Som dimecres 13 de març del 2019, ara mateix són un quart de 12
i encarem la segona hora del programa aquí a Ràdio d'Esvern
amb la presència de l'alcalde de Sant Just, en Josep Perpinyà,
per parlar d'actualitat Sant Justenca. Bon dia, alcalde.
Bon dia, què tal, com esteu?
Bé, molt bé, aquí ja una mica més contents,
perquè sembla que el dia ja feia més fresqueta,
una mica de temperatures més adequades al temps.
Però no plou, no plou.
Ens diria molt bé que creguessin algunes gotes.
Doncs bé, comencem amb l'actualitat de Sant Just,
perquè avui i fins al dia 26 de març
comencen les jornades a portes obertes
de les escoles d'infantil i primària i de l'institut,
perquè les famílies dels futurs alumnes
puguin veure les instal·lacions
i més endavant, a finals de març, ja comencen les preinscripcions.
Com tenim l'oferta de places?
No, bé, en principi, no només és veure les instal·lacions,
que també, com tu dius, sinó també que des de la direcció
expliquen els projectes educatius i pedagògics que té el centre.
I això també, moltes vegades, és el motiu per al qual
una família decideix, decideix si pot,
perquè a vegades no pot, decideix quin centre educatiu
es conlleix pel seu fill o per la seva filla.
Per tant, són jornades de portes obertes, però molt significatives
i que hi ha aquest feedback de com s'entén l'educació en el municipi
i també en el sector, diguem-ne, que opta la família, no?
Per tant, bé, aquest any, dir-te una novetat,
seria que el P3, hi ha un P3 nou al Canigó, no?
I estem una mica més apretats, no?
Però, de fet, es garanteix les, diguem-ne, l'esclorització.
Dir també que, darrerament, doncs, hi ha una notícia molt positiva
que ens fa estar orgullosos de l'educació pública,
és que en els darrers anys, de cada 10 nois, noies
que podien ser escloritzats, 7 anaven a les escoles públiques
i ara hi ha pujat, eh?
I estem quasi al 8.
Per tant, jo crec que és una bona notícia
d'aquesta confiança de l'educació pública en el nostre municipi
i estem satisfets, no?
Has dit que s'havia omplert una línia nova a l'escola?
Bé, el Canigó, sí, el Canigó tindrà un P3, el tercer, diguem-ne,
ja en té dos, en tindrà tres, i això, doncs, des de la direcció,
i d'aquí uns dies en parlem també, dins de les nostres possibilitats,
perquè això, evidentment, ho decideix primer la població, no?
La piràmide d'edats, no?
I després la Generalitat és el que diu
on pot anar aquest curs nou, no?
Però, clar, això també implica, doncs,
segurament algun reajustament,
alguna petita inversió en el centre
i n'hem de parlar oberts, no?
Encara que ho hauríem de parlar,
ho parlarem a tres bandes,
perquè aquestes inversions o millores,
encara que l'Ajuntament sempre ha ajudat,
sempre ha ajudat,
doncs també li pertoquen a la Generalitat,
però bé en parlarem els propers dies.
De fet, l'escola Montseny, aquest 2018-2019,
crec que també va començar...
Bé, com pots veure, els naixements,
doncs som una població dels que pocs,
diguem-ne, poques poblacions a l'àrea metropolitana
han crescut amb el P3, no?
I això vol dir que, clar, el P3 continua després, no?
I va evolucionant i va creixent, no?
Bé, tenim uns centres que poden acollir-ho, de moment,
i el que sí que s'està fent un gran debat en el futur
seria la capacitat de l'institut.
Si anem amb aquesta població que va creixent,
doncs si això sigui a segon ritme,
per això hi ha les planificacions educatives,
per això estan els anàlisis de població, etcètera, etcètera,
i malgrat l'institut, doncs pot tenir un cert creixement,
evidentment, en els propers pocs anys, no?
És evident que, si això continua així,
doncs el debat està damunt de la taula
que hi hagi una ampliació o un segon institut.
Són paraules mayores, no toquen ara, eh?
No toquen ara, però, com veus,
doncs, evidentment, la planificació
Generalitat-Ajuntament és constant, no?
I, de fet, hi ha comissions de treball permanentment,
on està el regidor Enjus Fossalba
i els membres de la Delegació Territorial
d'Ensenyament del Baix de Obregat.
Passem, doncs, ara a un altre tema,
deixem ja el que seria educació enrere.
Parlem ara d'habitatge,
que és un tema que aquests dies
està sortint molt als mitjans,
justament per l'entrada en vigor, també,
de la setmana passada,
del decret del govern espanyol
sobre la limitació
de l'augment dels preus dels lloguers.
A Sant Just, viure és car
i l'augment dels preus dels pisos
és una cosa que la gent preocupa.
Bé, nosaltres estem molt preocupats
com a govern municipal
i personalment com a alcalde
d'aquesta situació, no?
Perquè, malgrat l'esforç que fa
l'Ajuntament i el govern municipal
en fomentar i promocionar
la política d'habitatge,
hi ha una dada molt significativa.
Som el tercer quart municipi
de tot Catalunya fent habitatge,
per sobre d'Hospitalet,
de Girona, de Tarragona,
de Lleida,
de Sant Boi,
de Cornellà,
vull dir, per tant,
aquí ja tenim unes credencials
que ningú posa en dubte, no?
Però, com tu dius,
el preu de l'habitatge
segueix en uns nivells
que la gran majoria
no pot accedir, no?
Per tant,
des de la legislació
més contundent
que ha de fer Madrid
i, en aquest cas,
també el govern de la Generalitat,
que són els que poden
actuar sobre això,
principalment ha de ser contundent,
hem de treballar intensament
perquè això
no continuï per aquests nivells,
perquè provoca una situació
d'angoixa
i de...
molt important per les famílies
i, a més a més,
de desplaçament de les famílies
en altres municipis, no?
Nosaltres,
el tema de l'habitatge
és prioritari,
sempre ho ha estat
i ho ha de ser-ho
encara molt més
en els propers anys,
fomentant molt més el lloguer
i que es creïn
aquestes circumstàncies
per fer-ho,
perquè tothom vol fer habitatge,
però tu has de tenir
possibilitats de fer-ho
i, per tant,
has de crear aquests escenaris
on es pugui construir
o es pugui fer
polítiques d'habitatge.
Hem d'incidir molt
en la rehabilitació,
molt,
jugant a subvencions
o promocionant
les subvencions
de la rehabilitació,
però que també
es congelin
com a iniciativa
els preus
o baixin
els preus
dels llogueters
que estan en aquests pisos
que l'Ajuntament
ha ajudat
el propietari
de la rehabilitació.
Hem de continuar
fent subvencions
a la gent jove
que ho hem fet,
200 euros al mes
en determinats períodes,
hem de continuar fent això
i hem d'adaptar
la construcció
a les noves realitats familiars.
avui dia
el nucli familiar
d'una família
no és com fa 20 anys.
Per tant,
des de pensar
en la construcció
d'habitatges
que creixin
i es disminueixin.
Això és
que hi ha
iniciatives a Europa
i nosaltres
estem treballant
en aquest tema
conceptualment
que una família
per determinats moments
al llarg de la seva vida
per exemple
una parella
de divorciats
que s'ajunten
pot ser que tenien
un nano
i ara en tenen 4
i que després d'uns anys
jo què sé
tornen a tenir un o cap.
Per tant,
modular l'habitatge
en funció
de la situació familiar
de cada moment
és un repte
que tenim al cap
i això
ha de ser
una proposta
que s'ha de desenvolupar
en els propers mandats
en els propers anys
de com construïm
d'aquesta manera.
Ja tenim
bastantes idees
en això
i segurament
són reptes
però aquests reptes
aquell que té voluntat
que crec que tenim
l'experiència
i les idees clares
es pot arribar a fer.
L'actual equip de govern
va fer el pla
de l'habitatge
de Lloguer
del 2017-2024
on s'aposta
per disminuir
l'habitatge
de protecció oficial
de venda
i substituir-lo
per l'habitatge
de protecció oficial
de Lloguer.
Això estaria
dit bé?
Sí,
això és evident.
És a dir,
durant molts anys
s'ha fet
habitatge
públic
i ha sigut
de venda.
A veure,
nosaltres ja
en els darrers temps
estem fent ja gestos
i algunes subpromocions
que estem construint.
L'habitatge
de Lloguer
costa molt.
Et parlo en termes
econòmics,
d'inversió.
No ens ajuda ningú,
absolutament ningú.
La Generalitat
no existeix
en aquest tema
i el Govern
de Madrid
molt puntualment,
però jo diria
que tampoc.
Per tant,
que la responsabilitat
o el pes
quedi amb els ajuntaments,
i ara parlo en general,
és totalment injust.
la política
d'habitatge
l'ha de fer
el que té més musculatura,
que és
el Govern de l'Estat
i el Govern de la Generalitat.
I nosaltres
hem d'ajudar
tot el que puguem
i ho estem fent.
Però,
evidentment,
una promoció
de Lloguer
té unes conseqüències
significatives
en el pressupost municipal
i en els avals bancaris
que van a la càrrega
financera
dels ajuntaments,
encara que darrerament
això s'ha suavitzat
una mica
per les entitats bancàries
i és una bona notícia.
Però no ens ajuda
pràcticament ningú.
però ho hem de fer-ho.
Hem de seguir
aquesta política
de Lloguer
amb un esforç
molt considerable
i amb molta solidaritat
de la resta
del veïnat
perquè ha d'entendre
que,
si no,
principalment
la gent jove marxa.
Marxa
i no ho podem permetre
cap de les maneres.
I aquí trobarà
un govern decidit,
un govern tossut
i un govern
que anirà
obrint camí
perquè hi hagi
més habitatge
de Lloguer
públic.
Ara,
si et sembla,
passem
a un altre àmbit.
Passem
al tema
del comerç
perquè hi ha
dues activitats
en vista
sobre la dinamització
del comerç.
El Quinto Tapa
i el Forrestock.
Jo crec que són
dues activitats
que demostren
una mica
la vitalitat
del sector comercial
amb les ganes
de tirar endavant.
Jo sempre
que em pregunteu
pel comerç
dic el mateix,
admiro
i posen un valor
als comerciants
de Sant Just
perquè déu-n'hi-do
el difícil
que ho tenen
perquè estem
al costat
d'una gran ciutat
i això costa molt,
però les iniciatives
que s'han fet
des de l'àmbit
del sector comercial
i de les entitats
i la mateixa
regidoria
de comerç nostre
posen valor
aquestes ganes
i aquesta manera
d'entendre
que has de crear
activitats
i accions
per anar fomentant
i donar a conèixer
el comerç
de Sant Just.
El Quinto Tapo
és relacionat
evidentment
amb la gastronomia
però el Forrest Talk
que es fa
a la segona planta
del mercat
allà pot participar
qui vulgui
és una iniciativa
que s'està consolidant
i que em consta
que té
ja
moltes ganes
tothom
d'anar-hi
serà força participatiu
i a més a més
els veïns
i les veïnes
podem anar-hi tranquil·lament
i comprar
i estar al costat
del sector comercial.
A més del Quinto Tapo
ja és la tercera edició
Sí, correcte.
O sigui que
vull dir
si es continua fent
és perquè dona
també els seus resultats.
Sí, sí
i cada vegada
hi ha més
diguem
establiments
que es van apuntant
altres que comencen
per primera vegada
altres que consoliden
i això
com tu dius
doncs
certament
és una manera
de promocionar-te
de donar-te a conèixer
passa moltíssima gent
aquests dies
o aquest moment
determinat
pel teu establiment
i això
doncs
és molt positiu
perquè
hi ha una paraula
clau
en el comerç
que és el trànsit
un comerciant
el trànsit
és que vingui gent
i quan tingui gent
jo ja li diré
doncs ja li expressaré
i ja em vendré
i ja li diré
quin és el meu producte
però ha de venir gent
i això és molt bona
iniciativa
marxem ara cap a una altra
cap a una altra branca
cap a un altre tema
bastant gran
bastant ampli
que dóna molt de parlar
que és el de la mobilitat
l'urbanisme
i la seguretat vial
perquè
hi ha darreres
notícies
també
d'actualitat
que ja hem anat veient
per les xarxes socials
per la web
etcètera
que s'han anat
per exemple
posada en marxa
l'E30
ja porta una setmaneta
més o menys
un exitazo
precisament ara
hem parat uns veïns
també
agraïnt
el fet que s'hagi posat
l'E30
perquè està funcionant
molt bé
també és veritat
que el JM
ha augmentat l'horari
els diumenges
i que per exemple
s'ha posat en marxa
la nova web de mobilitat
de Sant Jús
on hi ha
un resum
de totes les opcions
per agafar el transport
o per exemple
la posada en marxa
de l'APP
de pagament
a la zona blava
bé
efectivament
mireu
el cotxe ens està menjant
és a dir
cada vegada hi ha més vehicles
i això no pot ser
és a dir
que estem ofegats
per tants cotxes
la crisi
ha començat a marxar
i la gent ha començat
a matricular
molts més vehicles
no vull dir
substituir el vehicle
que tenia
sinó comprar un de nou
i parlo també
de motos
i de cotxes
per tant
s'ha d'anar fent
aquest esforç
de més transport públic
més bicicleta
més patinets
etcètera
i per tant
jo quan la gent
em pregunta
com ho veig
o com ho veiem
tots plegats
els dic el mateix
dic
escolta
el cotxe
l'ha d'agafar
aquell
aquella persona
aquella família
que al matí
es pregunta
puc agafar
una alternativa
el vehicle
el vehicle privat
és a dir
puc anar
amb transport públic
puc anar
amb bicicleta
o puc anar
amb patinet
i si et dius
no
doncs vostè és el del cotxe
ja està
no passa res
però si et dius
sí
doncs intenta
deixar el cotxe
perquè si no
morirem col·lapsats
del vehicle privat
i per tant
notícies
com l'E30
que ho hem estat
treballant
i jo et diria
que amb una gran
sensibilitat
parlaré metropolitana
perquè he vist
la necessitat
de Sant Jus
el Jus Metro
de fa pocs dies
ja funciona el diumenge
jo vaig agafar
el Jus Metro
el diumenge
el primer diumenge
eren dos quarts de dotze
i li vaig preguntar
al conductor
escolta
que he pujat algú
i el diu
48 persones
i eren les 11 i mitja
dos quarts de dotze
per tant
vaig quedar parat
perquè em pensava
li vaig fer
ha pujat algú
i a part de nosaltres
puja algú més
avui
diu 48 persones
ha pujat ja
i portàvem 3 hores
per tant
el transport públic
és molt important
és cert
que val molts diners
però això és una inversió
i després
evidentment
anar fomentant
la bicicleta
i ara
els darrers temps
ha apareixut
el patinet
que també
com veus
hi ha bastantes persones
que l'agafen
i el present
és el futur
ja tenia que ser
el passat això
però ens costa
moltíssim
deixar el cotxe
veïns per exemple
del Mar Lluï
que treballen al Brogi
conec dos
persones concretes
veïnes del Mar Lluï
que van al Brogi
que treballen allà
i han deixat el cotxe
definitivament
perquè l'E30
els deixa davant
per tant són dos menys
i així has d'anar sumant
així has d'anar sumant
un altre transport
que mitjà de transport públic
és el tram
com està l'acord
de fer passar el tram?
el tram
vam tenir una reunió
important
la darrera setmana
on estàvem
els dos alcaldes
la Pilar Díaz
i jo mateix
els regidors
i els equips tècnics
amb l'ATM
amb la Generalitat
per començar
a decidir
com serà
aquesta carretera
s'ha fet
moltíssims
estudis de mobilitat
és a dir
la resposta
és una mica
la que us diré
és a dir
en funció
dels vehicles
que siguem capaços
de treure
d'aquest tram
d'aquesta via
decidirem
finalment
com és
aquesta urbanització
la pregunta
no ha de ser
hi haurà un carril
de cotxe
per banda
hi haurà
el carril
de bicicleta
aquesta no és la pregunta
és a dir
en funció
dels vehicles
que siguin
capaços
de treure
i que
aquests estudis
diguin
escolti
no passa res
si aquests vehicles
van a buscar
la ronda
doncs
pel barri
industrial
del Gall
o qui sigui
un altre lloc
o que vinguin
per TV3
o surtin per TV3
en funció
de tots aquests estudis
que està fent
la Generalitat
i l'ATM
finalment
l'Ajuntament
els dos
ajuntaments
decidiran
com ha de ser
aquesta via
ara sí que et diré
que s'ha acceptat
una cosa
que no s'havia acceptat
i ara ja ho ha acceptat
tothom
que les vies
per on passa
el tramvia
per on passa
el tramvia
que hi haurà
dos vies
i que no serà
com la plataforma
que estem acostumats
doncs
més avall
de la carretera
davant del Gualden
per dir alguna cosa
o la Rambla
aquestes dos vies
del tramvia
seran compatibles
amb el transport públic
és a dir
que l'autobús
anirà
per sobre
de les vies
del tramvia
per tant
vol dir
que utilitzarà
menys espai
tot això
i ara estan
analitzant
amb estudis
molt
molt
acurats
i molt ben fets
la capacitat
que poden tenir
les vies alternatives
dels entorns
inclús
amb inversions
d'obrir
nous carrers
però en funció
de tot això
el setembre
o octubre
els dos ajuntaments
decidirem
segurament a la tardor
doncs
com serà
urbanísticament
aquesta via
nosaltres
estem per pacificar
el màxim
d'això
el que passa
és evident
que hi ha uns veïns
etcètera
i aquests estudis
de mobilitat
són els que ens diran
finalment
què es pot fer
hi ha gent que diu
s'ho dir
hi haurà dos carrils
per cotxe
o no
depèn
hi ha iniciatives
tots
que són molt
peatonals
i altres que no
per tant
si no som capaços
de treure vehicles
a llocs alternatius
evidentment
que passaran cotxes
evidentment
però d'entrada
hi ha una bona notícia
és que el tramvia
i l'autobús
passaran pel mateix lloc
això està passant
amb els llocs
d'Espanya
i del món
en algunes ciutats europees
també es veu
a Saragossa mateix
no fa falta
anar a llum
o capitals espanyoles
que això ja ho tenen
i recordo
que Barcelona
històricament
ho tenia això
per tant
no és cap novetat
el passa que
ens hem acostumat
a veure aquesta plataforma
gran
verda
i tal que tenim
i ens diem
això no hi cap
la solució d'entrada
és que l'autobús
passarà per sobre
per què?
perquè entre altres coses
el trajecte del quilòmetre
i una mica més
que hi ha
des de la Rambla
de Sant Lluís
fins a Sant Madalena
la freqüència
de passar
a 12 minuts
és a dir el tramvia
passarà cada 12 minuts
la qual cosa
imagina't
el temps que poden passar
autobusos i taxis
doncs per la mateixa via
del transport
aniran davant i darrere
el tramvia
sempre en prioritat
del tramvia
però
poden anar
perquè si no
seria un espai
durant 11 minuts
diguem-ne
que és un luxe
que no passa res
i per l'altra banda
estaries apretant molt
per tant
aquesta és una notícia
molt important
decidida
fa dues setmanes
també
canviant de tema
ara
parlant
obres
les de la Plana
Pedrosa
són
bé
unes obres recent
estrenades
què s'ha millorat
en aquest barri?
Bé
a Plana
Pedrosa
Veix Soleig
principalment
ja vam acabar
carrer Tilés
vam acabar
un bon tram
del carrer Pont
i ara estem acabant
la part de dalt
del carrer Pont
estem amb obres
encara
de forma significativa
que és el carrer
que sabeu
que va
un carrer molt llarg
per cert
de Sant Jus
i que va
fins a la Penya del Moro
s'han fet moltes reparacions
també
amb paviments
amb arbrat
amb millora d'arbrats
a través
de la UIR
que li diem
que és la unitat
d'intervenció ràpida
que té l'Ajuntament
i ha anat fent reparacions
jo diria que l'obra
més important
és la del carrer Pont
i som conscients
que hi ha zones
que s'han de millorar
principalment
hi ha dos carrers
que ho tenim en cartera
que personalment
penso que hauríem d'entrar
en el pressupost
de l'any venent
que seria
almenys un dels dos
que seria
Tilés o Caçadors
un dels carrers
que estan
doncs malament
cal dir-ho
i que efectivament
el que ha passat
és 8 anys o 9
de crisi molt dura
i que no hem pogut
fer les inversions
que volíem
els darrers dos anys
no parem
en aquests moments
no parem
de fer inversions
a la via pública
i jo crec que estem
a punt d'atrapar
el temps maleït
que vam tenir
que deixar de fer obres
però no a plana
ve i soleig
a tot arreu
vam sacrificar
les inversions
a la via pública
però fixa't una cosa
no
la paraula
famosa
que al llarg
de la crisi
doncs sortia
que eren
les retallades
a Sant Gilles
no es va retallar res
absolutament res
ningú em pot dir
que vam retallar
alguna cosa
és a dir
durant la crisi
es tancaven
les empreses públiques
les emisores
de ràdio
els equipaments
retallaven els horaris
etcètera
etcètera
etcètera
per tant
nosaltres aquí
no hem fet
ni una retallada
què va passar
evidentment
vam sacrificar
les inversions
en el carrer
i això la gent
ho va entendre
ho va entendre perfectament
escolti
la persona
queda protegida
per serveis públics
i la via pública
escolteu
s'ha de
s'ha de parar
una mica
i que els diners
vagin
amb els serveis públics
que van directament
a la persona
i ara
en els darrers
dos anys
doncs hem agafat
una embranzida
molt significativa
i que hem acabat
ja el pla d'inversions
això que queda en dos mesos
hem fet més obres
de les que estava previst
en el pla d'inversions
i estem amb capacitat
amb un endeutament
baixíssim
baixíssim
i una capacitat financera
molt forta
de l'Ajuntament
de seguir invertint
en els propers temps
mira una cosa
és a dir
comencem molt aviat
suposo que mitjans de juny
doncs
el que és la
renovació
el tancament
de la pista exterior
i nou pavelló
de la bona aigua
estem parlant
de 2.200.000 euros
estem parlant
dels centres cívics
Soledat Sants
d'un milió d'euros
i estem parlant
de la deixalleria
d'un milió d'euros
o una mica més
són xifres
molt significatives
impensables
fa 5 anys
o 4
l'Ajuntament
s'està recuperant
com la gran majoria
del país
l'altra cosa
és com et recuperes
i com la gent està
i no vull parlar
de treball
que hauria de ser
molt més digne
amb uns salaris
molt més sòlids
i menys
temporalitat
i menys
contractes temporals
però
en general
l'economia es mou
i això
l'Ajuntament ho nota
per tant
en els propers mesos
seguirem fent
obra significativa
ara estem
acabant
el carrer Mercat
estem fent
carrer de la sala
que s'obre
que s'obre al carrer Mercat
sí
el dijous
s'obrirà
el carrer Mercat
s'obrirà
seguirà l'obra
però hi haurà
ja
es pot passar
el trànsit
el parc de Can Freixas
va a un ritme
molt adequat
aquesta és una obra
que no molesta
el veïnat
però
hi ha també
una obra
el que sí que està afectant
és el carrer de la sala
perquè és una obra llarga
on tallà
ho hem explicat
que es tenia de fer
el col·lector
i per tant
és una obra molt complicada
i difícil
però fixa't una cosa
el mes de juny
i ho dic perquè sento
algunes vegades
ara que venen eleccions
fan obres
això és una frase tòpica
deixa'm dir-te una dada
és tòpica
perquè tu tens el pressupost
i el pressupost l'executes
i per tant
doncs
aquest mandat
hem fet més de 30 obres
significatives
a la via pública
significatives
no la reparació
d'un trosset de vorera
i ara estem fent dos
abans de les eleccions
dos
ho dic perquè he sentit
comentaris
i entrevistes també
que ens matxaquen una mica
30 i pico d'obres
en aquests 4 anys
a la via pública
de forma significativa
i estem fent dos
Carrer de la Sala
i Carrer Mercat
i després de les eleccions
tenim previstes
3 grans obres
Avinguda Indústria
Avinguda Indústria Baixant
el resta del carrer Ateneu
i el Passeig de la Muntanya
obres significatives
que puja en un pressupost
molt gran
del Passeig de la Muntanya
Passeig de la Muntanya
vol dir
davant de l'institut
i davant del complex
a la Bona Aigua
aquell carrer
que també està bastant malament
i no pots caminar bé
els socis de la Bona Aigua
gent que va fer esport
els mateixos nois i nois
que van a l'institut
tot aquell carrer
no està ordenant
per tant allà
hi ha una inversió
molt significativa
i l'Avinguda Indústria Baixant
el mateix
el cantó dret
Baixant Esquerra
Baixant Esquerra
si tu vas per la
per la vorera
diguem-ne
del taller d'arquitectura
cap al Walden
arriba un punt
que queda estret
i ofegat
per tant tot això
continua
es fa un espai
molt amable
es continua fent
una plaça
molt més gran
en el Walden
de la Caté
un espai de trobada
molt significatiu
serà espectacular allò
i connectarà
amb l'espai
que no s'ho aprofita
gairebé
davant del Walden
que no s'aprofita
per tant
és un projecte
d'unió
és un projecte
d'unió d'espais
molt ben pensat
i molt ben resolt
pels arquitectes
i amb un criteri
que els hi vam donar
escolta
hem d'unir aquests espais
i és obra que comença el juny
per tant
ara estem fent
aquestes dues obres
que creen molèsties
principalment
al centre del poble
però després
aquestes molèsties
aniran
amb els veïns
de Can Miguelitos
del Passés de la Muntanya
etc.
sempre que hi ha obres
hi ha molèsties
molt bé
doncs
gràcies alcalde
m'has examinat
de tot avui
sí
de tot
gràcies per venir
a Ràdio d'Esvern
i parlar una mica
de l'actualitat
Sant Justenca
fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
ara són les 11 i 39
començarem
en un parell de minuts
a la tertúlia
un moment
gràcies per ser-siau
a la을-siau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços.
És una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Ràdio TASFENT
98.1
Ràdio TASFENT