Fins demà!
Els bibliotecaris i bibliotecàries de la Biblioteca
ajuda a Margarit per conèixer una mica
l'actualitat, les novetats, l'agenda
i tot el que calgui. Saludem el Nacho
i la Sandra. Bon dia als dos!
Hola! Bon dia! Bon dia! Bon dia!
Això mateix, bon any!
Ja no es diu bon any!
Ah, doncs jo tinc una teoria
fins que no hagis vist la persona tens dret a dir-li.
Sí, peus!
Si te la trobes al març
al març li pots dir. Hi ha una data que no sé quin dia és.
Hi ha un limit? Sí, hi ha un limit
i a partir d'aquest dia ja no... Això que ho diu, això que ho diu.
Ja no ho podré dir.
Què vol dir que hi ha un limit?
Jo ho diré, crec que fins a l'abril,
més o menys.
És la roda per veure tothom.
Exacte, és l'excusa una mica.
Vinga, nou any, tenim també noves novetats
a la Biblioteca Joan Margarit.
Novetats, per exemple, algunes que us toquen una mica
de prop com són els nous banys de Can Ginestar.
Això no està dins de la biblioteca com a tal,
però està dins de l'equipament on esteu vosaltres.
Què tal us agrada en aquestes rejoles verdes?
No sabia que parlaríem dos, però...
No, ho sé, ho sé, però volia saber també
el vostre punt de vista, també.
Com ho veieu, han estat comentades.
Era una obra esperada.
Bé, el que ens fa més feliços
és que s'hagin acabat les obres
per tot el que comportava.
Sí, oi? Això ho volia escoltar jo.
Per la pols...
A veure, em costa una miqueta el micròfon?
Que el tenim una mica junts, Anna?
Sí, sisplau, una miqueta.
D'acord, perfecte.
Han acabat les obres.
Això jo crec que és el més...
Soroll i pols.
Ho deia perquè també connecten...
És que hi havia molt de soroll, també.
Sí, home, m'ho imagino.
M'ho imagino a l'època,
perquè en l'època d'examen,
hi ha les d'estudi...
Sí, a més, s'ha ajuntat amb les d'estudi...
Ha estat un...
Complicat.
Sí.
Però com que connecten també directament
amb l'entrada a la biblioteca,
imagino que això també han, no sé,
ajudat en certa manera, almenys.
Això és una novetat.
No?
Ho he de desplaçar menys, podríem dir.
Sí.
Cinc metres menys.
Passa, en lloc de passar per davant
del fol que hi havia normalment,
del vestíbul,
ara passes pels banys, no?
Sí, hi ha dos passadissos, ara.
Ara tens dos passadissos.
Si no vols que et vegi ningú entrar,
t'amagues pel bany.
Exacte.
Has vist, Nacho,
com val la pena parlar dels banys, no?
Sí, sí, sí.
Vinga, anem a parlar de temes sèrius.
Vinga, va.
Aquest ho era, igualment.
Sí, sí, i tant.
Era necessari.
Vinga, aules d'estudi.
Heu començat...
Hem començat dient això,
doncs si voleu també,
recordem que si no han acabat ja,
de on està a punt d'acabar.
Aquesta setmana.
Aquesta setmana és a darrere
hi ha aules d'estudi
i poden seguir venint els estudiants
a estudiar a la biblioteca,
però dintre de l'horari
de servei de biblioteca.
Ha tingut força en moviment
d'estudiants?
És a dir, hi ha hagut força tràfic de gent?
Sí, sí, sí.
S'ha notat, s'ha notat, i tant.
S'omplia, sí, sí.
Això vol dir que provaran tots, no?
O estaven més fora que dins?
A veure.
Així ja no ho sé.
A l'estiu es nota més
que hi ha èpoques
que estan més fora que dins.
A l'hivern, amb la fresqueta
ja no surten tant.
Doncs anem a fer una cerveseta fora
mentre...
Bueno, una aigua, una aigua, no?
Un cervesa, no?
Sí.
Ara sembla que...
Bueno, també és veritat
que com s'ha multiplicat
l'oferta a Sant Just,
que també està al centre
de Soledat Sants,
doncs jo suposo que
entre un horari i l'altre
poden aprofitar.
Queden més repartits, no?
També potser queda més...
Sí, però igualment s'han...
Reubicats.
Acaba aquesta setmana, doncs.
Aquesta és l'última setmana
que tenim horaris d'aules d'estudi.
El diumenge és el darrer dia d'obertura
així com excepcional.
Què més tenim com a novetats,
que avui veig una mica cegues
perquè no hem fet la reunió prèvia,
per tant, tinc aquí una oja en blanco
per apuntar el que diguis.
Ui, no te preocupis,
nosaltres sempre tenim per omplir
de tot, de tot, de tot.
Vinga, va, doncs per què comencem?
Doncs mira, si vols,
podem començar...
Podem començar pels clubs de lectura.
Sí.
Parlem dels clubs de lectura.
Vinga, i tant.
I tant.
Bueno, ja sabeu que hi ha diversos
i sobretot els dos, diguem-ne,
generalistes,
que són el Club del Dijous
i el Club del Dimarts.
El Club del Dijous,
per la lectura del febrer,
està ple.
És un èxit, sempre, aquest club.
És el de novel·la negra?
No, el Dijous és, diguem-ne,
que és lectura generalista.
És tan suat.
El llibre que llegeixen
és El que mou el món
del Quimben Uribe,
de l'escriptor i poeta.
És un llibre molt interessant.
Sí que t'he escrit, no?
Sí.
Per aquesta tertúlia,
que serà el 2 de febrer,
ja està ple.
Però es poden començar
a apuntar
per la lectura de març,
que serà el llibre dissabte
de Liam McEwan.
Això del Club del Dijous.
Després està el Club del Dimarts,
que estan llegint
l'Estiu sense Homes
de la City Hussbet.
Molt xulo.
Aquesta tertúlia
és el 21 de febrer
i encara hi ha places.
Val.
I la següent d'aquest club
serà
Por encima de la lluvia
del Víctor de l'Arbol.
Després,
el Club de Teatre,
que són les lectures
que estan vinculades
a les estrenes
del Teatre Nacional de Catalunya.
Amb el Roger Cònsul, no?
Exacte.
Avui tenen la...
Avui o demà?
No, demà tenen la...
Sí.
La sessió d'aquesta obra
d'Opiqui Vanhet
del Meyer,
que està ara en cartellera.
I la pròxima,
que es poden ja començar
a apuntar,
és l'obra
Ben de Garbill,
una mica de por,
de la Maria Aurelia Campmany.
Aquesta obra
s'estrenarà
al TNC
el 16 de març.
Perquè recordem
que aquest Club de Lectura
de Teatre,
amb Roger Cònsul,
va lligat a les obres.
és a dir,
es van a veure
les representacions.
Sí,
es van a veure.
com a fe, no?
Sí, la idea és aquesta,
que vagin a veure les obres,
que les comentin.
Hi ha algunes lectures
que les fan abans
que s'estrenin les obres,
que és molt interessant això,
i després van a veure-les,
i d'altres coincideixen
amb el període
que està en cartell
l'obra teatral.
Val.
Númela Negra,
un club importantíssim.
Aquest també, sí.
Superple.
Sí, superple.
Per la lectura del 14 de febrer
està superple,
i la lectura és
de Pierre Lemaître,
Tres dies i una vida.
però la pròxima
serà Societat Negra
de l'Andreu Martín,
que serà a l'abril ja,
aquesta lectura.
Aquest club
són quatre lectures a l'any.
I després,
el club d'anglès,
que la lectura
serà
The Sense of Ending,
el sentit d'un final,
del Julian Barnes,
que aquesta tertúlia
serà el 29 de març.
També es poden apuntar
perquè hi ha places.
I després estan
els clubs de català.
Clar, sí.
Que nosaltres gestionem
els llibres,
però tot això
ho porta...
El servei
de normalització lingüística.
Exacte.
El servei local de català,
el que tenim a les escoles,
oi?
Sí, correcte,
la Marta Mossac.
Sí, a l'entrada de la biblioteca
teniu els cartells allà
amb les lectures
i els dies que fan
les tertúlies i tot
si us voleu informar
directament allà
o si no,
anar a postar-vos
a les escoles.
Sí, nosaltres fem
com de col·laboradors
i proporcionem
les lectures que fan.
Però gestionen el club
des del centre
de normalització.
Ens ho havia comentat
la Marta Mossac,
a més que estava molt contenta
perquè era una gestió molt fàcil
i que ajudava també els alumnes.
És a dir,
que els hi posàvem
molt fàcil amb ells,
no?
També,
que era una ajuda
molt vàlida,
em refereixo.
Sempre que intentem
fer col·laboracions
amb agents
de la població,
sempre intentem posar-ho fàcil.
Una altra cosa
és que després
nosaltres darrere
tinguem
les nostres complicacions.
Una cosa no fàcil
i la nostra feina.
Sí,
perquè el Nacho
és el gestor de clubs
i jo he de dir
que és una feina
de coordinar
perquè, clar,
hem d'aconseguir
els lots
de les lectures
perquè hem d'aconseguir
igual un club
té 25 membres
i hem d'aconseguir
25 exemplars
del mateix llibre.
Tot això
regareix
una previsió,
sobretot,
una preparació
i que tot funcioni,
tot el mecanisme
i que tot estigui a temps
i el responsable és el Nacho.
Aquí el Nacho...
Perquè funcioni l'engranatge.
Nacho,
és a ficar
amb moltes ganes.
Aquí ell es mereix
la gratitud
i l'aplaudiment, no?
Clar, home,
es mereix l'aplaudiment
perquè és una feina ben feta
i aquestes coses
també s'han de dir.
I tant,
i tant.
Tota la feina
que feu des de l'equipament,
de fet,
vull dir,
des de l'uniteca.
Ho intentem,
és la nostra intenció.
Sí, jo crec que es palpa,
es palpa ni l'ambient té.
I tant.
Vinga, què més?
Seguim amb altres qüestions.
Clubs de lectura,
perfecte, no?
Podríem dir que
aproven amb boníssima nota
també per tenir-los ples.
Què més tenim?
Doncs també tenim
l'autor del mes.
L'autor del mes.
Aquest mes,
que ja s'està acabant,
però aquest mes
l'autor és el David Fonquinos.
Fonquinos,
com diuen els franceses?
Fonquinos.
Fonquinos.
Fonquinos.
Doncs el David Fonquinos
i, bueno,
no sé si el coneixeu,
però...
A veure,
tens-nos cinc cèntims.
Es va donar a conèixer
sobretot amb la delicadesa.
La novel·la aquesta
del 2009,
crec que és,
que va fer ell mateix
amb el seu germà
van fer la pel·lícula
que sortia l'autor i tot tu.
Sí.
Ah, oh, quina...
Sí, sí.
Però a mi Fonquinos
m'agrada molt
sobretot per una obra
que té que es diu
Charlotte,
que és un biopic
de la pintora
d'origen jueu
Charlotte Salomón,
que és una novel·la
molt interessant
perquè és una novel·la
escrita en vers.
O sigui,
jugar amb les fronteres
entre les gèneres
i és una novel·la
escrita en vers
o viceversa.
És un poema novel·lat.
D'acord.
És una novel·la
molt interessant
perquè a més a més
s'estudia a les universitats
i és un autor molt recent.
Bueno,
és autor actual,
David Fonquinos.
I després té obres
com la Biblioteca
dels Llibres Rebutjats,
Cap a la Bellessa,
que també és una obra
molt interessant.
Sí,
aquest l'altre dia
va venir una usuària
i li va encantar.
Os explico una miqueta
Cap a la Bellessa,
en Castellà
hacia la Beriza
va sobre un professor
d'Història de l'Art
d'Universitat
que està obsessionat
per una obra d'art,
un quadre
i està tan obsessionat
que deixa la seva feina
de professor
per treballar de salador
a la sala
on està aquest quadre.
Per estar a prop,
per tenir-lo allà.
Sí,
això és la...
Per la passió.
Sí,
sí,
pel fanatisme,
gairebé,
no?
I després,
interessant també,
l'últim llibre
del Fonquinos
que és el número dos.
Ah, sí.
Es diu número dos?
Número dos,
que el número dos
va sobre
un personatge
que ell s'imagina
però que és un personatge
que va existir,
que va ser
el noi
que va quedar
en segona posició
al càsting
de Harry Potter.
Ah, val, val,
el que hagués pogut ser,
però no va ser, no?
Sí,
el que hagués pogut ser
Harry Potter
no va ser
i llavors...
T'ho he imaginat
tota la vida pensant
que podia haver estat
i llavors
feia una ficció
en aquesta història
i jo no me l'he llegit
però es veu
una senyora
l'altre dia
em va dir
que li va encantar.
Sí,
que és com
que hagués passat...
Quina vida...
Tu imagina't,
clar, tu veus
com ha passat
l'evolució
del noi aquest,
el Daniel Redcliffe,
em sembla que es diu,
i t'imagina't
que podies haver estat tu
per canviar la vida
totalment, això.
Sobre la Fuentinos,
a part dels llibres
que nosaltres
hem col·locat allà,
teniu molt vídeo
a YouTube
i tal,
amb entrevistes
i tal,
perquè és un tio així
molt...
Tien molts recursos.
Sí, sí,
hi ha molts recursos.
És un actor
molt interessant
i molt original.
Com feu aquesta tria?
Bueno...
Qui la decideix?
és un ànime?
És un equip?
La de l'autor del mes
s'enrega el Nacho.
Val, val, val.
Sí, perquè el Nacho
porta tot el que és...
Porta la seva tria personal.
Perquè tot el que és
tema novel·la,
el que gestiona és el Nacho.
Tot el que és ficció
ho porto jo.
Sí, tots tenim...
Per tant,
amb el bagatge que té,
agafa i diu...
Val, doncs...
Tots tenim unes parcel·les,
unes especialitzacions...
A vegades són autors
que a mi m'agraden molt,
com el Fuenquinos,
a vegades són autors
dels que tenim molts llibres,
també, de prenent...
o alguns desconeguts
que també considerem
que tenen...
Se'ls ha de donar
una oportunitat
que tinguin
aquesta visibilitat.
També hi ha...
També hi ha vincles
amb efemèrides, etcètera.
Sí, té un sentit.
Centenari i Saramago,
doncs autors de la Mago.
Val, val,
l'apuntem a David Fuenquinos,
no?
Sí, bueno,
aquí diem David Fuenquinos,
però...
Fuenquinos.
És que s'escriu així,
Fuenquinos.
Jo crec que els francesos
que aguditzen
Fuenquinos.
Fuenquinos.
Fuenquinos.
Fuenquinos.
Vinga, tenim l'autor del mes,
la dedicadesa,
el número 2,
entre altres llibres,
em poden trobar més
a la biblioteca mateix.
Sí, sí, sí.
Que puguin descobrir
aquest actor.
I si no el tenim,
l'hi portem a la xarxa.
Això mateix.
Què més?
Vinga, ens queden uns 6 minutets
més o menys.
Ups, doncs teníem
molt de coses per dictar.
Mare de Déu, senyor,
mare de Déu, senyor.
I vosaltres també.
Ja, arrenca, arrenca.
Doncs mira,
igual que tenim
el Club de Novela Negra,
cada any nosaltres
ens apuntem al carro
del BC Negra,
que ara serà del 6 al 12 de febrer
i que aquest any
el tema és doble vida.
Llavors, bueno,
faran de tot.
Com sempre,
està el Premi Carballo,
faran exposicions,
xerrades,
presentacions literàries,
hi ha un podcast,
clubs de lectura
com el nostre.
Jo volia fer esment
en una expo
que faran a la Biblia
de la Bòli Vila,
que és de l'Hospitalet
de la xarxa de biblioteques
de la Diputació,
que es diu
Ha Ha Bank
i és l'humor
a la novel·la negra
i policia.
trobo que té
un punt així
molt atractiu
per barrejar
gèneres molt diferents
però que té
molt de suc
i arrel d'això
nosaltres també
aquest any
començarem,
igual que fèiem
a les xarxes
a Spotify
quinzenes musicals,
farem quinzenes
cinematogràfiques.
Ara mateix
tancarem el mes de gener
amb la quinzena
del Cinema Mood
i començarem
el mes de febrer
amb la quinzena
de Cinema Negra
i continuarem
la segona quinzena
amb quinzena
de Ciència-Ficció
aprofitant
que farem
una exposició
que és itinerant
de les xarxes
de biblioteques
celebrant
el centenari
del gènere
de la ciència-ficció
dintre del món
del cinema,
de la literatura,
del teatre,
de l'art,
o sigui que
tenim un mes
carregadet,
carregadet.
Veig, veig.
i a la secció infantil
tindrem
una hora d'encompte
per Carnestoltes.
És que vaig mirant
el temps,
no sé com queda.
Pobre,
estàs patint
cinc minuts,
cinc minuts.
Mira,
és que en un minut
ho expliquen molt.
Per cert,
has dit Spotify,
com buscar-vos,
quin nom teniu,
com es pot trobar
la biblioteca
a Spotify?
Mira,
tenim diferents...
Vull fer primer
recordar que tenim
una nova biblioteca.
Una nova biblioteca?
Una nova biblioteca.
On n'està
aquesta nova biblioteca?
Una nova web.
La nova web
de la biblioteca
que és
barra biblioteca
que allà podeu trobar
tota la informació
de totes les activitats,
el nostre horari,
els nostres clubs,
qualsevol cosa diferent
que hi hagi prevista,
totes les nostres xarxes socials
i t'ho miro
perquè no me'n recordo.
Mira,
a Facebook,
Twitter i Instagram
és
Bip Joan Margarit
i
aquí
Biblioteca
J. Margarit
és a l'Spotify.
Val.
tot junts?
Biblioteca J. Margarit.
Vinga,
us buscarem
per tenir-vos clinxats.
Aquí podeu seguir.
Tenim quinzenes musicals,
al Nadal
sempre fem un calendari
d'advent musical
i ara començarem
a fer també,
a part de les quinzenes
de cinema,
vincularem també
quinzenes musicals
dedicades
als gèneres
que fem de cinema.
Ara estic preparant
la del cinema mut,
però clar,
costa.
la broma
estava sorbida, eh?
Saps?
Clar,
quan has dit cinema mut,
la gent dirà
oh,
no tindrà música.
No,
precisament era la música
el que parlava
de les pel·lícules.
N'hi ha,
n'hi ha,
a més,
hi ha un repertori
sobretot de,
clar,
les més conegudes,
les de Charlotte,
però és que ja hi havia,
jo què sé,
la Mary Pickford,
hi havia molts actors
i actrius
i ja tu trobes.
Però,
posteriorment,
es feien bandes sonores
especialment
per les pel·lícules mudes.
Sí,
es van adaptar
i quan s'han fet
remasteritzacions
ja s'han fet
amb una banda sonora específica
que ho tenen tot adjudicat,
o sigui,
molt bé.
A buscar-les.
Estu en ell.
Això mateix.
Estu en ell.
jo,
el que passa és que
sembla mentida.
Mira,
això parlava l'altre dia
amb un conegut.
Em deia,
però en una biblioteca,
què feu?
Mira,
no et pots ni imaginar
la quantitat de coses
que fem.
Jo els hi puc explicar també,
si vols,
de per què va.
Per això,
vull dir que
no és que ens dediquem
a arribar a obrir la porta
i esperar que acabi el temps.
Fem moltíssimes coses
i a vegades
ens falta temps.
I de fet,
hi ha un dels hashtags
o etiquetes que utilitzeu
a les xarxes
és
què fem a les bíblios.
Sí.
Però si tenen algun dubte,
vinga,
dos minutets,
ara sí.
Què més?
Doncs bueno,
això.
Que no ens vulguem
perdre.
Relacionat amb la persona negra
farem nosaltres també
una exposició
de genera negra.
Sí, també.
A tot de documents.
A part de la quinzena de cine,
també farem
tots els llibres
que tinguem,
no només de narratives,
sinó també assaig.
És que hi ha de tot.
Llibre infantil.
També.
Farem una exposició infantil
de novel·la negra.
Policíacs infantils,
llibres de misteri infantil.
D'enigmes,
resoldre enigmes,
misteris.
hi ha d'escape rooms.
És que hi ha de tot.
Hi ha de tot,
de tot,
de tot.
Que va estar tancada
uns dies,
pot ser la sala infantil?
Sí.
Necessita per també
reforma,
obre,
canvis?
Heu fet algun canvi?
Bueno.
Eren problemes tècnics.
Sí, problemes tècnics.
Ah, val,
ens deixem aquí,
no?
D'acord.
Torna a estar oberta,
eh,
en funcionament.
Sí, sí,
està al 100% ja.
Al 100% en funcionament.
Últim minutet,
nois.
Sembla,
he posat una mica
de xàplin de fons
per posar una mica
de gràcia a l'ambient
perquè ens queda un minut.
Mira,
doncs,
aprofito.
Sí,
i tant.
Ui,
sí,
sí,
és que això...
Ah,
que no falta llibres.
I tant.
Vull recomanar
una trilogia
de llibres
del Rafael Tassis,
que va ser un dels pioners
de la literatura policiaca
escrita en català.
Sí.
És aquesta trilogia
que està composta
per la Bíblia Valenciana,
És hora de plegar
i un crin al paral·lelo.
Són tres llibres
molt divertits
i estan ambientats
a la Barcelona
pre-guerra,
i de la postguerra.
De la dictadura.
De la dictadura.
I, bueno,
això que dic,
va ser un pioner
juntament amb el Pedrolo,
amb la Maria Aurelia Campmany,
del que va ser ja
una mica de consolidació
de la literatura policiaca
i feta en català.
I feta en català, clar.
Doncs és una recomanació.
No totes les biblioteques
ho tenen, això, eh?
Nosaltres, sí.
La trilogia...
La trilogia...
La Bíblia Valenciana,
És hora de plegar
i Un crim al paral·lelo.
Són molt divertits.
A més,
els dos protagonistes
són molt arquetípics
dels, diguem-ne,
de la novel·la negra.
Sí, bueno,
hi ha el comissari
que, diguem-ne,
és arquetípic
dels detectius clàssics,
Sherlock Holmes,
Pogot, etcètera,
i després està
el protagonista
que és periodista,
que és un protagonista
que...
Un personatge
que està més lligat
amb el que és
el detectiu privat americà
i tot això.
I això està molt bé,
a part de les descripcions,
del realisme,
de les descripcions,
de la quotidianitat,
tot això de la Barcelona
d'aquell moment,
això m'està molt interessant.
Inmersió total.
Veus com saps?
Veus com saps?
Jo sé que en sap,
i que en sabeu molt,
ho sabem, ho sabem.
Estimats,
hem de deixar aquí
l'espai de biblioteca.
Sempre ens falten minuts,
no sé què haurem de fer un dia,
us convidaré tota l'hora.
I així anem tranquils
i podem comentar els lavabos
i els sostres
de que ens hi n'està,
ho sembla?
Vinga, va.
L'avísa-nos abans,
que així venim preparats.
Nacho, Sandra,
moltíssimes gràcies
per passar per aquí.
Bona setmana,
abrigueu-vos a llarga vida
a la biblioteca.
Fins la pròxima.
Gràcies.
Gràcies.