l'entrega, diguéssim,
del premi com a tal, del 15 de febrer,
serà més un dia, no sé com dir-ho,
encara més especial, de més i cap.
No sé si tens com nervis també per anar a l'Ajuntament
a rebre aquest premi
amb altres escriptors i escriptores
o músics que també hagin rebut
aquests premis en altres categories.
Sí, sí, sí, totalment.
Em fa molta il·lusió perquè, a més,
no he anat mai, no he entrat mai
ni a l'Ajuntament de Barcelona
ni molt menys al Saló de Cent,
que és com aquest no,
que és bastant compreciós.
Sí.
Així que, sí, sí, moltes ganes d'anar-hi
i també com de conèixer la resta de gent.
I tant.
Estic una mica nerviosa, sí, clarament.
Home, no, això passarà bé, home.
Els desperfectes,
és un llibre que vam parlar-ne aquí,
precisament, quan el vas llançar, com deies,
fa més o menys un any.
Vam parlar també amb la Gina Hárster,
que és, diguéssim, l'encarregada de la portada,
tant en l'edició com en català,
com també en castellà,
que vas acabar també publicant.
i anava a preguntar-te
el recorregut d'aquest llibre
en algun moment l'havies arribat a imaginar
o a plantejar o a buscar, d'alguna manera?
És a dir, arribats ara a aquest punt,
mirant enrere, realment,
haguessis visualitzat aquesta trajectòria de l'obra?
Molt sincerament, no.
És a dir, no sé,
tot ha sigut una mica caòtic,
perquè, de fet, al principi del llibre
també va ser bastant caòtic,
en el sentit de...
no caòtic, sinó que vaig anar fent
i, de cop i volta, hi havia el document
i vaig fer-ho molt conscientment,
però que no vaig començar,
no vaig asseure'm
i vaig pensar escriure un llibre,
sinó que va ser com tot una mica
anar fent,
de cop i volta trobar-te en la situació,
veure el premi d'alluny,
presentar-t'hi
i el que no m'esperava gens.
És a dir, era com aquest any que...
Bueno, aquest any de publicació del llibre
que ha sigut molt guai,
vull dir que l'ha llegit com molta gent
i, no sé, molta gent m'ha dit coses,
m'han explicat moltes anècdotes divertides
de tanatoris
i com gent, no sé,
que m'ha explicat potser anècdotes personals,
també gent que m'ha dit
que no havia entès res
o que no li havia agradat,
vull dir que hi ha hagut de tot,
però no, realment no m'ho esperava
i això últim, sí, sí,
vull dir, una alegria molt grossa.
Els desperfectes, de fet,
és un llibre, doncs bé,
que hi ha aquests petits relats,
podríem dir, no?,
amb un humor una mica negre,
abans deia un humor una mica esmolat,
perquè crec que sí que és una mica així, no?,
i ara que expliques això de les anècdotes,
per exemple, el tanatori,
que és un petit, no?,
és un dels petits contes que expliques,
o les petites anècdotes,
vivències de la vida, no?,
t'hi has trobat amb situacions,
doncs precisament d'això, no?,
que la gent s'ha apropat i t'ha dit
escolta, mira, gràcies per compartir
una situació tan quotidiana
des d'aquest punt de vista
perquè també me n'ha passat a mi.
Una mica, perquè sí que recordo
algun club de lectura que vaig anar
que sí que molta gent em deia com,
clar, en teoria els contes
tenen aquest punt inversemblant,
però resulta que a mi m'ha passat això, no?,
que al final és veritat que a la vida
hi ha com situacions que si les escrivessis
serien... ningú se les creuria
perquè són com massa fortes.
I sí que, per exemple,
em va venir una dona que...
ella era de Romania
i em va explicar que a la seva zona,
és a dir, jo no sé res de Romania,
però em va dir que com a mínim
a la zona on ella vivia
cada cop que hi havia un funeral
la família havia de preparar
com una mena de banquet per a tothom
i que era una mica una putada
perquè eren molts diners
i s'havia de fer com aquesta cosa
del gran àpat es feia encara ara.
I això em va semblar com...
molt interessant
perquè jo no en tenia ni idea, la veritat.
I sí que llavors altra gent
que m'explicaven potser anècdotes
d'equívocs amb morts...
Bé, el punt aquest com d'humor negre
que a vegades s'hi encaixa
o si obres la caixa
hi ha com mil anècdotes
que la gent té.
I tant.
Per quina edició va el llibre?
No sé si ja heu anat publicant
més edicions
o la tirada que vau tenir.
Sí, bé, el llibre va per la tercera edició.
Déu-n'hi-do.
Que tant el meu
com el de la Laia Vinyas
que és l'altra noia
que va guanyar el document.
De les closques.
Sí, era de les closques.
Els dos llibres
van per la tercera edició.
Vull dir que molt bé.
Jo imagino que tampoc
no t'ho havies ni arribat
a plantejar en un inici
sinó que en un any
perquè estem parlant d'un any
de publicació del llibre
tres edicions.
Sí, sí, clar, clar.
El curiós d'ara
és que ara mateix
fa un any
recordo que estava molt
amb els...
com acabant...
Bé, no.
Crec que les correccions
ja estaven acabades
però estava, per exemple,
preparant el castellà
com ja una miqueta
com preparant la sortida
que diria...
No sé si va ser el 20 de març.
Vull dir que era com just
com la prèvia.
I tens...
Digues, digues, Irene.
No, no, que és graciós
que ara com un any després
com de cop i volta
hagi tornat a sortir
tot una mica.
I tant.
Tres edicions en un any.
Anar a preguntar-te
si tens altres,
no sé si dir,
documents,
folis,
llibretes
o ordinador
on escriguis
que estiguis preparant
a un altre.
De moment, no,
sincerament.
No, no.
Bé, no ho sé.
Vaig pensar en coses
però...
però no
no tinc res fet
i tampoc acabo
de trobar com el temps
o el d'allò de...
de...
com de tornar-me a posar.
Vull dir que en tinc ganes
però de moment...
de moment res de res.
A més,
el llistó està molt alt.
És a dir,
tu mateixa
ja has començat
amb el llistó molt alt.
Per tant,
la següent obra
o el llibret
o el que sigui
que vulguis publicar,
si arriba el moment,
haurà de competir
amb els desperfectes
gairebé.
Bé, clar,
això ho hem parlat
amb altra gent
que aquest any,
per exemple,
ha publicat un llibre
que hi ha com la cosa
del segon llibre
que en realitat
t'espanta més
que el primer
perquè el primer
hi ha cap punt d'inconsciència
que no esperes
que en surti res
i llavors estàs com més...
que t'és igual
i de cop el segon
que sembla
que hauria de ser
com més fàcil.
Bé,
hi ha gent de tot,
hi ha gent que ho fa tot
pim-pam
i hi ha gent que...
Però és veritat
que hi ha com una mena
de pressió en el segon
que potser és més gran
tot i que alhora
penso que la gent
no està pensant en...
O sigui,
la gent va fent
la seva vida
i ningú està esperant
el segon llibre
de ningú.
Vull dir que
pots tenir com pressió
tu dintre teu
però en realitat
pots fer el que vulgui
com si no vols
fer cap altre llibre.
Això t'anava a preguntar
precisament...
Que aquest és l'altre.
Segurament
moltes persones
o algunes persones
t'ho volen haver preguntat,
no?
Escolta,
ja vas pel segon
i potser aquesta possibilitat
no la descartes directament?
Clar,
també s'ha de poder reivindicar
la cosa de...
Que potser no hi ha segon.
Clar,
clar.
Però,
però,
però,
sí que hi ha com totes aquestes
com coses sobre la taula
que poden fer nervis
i alhora,
i alhora,
doncs això,
tampoc hi ha ningú,
ningú esperant res.
Així que,
que molt,
més val prendre's un calme.
o potser sí que hi ha alguns lectors
que sí que els agradaria
o una segona part dels imperfectes
o una segona part,
o salvar les distàncies
més historietes
o vivències com aquestes.
Ja,
no ho sé,
o sigui,
no en tinc ni idea,
suposo que sí,
però,
bueno,
ara de moment,
no sé,
també em dóna la impressió
que els imperfectes
és fruit d'un moment
molt concret
i no sé si tornaria
a fer el mateix ara.
No ho sé.
A nivell mediàtic,
per dir-ho d'una manera,
com ho estàs,
diguéssim,
visquent
o com t'estan arribant,
diguéssim,
aquests contactes
més mediàtics
de mitjans de comunicació
o entrevistes?
Bé,
això,
quan va sortir el llibre
sí que va ser
una bogeria bastant gran
i jo vaig agrair molt
poder-ho fer tot
o quasi tot
conjuntament amb la Laia Viñas
perquè,
perquè és veritat
que és com,
tot són moltes alegries
però també,
com que no ho havíem viscut mai,
teníem,
bé,
passaven com moltes coses
i hi havia com poc temps
de...
De païles.
De digerir.
Això potser sembla
com molt de diva,
però no ho dic,
ho dic com que era,
que...
Bé,
que no ho havíem viscut mai
cap de les dues
i crec que va ser
va ser bastant guai
poder-ho viure juntes
perquè en alguns moments
que estàvem com
una mica més desconcertades
o que potser
no acabàvem de sentir
el que pensàvem
que hauríem d'estar sentint
doncs
va estar bé
com poder-ho
com parlar
i això.
Però ha sigut
com, vull dir,
sí,
moltes alegries,
de veritat.
En aquesta ocasió
no t'acompanya directament
l'autora
de Les Closques,
com deies,
en la recollida
d'aquest premi,
però n'hi haurà
en uns quants més
perquè hi ha
d'altres premiats,
Edgardo Dobri,
Joana Massó,
Miquel Caval,
en diferents categories,
per tant,
estaràs envoltada
d'altres persones,
no?,
de,
podíem dir,
de l'aspecte cultural
o artístic de Barcelona
que,
ben segur,
també et poden
obrir portes
o obrir ulls,
no?
Sí,
sí,
sí,
no,
no,
jo,
sí,
tinc ganes com molt sinceres
de conèixer tothom,
tant la gent de literatura
com la gent
de les altres,
de les altres categories,
la veritat,
perquè no,
sí,
bueno,
és que no conec a ningú,
així que,
no ho sé,
no sé,
no sé si podrem,
no sé què es podrà fer
amb tot el tema
del Covid i tal,
però,
però,
segur que serà
molt interessant.
Ben segur,
intercanviar unes paraules,
segur que ho podeu fer.
Home,
sí,
sí,
imagina't que no.
Això segur.
Ja,
en algunes,
en alguns mitjans de comunicació
indiquen que el premi,
Irene,
era per majoria absoluta
del jurat
i en alguns articles
també destaquen
que el llibre
va estar seleccionat,
entre altres,
per aquesta ambició literària
i atreviment.
Trobes que hi és això
en els desperfectes?
Bueno,
jo crec que quan el vaig fer
ser que hi havia
com un punt de
d'espartajo,
entre cometes,
perquè,
bueno,
estava allà i vaig sonar
el que volia
i això crec que sí que es nota.
És a dir,
crec que els contes
poden fallar
per alguna part,
com que fallen
per algunes bandes
o el que sigui,
però la part de
fer una mica
el que em donava la gana,
dient així com molt malament,
crec que sí que hi és.
l'atreviment
i una mica
aquesta ambició literària
t'anava a preguntar
després d'aquest
diguéssim,
d'aquest any
que també
Déu has estat,
com explicaves,
també
de paï
moltes coses,
suposo que
li estàs
com eternament
agraïda
a aquests personatges
que han anat
sortint als desperfectes
i que han estat
els que
en el fons
han donat
tot aquest,
han fet,
han creat
aquest rebombori
amb el teu llibre.
Sí, sí, sí, sí.
La veritat
és que tampoc
esperava que
que aquests,
o sigui,
com que
hi ha gent
que connectés
amb aquests personatges,
així que
això ha estat
una sorpresa
bastant gran.
Vull dir que
jo no estic
tan contenta
del llibre,
però no sabia si,
no m'imaginava
gaire
quin tipus
de lector
podria agradar.
La veritat.
Clar,
ara ja ho has descobert
i a més has descobert
que hi ha molts lectors,
no?
Sí, sí,
que el tema
de l'humor negre
té tirada.
Encara funciona.
Irene,
escolta,
gràcies per atendre'ns.
Si volguessis afegir
algun altre tema
o si tens alguna notícia
relacionada amb Sant Just
de dir,
mira,
doncs vindré a fer
una xerrada
o tornaré a passar per aquí,
doncs nosaltres
encantats de saber-ho.
De moment,
de moment que jo sàpiga,
no,
però si hi ha qualsevol cosa
us ho dic
i moltes gràcies
per cuidar-me
també sempre.
I tant,
gràcies a tu,
Irene.
Irene,
com deia,
enhorabona de nou
per aquest premi,
pel Premi Documenta
i pel Ciutat de Barcelona
que recolliràs precisament
el 15 de febrer
en aquest espai
de l'Ajuntament de Barcelona.
Que vagi molt bé
aquesta experiència
i endavant
amb les pròximes obres
o no,
el que hagi de venir,
Irene.
O no?
Sí,
moltíssimes gràcies,
Mireia.
que vagi molt bé.
Adeu.
A veure,
bona abrazada.
de Barcelonaapona.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!