logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La literatura i la geografia
de casa nostra. En aquest cas ens traslladem
a la literatura del Camp de Tarragona.
No sé si potser és una de les que
a nivell públic general
coneixem menys i està
una mica més oblidada.
Sí, jo crec que
sobretot des de les comarques que envolten
Barcelona, el Camp de Tarragona
es percep només com
la platja de Cambrils, la platja de Salou
i la gent no coneix
ben bé l'interior.
Hi ha moltes muntanyes
i llocs realment interessants
per fer excursionisme.
És desconegut, sí.
I la literatura recull
justament també aquests paisatges,
aquestes zones?
La literatura és justament
de les zones
de tot Catalunya
d'on n'hi ha més.
A mi em va sorprendre també,
perquè jo en principi sóc de Terrassa
i fa 24 anys
que he visc aquí
al Camp de Tarragona
i em va sorprendre
trobar tanta literatura,
literatura d'autors
realment molt importants.
Tant que, de fet,
la xerrada
faré una mica de...
com un esquema
d'història de la literatura
basant-me en textos
que parlen del Baix Camp,
sobretot,
i textos d'autors
realment reconeguts,
textos que s'estudien
perquè són els clàssics
i els més coneguts.
De quins autors,
per exemple?
Home,
estem parlant,
doncs,
des de Jaume I
i Ancel Turmera,
d'Alvaro de Maldà,
de Carné,
de Foix,
d'autors,
també alguns autors
que no són tan coneguts
però que,
clar,
en descobrir-nos aquí
crec que val la pena
que la gent conegui,
de Gabriel Ferreter,
d'en Joan Puig i Ferreter,
realment trobem textos
de totes les èpoques.
O sigui,
això,
com a professora
ho he fet moltes vegades,
de fer la literatura
amb els alumnes
a partir dels textos
de proximitat.
I són textos,
doncs,
que són descriptius
d'aquest paisatge
i té un element,
doncs,
de la literatura
serà per descriure-ho
o és paisatge de fons
com és en general?
Hi ha de tot.
Sí,
en alguns casos
descriu perfectament
visió de lluny,
visió de prop.
En el cas de Prades,
per exemple,
que és el poble,
on va d'excursió,
el grup excursionista,
el diumenge 20,
doncs,
hi ha com més de mitja dotzena
d'autors
que en descriuen
la zona.
O sigui,
descriuen el poble,
però també les muntanyes del voltant,
algunes de les ermites
i són descripcions realment
molt ben fetes.
De fet,
una de les meves intencions
és que la gent
conegui
primer
els textos,
per tant,
que s'imagini
com serà
tot allò que veurà després.
i després,
quan realment vegin el paisatge,
comprovar si realment
la descripció
s'avenia
o era exacta
respecte al que ens han imaginat.
És una feina interessant.
Sí, sí, exacte,
perquè segurament també
hi ha aquesta part d'imaginar-hi,
passa en llocs
que no tenim tant a la vora,
doncs, en aquest cas,
poder-ho comprovar in situ
sempre és interessant,
Sí,
una de les coses curioses
com a experiència personal
en arribar aquí
és que
vaig contactar amb gent
i jo vaig llegir primer
molts textos
que descrivien llocs
on jo no hi havia estat
i, en canvi,
vaig treballar
amb companys i companyes
que, clar,
com que eren de la comarca,
coneixien el lloc
però no havien llegit els textos.
De manera que
va ser com curiós
trobar-nos, per exemple,
això,
en un poble abandonat
que es diu La Mossara
del qual jo havia llegit
un conte
que m'havia encantat
moltíssim, moltíssim
però no hi havia estat
i anar amb una amiga meva
que hi havia estat
un munt de vegades
a La Mossara
però, en canvi,
no havia llegit els textos.
És un coneixement
que es pot fer
partint del paisatge
i anar cap a la literatura
o partint de la literatura
i anar cap al paisatge.
I, en tots dos casos,
el resultat
és sempre molt bonic.
Clar, segurament aquí
Sant Jus serà
més aquesta segona part,
la de partir de la literatura
i anar cap al paisatge
i possiblement
es descobreixi
un paisatge
que també
segurament
és més desconegut,
dèiem abans
la literatura,
però possiblement
lligat també
amb el que deies al principi,
que potser
ens situem més
amb Cambrils
i una mica
tota aquesta zona,
però, per exemple,
la comarca del Baix Camp
en general
no és de les més conegudes
a Catalunya.
No, no, no.
De tota manera,
les muntanyes
són molt semblants.
El tipus de roca
i el tipus de vegetació
és molt semblant.
Sobta, això sí,
sobta,
això,
que realment
estigui tan a prop
de la ciutat,
boscos espessos,
muntanyes més o menys altes,
això sobta,
perquè la gent
o Cambrils
o fins i tot Reus
dius,
ostres,
és que res,
un cop de pedra
ja hi ets, no?
En canvi,
clar,
des de Barcelona
per anar-te
a, no sé,
per exemple,
a Sant Llorens del Munt,
al Montseny,
clar,
trigues molt més.
Aquí, en canvi,
tot és molt a prop.
Està a la vora, no?
Sí, sí.
I una cosa
que sí que
es diferencia bastant
del paisatge
que trobem més al nord,
sempre ho dic,
són les tonalitats
del verd.
O sigui,
el verd aquí
és com més apagat.
Comparant-lo
amb el Vallès,
per exemple,
o amb el Montseny,
és un altre,
no sé,
a mi em va cridar
l'atenció també,
en venir a viure-hi,
que tenia aquest color
com diferent.
Que curiós,
sí, sí.
Perquè, exacte,
en realitat
no està tan lluny,
però suposo
que el tema climàtic,
no?,
o moltes altres coses
hi juguen,
no?,
també,
doncs,
a canviar l'aspecte.
La conferència
que fas,
per tant,
aquest divendres,
entenc que també
combinaràs
llegir alguns textos?
Sí,
sobretot,
serà més
llegir textos
i, ja et dic,
faré aquesta
com línia
d'història
de la literatura,
des de l'edat mitjana
fins als nostres dies,
més o menys,
i triant
fragments
d'alguns autors
consagrats
i alguns
que no ho són tant,
però que parlen
del paisatge.
hauré potser
d'escursar
i tot
perquè realment
és molt difícil
triar
perquè ocupi
només una hora,
perquè
això,
costa.
N'hi ha molts
i triar just,
fer la combinació
de clàssics
i que no són coneguts
i tractar
tots els punts
que em semblen
com a imprescindibles,
com una mica
de tast,
no?,
per la gent
que no coneix
sobretot al Baix Camp,
que els vinguin ganes
de venir
i de passejar-se
i de llegir
la literatura,
doncs crec que
intentarem això,
que els que tinguin ganes
de tornar-hi.
Clar,
exacte,
que sigui que pugui ser
un punt de partida
també ho per dir,
doncs va,
buscarem una mica més
sobre aquesta zona
a través de la literatura
mateix,
no?,
fins i tot?
Sí,
sí,
exacte.
Dels d'autors
dels nostres dies,
quins has triat
per la conferència?
Sí,
si és que hi arribo,
perquè costarà,
però per exemple
l'Andreu Carrança
és un autor
de literatura
més aviat,
en té força
de literatura juvenil,
però que té
alguna novel·leta
que està situada aquí.
Isabel Olesti
és una autora
i és de Baix,
però té literatura
també
que tracta,
que està situada
a algun punt
del camp de Tarragona.
Espera,
si no recordo
la memòria.
Bé,
ara de memòria
no me'n surten més,
però...
Bé,
però més o menys exacte.
Ara,
de fet,
hi ha una moda,
se'n pot dir moda,
em sembla que és important,
que se'n diu
Literatura Kilòmetro Zero.
Des de Tarragona
estan fent
aquesta mena
de projecte
en què
es promou
la literatura
feta
per gent d'aquí.
El Maria Manent,
tot i que
la gent
el relaciona
sempre més
amb Barcelona,
però com que
tenen
el mas
de la família
que ve
aquí al Baix
al Baix Camp,
doncs hi ha textos
del Maria Manent
molt bonics.
El Maria Manent
ja no és viu,
però vull dir que
que hi ha textos...
que recuperen una mica
la idea
de recuperar
textos
que passen
a la zona,
no?
Sí, sí, sí,
és cert.
Doncs aquest divendres
serà aquesta conferència
a la literatura
del Camp de Tarragona
a les 8 del vespre
a la Taneu
o a la Sala Piquet,
aquest cicle
de conferències
que va arrencar
a l'octubre,
que s'allarga fins al juny
i que combina
literatura i geografia.
En aquest cas,
doncs desprezarem
cap al Camp de Tarragona.
Serà amb Dolors Raquel
amb qui hem pogut parlar
aquest matí.
i moltes gràcies, Dolors.
Moltes gràcies a vosaltres
per la iniciativa
perquè és realment important
conèixer el territori.
Exacte,
és interessant
i conjugar les dues coses,
la part de muntanya
també amb la literatura
que no sempre
és tan habitual
que vagin de costat.
Sí,
és el que et fa
estimar el país,
el paisatge
i la literatura.
Doncs Dolors Raquel,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
i fins i vendres.
Molt bé,
fins i vendres.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Just a la fusta,
el magazín del matí.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
äll i el jueves on a tresp móvil,
la fusta,
la fusta,
la fusta,
lla,
tunja,
et sur la fusta.
favourite Short aourdia,
internet s'ro deixar.
ublle,
la fusta,
Save the fortunately,
Faculty mechanism印象
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus, Avinguda Indústria, sense número.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
A la informació del Baix Llobregat al teu voltant.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i es nota que és un cas
molt curiós del Mustafà
aquest xicot, perquè resulta
que ha vingut a petar Sant Just
finalment, i a través
de l'Institut d'Esvern de Protètica
és una entitat
que potser per la majoria de nosaltres
jo no havia sentit a parlar
arrel del meu amic Jaume Gelabert
perquè hi havia ningú en relació
arrel de les seves cames
i doncs que hi havia
aquest institut aquí a Sant Just
que es dedicaven a fer pròtesis
i que precisament un dels responsables
està afectat per aquesta raó
va tenir, no sé si un accident o el que va ser
que va perdre també una cama
per tant, són persones que viuen molt directament
aquesta qüestió
i que poden, suposo, viure-ho més
directament per ajudar més en els altres
perquè saben amb quines dificultats
i què poden fer
però m'agradaria llegir un paràgraf
del diari
que diu
el Mustafà ha pogut arribar a Barcelona gràcies
a l'Institut d'Esvern de Protèsica
que ja ha començat a treballar a la pròtesi
i marx li van prendre mides
i han encarregat una nova cama
quan tot estigui a punt
li ensenyaran a tornar a caminar
sense les crosses
que l'han acompanyat tot aquest temps
quan vaig llegir la història de Mustafà a Lara
vaig tenir una reacció de pura empatia
explica en Joan Marramón
cofundador de l'Institut
vaig pensar en les dificultats
que hauria passat aquest xicot
per arribar de Síria a Grècia
amb una pròtesi que em podia imaginar
que era un desastre
mi sentia reflectit
jo vaig patir la mateixa amputació
quan tenia la seva edat
l'entitat va adreçar-se al govern espanyol
perquè el jove pogués viatjar a Barcelona
assumint a totes les despeses
però els van denegar
primer la petició d'un salt conduït
i després d'un visat humanitari
l'Institut ja ha participat
en iniciatives solidàries
a Kosovo, Haití, Sierra Leone
i ha ajudat víctimes
de mines antipersona
de Madagascar i Cambotja
o sigui que Déu-n'hi-do
primer doncs