Són les 11 i 23 minuts, ja estem a la segona hora del programa
Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern, ara ens toca fer l'entrevista.
Per això avui tenim al telèfon en Ricard Ros.
Hola, bon dia, Ricard.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Ets membre del grup musical Riu,
que és un projecte de sou sis joves
que voleu treballar o que toqueu,
música folk, música popular dels Països Catalans, és així?
És així. Cada cop som menys joves, però sí, sí, som un grup.
Hem néixer aquí al Baix Llobregat
i amb la intenció una mica de fer música tradicional d'aquí, dels Països Catalans.
Us heu presentat els Premis en Derroc?
Sí, bé, els Premis en Derroc, diguéssim que hi ha una...
Et pots acostar una mica més al telèfon, Ricard?
Sí, sí, estic a tope, ara.
Ara em sentiu millor?
Sí, una mica, sí.
Vale, espera, si no, buscaré els cascos.
De totes maneres, el que et deia és que els Premis en Derroc
hi ha una part que és la votació de la crítica,
que aquests ja s'han fet,
i després hi ha una part que és la votació popular,
que diguéssim que tothom que treu un disc
i diguéssim que els en Derroc en tenen constància,
estàs en una llista i aquesta llista,
doncs diguéssim que tothom té dret a la primera ronda de votació popular
dels Premis en Derroc.
I fins quan tenim temps per votar-vos? Fins avui, no?
Em sembla que és fins avui a les 12 del migdia,
o sigui que ens queda poquet ja per votar.
O sigui que si ens voleu votar,
podeu entrar encara a la web d'Enderroc
i anar a la part de Premis de Votació Popular
i votar-nos.
La minyona del Rosselló
és una cançó del vostre últim treball,
del vostre últim disc,
que també està...
la podem votar com a cançó, no?
Sí.
Diguéssim que hi ha diferents categories
dels Premis en Derroc
i dins de la part de Folk
pots votar la millor cançó
que nosaltres hem proposat,
la minyona del Rosselló,
i també pots votar el millor disc de Folk,
que en aquest cas és el Delta,
que és el que vam presentar
el maig d'aquest any nosaltres.
Delta, què significa per vosaltres,
per al grup?
Doncs Delta és el nostre quart disc
i també és una mica...
volem fer una mica la metàfora
del que ha estat riu
durant aquests 8 o 9 anys
que portem junts
i també una mica explicar, doncs, això, no?
Que el Delta normalment
és l'acumulació de sediments
de tot el que porta el riu
des de les muntanyes
i acaba, doncs, guanyant un espai al mar
i nosaltres, doncs, una mica
volíem jugar amb el fet
que també és la quarta lletra
de la vessada d'Y
i, bueno, doncs, això ahir
que és el nostre quart disc.
També vaig llegir, no sé on,
que es podria fer la metàfora
que sou un grup de...
Bé, bé, sou membres
de diferents municipis
del Baix Llobregat, no?
Que es podia fer la metàfora
del Delta del Llobregat.
Pot ser també en aquest sentit, no?
Sí, sí, perquè, a més,
nosaltres sempre portem a terme
la nostra activitat aquí.
Tant els assajos
com la preparació dels concerts
com la gravació de discos
es fa al Delta del Llobregat.
Doncs també és una manera
d'homenatjar la nostra terra.
Tu, Ricard, quin instrument
o què fas a la banda?
Jo, doncs, toco les flautes
i les gaites,
diferents tipus de flautes,
normalment flautes irlandeses
i també la gaita irlandesa
i el sac de jameix.
També he llegit
que estareu al Tradicionarius?
Sí, estarem en un concert
molt especial al Tradicionarius
el dia 29 de març
que se celebren 25 anys
del CAT,
del que és l'espai físic,
que, doncs,
des que l'associació Trama
va agafar la gestió d'aquell espai
i el va convertir, doncs,
una mica en l'aparador del folk
als Països Catalans.
En aquest últim disc,
a Delta,
quins temes?
Diríeu que l'estil
suposo que és el mateix,
però no sé si heu fet noves...
heu anat provant noves coses
o no sé.
Sí,
no sé si sabeu que nosaltres
fa un parell o tres anys
vam presentar un espectacle
que es deia Riu 360,
on hi havia, doncs,
elements sonors
una mica diferents,
hi havia...
era un espectacle
que es basava
en el so
en tres dimensions,
estava basat en el...
bueno,
era el projecte final
de curs
de l'ESMUC
del Pau Vinyoles
i en aquell experiment
doncs,
ja vam incorporar
més efectes
a les guitarres,
bombo,
doncs,
a les violins
també tractats
de forma ifevent,
doncs,
una mica més
com un grup de rock,
encara que, doncs,
seguim fent folk.
El que hem intentat
en aquest disc
és plasmar una mica
això, no?
El fet que, doncs,
intentar anar un pas endavant
i, bueno,
el so acústic de Riu
ja el coneixem,
segueix sent-hi al Riu
i al disc,
però ja hem incorporat,
doncs,
tots aquests elements
com distorsions,
delays,
bombos,
doncs,
efectes que normalment
són més comuns
en un grup de rock.
I també, a més a més,
compteu amb la col·laboració
de músics,
bé,
que són companys vostres,
no?
Que també heu tingut
col·laboracions
d'això,
d'altres músics.
Sí,
això sempre intentem
en els discurs
que hi hagi,
doncs,
una aportació
de gent que ens estimem
i gent que admirem,
doncs,
en aquest cas
hem tingut la col·laboració
del Manu Sabater,
les gralles
i altres instruments de vent,
el Pau Benítez,
el Flaviol,
hem tingut el Josep Maria Rivelles,
l'Arpa,
hem tingut el Luis Peixoto,
el Fernando Barroso,
les cordes,
la gent del Pablo Vergara,
el Bodran,
és a dir,
que hem intentat
tenir un estol
de col·laboracions
molt ampli,
també tenim
a les Balcán
Parallis Orquestra,
a la versió
del Cant dels Ocells,
hem intentat,
doncs,
que gent que ens trobem
pel camí
i que aquí admirem,
doncs,
li donin un color
una mica més bonic
anar al disc.
Per aquest any,
teniu ja l'agenda programada
concerts,
o encara esteu allà intentant quadrar dates?
estem,
això que et deia,
tenim el concert del 29 de març
als Tradicionarius,
i estem ara començant a tancar dates de cada estiu,
una mica amb la intenció de sortir de Catalunya,
també de tocar,
perquè això ho havíem fet bastant a la primera època,
i ara,
doncs,
ens trobem que no passa tant
i estem intentant,
doncs,
anar una mica més fora
i intentar portar,
doncs,
Riu una mica més enllà,
perquè una mica,
un dels objectius de Riu
era portar el folk català
fora de les nostres fronteres
i,
bé,
doncs,
intentarem anar per aquest camí.
Doncs,
molta sort
amb el concert
del 29 de març,
esperem també que
acabeu
en una molt bona posició,
si no guanyant també
els premis en derroc.
Molt bé,
moltes gràcies.
I que tinguis molt bon dia.
Molt bé,
moltes gràcies
per parlar amb nosaltres.
A tu.
A tu,
que vagi bé.
Acabem de parlar
amb un dels membres
de la banda musical
de folk català,
en Ricard Ros.
ara,
en breus minuts,
ja els tinc aquí fora,
entrarà
l'esquadró jove
de Ràdio d'Esvern.
Tindrem
a la Montse,
a la Joana,
a la Lina,
a l'Arbre,
tots ells
farem la tertúlia
del dijous.
a la joltuà.
No b�� perra.
A lina,
luna,
a la lina,
a la s finance,
ja el méfri,
a laau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Martina!
Martina!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Martina, Martina, Martina.
Martina, Martina.
Passen sis minuts de dos quarts de dotze.
Ja els tinc a tots asseguts mirant-me aquí.
Bon dia.
Ara reclamarem.
Bon dia, bon dia.
Què em reclameu, sis minuts?
Sis minuts.
No, i tant.
Escolta, escolta, després això cotissa.
Clar, clar, després...
Per reclamar que no quedi.
Exacte.
La cosa és que funcioni.
Com anem?
Bé.
Sí?
No.
Aneu.
Aquestes senyores són molt maques,
però es veu que amb aquest barri borrull
o com se digui del temps...
Batiborrull.
Que té batiborrull, això, no barri.
Batiborrull.
Bueno...
Sí, doncs els ossos d'unes certes persones
se'n ressenten.
I aleshores anem tots una mica...
Aquí me'l repetjo i aquí me'n vaig.
Si ens haguessis pujada a les escales,
hauries pogut gravar un vídeo...
Ai, mare meva.
...de gent gran com camina.
Sí.
Com pot caminar.
Nena.
Oh, i gràcies, que caminem.
Escolta, ampleem el temps de verbe.
Com caminem?
Primera persona del plural.
¿Cómo andamos?
Això.
Perquè si dius com caminen,
sembla dins...
Amb dues cames.
Perquè tu comptes el problema.
Amb dues cames.
No, no, no.
I el Jordi,
allà l'arbre d'un i duret també.
Bueno, perdona, l'arbre.
Però ell ets més jove.
No, té altres problemes.
Aquest no el té.
Perquè ell és caminador.
No, no.
A veure, caminador.
Ja no puc anar a la muntanya.
Ah, ja no?
No, tinc que anar en pla.
No puc pujar escales.
Sí, com...
Això ho he aconsellat pel metge, eh?
Ja està a un pis,
pujaran l'ascensor.
Sí, sí, sí.
Deia que ets d'inois.
Sí, sí.
El que passa és que camin, no?
Clar, això sí.
Cadascú té la seva.
Però escolta,
potser és perquè es caminen massa, no?
No.
T'has carregat els d'inois.
No, al revés,
perquè això la gent ho ha d'entendre.
Si tu muscules,
descarregues els ossos de treballar.
I són els músculs que són fibres
que creixen i decreixen,
depèn de com es treballen.
I jo, per sort, tinc músculs.
I per això,
aquesta pròtesis de fa 22 anys,
que em van donar de vida
de 10 o 15 anys,
he passat 7
i resulta que està bé.
Ah, perfecte.
El que s'ha cascat és l'altre.
Ja.
I està en el nivell 4 d'artrosis.
Ja.
Tu saps,
quan hem de passar la ITV?
Sí, sí.
Ah, ja està.
Cada quan.
Cada quan us feu la neua revisió.
No hi ha norma.
Depèn de com faci mal o no faci mal.
Aquest matí o a la set del matí
anem a dir-ho ja,
fem un superanàlisi.
De tot.
Del sucre,
de l'est,
del fòlon,
de tot,
de tot,
de tot.
De tot.
Sí.
Un control exhaustiu.
De tot,
de tot.
Ja està, sí.
Jo, afortunadament,
els ossos,
sempre els he tingut fantàstics,
inclús després de la radioteràpia.
I tant.
normalment van,
i no,
continuen a estar a la merda bé.
Però és clar,
ara ja no sé si continuen a estar a la merda bé,
o,
senyors,
és que m'he convertit en un baròmetre,
i dic,
he de ploure.
Això sí.
Perquè l'esquena la tinc a ploure.
Que fa molt mal,
tu.
Home,
hi ha gent que és més sensible
als canvis.
Sí, sí.
Inclús,
jo conec persones que,
amb el tema del...
Però on ho estic,
ara a mi m'ha trucat el Tomàs Molina,
sempre em truca.
Què tal?
Sí,
què tal?
com va?
Com va el dolor?
Com està?
Com et sents?
Cansada?
En base d'això fan la predicció del Temps de TV3,
no?
Ah,
això punt aquell que...
Que és de les coses que té més audiència,
curiosament.
El Temps,
sí,
és el programa més vist.
fa anys enrere els altres cadenes i la televisió espanyola i tal,
era com un racó informal,
era un romplí,
i han après de la TV3 a fer-hi ara,
bueno,
és de la cesta i foten una retaïla allà de mitja hora.
però al final el dia et perds una mica, eh?
Sí,
de tanta retaïla.
A mi m'agrada...
Però ells ho fan tampoc massa exhaustiu,
però claven sempre més o menys el temps,
o sigui,
ho porten bé, diguéssim,
i clar,
hi ha molta gent que confia en el temps de TV3.
Cosa que a la millor per altres assumptes no ho miren,
no els interessa.
A mi el que més m'agrada és al final com posen les fotografies.
Ah, també.
A mi m'encanten.
Tot això és invent de TV3, no?
Sí, sí, sí.
Ara totes les altres cadenes ho imiten també.
A mi m'encanten les fotos.
Que feia aquell dia tan preciós,
però va fer vent,
sortien unes sortides de sol,
vermelles.
Jo li vaig comentar al meu marit,
mira que hi ha pintors al món,
però, com la natura,
cap ni un.
Cap ni un.
Perquè, per molt que vulguis agafar el moment,
han de fer una fotografia
i ja no és igual.
No és igual.
Bueno, mira, això és com allò de les aurores boreals.
Sí.
Les aurores boreals,
jo quan vaig...
De cols verds...
No, no,
el bonic, preciós,
i tot això,
jo he estat i vaig veure les aurores boreals
i en un dia despegada.
Però no té res a veure,
perquè es veu que hi ha moments
que són molt més intenses,
amb una variació...
Canvia-te d'un segon,
a l'altre.
Sí.
Però, esclar,
això és un senyor
que queda tota la nit allà,
perquè, esclar,
tu no t'estàs tota la nit mirant-la,
sinó...
I aleshores has de fer la càmera...
i després no sé si es fot d'això,
però encara així tot i dius,
bueno,
és fabulós,
és una cosa que et quedes mirant,
però no és aquella cosa
que a vegades les veus
amb un reportatge que dius,
ala, quina...
i és bonic,
i, bueno,
igual passa amb...
No,
a vegades els pintors,
ens deia un aquarrealista,
que era amic...