Música
Doncs bé, entrem en aquesta segona hora, ara passen 19 minuts de les 11 del matí.
Volem conèixer el projecte d'Iona Palau, artista Sant Justenca,
que exposa Ceràmica Exposició Col·lectiva a l'Escola Tràs.
El projecte, per fer-vos cinc cèntims, gira entorn al concepte de la deformació de la seva columna vertebral
a través també de la deformació d'aquestes peces cuites a 1.200 graus, peces de fang.
La saludem perquè la tenim amb nosaltres. Iona, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, gràcies per venir fins aquí, tot i al fred.
A vosaltres.
I enhorabona també per l'exposició.
Gràcies.
Estàs contenta?
Sí.
Sí, orgullosa?
Sí, sí, la veritat és que sí, perquè el projecte aquest és el meu treball final
del grau superior que vaig fer de Ceràmica Artística a la Industrial
i ara és el primer cop que l'he pogut una mica treure de l'escola
i exposar-lo allà al tràs que és on estic treballant.
He fet aquest petit espòiler, de fet, que gira, aquesta exposició gira l'entorn d'aquest concepte
de deformació de la columna vertebral.
Explica'ns una mica quin vincle té, perquè estem parlant de la teva columna,
amb el fang també que moldeges amb les teves mans.
Sí, us he de posar una mica en context.
Vinga, va.
Amb el fang vermell, diguéssim, que coneixem de tota la vida, el de la ceràmica catalana,
quan el coem a més temperatura, si el poséssim al màxim, a 1.200 graus, aquest es fondria.
Però què passa?
Ai, més de 1.200 graus, perdoneu.
O sigui, es desfaria, quedaria aixafat, no?
Exacte, tipus lava.
Què passa?
Hi ha un punt aquest, que és els 1.200 que jo treballo, que s'arriba a deformar, però no s'arriba a fondre.
I llavors hi vaig començar a fer uns càntirs, en el qual aprimava diferents punts de les parets
per intentar controlar com aquesta deformació.
Que aquesta deformació, dins del món ceràmic, es considera un defecte.
Sí, no és atractiva per la peça, no?
No, exacte.
I a més, sempre el fang vermell, sempre s'ha cuit aquesta temperatura i mai s'ha experimentat,
però com una cosa, doncs això, com un error, no?
Quan et passes de... és com que el torres i com que se't desfà.
O sigui, quan et queda una peça així, la deixes a banda i segueixes fent una altra.
Exacte.
Són peces que queden desetxes, no?
Exacte.
Imperfectes, vaja.
Sí, sí, total.
I llavors, bueno, vaig començar a fer una sèrie de càntirs on es deformaven
i, doncs, bueno, reivindicava una mica tot el concepte de la deformació,
sobretot del prefix D, que se li posa ja a les paraules,
que quan se li posa ja el sentit, la connotació de la paraula ja canvia
i és sempre negativa, no?
Un efecte o un defecte, o ets eficient o ets deficient.
I llavors, reivindicava molt tot això.
I a través de fer aquest treball dels càntirs, dins del grau de ceràmica,
el segon any, que ja em plantejava de fer un projecte final,
doncs, durant l'estiu, em vaig veure reflectida moltíssim en un càntir
perquè el que vaig veure és que el càntir aquell era jo, no?
O sigui, hi havia una... la deformació del càntir que li vaig fer
em quedava perfectament reflectit com una línia a la meitat del càntir
que és que era la meva escoliosi.
Llavors, jo també estava en un punt que m'havia de tornar...
Perquè això m'ho han detectat quan tenia 18 anys,
però va ser un punt que m'havia de tornar a fer revisió.
Llavors, em vaig tornar a connectar molt amb l'escoliosi
i vaig adonar-me que tota aquesta deformació que estava forçant tant als càntirs
era una expressió de la meva pròpia deformació.
Llavors, va ser que a partir d'aquest càntir,
que ja vaig plantejar-me començar a fer cilindres,
perquè una mica em representaven molt com el tors d'una persona.
Llavors, des d'aquí surt la idea d'intentar deformar aquests cilindres
expressant una mica la meva deformació.
És aprofitar un...
Clar, ara comentaves el tema del dalt, davant, no?
Anava a dir un defecte en un afecte, potser, no?
O és girar-li, fer una mica una volta, no?, el concepte com a tal?
Sí, és reivindicar molt...
Una part positiva, algú que de per si potser no la té.
Exacte, és reivindicar molt, doncs això, el defecte com a una cosa positiva,
igual que el meu defecte de l'escoliosi,
que, clar, a mi m'ha servit molt com per reconciliar-me amb tota l'esquena,
perquè era una cosa que tenia, però mai l'havia vist com a algú que pugui ser bonic,
com una cosa positiva, no?
I després, de fer tot el treball, també em vaig fer una sessió de fotografies
amb una amiga meva, amb la Laia Mores,
ajuntant les peces i la meva esquena,
i, clar, és molt bonic,
i també va ser, doncs això, tornar-me a reconciliar
i ser capaç de poder-me fer fotos de la meva esquena
i mirar-me i que no em fes cosa o fàstic,
perquè jo me'n recordo veure la meva escoliograma,
diguéssim, la radiografia, amb uns pares,
i plorant, que és bastant bèstia, perquè és una S, són 42 graus.
I llavors així ha sigut una manera de retrobar-me amb això.
Sí, com una reconciliació personal, també, a través de l'art,
que t'ha ajudat a tu també a, no sé, a firmar la pipa de la pau
amb la teva pròpia esquena, no? Estèticament.
Estèticament, sí, sí.
Perquè no, és a dir, el vincle que hi generes, diguéssim,
amb aquestes peces és l'estètica, no?
És la part de fora, és a dir, és com es veu, no?
O també hi vincules una mica, clar, en aquest cas,
doncs el fang podem entenar que potser no té sentiments,
o sí, entenem que no, no?
Però, clar, diguéssim, tu sí que saps què és tenir aquesta esquena,
el fang potser no.
Sí, no ho sé, crec que també una mica,
això la Carme Malaret sempre ho diu,
que és aprofitar el fang per poder-te expressar, no?
I llavors jo també l'agafo i a través d'ell em puc expressar,
bueno, com una cosa com molt meu,
com una mica la part més egoista per jo reconciliar-me,
però també és una manera de reivindicar a la gent
que una cosa que és un error, doncs és positiu
i que a través del fang la gent pugui arribar a sentir coses també, no?
Una mica sortint de molt la gent quan li dius que fa ceràmica
només veu o s'imagina que fas els típics cànties tradicionals
o fas una ceràmica molt funcional, molt de vaixella
i que no, hi ha una altra part com molt més important també,
bueno, una altra, que és la ceràmica artística
que també et fa connectar amb coses que també són interessants.
I fins ara no havies vist, per exemple,
que aquestes peces, deies, deformades però no desfetes
podien cabre dins del teu art o ja n'havies preparat abans?
Havies treballat també en aquest punt de no fondres
però sí està deformat?
Sí, clar, jo ho havia vist com a, doncs això, com un defecte, no?
A vegades és, clar, perquè en la ceràmica hi ha dues temperatures,
la baixa i l'alta.
La baixa és com, diguéssim, el fang vermell
i l'alta temperatura ja són altres fangs que aguanten això.
A partir de 1240, 1230, ja podem començar a parlar que és alta temperatura.
Què passa? A vegades per error, estudiant,
doncs algú, sense voler, posa una peça de baixa temperatura alta
i llavors com, clar, jo ho havia vist des d'aquest punt,
però no havia començat a experimentar amb aquesta temperatura intermitja dels 1.200,
que també és, bueno, és una mica de risc també, perquè, clar,
em pot no sortir bé, no, també?
Exacte.
Clar, quantes peces han passat per aquesta fornejada
que potser han quedat pel camí?
O les que has fet són les que s'han exposat?
No, en total em vaig fer 16, perquè també vaig fer moltes proves.
Perquè, clar, jo al principi m'ho vaig prendre com una simple investigació
de, vale, vaig a veure fins a quin punt
puc intentar plasmar la meva deformació amb les peces.
Llavors, em vaig provar de diferents, més alts, més amples,
ara aprimen un punt diferent,
ara ho faig amb una altra tècnica diferent,
perquè ara al final totes les que una mica he recollit
i les que m'agraden més o amb les que em veig representada
són les peces que estan fetes completament a torn.
Però també en vaig fer algunes que eren la meitat torn,
la meitat xurros.
I, clar, és un procés com superllarg,
és un procés molt guai també,
perquè cada fornada em diu alguna cosa.
Clar.
I, clar, també cada fornada,
posant un cilindre a un punt o a un altre,
més a prop, ai, més a dalt del forn o més a baix,
també et canvia.
La temperatura potser, com que, clar,
al final les peces les faig jo, no les fa una màquina.
Doncs jo què sé, potser per molt que intentés fer dos cilindres,
tindres iguals...
No, és impossible.
És impossible.
No?
I llavors, doncs jo què sé,
aquell, el tenir la paret més gruixuda,
quan a 1.200 graus,
el que feia, mira, obrir la porta,
clar, tot superexperimental,
també estava dins d'una escola d'art, diguéssim.
Obríem el forn a 1.200 amb unes ullines...
És allò de veure què ha passat, no?
Exacte.
Està de format o no?
Vale, no, vinga, doncs tanca.
Ara força una mica més,
que estigui 5 minuts més a 1.200 graus.
Ara obra, merda, ja se m'ha caigut.
Clar.
Sí, però el procés és molt guai.
Però ha sigut com el primer cop
que jo veig unes peces que he fet jo
i m'hi reconec
i crec que comença a ser una mica la meva assignatura.
Perquè ja al final,
a l'escola,
la gent que veia coses com deformades
o què tal,
i és com guai, una, mira això, no?
Com que ja tothom m'associa.
Sí?
Has creat una mica el teu camí
o vas una mica per aquí, ara,
amb aquest art?
Sí.
O vols anar cap aquí?
Vull anar cap aquí, sí,
perquè, clar,
és que hi ha moltíssimes coses a investigar.
Jo ara m'he quedat amb la forma dels cilindres,
però podia fer 40.000 coses més.
Ara el que estic fent
és que estic investigant
amb l'argila de Sant Just
i el que estic fent
és coure-la a 1.200 graus
per veure si se'm deforma o no.
que, clar,
aquí també se'm obre un món immens.
I tant, i tant.
Que, de fet,
això em recorda
l'última edició de la Ball Festival
en la qual hi vas fer un taller
i precisament amb l'argila d'aquella zona, també.
Sí.
Que no sé si va arribar a fornejar-se
perquè en aquest cas era l'aire lliure.
Sí, després les vam posar al forn.
Però diguéssim que,
entre cometes,
a la temperatura adequada de les peces.
Val, no es buscava la formació en aquell cas.
No, perquè aquell era el taller
que vaig organitzar per...
Era més l'estètica, no, també?
Sí, bueno,
perquè la gent una mica descobrís
i, bueno,
i pogués fer, diguéssim,
peces amb la ceràmica de...
Ai, amb l'argila de Sant Just.
Clar, el meu és més d'experimentar
i després, doncs, bueno,
a veure si puc fer coses.
Clar.
La fotografia,
jo la tinc aquí al davant.
És una llàstima que els oients
no la puguin veure,
però l'has explicat bé, no?
Estàs com envoltada de cinc peces,
en tens una al cap
i ja es veu...
Estàs a esquena, assentada, no?,
al terra.
I es veu aquesta corba, no?,
46 graus, deies?
42.
42 graus.
Ja t'has familiaritzat
amb aquesta fotografia?
Molt.
Ja t'agrades?
Sí.
Sí?
Sí, sí, de fet,
va ser bastant curiós
perquè quan vam començar
a fer la sessió de fotos,
intentava, com al principi,
forçar molt, com l'esquena.
No?
Llavors, després,
al veure-les,
perquè en vam fer com si sentes...
Forçar per posar-la recta,
vols dir?
o per...
No, com, no sé,
fer diferents posicions
per intentar que es marqués més
la corbatura.
I després me'n vaig adonar
que la que se'm nota més
és la que estic tal qual,
que és la que estic,
diguéssim,
recta.
I està tot superpensat
perquè la Laia és supercrac
i també els pantalons
són un marró
que ja va bé
amb la color de la pesta,
el monyo,
que no sé quantos,
la pinça, tal.
També m'agrada molt
que el pantaló
té com una línia superrecta,
diguéssim,
que és la costura
com del cul
i llavors després
com surt la meva escoliosi
i encara com contrasta molt més.
I les peces són una passada.
Ah, i les fotografies.
Sí, sí, sí.
Clar, nosaltres en veiem una
perquè és la que hem trobat
també al web
de l'escola atràs
però imagino que
vau fer una bona sessió
de fotografies
o no sé si
doncs jugant una mica
amb aquests elements
l'esquena.
Sí, va ser bastant,
o sigui,
jo no volia
que hi entrés
massa elements,
volia que fos la meva esquena
i les peces.
Per això en cap moment
tampoc vaig voler
com posar-me despullada
sinó que volia només
que la gent
veiés com l'esquena,
no se n'és
com, bueno,
a un altre lloc.
després també hi ha
algunes fotos
amb el torn
que també és un element
important perquè
bueno,
com si m'haguessis
de definir
amb ceràmica
amb la tècnica
seria amb el torn
i llavors
com que també
les peces
ja estan fetes
amb torn
doncs hi ha
algunes peces
que hi ha
algunes fotos
que són
amb el torn,
la peça
i jo
i sí, sí,
en tinc moltes
de fotos.
Sí, una bona sensació.
Abans parlaves
de la Carme Malaret
crec que ha estat
una de les teves
professores
en aquest món
de la ceràmica
de fet la recordes
amb alguna frase
que deies
que la Carme
deia que cada fornada
diu alguna cosa
o comentava
algú així
o no sé si era...
Sí, no,
com que ella
sempre ha fet
i ha reivindicat molt
el...
El que pots experimentar
a través
del fan
és a dir, expressar-te
que digui.
Exacte.
Això és veritat.
Què és el que
podíem dir
mames
o has mamat
de la Carme
que ara t'hi vegis
en certa manera
connectada
quan treballes
les peces
les teves peces?
Clar,
primer que la Carme
ha sigut la meva profe
és la meva profe
i diguéssim
que és una mica
com la mestra
com que jo
he pres moltíssim
d'ella.
Sí, la de xepla, sí.
Clar, ella
tot el tema
pedagògicament
ni del tema
d'educació
en la ceràmica
tot ho he mamat
d'ella.
I després
és molt curiós
perquè mentre jo
estava fent el treball
del final de grau
i estava parlant
amb la Carme
li vaig estar explicant
tota aquesta reivindicació
del fang vermell
perquè al final
també reivindico
molt el material
i el reivindico
molt perquè
en la ceràmica
contemporània actual
no hi trobem
fang vermell
sinó sempre ha estat
molt encasillat
amb...
És el fang
de la terrissa
catalana de sempre
és una cosa molt tradicional
s'utilitza molt
per fer tallers
per nens
perquè el ser barat
i tal
però després
te'n vas a les galeries
o als llocs
on s'exposa
ceràmica
i no t'hi trobes
tothom ja se'n va
a fang
super d'alta temperatura
amb moltíssimes coses
moltes mals
i explicant-li tot això
la Carme
em va frenar
i em va frenar
i em va frenar del rei
i em va frenar del rei
ostres Iona
és que jo
quan estudiava
fa la tira d'anys
ja vaig començar
també a reivindicar
tot el tema
del fang vermell
i llavors va ser com
bua Carme
o sigui
esteu connectades
estic seguint
una mica
com el que tu
ja vas reivindicar
des de sempre
sense saber-ho
potser
sense saber-ho
o jo va reviure
en certa manera
i bueno
clar
i la Carme
sempre li ha estat
comentant tot
ha estat
durant el procés
d'aquest projecte
de la idea
també familiaritzada
amb la qüestió
de l'esquena
i tot plegat
sí
jo tenia els meus tutors
de la industrial
i tenia la Carme
també darrere
que li anava explicant
extraoficialment
no podíem dir
sense que fos oficial
l'exposició és col·lectiva
per això
es diu
Ceràmica Exposició Col·lectiva
per tant hi ha peces
crec que són
de les teves alumnes
sí
no ben bé de les meves
però
de l'escola
de l'escola
sí
i de fet això
el divendres
ja la vam anar a desmuntar
o sigui que ja s'ha acabat
però
la podrem veure
aquí Sant Just
perquè la portaré
aquí Sant Just
sí
imagino que l'espai
de la Carme Malaret
no sé si confluirà allà
sí
sí
és allò on han d'estar
les peces
on vols veure-les també
sí
sí
també hi ha més gent
bueno ho estem muntant
o estem organitzant
però les podrem veure
aquí Sant Just
i sí
sí
l'he exposat
amb dos alumnes
que han fet peces
d'allà
del tras
i llavors
les hem
les hem exposat allà
i conviuen bé
perquè clar
el que comentaves
a l'inici de tot
no
les peces
deformades
no són les peces
atractives
per tant
no sé si
desconec si les altres peces
de les alumnes
són estèticament perfectes
o també tenen un punt
de deformació
no no
són
diguéssim
ceràmica funcional
clar al final
no ho vam connectar
o sigui
és una exposició col·lectiva
però en el sentit
que compartim espai
o sigui
individualment
l'art
que es desenvolupa
de la manera
que es desenvolupa
però bueno
també és xulo
perquè veus
cada persona
que està fent
ceràmica
l'estil que té
i és curiós
clar
jo sí que ho enfocava
ja més
com un projecte artístic
elles eren una mica
exposició
de la ceràmica
que anaven fent
la que es treballa
a l'escola
exacte
entenc
i aquí tenim data
per saber
per conèixer
l'exposició
s'està gestant
s'està gestant
però serà
m'imagino
principis d'any
o primer trimestre
durant l'any
d'aquí a poquet
vinga doncs
haurem de parlar-ne
també quan arribi el moment
i amb la Carme Malaret
que també estaria genial
que ens acompanyés
perquè
al ser una mica
la mentora
professora
tutora
acompanyant
podíem dir
una mica
d'aquest procés
artístic
una llàstima
que l'exposició
en sí
ja no estigui disponible
a Barcelona
però amb ganes
de rebre d'aquí
d'eure aquestes peces
i una enhorabona
de nou
per aquesta feina
que fas
aquestes traces
que tens
a l'hora de treballar
el fang vermell
i crear aquestes peces
deformades
que no per això
vol dir que
no siguin ni maques
ni estètiques
ni presentables
que vagi molt bé
molts èxits
i fins la propera
aquí a Ràdio d'Esvern
anirem a veure l'exposició
que vagi molt bé
moltes gràcies
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!