Un quart i mig de dotze, aquí continuem a la sintonia de la Justa
per parlar d'altres qüestions relacionades amb l'actualitat del dia.
Avui, Mariona, d'aquí a uns instants d'entrevistes a en Jus Fossalba,
que és portaveu de Sant Jus en Comú, portaveu del grup municipal,
segon tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Sant Jus,
regidor de Medi Natural, Gestió de Residus i Espai Natural,
regidor de Transició Energètica i regidor d'Educació i Joventut.
M'he deixat alguns segons cognoms, però era per fer-ho curt.
I, a més a més, bon dia, Jus.
Bon dia a totes i tots.
Mariona, parlarem del ple municipal.
Abans l'has explicat una miqueta, però ara l'escoltarem amb un dels seus protagonistes.
Ara ens l'explicarà el Jus millor.
Tant com pugui, com a mínim.
D'acord, doncs a veure, Jus, explica'm una mica com va anar el ple.
Us veu barallar, veu sortir tots vius?
Vam sortir tots vius, com sempre.
La veritat és que també cal dir que en general el Sant Jus viu uns pens relativament tranquils.
No som cap de les persones que conformem al ple municipal.
Són persones que tinguem un tarannà poc dialogant o molt guerrillero.
Més aviat el contraí jo crec que sempre podem debatre.
I és el que va passar, de fet, en aquest ple, que vam debatre tots els punts.
es van anar a portar a terme també discussió a les motions, els pics i preguntes,
i vam tenir un debat, com sempre, molt interessant.
Que sé que al YouTube em sembla que no es va acabar de veure el tot,
perquè al minut 8 es va haver-hi un apagón,
i després no es va poder recuperar l'emissió fins més tard.
Però vaja, el ple es va desenvolupar amb total normalitat.
Sí, això ho hem comentat també.
Però bé, al YouTube hi ha un...
O sigui, està penjat al ple i dura 3 hores, per tant...
Sí, sí, llarg com sempre.
Llarg com sempre.
Els plens no els sabem fer curs, no.
Vale, doncs...
A veure, explica'm una mica,
perquè es va aprovar la modificació del crèdit del pressupost de l'Ajuntament,
de distribució del romanent.
Sí, aquest era un dels punts més importants del ple.
Com sabeu, i si no ho explico,
l'Ajuntament funciona per pressupostos anuals,
però quan tanca i fa el tancament de l'any anterior,
doncs si ha tingut més ingressos que despeses,
es genera un romanent,
o bé unes despeses que no s'han executat,
doncs es genera un romanent, uns diners que estan allà.
I ara mateix la llei estatal ens permet destinar aquells diners
d'una forma una mica més àmplia que normalment.
Nosaltres hem decidit tenir un principi de prudència com a govern
i destinem d'aquests 9 milions d'euros,
que alguns d'aquests diners estan afectats per projectes plurianuals
i en seguida m'entendreu,
l'escola Brassol que s'està construint,
doncs ho tens en pressupost del 22,
però com que no l'acabes,
necessites tornar a incorporar aquells diners al pressupost del 23
per seguir pagant les factures de la gent que t'està construint.
El mateix amb l'Ateneu, etc.
I amb la resta de diners que hem ingressat de més,
el que fem és, primer de tot, retornar crèdits al banc
i ho fem perquè hem vist que de cara al pressupost 24
tot el crèdit que puguem tornar ens ajudarà a haver de pagar menys interessos,
haver de pagar menys retorn de crèdit,
que els interessos i els retorns de crèdits estan dins el que es diria
el pressupost ordinari, per tant ha de sortir de les partides ordinàries.
Què fem?
Si retornem crèdit, baixen aquestes partides de cara al pressupost del 24
i, per tant, ens permetrà tenir més ordinari,
que l'ordinari són els diners que gastem no per fer inversions
sinó per pagar el dia a dia, els serveis, els equipaments,
el personal que té l'Ajuntament.
I per què ho fem pel 24?
Doncs perquè sabem que el 24 es posarà en marxa un Ateneu
que s'haurà de finançar, s'haurà de programar
i s'haurà de fer activitat i sense diners les activitats no surten.
Tenim una escola a bressol que ara només tenim pressupostats 3 mesos
perquè començarà el setembre, octubre, novembre del 23,
però tot el 24 s'ha de pressupostar tot aquell any.
Per tant, són més diners del dia a dia,
d'aquest ordinari que es diu formalment,
que hem de computar.
I fent aquesta estratègia de retornar crèdit
ens permet tenir més mà ampla a l'ordinari
sense haver d'augmentar ingressos,
que vol dir moltes vegades haver de pujar impostos i demés.
A part de fer aquest retorn de crèdit,
que són uns 4 milions d'euros,
destinem gairebé 2 milions,
no recordo ara la xifra, em sembla que era 2 milions 200,
una cosa així.
Una part a ordinari,
perquè ens permet ara la llei poder finançar
despesa ordinària pel 23,
per tant, coses que gastarem acaba de complementar
el part de Nadal,
que volem posar més diners per fer més activitats
del part de Nadal, que va funcionar molt bé l'any 22,
i altres activitats de cultura,
de festa majoria i de més,
poder acabar de finançar aquestes partides.
I d'inversions també posem uns diners,
principalment se'n va anar a cultura,
perquè l'obra de l'escola...
Ai, de l'escola, perdoneu.
L'obra de Teneu necessita de més finançament,
perquè durant l'obra s'han anat trobant...
Bé, des de...
Per dos elements imprevistos que s'han trobat en l'obra,
perquè és una obra de rehabilitació,
i moltes vegades fas un càlcul,
però després quan comences a aixecar pedres
i moure coses, sempre surten coses.
I després perquè s'han posat els preus dels materials,
i quan es va licitar es va posar un preu,
i ara l'empresa també ens està dient
que segurament haurem d'acabar modificant una mica els costos,
perquè el matall està més car,
el conegú està més car i de més.
D'acord.
I va haver-hi molt debat en aquest punt?
Va haver-hi debat, evidentment.
Van haver-hi diferents intervencions
dels diferents representants de l'Ajuntament.
Bé, alguns demanaven haver fet altres...
Per exemple, Esquerra Republicana demanava
que es pogués fer més política d'habitatge,
jo crec que des del govern, en aquest cas la Gina,
li va contestar, jo crec que amb certesa,
que la política d'habitatge no es podia finançar
amb el romanent, perquè no era la manera d'actuar.
El romanent és un pressupost puntual que tens,
que has de gestionar i que has de gastar en aquell mateix any,
per tant, el romanent aquest que ve del pressupost del 22,
sí o sí l'hem de gastar en el 23,
i les polítiques d'habitatge moltes vegades són plurianuals,
no et permeten gastar d'una forma tan ràpida els diners.
Hi havia altres propostes, al final són mirades,
tothom té mirades diverses sobre com es podria gestionar,
hi havia gent que qüestionava per què retornar amb tant crèdit,
si podíem mantenir una mica l'endeutament,
i jo també crec que ho he explicat al començament,
que l'estratègia és poder tenir més ordinari
quan el pressupost del 24,
una mirada no tan curtterminista,
sinó una mica més de llarga mirada,
per tenir un ajuntament que funcioni
i es presti els serveis correctament,
però bàix en Seral va ser un punt que jo crec que es va aprovar
amb els vots del govern,
alguna abstenció,
i em sembla que només dos vots en contra.
Vull dir que va ser un punt que es va debatre,
evidentment, tothom tenia opinió diversa,
però no va haver-hi molt de vot contrari en aquest sentit.
Sí que vau estar bastanta estona, no?, amb aquest punt.
Sí, sí, amb aquest punt vam estar-hi.
Era dels que durava, sí.
I aquest s'ha més per a YouTube o no?
Aquest no ho sé, perquè en vuit minuts jo crec que no,
que no s'haurà més, s'haurà tallat abans que comencis.
D'acord, i canviant una mica de tema,
també s'ha aprovat inicialment el projecte executiu
de construcció del carril bici a la carretera reial.
Sí, aquest projecte va en la línia
del que aquest govern ha estat fent en els últims anys,
que és mirar de canviar la mobilitat del municipi.
al final, nosaltres hem apostat, o com a mínim el nostre partit de defensa,
una mobilitat sostenible i segura,
basada en que el cotxe tingui menys protagonista al carrer
i la bicicleta, el patinet, anar a peu, sigui més protagonista.
I, evidentment, quan l'espai públic està dissenyat d'una manera,
cal canviar-lo, perquè l'espai públic que tots coneixem
està molt pensat pel cotxe,
i si vols que la bici sigui protagonista,
li has de donar espai i l'has de fer segura, aquest espai.
I el que proposem és que una via,
que en el fons té tot el sentit del món,
perquè connecta dos camins que ja existeixen,
per tant, és acabar d'unir i de cosir un camí
que passa per la carretera reial,
doncs construir la part que ens falta,
o una part, no tota, que ens falta de via.
Una via que serà segregada,
per tant, serà com la que ens podem trobar,
per dir-ho així, després de la gasolina de Brighton,
en cap esplugues, dins la calçada,
i segregada, i segregada,
per tant, no estàs molestant els peatons
que van pel carrer i també tenen,
com ens passa ara per la Grimbleu-Walding,
que tens el carril de la bici
enmig dels peatons i això pot provocar
algun accident, sinó que cadascú tindrà
el seu espai dins l'espai públic,
també donant importància a la bicicleta.
Aquest és un projecte que va,
perquè ens entenguem, des de la rotonda,
si mirem de baix cap a dalt,
des de la rotonda de l'esclat,
per dir-ho d'una forma molt comú,
fins a l'entrada del carrer Major,
aquell gir que fa la carretera reial,
just quan surts de l'autopista,
que pots girar cap al carrer Major,
que fa aquell gir de 180, per dir-ho així,
sí, sí, sí, doncs fins allà.
Llavors, ens quedaria el tram,
que queda des d'allà fins a unir-lo
amb el carril de l'Abraic,
el que comença l'Abraic.
Exacte, fins a la gasolina.
Aquest seria un altre tram,
que ja abordarem més endavant.
No estava contemplat en aquest projecte,
perquè, a més, allà hi ha una reordenació.
Bé, el Joan Maria ho va explicar molt bé en el ple,
i de forma molt detallada,
que ara no exposaré tota,
però el tram que portava a provar és això.
L'aprovem perquè no tenim el finançament,
de fet, aquest projecte,
el volem mirar, ens l'ha redactat l'àrea,
i el volem mirar de finançar
amb fons Next Generation.
Finalment no ha pogut ser,
perquè només s'acceptaven projectes
mancomunats,
i aquest no és un projecte mancomunat
amb altres municipis.
Però sí que sabem que hi haurà més fons FEDER
i d'altres fons,
i el cost de l'obra
volem realment cobrir-lo
majoritàriament amb fons externs,
que sabem que en brindran molts
pels temes de movilitat sostenible.
I aquest carril,
no sé si ens ho pots avançar ja,
però quan el tindrem, més o menys?
No, t'ho puc avançar,
perquè primer cal trobar...
Tenim el projecte aprovat,
cal trobar el finançament,
les convocatòries d'aquest finançament
no sabem quan vindran...
Home, el que puc dir
que amb la poca experiència
que tinc a l'administració,
ràpid, no és mai res
en aquesta administració,
em sap greu dir-ho,
perquè l'administració és molt potent,
però és molt lenta,
fent les coses.
Això és veritat que la sensació
que sempre et dona com a ciutat
és que tot va lent, no?
I jo crec que, home,
no és d'avui per demà.
Està clar que no és d'avui per demà,
però és un canvi important, estructural,
que realment canviarà
la fisonomia de la carretera
i ens ajudarà també a una carretera
que cal dir i que és molt concorreguda
i ho deia el mateix regidor de mobilitat
i passen més de 1.000 persones
de les quals la meitat són patinets
i l'altra meitat són bicicletes,
més o menys,
per tant, 500 patinets,
500 bicicletes cada dia
passant pel tram de Sant Jus
de la carretera reial.
Déu-n'hi-do.
No, estem parlant de pocs vehicles,
n'estem parlant de molts.
Home, a més,
cada cop la gent s'està animant més
a optar per una alternativa al cotxe.
Sí, sí,
i a més amb el projecte de l'ambici,
que també cal dir que som el municipi,
el parador és la parada més utilitzada
de l'ambici
de totes les parades instal·lades,
no de Sant Jus,
no, de tots els altres municipis,
o sigui, que ha sigut un èxit,
aquí a Sant Jus la gent tenia ganes de bici.
Home, jo ja vaig veient a molta gent
amunt i avall amb les bicis aquestes.
Sí, sí, jo l'he agafat també
i realment és molt còmoda.
Home, doncs sí, sí.
Doncs, i parlant de mobilitat,
també es van presentar,
el grup endavant va presentar dues mocions,
una per millorar la mobilitat
amb transport privat a l'Escola Montserrat
i una per millorar la mobilitat
amb transport públic a l'Escola Montserrat.
Una es va aprovar, una es va...
Es va rebutjar.
Sí, exacte.
Aquesta era una moció que venia
del ple anterior,
que vam fer també el debat d'una...
O sigui, vam fer dues hores de debat
sobre aquest tema,
perquè en el ple anterior vam fer
una hora de debat
i finalment, quan endavant veia
que la moció no prosperaria,
la va retirar i va dir
que la presentaria,
faria una moció per cada punt.
Al final no va ser així.
Han fet dues mocions,
agrupant per dos temes.
Un era el transport privat,
el cotxe,
i l'altre era la mobilitat
amb transport públic.
Bé, aquí es van veure diferents posicions
respecte a la proposta que feia endavant.
En el tema del transport privat
van ser la majoria de vots en contra,
exceptuant dos,
el grup d'endavant i l'Anna,
que va votar-hi a favor,
i una abstenció d'Esquerra Republicana,
la resta va votar en contra.
La moció es recollia,
principalment,
que s'augmentés el Quisant Raid,
però ja es va dir
que el Quisant Raid
és precisament el que té més places
de totes les escoles,
té 60 places,
la resta d'escoles en tenen 20 o 25,
aquesta en té 60,
per tant,
no li veiem el sentit
augmentar molt més les places
si jo creiem que ja en té suficients.
I després,
es reclamava també
que es revisés
les voreres
per tal d'ampliar
l'aparcament de cotxes
en vorera,
no?
retrancaixen les voreres,
fent petites mossegades a la vorera
per tal de guanyar,
perquè deien que les voreres
eren molt rambles.
Aquí hi havia diferents grups
que no coincidíem
en un entorn escolar,
nosaltres creiem que,
a més,
en aquesta història
d'intentar potenciar
i dignificar
el poder anar caminant
i amb bicicleta,
té molt sentit
no deixar guanyar espai
el cotxe
i mantenir
que l'anar a peu
és la prioritat.
El cotxe,
jo ho vaig dir
en la meva intervenció,
el cotxe és perillós
en molts sentits,
mata,
entre cometes,
tot i que tots i totes
l'utilitzem,
el cotxe provoca accidents,
estadísticament
és el vehicle
que provoca més accidents,
el cotxe contamina
i, per tant,
també va en contra
de la nostra pròpia salut
i nosaltres,
crec que com a govern
el que hem d'intentar
és motivar la gent
a que faci els seus trajectes
d'una forma sostenible
i que sigui viable.
El que està clar
és que si no hi ha alternatives
viables al cotxe
la gent continuarà agafant el cotxe.
Per tant,
no hem de plantejar
alternatives viables.
Nosaltres no veiem
en un entorn escolar
començar a retirar
trossos de volera
per augmentar
aparcaments de cotxe.
Això no ho compartim
i per això
nosaltres,
el PSC
i altra gent
va acabar votant
en contra
d'aquesta
primera part
de la moció
que ja us dic
que en el ple passat
eren una
i s'ha dividit en dues.
Aquesta va estar rebutjada
llavors
veu passar a parlar
de la mateixa moció
però
centrant-nos
en transport públic.
Sí,
aquí el que es reclamava
principalment
és millorar
la freqüència
de l'E30
que efectivament
ja s'està
entre els autobusos
de línia
els porta
a l'àrea metropolitana
i ja s'estan
de fet
aquest paquet
d'autobusos
està el que es diu
licitant.
Per tant,
en la licitació
ja contempla
una millora
de 20 minuts
a un quart d'hora.
Nosaltres creiem
que passar
de freqüència
de 20 minuts
a un quart d'hora
de l'E30
quan aquesta
nova licitació
estigui adjudicada
i el nou
concessionari
funcioni
ja permetrà
arribar a l'escola
en una franja
que si arribes
10 minuts abans
10 minuts abans
o 5 minuts després
però vaja
que arribes
a una franja
bona
per poder
arribar
amb l'autobús
i anar a l'escola.
Després es demanava
revisar més línies
d'autobús
de cara al just tram
just metro
i de més
per a veure
si es podia incloure
en el recorregut
la passada
cap a
les escoles
l'escola Montserrat
en aquest sentit
i després es demanava
cap al barri
de Maslluí
es dongués una resposta
en forma de transport escolar
llavors aquí també
nosaltres vam explicar
que el transport escolar
és competència de sanitat
que la competència de sanitat
l'alega
el Consell Comarcal
a més
precisament
la regidora
i la consellera de mobilitat
és la Laia
i ella sap perfectament
aquest tema
tot i que ella no és competent
perquè és el consell d'educació
ja li vam explicar
doncs que
nosaltres ja ho havíem
demanat altres vegades
perquè en altres mocions
ja s'ha recollit
aquesta petició
perquè les AFAS
del Canigó
per exemple
ja també ens ho havien demanat
però nosaltres
quan hem anat a parlar
amb el departament
a través del Consell Comarcal
la resposta sempre ha estat
negativa
a posar un transport escolar
no obligatori
perquè com que és
dins de Sant Jus
es considera no obligatori
i amb això
no podem
no hi podem fer més
en el sentit
que ja hem insistit
a qui li compet
i a qui ha de pagar
aquest transport escolar
i ens ha denegat
el finançament
per poder-ho fer
en tot cas
el que sí que podem seguir treballant
doncs és en aquesta línia
de com s'ha posat
sobre la taula
el bicibús
que és una opció
que s'està plantejant
ja a l'escola Montseny
de fer un divendres
de poder anar amb bicibús
a l'escola
com pot ser també
la millora de freqüències
dels autobusos de línia
que això sí que nosaltres
podem apretar més
per millorar aquest transport
i després doncs
mirar de
estudiar per exemple
el tema de la zona verda
que sí que va sortir
a veure si podíem
acabar-la d'assustar
per guanyar
unes quantes places més
i que la gent
pugui aparcar
i seguir insistint
en que a l'escola
no cal anar sempre en cotxe
hi haurà famílies
que evidentment
només podran anar en cotxe
i és veritat
perquè la teva realitat
laboral és la que és
molts cops
moltes famílies
passen a deixar el nen
i se'n van directe a treballar
i ho han de fer en cotxe
i això passarà sempre
però sempre que puguem
oferir una alternativa
crec que és bo
no fomentar el cotxe
sinó fomentar
els altres vehicles
doncs aquesta moció
va quedar aprovada
i bé
ara que parlàvem
de l'escola
Montserrat
també veu parlar
sobre els barracons
sí
què m'ha explicat això?
mòduls
mòduls barracons
a vegades les paraules
sembla que no
i defineixen molt
el que un vol explicar
el departament
jo crec que encertadament
parla de mòduls
i ho fa perquè
l'època dels barracons
dels anys 80
ja ha passat
i ara mateix
els mòduls
ja són una altra cosa
són un equipament temporal
evidentment
però amb una qualitat
molt superior
al que era
el concepte aquell
del barracó
Bé, sí
es va preguntar
en el totor
de pregs i preguntes
perquè ja ho vam explicar
al prepesat
amb la preinscripció
escolar
bé, amb els números
que tenim
d'infants empadronats
i joves empadronats
doncs ens adonem
que realment
el departament
se n'adona
que amb l'oferta educativa
actual
doncs no hi havia
places suficients
i decideix ampliar
un grup
d'oferta de P3
al Montserrat
per tant
oferta
en comptes de 40 places
són 60
i amb aquesta oferta
de 60 places
esclar
l'escola Montserrat
ja no té prou espais
en el seu propi edifici
per encaure
aquest tercer grup
de P3
i decideix
el departament decideix
que per tal
de donar-los espais
doncs
instal·la un mòdul
de dos aules
amb un petit despatx
i un lavabo
que és el que anirà
al pati d'infantil
segons el que
el departament ens ha anunciat
evidentment
no perquè hi vagin
els nens de P3
els nens de P3
no aniran
en aquell mòdul
ja s'hi posaran
doncs aules complementàries
la biblioteca
etcètera
vull dir que no ens hem d'imaginar
una aula convencional allà
perquè normalment
no es fa així
normalment es fan
aules que tens més complementàries
les portes
i converteixes en aularis
a l'edifici de dintre
per a un bon funcionament
de centre
i això és el que
ens passarà
al curs
en aquest curs
23-24
si ho dic bé
això i a l'institut
que l'institut
també s'ha passat
més de puntetes
ningú ho parla
però l'institut
també anirà a un mòdul
perquè s'ho oferta
un grup més
de primer d'ESO
i de tercer d'ESO
ara hem de veure
amb la preinscripció
com funciona
com s'omple
i acabarem de veure
doncs realment
el departament
com acabar instal·lant
aquests mòduls
i quants grups hi haurà
de primer i tercer
de primer
de l'ESO
de primer i tercer
doncs hi haurà 5 grups
en comptes de 4
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
sí, sí
sí, sí
és una cosa
que nosaltres
en la taula
de planificació mixta
ja ho hem posat
sobre la taula
mai més ben dit
sobre la taula
de planificació
ho hem posat
doncs
que
que Sant Jus creixia
que
que molta gent
vivia a Majuí
que la gent de Majuí
tenia fills
fills
molts cops
han anat d'escolaritzar
i que per favor
doncs
se tinguessin pressa
crear un nou centre
nosaltres insistíem
en la creació
d'un nou centre
aquí vam començar
un periple
amb el departament
que si nou centre
que si ampliació
d'un centre
d'educació primària
a institut d'escola
ampliant
ampliant una escola
com a institut d'escola
i finalment
amb el canvi
de baixada
de ratio 20
on evidentment
en comptes de caure
25 nens
per aula de petèstic
que van 20
doncs aflora un grup més
en el que tens 6
doncs necessites
un setè per admetre
llavors ja
va caure
pel seu propi PS
a la unitat
d'un institut d'escola
que sabeu
que ja vam passar
fa molt poc
pel ple
la sessió dels terrenys
i nosaltres
el que hem fet ara
perquè
amb l'alcalde
i amb els altres regidors
també amb els regidors
d'oposició en compartit
doncs que ens preocupa
evidentment
que mentre l'institut d'escola
no estigui construït
que sabeu que això
no va
com que també és administració
doncs sabem
que no ho és
d'avui per demà
i jo també vull
deixar clar
la ciutadania
estem parlant
d'un període
d'uns 4 o 5 anys
naturals
en la construcció
d'aquest institut d'escola
què fem amb el mentrestant
perquè si realment
l'oferta educativa
ha de ser
de 7 grups
en comptes de 6
i hem d'anar posant
més grups
a les escoles
vol dir més mòduls
o vol dir més espais
o vol dir més apretat
a cada escola
i llavors com ho fem
l'Ajuntament
es va assentar
amb el departament
i li va dir
no no
mira escolta
us proposem
una altra alternativa
nosaltres us posem
a sobre
3 terrenys
i hem ofert
3 espais
on ara mateix
és un solar
d'equipament
o d'altra funció
però un solar
i els hi proposem
que allà posin
mòduls
per tant
mòduls prefabricats
i que comencin
a crear
ja
del curs
24 a 25
perquè el 23-24
no podrà ser
l'Institut d'Escola
en el sentit
que hi haurà
un espai a Sant Just
amb mòduls
que no estaran
dins d'un centre
sinó que estaran
en un solar
que allò serà
l'Institut d'Escola
del Maix Lluï
que tots els alumnes
que vagin allà
quan l'Institut d'Escola
estigui acabat
es mouran
d'aquells mòduls
cap a l'Institut d'Escola
i traurem
aquells mòduls d'allà
per què fer-ho així?
perquè si no carreguem
ni l'Institut
ni les escoles
de primària
amb més grups
bolet
que en diem
perquè
volem una bona qualitat
pels nostres centres
i creiem que
és la resposta més lògica
vaja
si realment hi ha la voluntat
per part del departament
de construir un nou
Institut d'Escola
que sembla que sí
i esperem que es mantingui
doncs que ho comencin ja
perquè
perquè perdre temps
amb una construcció
que sabem que s'ha de fer
oi que els nens
hauran d'acabar
amb mòduls igual
doncs fem-ho ja directament
en un solar
que serveixi
per després
posar-los a
portar-los al Mas Lluï
i a més les famílies
de Mas Lluï
que puguin optar
sabran
si jo soc de Mas Lluï
i ja sé que puc entrar
en aquesta escola
encara que sigui de mòduls
durant dos o tres anys
però després ja sé
que el tinc al barri
doncs home
no sé
la lògica em porta a pensar
que no sé
que vulguis un altre projecte
de centre
si vols proximitat
doncs podràs triar
aquí l'escola
i amb això estem treballant
no ens han dit que no
que ja és molt
no ens han dit que no
que ja és molt
i d'aquí a poc
esperem poder fer una reunió
amb els serveis territorials
amb el director
per a veure si podem acabar
de lligar aquesta proposta
perquè aquests barracons
on has dit que estarien?
Nosaltres hem proposat
tres solars
hem proposat el solar del Clos
que perquè ens entenguem
és on està
on estaven els extremeños
on hi ha un solar
sí
en aquell solar
a l'antiga brigada
que sabeu que l'antiga brigada
és un espai
que haurem d'enderrocar
d'un moment o altre
l'antiga brigada
i hem proposat també
Torre Blanc
que són els tres espais
que teníem
de solars disponibles
on poder fer
aquesta ubicació temporal
i així
aquí estem
a veure si
ja veurem
a veure si
els nens de Maslluí
començaran a anar amb mòduls
a veure
de forma provisional
evidentment
però perquè
acabem amb un destí fantàstic
mai millor
que és un nou centre
un institut d'escola
que crec que també
a Sant Just
li fa falta un nou centre
per molts altres raons
no només per atendre la demanda
sinó per moltes altres raons
i més al barri de Maslluí
que crec que donaria molt sentit
i totes aquestes queixes
de mobilitat
que tenim del barri
doncs també es veurien molt pal·liades
perquè al final
si ja tens una oferta d'ins al barri
que pràcticament tots els nens
poden anar caminant a l'escola
perquè ja sabeu
la dimensió del barri quina és
doncs
doncs
fantàstic
doncs molt bé
just
podríem estar estona
i estona
parlant de
m'enrotllo molt
a més si em deixeu el micro
m'enrotllo molt
ja fa de política
però bueno
el ple dura moltes hores
podríem estar aquí eternament
però
bueno
moltes gràcies
hem tingut amb nosaltres
a Just Fosalba
portaveu de
Sant Just en Comú
molt bé
sí
sí
em costa que em diguin bé
el nom del partit
l'hem canviat tantes vegades
que ja
Sant Just en Comú
ara mateix
sí
Sant Just en Comú
molt bé
doncs
fins aquí
moltes gràcies
i esperem
tornar-te a veure
amb els micròfons de ràdio
moltes gràcies Mariona
molta sort
amb aquesta nova etapa
que ens et desitjo molta sort
personalment
segur que ho faràs molt bé
i res
moltes gràcies a tots i totes
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies