A punt de tocar un quart de dotze d'aquest matí.
Seguim en directe des de Ràdio d'Esvern
i és el torn ara de fer la primera entrevista
que us tenim preparada per avui.
Tenim amb nosaltres la Natàlia Parés-Vives,
ella és tresorera de l'associació Transbaix Power
i també és la redactora cap de la nova revista,
la revista Transbaix, que és la nostra protagonista d'avui.
Li obrim el micròfon a la Natàlia.
Natàlia, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Natàlia. Benvinguda a l'emissora
i també a aquest magazín matinal de Ràdio d'Esvern a la Justa.
Tenim a tu aquí avui per parlar precisament d'aquesta notícia,
anava a dir també, d'aquesta revista,
que és la revista Transbaix Power,
que vau presentar aquest passat divendres
al centre cívic Les Tovalloles, a Sant Feliu.
De fet, Sant Feliu és una mica el vostre niu d'origen,
niu en el sentit que l'associació va néixer allà,
ja farà uns quants anys.
Aquesta revista es diu Transbaix Power,
heu llançat aquest primer número.
Com deia, té un...
Ara ho investigarem una mica més amb tu,
però entenc que el que voleu mostrar
és una mica aquestes inquietuds que hi ha darrere
d'aquest col·lectiu LGTBIQ+,
aquests interessos i preocupacions
que són iguals que qualsevol altra persona.
No sé com enfoqueu aquest llançament,
és a dir, la voluntat d'aquesta revista,
de la revista.
Sí, bueno, donar-vos les gràcies primer
per haver-nos convidat
i disculpar-me perquè jo tinc una veu molt nasal,
igual, ningú sent res, no?
S'entén, s'entén.
I quan començo a ser nerviosa,
ja no m'entendrà ningú.
Bé, no és el número 1, és el número 2.
El número 1 va ser un número tipus fanzine,
que vam fer una mica per demostrar-nos
nosaltres mateixes
que podíem editar una publicació escrita.
Bé, és bàsicament digital,
però com que volíem fer la presentació,
la presentació en societat,
ja ens vam llançar a fer l'escrita,
a fer la impresa, perdó,
i amb el successiu tindrem els dos formats,
escrita i empresa.
I quin és el nostre objectiu?
Bé, ja es visca a la revista,
però nosaltres som un col·lectiu de temàtica trans,
així en masterís, no?
Vull dir, agafant totes les diversitats
que pugui haver en el col·lectiu,
però que hi pertany a tota classe de persones,
no necessàriament trans,
ni tampoc del col·lectiu LGBTI,
que hi són,
sinó gent, diguem-ne,
que avui en dia en diuen cis,
avançant de normal,
de tot tipus i condició, no?
I quin és el nostre objectiu?
Bé, us podeu imaginar
que els col·lectius una mica minoritaris
no han comptat mai per res,
per donar cap opinió sobre res.
I ara, amb la facilitat
que donen els mitjans electrònics,
internet i els ordinadors
i les xarxes socials,
jo crec que hi haurà una eclosió
que aquests col·lectius,
doncs d'alguna manera,
volen adquirir una mica de protagonisme
i donar la seva veu,
però no solament sobre aquelles temàtiques
que tècnicament els afecten,
sinó sobretot a les temàtiques
que ens afecten d'una manera d'una altra,
perquè no deixem de tindre problemes de transport,
problemes d'educació,
problemes de treball,
com el reste de la societat, no?
L'estic veient per aquí perquè ens ha portat
un número, d'aquest segon número,
com comentaves, de la revista,
la tinc aquí al davant,
per començar hi ha una editorial
de la presidenta, que és Rosa Maria Maristany,
que explica una mica, doncs bé,
això que ens comentaves ara, no?
Que la voluntat, i a més,
tampoc no és una voluntat, diguéssim, local,
sinó també comarcal.
Abordeu temes en aquest número 2,
per exemple, com l'ampliació de l'aeroport,
entre d'altres temes que he pogut llegir,
art, temes d'art, no?
Estic veient també.
Doneu veu a diferents persones,
no només, com deies,
del col·lectiu LGTBIQ+,
sinó d'altres àmbits.
Mancava un espai així,
digital o en paper?
Bé, nosaltres...
Bé, deixa'm parlar,
que nosaltres sempre cridem a tothom
que participi.
Vull dir, aquí, qualsevol persona
que ens escolta,
si cregués que pogués fer una participació,
ens envia la participació,
els posa en contacte nosaltres,
i si el comitè de redacció
l'aprova, que l'aprovarà segur,
el publiquem.
Nosaltres no som una revista sectària
o que tenim les nostres opinions,
però no som una revista fidel
a un grup polític
o una opinió ideològica
ni tan sols
dintre de la varietat
que forma el nostre col·lectiu,
que hi ha diferents maneres
de veure les coses,
sinó que ens agradaria
tocar els temes d'una manera plural
i que hi haguessin molts temes
i enfocats de molta diversa manera
i que participés molta gent.
Aquesta seria la nostra il·lusió,
que, per exemple,
aquí al Baix
una perruqueria
tingués la revista i la llegís,
que estigués a la biblioteca,
un casal d'avis
i que tothom trobés alguna cosa
que li fos interès
i que il·lustrés,
en el sentit
que no fos una cosa
complement,
allò que diu
avui que en política
serà el que se tenga que hacer,
hay mucha contaminación
i asseveracions així
una mica genèriques,
sinó que intentés
donar una informació
que ens permetés
a tots i totes
fer-nos una mica
d'opinió
més formada
sobre aquests temes.
El tema de l'aeroport
ha estat
gairebé una casualitat,
perquè el vam decidir
ja fa...
la revista
està pensada...
pots pensar
que es publica...
va sortir
l'1 de setembre,
però...
es va presentar
el 17,
però els articles
estan escrits
molt abans
i la intenció
més abans encara.
Podria coincidir
que ha col·lusionat
aquest tema
de l'aeroport
i que, bueno,
que era l'eix
de la revista
d'aquest número,
una casualitat, diria.
Això s'engloba una mica
en una de les frases
que va sonar
quan vau presentar
aquesta associació
que va ser a finals
del 2018,
ja farà
una mica de temps,
que deieu
que la vostra feina
havia de ser inclusiva
en una societat plural,
que és una miqueta
marcant això
que comentaves.
Sí,
l'associació té una cosa
rara, eh?
Jo m'he incorporat
fa un parell de mesos,
jo estava jubilada
i vivint a la...
Jo visc a cavall
entre Cornellà
i un poble
d'alguna muntanya
de Girona
i a les Gavarres
i estava ja
totalment retirada
i feia 10 anys
que no feia
cap tipus d'activitat
de política
o d'ONG,
no?
I em va rescatar
la Rosa Maria Maristany
que és una espècie
de tot terreny
o de com
tot terreny
de convèncer gent
i ells van idear
aquest col·lectiu
d'una manera
que jo trobo
molt original, eh?
Que és
un col·lectiu
que toca una temàtica
però no circonscrit
a les persones
d'aquest àmbit
sinó oberta a tothom.
De fet,
és que nosaltres
no podríem
pràcticament
ni obrir la revista
ni haver-la imprès
sense la col·laboració
de moltes persones
de tot àmbit, no?
Gent de comissions,
gent de tots els partits,
gent de barri,
gent de totes les edats
i condicions,
que és increïble
d'una manera, bueno,
és que és sorprendent,
entusiasta,
ens ajuda
i ells mateixos
fan aquesta revista
perquè és seva,
no és nostra,
és de tots, no?
I, bueno,
és una cosa increïble
perquè això no passava abans, eh?
Jo, per exemple,
porto des de l'any
90 i pico
en grups
d'aquests d'activisme
trans o LGTBI
i abans
les activitats nostres
eren molt de guerrilla
i molt enfrontades
al sistema
i molt circonscrites
al nostre àmbit
que sí que buscàvem
diguem-ne que la gent
entengués el que demanàvem
i les mobilitzacions
que teníem
però érem nosaltres
expressant-nos
cap al conjunt
de la societat.
El que ha canviat ara
pel que veig jo
després del meu retir
espiritual de 10 anys
és que
és el conjunt
de la societat
que fa seu
aquests problemes
al nostre col·lectiu
i del col·lectiu LGTBI
i el conjunt
de la societat
que els exposa.
Això està molt bé.
Esteu també
agermanats
comentaves
hi ha diferents
associacions
que us donen suport
i que
imagino que també
treballeu una mica
colze a colze
Sant Boi en Positiu
Trans-BiH
és una d'elles
de fet
a la contraportada
de la revista
perdó
a la plana final
d'aquesta revista
la presenteu
com una entitat germana.
És com ho és
el nostre secretari
que és el Ivar Herrador
que és el
no sé quin càrrec
que us té
amb aquella organització
però el de la nostra
et puc assegurar
que és
és un crac
ho fa tot
no sé quan tens
de fer tantes coses
ara intentem
de repartir una mica
la feina
però vull dir
bé
el tema de l'OBIH
no sé si
lleixes l'article
de la revista
veuràs que
malgrat
tant temps
que està existint
la problemàtica aquesta
sembla com si la gent
se n'hagués oblidat
que aquest problema existeixi
que hi ha persones
que tenen aquests problemes
i jo crec
que el conjunt
de persones
que tenen
que són seropositives
la societat
els tracta
encara amb una mica
de menys d'animent
i realment
desconeixem moltes coses
de la situació mèdica actual
de si poden
contejar
no poden
contejar
i és molt bo
que aquest col·lectiu
s'expressi
expliqui com està
la cosa
i diguem-ne
bueno
faci popularitat
de la seva
de la seva
reivindicació
que nosaltres
et dic
col·laboraríem
amb ells
encara que ells
no col·laboressin
amb nosaltres
però som una part
integral
diré que som part
de nosaltres
formeu part
un de l'altre
bé
hi ha un dels articles
que estic llegint
que du com a títol
prostitució
promiscuitat
i Casa de Bruixes
el redacte
la Bea Espejo
va una mica
lligat
amb aquest tema
que comentaves
per exemple
el VIH
sí que és cert
que quan es va començar
podríem dir
a fer una mica
més popular
va ser també
quan personalitats
públiques
cantants
actors
actrius
etc
en parlaven
d'aquest tema
ara sembla
que no s'han parlat tant
però segueix existint
no comentaves
la Bea
és una persona
jo diria
extraordinària
perquè és una persona
d'aquelles
que
li podríem fer
un documental
només dedicat a ella
perquè
ella va ser
de les tres fundadores
del col·lectiu
de transsexuals
de Catalunya
l'any 92
bueno
responent
als assassinats
que van haver
a la ciutadella
i agressions
l'assassinat
de la Sònia
i diferites agressions
a diferites persones
que estaven allà
per part del grup
d'extrema dreta
i han tingut
una militània
activa
tota la seva vida
encara ara
està a l'Alega de Pego
i
ella ha defensat
sempre
la prostitució
com a
treballadora sexual
des d'un punt de vista
que és
bastant
inusual
dintre dels moviments
de dones
i moviments feministes
vull dir que té
moltes bronques
l'article
és un dels articles
que la gent
troba més
que aixeca més
costures
per dir-ho així
té un punt de vista
realment
no diré
revolucionari
però
molt diferent
del que és usual
amb el mas media
que parla d'aquest tema
que és una mica
paternalista
clerical
i una mica
diré jo
ha fet servir
una paraula
mojigato
en castellà
una mica així
que al cap
i al cap
de baix
el que acaba
és penalitzant
a les mateixes
dones
a les treballadores
i a les que no ho són
aquí estic llegint
que sou gairebé
unes 13 persones
les que heu
escrit
o participat
en aquest número 2
de la revista
entenc que
al darrere hi ha
bastanta més gent
també per crear
aquest format paper
i digital
també
de Transvast Power
a la revista
no vull treure mèrit
bueno
hi ha un treball
extraordinari
de la Susana Canet
que ha fet
la maquetació
que és el que realment
té tot el mèrit
de donar-li aquest format
els articles
cadascú els fa
i bueno
li costa
el que li costa
escriure els articles
i aconseguir-los
vull dir
que la gent
s'animi a escriure
són suposo
resultat
de les relacions
que té
l'organització
amb gent
de tots els àmbits
mèrit
de Rosa Maria
de la presidenta
no és tan difícil
jo quan vam parlar
al començament
de l'estiu
quan vaig arribar
a l'organització
que estàvem parlant
de les coses
que podríem fer
decidir
podríem fer una revista
i tothom es pensava
que era difícil
ho és
però no ho és tant
avui en dia
agafes un paper
i quan s'escriure
quasi
amb els mitjans
electrònics que hi ha
no és tan difícil
bueno
és difícil
però no és tan impossible
amagatar una revista
i tampoc és tan difícil
trobar que t'enimprimeixi
pujar-la a internet
vull dir
que és qüestió
d'una mica
de perdre-li la por
qualsevol col·lectiu
podria fer-ho
i nosaltres
sempre animem
des de la nostra pàgina web
a ajudar
qualsevol col·lectiu
que vulgui fer una revista
que la facin
perquè penso
que és important
que tothom pugui dir la seva
i tant
llavors entenc més o menys
des que ja vas entrar
comentaves un parell de mesos
que vas dipositar
podíem dir
aquesta llavor
per crear la revista
o ja estava
dins de l'associació
a totes les associacions
del món
i tot
inclús ajuntaments
que no ho fan
i sempre els fa il·lusió
això d'expressar-se
tant a la web
amb una pàgina web
a YouTube
amb vídeos
o en revistes
això és una cosa
que és inerent
el que passa
és que la majoria
de la gent
ho veu més difícil
del que realment és
i jo com que ja
n'havíem fet un abans
amb el CTC
i una revista anterior
doncs una mica
ja ho teníem de la mà
i l'únic que els hi vaig fer
és liar una mica la troca
per això el primer número
té aquest format tan estrany
perquè el vaig fer
jo
em van passar
a la Rosa Maria
alguns articles
no ho tenien gaire clar
que sortís bé
i sí, sí
va sortir el primer número
i ens vam adonar que ho podíem fer
i llavors ja el segon
i ara que encara estem
com qui diu
amb allò de la presentació
del divendres
que encara estem una mica
amb aquesta alegria
i estem pensant
en el número 3
d'ampliar
de fer més format
tenim molts projectes
la veritat és que
es poden fer moltes coses
si la gent
col·labora i participa
si hi ha en fondos
però jo soc la trassorera
el gran problema
d'aquestes publicacions
i de mantenir-les
són els diners
aquesta primera
l'hem sofregat
amb els nostres
escassos diners
que dic que pelades
i bueno
la segona
ja veurem com
el tercer número
ja veurem com el fem
però bueno
com que sempre
el fem electrònic
que és pràcticament gratis
i el paper
anirà en circuit
ens agradaria imprimir
el boble d'exemplars
perquè ens hem quedat
molt curtes
per repartir-los
quants n'heu repartit
en aquesta ocasió?
n'hem fet només 200
que és un número
perquè els que no
tenen diners per més
ens van constar
al voltant de 400
ens van quedar escurades
tot el fons patrimonial
de l'associació
en aquell moment
van a dedicar
a aquest número
sí, sí
i érem l'objecte aquest
de poder-lo presentar
i veure
què tal quedava imprès
com ens ha agradat tant
ara estem pensant
en fer-ne 400
o 1.000 exemplars
pel proper número
i bueno
ja veurem
els que haurem de fer
una costació popular
o un mercami
o perquè per exemple
publicitat
enteniu?
no, no, no
o a la web
o en algun...
no hem començat a fer publicitat
és una cosa
que per exemple
a la revista
que havíem fet nosaltres
fa 10 anys
sí que ho teníem
una publicitat
molt sectorial
de clíniques
de...
perquè és una manera
també de...
sí, però bueno
per estructurar tot això
evidentment
però és clar
nosaltres fem les revistes
una vegada
cada equis mesos
i ara les estem fent
com un rellotge
cada dos mesos
pràcticament
com que som amateurs
i tothom té la seva feina
o la falta d'ella
no tenim
tampoc
gairebé
no tenim temps de res
no haurem una mica
mata-caball
però sí, sí
jo crec que ho aconseguirem
perquè no té problema
ja tenim molta il·lusió
i a més
pensa una cosa
que nosaltres
tot el que hi ha a la revista
després ho pengem
o ho estem fent
ho posem al web
busques l'autor
a la web nostra
i trobes l'article
tens la revista electrònica
però també tens
la referència
en una pàgina web
que hi ha aquest article
amb les fotos
i entenc que quedi bé
no queda igual
però queda
i llavors
ens agradaria també
fer vídeos
a YouTube
bueno, en fi
és que hi ha molta cosa
de la que parlar
i ens agradaria
tenir ganes
potser és que estem massa
tens callades
i que ara
que tenim l'oportunitat
ens engresquem massa
no?
bueno, el temps irà
si ho podem fer-ho
i tant
transbaixpower.cat
és el web que comentaves
i si hi ha algú
que vol participar
imagino que ha d'enviar
un correu a transbaix
arroba gmail.com
per posar-se en contacte
amb nosaltres
a la web mateixa
o trucant-nos
als telèfonos
que posa la web
jo no els tinc aquí
a la revista
però venint també
amb les eventuals reunions
que fem
nosaltres som molt oberts
no és un club privat
que t'has d'inscriure's
a registrar's
a passar un examen
d'ingrés
senzillament
adreces la teva
col·laboració
comentes amb nosaltres
el que volies parlar
a veure si tothom
li sembla bé
i endavant
els articles
no hi estem d'acord
nosaltres
vull dir que
nosaltres no tenim
que estar d'acord
amb els articles
i podem estar
inclús en contra
els articles publicats
en la mateixa revista
sí, sí
perquè per exemple
del tema de l'aeroport
ara hem publicat
l'article
de l'alcalde del Prat
jo dels noms
soc fatal
mijolet
sembla que es diu
que defensa
la posició contrària
que s'ampli l'aeroport
que és l'opinió
diguem-ne
general
de la societat
hi ha un sector
de la societat
que està a favor
però no hem pogut
encara aconseguir
que m'agradaria
a veure si pel primer número
aconseguim
que algú que estigui a favor
defensi la seva posició
per fer el contrast
és una mica això
no tenim per què estar a favor
perquè jo puc estar a favor
o en contra
no puc estar d'acord
amb les dues opinions
vull dir que
òbviament
que es publiqui una cosa
no vol dir que tothom
estigui d'acord
i nosaltres pensem
de forma diferent
no tothom pensa el mateix
rebeu per exemple
suport
no sé si econòmic
o d'altre tipus
d'entitats
organitzacions
clar
deu néixer a Sant Feliu
no sé si del mateix poble
de la mateixa localitat
sembla ser
i ho van corregirant
que per rebre subvencions
d'algun ajuntament
tens que estar registrat
en aquell ajuntament
i nosaltres per tant
només podem rebre subvencions
de l'ajuntament
de Sant Feliu
no tenim una política
de subvencions
perquè no l'hem demanat
tenim una petita subvenció
però
bueno
però nosaltres
és que
això ho comencem
a fer-ho ara
bàsicament
donem xerrades
a col·legis
i actes
alguns d'aquests
retribuïts
i amb això
ho ingresem
a l'associació
i sembla que s'està
finançant
i aportacions particulars
no?
bueno
en canvi
si no arriben els diners
els hem de posar
qui en tingui
no?
però més o menys
funcionem així
tots els ingressos
provenen de les activitats
que fem
una mica de merchandising
vereu unes quantes xapes
coses així
i bueno
en el futur
l'haurem de fer d'una manera
una mica més
diguem-ne
més professional
i probablement
recabar
algun recolzament
institucional
però bueno
tot això està per veure
perquè aquestes coses
són lentes
nosaltres l'hem de fer
cada mes
o cada dos mesos
perdó
i aquestes coses
no sé les subvencions
o que trigaran a endurar-se
i anem a otorgar-se
podríem dir que
potser necessitem
un mètode més àgil
d'aconseguir el suport
de la gent
no?
com subscripcions
o coses així
clar
exacte
o números en línia
de pagament
per exemple
no?
bueno
la volem fer gratis eh
això és una premissa eh
bueno
és que de moment
sí
perquè
tampoc
no sé com dir-ho
vull dir
no som una revista
encara
espero
de tanta qualitat
com perquè la gent
estigui disposada
a pagar-la
i a més
com que tenim
una voluntat
d'informar
i de
i de donar opinió
política
doncs clar
també
bueno
tenim aquesta voluntat
de que sigui
gratuïta
pensa a més
que el col·lectiu
de transsexuals
està pelat
el 90%
de la gent
bueno
hi ha un percentatge
molt gran
que no té cap font d'ingressos
doncs ens agradaria
arribar a tot el personal
i per tant
com més gratis sigui
millor
home
jo crec que es pot financiar
com que no es guanyem la vida
amb la revista
que els costos
es poden financiar
amb una mica de publicitat
una mica de suport
per exemple
de publicitat institucional
actes que fem
de la pròpia organització
que recaptem diners
i
bueno
igual un dia
muntem un botelló
i sorrem
sí
cobrant entrada
va tanta gent
vigila
vigila
això
això sí
coca-coles
i bimbo
sí
s'accepta
per acabar
Natàlia
es va inaugurar aquí a Sant Just
parlem d'aquest municipi
perquè estem aquí a Sant Just
desveu una escultura
en memòria
i podríem dir reconeixement
una mica
d'aquest col·lectiu
de l'EGTVIQ Plus
va ser justament
a Avinguda Indústria
amb el carrer Salvador Espriu
una escultura
no sé si has tingut ocasió
de veure-la
sabem que Rosa Maria Maristany
la presidenta
de Transvaix Power
sí que va assistir
al dia d'inaugures
però
no estic del tot segura
que fos
diguéssim
que tingués una bona rebuda
aquesta
aquesta escultura
o aquest acte
per part de
Transvaix Power
no sé si n'ets coneixedora
no no
ingoro
és que jo
jo he viscut sempre a Barcelona
i ara que tinc casa a Correia
vull dir
amb això del Covid
i que ja em vaig jubilar
em vaig anar a viure al poble
i llavors vinc de quan en quan
però
per mi tot
descobrir el Baix
és una font de sorpreses
és difícil
és moure's per aquí
d'anar d'una ciutat a l'altra
és un galimaties
mai he vist uns pobles
tan a prop i tan mal comunicats
és una bogeria
he trigat una hora i mitja
per arribar aquí
des de Correia
ja em volia morir
amb altres pel públic
relacionant-ho
tot i que no hagis vist
potser aquesta escultura
que t'animo també
que puguis baixar-la
a veure
aquí a Sant Just
no sé si
davant d'aquests temes
és a dir
davant d'una escultura
que s'inaugura
o per exemple
alguna placa
commemorativa
etcètera
vosaltres com a col·lectiu
què us semblen
nosaltres com a col·lectiu
hem participat
en moltes coses
d'aquestes
d'actes
per exemple
això que fan
ara hi ha l'octubre
de visibilitat trans
i crec que el grup
de trans positius
fa
allò que fan una acció
que és pintar un banc
i fan coses aquestes
per fer una mica
de moguda
i de visibilitat
jo personalment
jo soc d'una altra època
aquestes coses
se m'escapen una miqueta
però entenc
que igual que
presentar una moció
a l'Ajuntament
penjar una bandera
al balcó
són coses
que potser
com a cosa en si
no tenen cap
no tenen gaire
no tenen gaire pes
però com a acte
de solidaritat
amb el col·lectiu
i de visibilitat
s'entenen perfectament
vull dir
ajuden
perquè un dels grans problemes
que té el nostre col·lectiu
és una mica
el desconeixement
de la societat
que existeix
i dels problemes que té
per exemple
per cara a aconseguir feina
pel tan sexual
és molt difícil
aconseguir feina
perquè d'entrada
és refusat
només veure
aquesta persona
pensa
no serà útil
per treballar
i al mateix temps
quan es coneix
la persona
dintre dels grans
diguem
les persones
millor pagades
del món
hi ha diversos
que són trans
vull dir que
per què
no és que siguem
ni millor ni pitjor
vull dir-te que
és com la gent
que té
Esperberg
Esperherberg
com es digui
que d'entrada
tenen problemes
per comunicar
i per vendre
les qualitats
que tenen
i nosaltres
per la petita
discriminació
social
que hi ha
envers el col·lectiu
que ara
aconseguir feina
ja d'entrada
et descarten
i si et coneguessin
una mica
veurien
que ets una persona
perfectament capacitada
per aquesta feina
i inclús valorarien
la teva aportació
però em dic
costa superar
aquesta barrera
de manera
que tots els actes
que normalitzin
el col·lectiu
i otorguin visibilitat
el col·lectiu
són positius
perquè normalitzen
el col·lectiu
en el conjunt
de la societat
Seria interessantíssim
seguir una altra
gairebé entrevista
diàleg
arrel
de tot el que estàs
comentant ara
també d'aquesta
discriminació
no sé si social
cultural
laboral
professional
hauríem d'entrar
però no tenim
més temps
Natàlia
el que m'ha faltat
comentar
i és un tema
ja no tan relacionat
amb aquesta
associació
Transbass Power
sinó amb els escacs
i és que si no estic mal informada
ets campiona
de Catalunya
d'escacs
a part que ets mestre
també d'escacs
era un apunt final
no sóc campiona
de Catalunya
he de corregir
perquè jo mai quedo
campiona
sempre quedo segona
subcampiona
de Catalunya
no està gens malament
també ho sóc
subcampió de Catalunya
i de masculí
també
i que
sóc campió d'espai
juvenil
i no sé quant
sóc campió
d'anys mestres
sí sí sí
és que jo vaig començar
a jugar molt petita
no
potser va ser una
de les fuites
de la meva
transsexualitat
i em vaig dedicar
íntegrament
a jugar escacs
i vaig estar
a Missing del món
no
va ser la teva ajuda
per fer aquesta
transició
dic jo
m'agradava molt jugar
és una cosa
els escacs
amb la que
ets tu
com la pel·lícula
no sé si jo he vist
la sèrie aquesta
de campió de dama
és una mica
sí
hi ha drets comuns
a tota la gent
que ha jugat
molt petita
estàs tu sol
davant del control
no depens de ningú
són els teus mèrits
ningú et pot jutjar
si ho fas bé
o ho fas malament
perquè el resultat
ho jutja
llavors aquestes coses
la gent que té
que és una mica raria
entre comillas
doncs li pot obturgar
o no
en el meu cas
sí
una confiança
bueno a mi se'm va donar
molt bé
però jo era un
tot xana
de mucho cuidado
era molt dolenta
vaja has arribat
a subcampiona de Catalunya
sí sí
però li vaig posar
moltes ganes
perquè és molt tossuda
això sí que ho soc
soc molt tossuda
i es veu que va ser
de plan plan plan
vaig anar millorant
i sí sí
bueno he jugat molt
bueno va arribar
bueno era una passada
he tingut
bueno esclar
no vaig arribar a ser professional
perquè no em vaig voler
dedicar
perquè volia fer
unes altres coses
però bueno
m'hauria pogut ser-ho perfectament
qui sap
on haguessis arribat
també si t'hagessis dedicat
professionalment
una mica com
gamitó de dama
a saber
bueno
campiona mundial
potser és que no vaig fer-ho
perquè ja vaig donar
amb compte jo
que fins aquí
he arribat
mai se sap
Natàlia Parés Vives
gràcies per venir avui
aquí a l'emissora
per parlar-nos d'aquesta revista
també per regalar-nos
aquest número 2
que ens has donat
que tinc aquí ara mateix
a les mans
Transbash Power
per cert
la revista
si hi ha algú
que ens està escoltant
que la vol fullejar
i que potser no la té
en format paper
i vol veure-la
pot també acostar-se
aquí a l'emissora
i pot fullejar una mica
aquesta revista
que ens has portat
gràcies al col·lectiu
i també a tu Natàlia
ens seguim veient
informant
i us seguim
com sempre dic
la pista
de tot el que feu
gràcies a vosaltres
que vagi molt bé
vinga bon dia
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Fins demà!