11 i 17 del matí, entrem doncs en aquesta segona hora per parlar amb Josep Lluís Gil de la Vall d'Avers, el tenim nosaltres a l'estudi, bon dia Josep Lluís.
Molt bon dia.
Molt bon dia, ben tornat a l'emissora perquè crec que és un camí que ja et saps de memòria, que et comentàvem per aquí a fora, amb la Núria del magazín de la Rambla.
Correcte.
on tens una participació, una col·laboració, podíem dir, no?
Mensual, sí.
Mensual per parlar sobre una mica els temes a la revista, el que presenteu i de més.
Nosaltres avui et tenim aquí, doncs, potser per recordar una mica que tenim aquesta revista aquí al poble i si et sembla per parlar una mica d'aspectes una mica més ADN d'aquest equip de redacció que teniu a l'Ateneu,
per conèixer-la una mica, si hi ha algú que encara no coneix aquesta publicació de Sant Just, que porteu gairebé 500 números, Josep Lluís.
Bé, ara aquest mes de gener passat hem fet 43 anys, vull dir, segur que hi ha gent que encara no ens coneix, però motius per conèixer-nos n'hi ha perquè tenim una trajectòria llarga i no gens fàcil.
Han passat moltes publicacions a la comarca durant tot aquest temps que han desaparegut i nosaltres som de les poques, molt poques, que ens mantenim i amb esperit renovat.
Perquè econòmicament com es sosté una revista com la Vall d'Avers?
Doncs molt precàriament, francament, no és fàcil per mitjans econòmics i fins i tot humans, no?
I més amb els temps que corren que és molt més difícil.
En els temps heroics del naixement de la revista, la taula de redacció la formàvem, era molt variable,
però des de 7, 8, 10, 12, 13 persones havíem arribat a ser a la taula de redacció i entre tots ho fèiem tot.
I ara, doncs, la taula de redacció és una cosa, som 5 en total i d'aquests 5, la Teresa i jo ens acabem de constituir com a comitè de direcció
que com a tal no ha existit mai a la revista, no?
Una mica per mirar de donar-li estructura, de donar-li empenta, de consolidar i de fer el pas de les antigues maneres de fer a les noves, no?
Llavors, precisament en l'últim número que acaba de sortir, doncs fem una mica de resum i una mica de crida
a participar i a conèixer la revista en el sentit aquest que fem una aposta pel futur.
La quarta cosa vol dir apostar per les xarxes, ara ho tenim molt malament treballat,
i treballar per una edició digital que a un any vista voldríem ser capaços de tirar endavant.
Això és un repte molt, molt, molt, molt important i alhora molt engrescador.
I aquí és on, bueno, seguim mirant el futur.
Així que heu passat de ser uns 13 redactors o redactores a ser uns 5, que deies, no?
Juntament amb Teresa Reverter, que esteu al capdavant d'aquesta redacció.
El que sí que podríem dir que ha canviat és potser les generacions d'aquests redactors o redactores,
potser que siguin més joves ara que potser fa uns anys, o normalment s'ha mantingut aquesta edat?
A veure, els que vam començar, jo no vaig ser dels fundadors,
jo vaig començar al cap de mig any o una cosa així,
però tots érem, la majoria érem de l'entorn de 23, 24, 28 anys.
En algun moment va haver-hi algú que era una mica més gran,
que era el Jordi Gironès, que va entrar pràcticament com jo,
i que era gran perquè tenia potser 30 o 31.
Però érem tots una camada molt jove, amb molt d'entusiasme,
després, clar, vam anar fent altres... vam tenir la nostra trajectòria,
vam agafar altres camins, i la revista ha anat subsistint a base sempre de gent jove,
col·laboradors no tan joves també, i fins avui.
Clar, són estructures o mentalitats de joventut diferents a les d'avui i a les de llavors.
I de quina manera per entendre els articles que al final acaben sent publicats a cada número?
És a dir, de quina manera es reparteixen els temes, les temàtiques, com es busca o s'investiga,
des de, diguéssim, aquestes 5-6 persones que conformen la redacció, com es fa la criba?
A partir del coneixement de temes que cadascú coneix, aporta,
i ens ho distribuïm de la millor manera.
Som conscients que hi ha temes que no tractem o no tractem adequadament.
Vull dir, tenim un repte intern nostre...
Sí, sou coneixedors d'aquesta...
De les limitacions que tenim, perquè voldríem fer una altra mena d'articles més en profunditat,
més d'investigació, més de dir les coses que ningú altre diu.
Posar els temes i posar els pros i contres, la versió d'uns, la versió dels altres.
I amb això encara no hi hem arribat a tractar-ho com voldríem.
I aquí és on reclamem més mans, més caps pensants,
que ens vulguin ajudar a fer articles.
Estic parlant de joves que o estiguin estudiant periodisme
o que ja ho siguin, de periodistes,
i que vulguin col·laborar amb un projecte que té aquesta vocació
de ser important i transcendent a Sant Just.
Perquè sí que és cert que potser hi ha articles que no són d'investigació al 100%,
però sí que publiqueu articles en els quals,
i al darrere hi ha una feina de trucades, de seguiment,
és a dir, hi ha una part d'investigació, això sí que ho cobriu.
Sí, sí, però...
Suposo que dius més a fons encara, o més profunditat.
Més a fons, a vegades ens falta ser una mica més,
investigar més en raons que no arribem a explicar bé.
Però bé, en qualsevol dels casos,
a darrere sempre hi ha una feinada enorme
per fer qualsevol article,
per simple que pugui semblar des del punt de vista del lector.
I tant.
Llavors esteu intentant ampliar la família de redactors o redactores, també, eh?
Estem fent crida tant cada vegada que podem,
i jo ja fa un temps que ho vaig fent,
i en aquest número, com deia abans,
fem una exposició dient venim de on venim
i anem on creiem que hem d'anar, no?
I aquí és on insistim en la demanda de més col·laboradors.
En la doble vessant, el paper, la versió paper,
no la volem abandonar, ja ens dirà el temps, la realitat.
Si som capaços de tirar endavant la versió digital,
la realitat ens dirà què hem de fer.
Som partidaris.
Jo soc un gran defensor del paper,
encara que sigui una mica anacrònic en els temps que estem,
perquè el paper, les notícies queden.
És a dir, el factor immediatesa és innegable
de les xarxes i de les versions online.
Però el paper té aquella cosa que queda
i sembla com si online les coses es perden,
que no és del tot cert, ja ho sé,
però queda com més evident en el paper, no?
Però la realitat ens dirà què haurem de fer amb la versió paper.
Perquè, de moment, aquesta digitalització és anar buscant,
tenc, aquestes publicacions, que tot i que siguin de pagament amb suscriptors,
siguin versió 100% digital, és a dir, consultable 100% digital?
Absolutament. És un paradigma diferent el paper.
Aquí tenim subscriptors i en la versió online no hi ha subscriptors.
Les fonts de finançament són unes altres.
De fet, és com, dit d'una altra manera,
hi ha sinèrgies entre una opció i una altra,
però són, com aquell que diu, pressupostos diferents,
com si fossin dues empreses diferents,
que d'alguna manera es poden retroalimentar,
però operativament i econòmicament
són funcionaments diferents.
En qüestió del contingut d'aquestes notícies
o aquests articles, una mica més d'investigació,
tot recordant que aquesta última, com bé deies,
m'hi apareix aquesta fotografia del fort de pa
del carrer del Raval de la Creu,
que és l'últim fort de pa que quedava com a tal,
com a obredor, no?, i desapareix del poble.
De quina manera, diguéssim, escolliu,
no escolliu, sinó tireu endavant una qüestió o una altra,
per exemple, qüestions polítiques,
dins de la redacció, de la taula de redacció,
de quina manera es tracten
o quin espai li doneu davant d'altres qüestions
més ciutadanes, com per exemple aquesta del fort de pa?
A veure, aquest número hem obert la portada amb el forn
perquè, com el que acabes de dir,
és l'últim forn tradicional que quedava a Sant Just.
Ha coincidit que un mes després,
dintre del període de confecció de la revista,
també ha tancat la papereria Pedrosa,
que és un comerç, diem-ne, tradicional,
però no té...
Emblemàtic, potser, no?
Exacte.
Però que no té la història darrere
que pugui tenir, doncs, el forn en si mateix, no?
I pel que representa de ser l'únic.
Però tots dos són una miqueta el paradigma
que són els últims que quedaven a Sant Just,
que en el cas de Pedrosa,
que era l'últim comerç que venia a diaris.
Ens queda la benzinera dels Tres Santos,
però, dintre del terme de Sant Just,
com a botiga, no en quedava cap més.
I hem fet una reflexió a l'editorial
i la portada,
i li hem dedicat un article també a Pedrosa.
I el que em deies del tema polític,
aquí, bàsicament,
ho fem a través de la secció que en diem dia a dia,
que ens basem molt en els temes de ple,
que els seguim,
i a partir d'aquí no fem un resum del ple,
sinó que aquells temes
que denoten una mica més de confrontació
o de punts de vista
que ens criden l'atenció a nosaltres,
doncs els exposem.
També tenim molt de camí a córrer en aquest sentit.
En l'aspecte de temàtica política,
del tractament de notícies polítiques.
Efectivament.
Molt de camí a l'hora de...
En quin sentit ho comentes?
Bé, en el sentit d'exposar
els punts de vista diferents
sobre qualsevol tema.
Estic parlant de política
i estic parlant d'urbanisme, per exemple,
que té la connotació social
o urbanística pròpiament,
i de darrere sempre hi ha una connotació política,
i per tant hi ha
Parès, el govern,
el que sigui, de torn,
defensarà unes opcions
i l'oposició o els veïns
o qui sigui
defensarà
o es queixarà
de determinades coses.
Bé, aquí
hem d'arribar-hi més,
més en profunditat,
a tocar més temes
i més en profunditat.
De fet,
la frase que resumeix
una mica la Vall d'Avers,
o almenys el que teniu
també indicat
en el Twitter,
diu que sou la revista
de Sant Just,
feta per Sant Justencs,
caldria afegir també,
i Sant Justenques,
també hi ha forces dones,
des de 1979,
diu,
més de 40 anys
dedicats a informar
mensualment
del que passa
al nostre poble.
És des d'una òptica
ciutadana, 100%,
i cap a una persona
ciutadana, 100%,
l'enfocament?
Sí, sí,
absolutament,
absolutament.
Aquesta ha sigut
la nostra vocació
des del principi,
des dels que van crear
la revista
i els que ens hi vam
anar afegint
sobre el camí,
i, per exemple,
jo recordo
que la revista,
en el seu origen,
el títol,
tenia un subtítol,
que era
la Vall d'Aberts,
per conèixer
el teu poble.
Justament,
en aquest número
d'aquest mes,
hem recuperat
una miqueta
aquest esperit,
i hem incorporat
a la portada,
sota del logo nostre,
una frase
que diu
la revista
de Sant Just d'Aberts
des del 1979.
Una mica
per posar en valor
això,
que no som
uns acabats
de néixer,
que ja tenim
una trajectòria,
millor o pitjor,
però la tenim,
i, per tant,
posant en valor
aquest temps
que ha passat,
que ens sembla
que, tal com van les coses
avui dia,
s'ha de fer, no?
I tant.
Abans comentaves també
que hi ha revistes
igual de la comarca
que han hagut de tancar.
Vosaltres heu passat
la Covid,
no en el sentit fisiològic,
això no ho sé,
sinó que heu sobreviscut
a la Covid,
la Vall d'Aberts
ha sobreviscut
a la pandèmia,
a un confinament,
i precisament
durant el confinament
també vau extendre
la Vall d'Aberts
a tots els santjustencs
i santjustenques,
perquè van ser ells
o molts d'ells
que a través de textos
enviats
van ser ells
els que escrivien
els propis articles.
En alguns casos
sempre...
Articles,
petits textos
de com se sentien,
com estaven,
una mica de reflexió personal.
Es va fer algun article,
sobretot en la part més dura,
la part del principi,
que va ser...
Sí,
el tancament aquest,
100%.
El primer any
va ser molt més dur,
després sembla
que hem entrat
en una certa
normalitat,
entre cometes,
i anem
d'onada en onada,
però ja
amb una certa
capacitat
de fer vida normal,
entre parèntesis.
Però,
efectivament,
allò ens va donar
una manera de fer
pròpia del moment,
no?
De fet,
la vocació
de la revista
ha sigut sempre aquesta.
malauradament,
ara no,
la gent,
jo ho entenc,
que s'estimen més
escriure
a Facebook
o a Twitter,
i queda dit
i tal,
però desapareix.
La revista
sempre ha comptat
amb una dedicació
plena
a cartes
de lector,
de persones
individuals,
fins i tot
d'associacions
que volguessin
dir la seva,
i ha sigut sempre,
i volem
que segueixi sent.
I aquí
no són 140 caràcters
que pots fer
al Twitter,
són,
tens,
pots fer 3.000 caràcters
i pots desenvolupar
més una,
sigui,
una reflexió
filosòfica
o una crítica
d'alguna cosa
que no t'agrada
en el poble,
la pots acompanyar
d'una foto o no,
i com deia abans,
això queda.
Les coses
que hi ha
al Facebook
i al Twitter,
si tens sort
que les veu
algú de l'Ajuntament
i tens sort
que se la faci seva
i tens sort
que li posi un remei,
on ha servit
d'alguna cosa,
no?
Però,
si no,
ningú se'n recorda
després.
Perquè,
diguéssim,
algun dels objectius
o la repercussió
que voleu
o que és la vostra intenció
és realment
moure opinions
o que la gent
reaccioni
d'alguna manera
a certs articles
o certa informació
que publiqueu?
Nosaltres voldríem
que...
Li haureu un despertar.
Sí.
De certa manera,
informatiu.
Pot semblar molt pretensiós,
però d'alguna manera
ara,
al mes de novembre,
vam començar
a fer els debats.
Sí,
anava a comentar,
sí.
N'hem fet dos,
vam fer el primer
sobre la comunicació
a nivell de poble
i ara,
l'últim,
sobre el tema
de l'Ateneu
i tal.
La idea és aquesta,
no donem...
nosaltres no ens toca
ni pretenem
donar solucions a res,
simplement posar temes
damunt de la taula,
convidem a tres
punts de vista diferents
i a partir d'allà
els que són presents
a la sala
i els que ho poden veure
a través de la nostra web
o el debat,
doncs que prenguin
idees
o reflexionin
i ja està.
I no podem
fer res més,
però sí que ens agrada
allò,
ser presents
i provocar,
provocar,
que és la...
entenc jo
la missió
dels mitjans
de comunicació,
no ser corrent
de res,
sinó simplement
fer
visible
els diferents
punts de vista
que hi pugui haver
davant
de qualsevol tema,
perquè res
és absolutament neutre,
res és absolutament bo
ni és absolutament dolent.
Llavors,
la intenció és aquesta,
que ho aconseguim
millor o pitjor,
si no ho aconseguim del tot,
demanem disculpes,
però és aquest el plantejament.
La comunicació local a Sant Jus
va ser el primer debat,
n'heu fet dos,
de quina manera estan anant
satisfets amb...
Bé,
a veure,
hem tingut
una presència,
el primer crec que recordar
que van ser
60 i pico
persones
presencials,
crec que també
alcalde
o regidors
crec que van assistir,
potser.
L'alcalde
no vol...
O regidors,
o és a dir,
part corporativa municipal,
política?
Sí,
va haver-hi
la regidora
Gina Pol
i algun regidor
de l'oposició
a títol personal,
els vam convidar tots
en aquell ple,
l'alcalde
no vol aparèixer,
ell sabrà.
Vincles amb la veia?
No ho sé,
no ho sé,
no ho sé,
no ho sé,
simplement que no ha vingut,
suposo que té problemes
d'agenda
i
cap problema.
I falta temps.
El primer,
com deia,
van ser 60 i pico
de persones
i en aquests
tres mesos
l'han vist
online
unes 90.
Bé,
són
xifres modestes,
però tenint en compte
que segurament
era la primera vegada
que es fa
i que no hi ha
l'hàbit de fer-ho
online,
actes
públics
a Sant Lluís
i més un debat
que no és allò,
no és una actuació
musical,
sinó que és una cosa
que és més feixuga,
no?
I en aquest,
el darrer,
entre visual
i,
o sigui,
entre presencial
i online,
diria que
l'han vist
unes 110 persones
tot just fa
12 dies
que es va fer,
o 13.
No està malament,
són xifres
deies modestes,
però...
Són molt modestes,
però que...
És un pessic de Sant Lluís.
Exacte.
En el fons.
Esperem que sigui més,
però,
estem contents.
Anivites,
subscriptors actualment,
en quines xifres esteu?
Ens movem de l'ordre
d'uns 480,
aproximadament,
i tenim un pla
de fer créixer
aquesta xifra
durant aquest any.
millor dit,
rectifico,
no només durant aquest any,
a 3 anys vista
voldríem arribar
a un mínim
de 800.
Tant de bo...
Sí, doblar-la,
eh?
Més que doblar-la.
Tant de bo
ens quedéssim curts,
la realitat ens dirà
el que és factible
i el que no.
Però,
en definitiva,
volem això,
ser més,
tenir més presència
i que se'ns conegui
perquè és això.
Sembla que estiguem parlant
com si acabéssim de néixer
i reitero,
tenim 43 anys,
vull dir...
Passat l'edat adulta,
eh, també?
Més que aquesta casa
en la que estem ara,
que té 30 i pico
i a la qual
la Vall d'Avergència
en els seus inicis
també va ser...
Li va donar
una certa audiència
quan el grup promotor
ho feia a Palès,
després va ser l'Ajuntament
que es va fer càrrec
del projecte en si mateix,
però, per tant,
nosaltres,
encara que no ho sembli,
tenim més història
que la ràdio
i no ho diguen sentit...
I tant,
ens portem 3 o 4 anys,
de fet,
crec que són...
La ràdio té 37, 38...
6 o 7 o 8,
aproximadament.
Sí, sí.
Però vull dir que...
De la mateixa quinta,
més o menys.
Exactament.
Que hem fet camins paral·lels
i, per tant,
si algú s'ha sorprès
que existim,
no,
no som nous,
ja portem temps.
En qüestió de llibertat
de premsa,
podríem dir,
o llibertat editorial,
llibertat de redacció,
la teniu plena?
Efectivament,
no hi ha cortapisses.
A veure,
tota comunicació,
tot mitjà de comunicació,
parteix d'una línia editorial.
En el nostre cas,
no hi ha cap cortapissa,
no n'hi ha hagut mai,
hi ha hagut posicions ideològiques
dintre de la composició de la taula,
sempre variada,
i a partir d'aquí és tan simple
com qui vulgui
que s'incorpori
i defensi els seus postulats.
Intentem ser el més equànims possibles,
encara que la neutralitat absoluta
no existeix,
perquè la subjectivitat
de qui escriu,
per molt que ho intenti,
sempre és evident,
però intentem
que no se'ns,
encara que en la història nostra
se'ns ha posat etiquetes,
ves a saber per quin motiu,
però intentem ser tan equànims
com podem.
T'han preguntat a Déu,
s'heu trobat en algun moment,
en alguna tesitura
o alguna situació
potser que entrava en conflicte
d'algun article publicat
o algun text
o algun missatge
que algú no hagués entrat bé
o no li hagués sentat bé?
A veure,
no sabria dir cap cas concret,
però hi ha hagut...
Us hi heu trobat?
Sí, sí,
al principi sobretot
fosin articles nostres
o fins i tot
alguna carta de lector
o alguna cosa que publiquéssim
i que algú
la identifiqués amb nosaltres.
Sí,
i hem hagut de demanar també disculpes
en alguna ocasió
i rectificar en alguna ocasió
perquè
si ens hem equivocat
no tenim cap recança
a reconèixer-ho
i ho hem fet.
Ara,
en quant a el que són
l'opinió sobre un determinat article,
bé,
el dret de rèplica sempre hi és
i hi ha hagut casos
en el passat,
recordo,
casos,
no sabria dir cap cas concret,
però n'hi ha hagut
d'algú
que replica
algun article
que nosaltres hem fet
o que algun col·laborador
ha fet.
Bé,
això
sempre
ho hem
portat a la pràctica
i
no hi ha res
que digui
que no ho haguem de seguir fent.
Comentaves
que teníeu la taula
de redacció
amb, diguéssim,
persones fixes,
a part també teniu
col·laboradors puntuals.
Sí,
i més que en volem.
A la taula
som,
com deia,
tres periodistes
de camp,
per dir-ho d'alguna manera.
Jo hi estic col·laborant
tant a nivell de gestió
com a nivell també periodístic
i a la Teresa
que bàsicament
sempre ha portat
temes més administratius
i
durant molt temps
s'ha cuidat de tot.
Fins que
no he vingut jo ara,
ella ha sigut
l'ànima
i l'almamater
de la revista,
no?
Però,
efectivament,
hi ha col·laboradors
estents
i
reclamem
això,
voldríem
més participació
de persones
expertes
en temes
que ens puguin donar visions
particulars
tant com sigui possible
relacionades amb Sant Just.
Especialistes
et refereixes
en temàtiques en concret,
per exemple,
sanitàries
o urbanístiques
o d'art
o de
patchwork
o...
Molt variat,
però especialitzat
en àrees en concret,
no?
Voldríem fer una secció
que fos això,
un
un seguit
d'aportacions
no fixes
del mateix tema,
sinó que cada mes
fos un
un tema
diferent,
no?
Com deia,
pot ser sanitari,
pot ser
una especialitat
dietètica,
no sé,
qualsevol cosa
d'aquest tipus.
Que d'acord
que això ja existeix
infinitat de webs
i tal,
però bueno,
si algú
s'anima
que ho faci.
I tant.
vull recordar,
per exemple,
que tenim una secció
que la portem fent
des del mes de novembre,
que és la
que dediquem
dues planes
als centres educatius
de Sant Just
i que,
bueno,
està funcionant
i
ens agrada molt
que hi hagi
aquesta col·laboració
amb les escoles,
no?
Amb la intenció,
doncs,
a veure si en el futur
aconseguim
pescar
algun
futur periodista
que pugui tenir interès.
Que ara encara és petit
i jove,
no?
Sí,
però evidentment
s'ha de posar la llavor
perquè les coses passin,
no?
I tant,
i tant.
Quantes hores de redacció
s'hi dediquen
per crear un número
de la Vall d'Avers?
O de redacció,
d'investigació,
de feina,
de treball,
de camp?
No t'ho sabria dir
perquè són moltes
i
no t'ho sabria dir.
I dediquem moltes hores
tots,
si et dic 10,
12,
20,
30 al mes
no t'ho sabria dir.
Imagino que en funció
de les temàtiques
de cada mes
també hi ha una dedicació
a una altra,
no?
Una implicació a una altra
depèn de la persona
redactora o col·laboradora.
Clar,
els que ja hi som
dediquem més hores.
Qualsevol que vulgués venir
i fer alguna cosa puntual
lògicament
suma
però no caldria
que li dediqués
tantes hores.
Clar,
clar,
clar.
Us trobeu a l'Ateneu?
Per si hi ha algú que diu
on estan ubicats
realment la Vall d'Aversa,
on teniu l'equip,
la taula de redacció.
La taula de redacció
local nostra
està a l'Ateneu
perquè som
una secció
de l'Ateneu
que no vol dir
que tinguem
una dependència
orgànica
de l'Ateneu
des del punt de vista
editorial
i som una secció
com podria ser
l'Orfeó
o qualsevol altre.
Exactament.
Amb la seva autonomia
i
això,
no som ni el portaveu
de l'Ateneu
ni estem
tutelats
per l'Ateneu.
Sí,
que hi ha la col·laboració
i les obligacions
lògiques
de compartir
un espai
i els serveis
que ens facilitem
mútuament
i tal,
però
estem allà
disposats
i en qualsevol cas
en la revista
hi ha un telèfon
i un correu electrònic
que
se'ns poden
adreçar
quan vulguin
a redacció
lavalldeberg.cat
o al...
ara no tinc el telèfon...
Sí,
al 681.
681-309-819.
A partir d'aquí,
qui vulgui
doncs ens pot contactar
i encantats
d'arribar
qualsevol mena d'acord.
Estic veient per aquí
també que
diu
amb el suport
per un costat
de la Generalitat
al Departament
de Presidència
i d'altra banda
també amb l'Ajuntament
de Sant Just.
suport
de quina manera
el rebeu?
Bé,
a veure,
hi ha la subvenció
que de fet
la rebem
a través
de l'Ateneu
perquè...
Com a entitat,
no?
Sí,
exactament.
Antigament,
els primers anys
dels Ajuntaments
Democràtics,
la Vall d'Averg
fèiem
el conveni
directament
amb l'Ajuntament.
En tant
que no tenim
personalitat
jurídica
pròpia
que la té
l'Ateneu,
al cap d'uns anys
això es va
unificar
i les diverses
seccions
que tenien
convenis particulars
es van englobar
amb un
de genèric
de l'Ateneu
i llavors l'Ateneu
rep unes quantitats
i a cadascú
li dona el que
pertoca.
Però no hi ha
un conveni
directe nostre
amb l'Ajuntament.
Directament.
Crec que he repassat
Josep Lluís,
he repassat
un munt de punts
que tenia apuntat
per aquí.
No sé si volies
afegir algun altre tema
o qüestió
que m'hagi pogut
escapar,
que se m'hagi pogut
no, això
que ens agrada molt
que ens dongueu
la veu
que estem encantats
d'estar aquí
i que
els oients
que vulguin
conèixer
la revista
doncs això
que ens vinguin
que ens
truquin
que ens interessin
que si tenen
un tema
que els preocupa
doncs que ens el facin
arribar
i nosaltres
intentarem
trobar
la balança
d'investigar
i posar-lo
sobre paper
que
insisteixo
el paper
té molt de poder
i tant
fins que no ens diguin
el contrari
ho mantindrem
no?
Nosaltres el defensem
format híbrid
amb web
el que et volia preguntar
per acabar
no sé si encara
és massa d'hora
per saber-ho
o per poder-ho explicar
la portada de març
o això ja queda
més reservat
per d'aquí
dues setmanes
a veure
n'hem parlat
però com que això
et podria dir
que ja va
però com que pot canviar
perquè
poden passar coses
m'estimo més
no
portar el secret
tampoc
que no és un secret
però que
estem subjectes
a que
clar
les novetats
de Sant Jus
no són tantes
però
m'estimo més
guardar-ho
i ja
ho veurem
Vinga doncs
Josep Lluís
gràcies per passar
per aquí
com dèiem
de la Vall de Verge
carrer Taneu
número 3
us poden trobar
a la Taneu
com bé deia
sou una secció
més informació
a redacció
arroba
la Vall de Verge
amb C
no amb C trencada
perquè no es pot incloure
en el correu.cat
i el telèfon
al 681 30 98 19
si volen posar-se
en contacte amb vosaltres
si volen
formar part d'aquesta família
de redactors i redactores
que m'imagino
que no hi ha
un límit d'edat
ni tampoc hi ha
un cert requisit
per entrar-hi
com a redactor o redactora
per participar
no
sí que estem fent
molt èmfasi últimament
en què volem rejuvenir
a veure
els nostres redactors
de carrer
són molt joves
però la Teresa
i jo
ja estem
ja som més veterans
trenqueu la mitjana
exactament
aleshores
estem reclamant
quan diem joves
estem reclamant joves
també de 30 a 50
que és
en comparació
amb nosaltres
són joves
i que
perquè donguin
que ens facin fora
d'alguna manera
val
ai
Josep Marieta
Josep Lluís
gràcies per passar per aquí
un plaer conèixer't
en directe a Ràdio d'Esvern
que vagi molt bé
i esperem que
aquesta taula de redacció
creixi a poc a poc
gràcies a vosaltres
que arribeu a molts altres números
a la Vall d'Avers
gràcies a vosaltres
i sempre que vulgueu
disposats a
atendre'o
i tant
una abraçada
que vagi bé
gràcies
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!