Falta un minut per un quart de dotze del migdia,
seguim el Just a la Fusta
i, com ja sabeu, aquesta setmana
seguim amb les entrevistes de precampanya.
Avui...
Pots trencar la...
D'acord, sí.
Teníem aquí un petit problema logístic.
Ara ja està solucionat.
Doncs, com dèiem, seguim amb les entrevistes de precampanya
i avui és el torn de Catalunya en Comú Podem
i per parlar-ne tenim amb nosaltres el Lucas Ferro.
Hola, bon dia, Lucas.
Bon dia.
El Lucas és el número 8 de les llistes per Barcelona
de Catalunya en Comú Podem
que concurrerà a les eleccions del 21 de desembre,
les eleccions autonòmiques.
En primer lloc,
com heu viscut aquesta convocatòria d'eleccions
i com considereu aquestes eleccions
tenint en compte les circumstàncies
que han estat convocades pel govern espanyol
i l'aplicació d'article 155
i que, a més a més,
arribem a aquest clima estrany, no?
Com considereu aquestes eleccions?
Són les eleccions, òbviament, excepcionals.
No estem en un moment de normalitat.
Nosaltres hauríem preferit que s'haguessin convocat
des de la presidència del govern de la Generalitat.
Sempre hem dit que estàvem rotundament en contra del 155,
no només pel que ha suposat a Catalunya,
sinó pel que suposarà el conjunt de l'estat espanyol
en plena crisi de les autonomies.
I també hem dit sempre que estàvem en contra
de la declaració unilateral d'independència.
Creiem que, arribats en aquest moment,
en un moment d'intensió social,
era el moment que el president fes un gest de responsabilitat
i convoqués eleccions.
Tot i així, creiem que aquestes eleccions
són una oportunitat per sumar forces pel canvi polític
i per sumar forces per fer fora el govern del Partit Popular
i obrir un temps nou, tant a Catalunya com a Espanya.
A banda de la convocatòria d'eleccions en si,
que la va fer el govern de l'estat
amb l'aplicació d'article 155,
també la campanya arriba, evidentment,
condicionada pel fet que hi ha exconsellers a la presó
i l'expresident està a Brussel·les.
Això està notant que està condicionant molt la campanya?
Sí.
Vivim en un moment de polarització
on tot el que ha passat des del 6-7 de setembre
fins a l'1 d'octubre, fins a les posteriors detencions
i l'exili de Puigdemont,
òbviament ha condicionat la campanya.
Però creiem que és un moment de cosir ferides,
creiem que hi ha una part de Catalunya
que es va sentir molt ferida l'1 d'octubre
i creiem que hi ha una part de Catalunya
que es va sentir molt ferida la declaració unilateral d'independència
i creiem que és un moment de sumar forces
i d'obrir un camí d'integració en lo nacional
i de progrés en lo social.
També s'ha parlat molt de legitimitat.
Creieu que són legítimes les eleccions, malgrat tot?
És que al final la qüestió de legitimitat
és una qüestió molt complexa.
Són legítimes perquè el resultat
que ens sortirà el 21 de desembre
serà legítim.
I per tant les hem d'assumir
amb la màxima responsabilitat
de guanyar un futur digne per Catalunya.
Fa uns dies, la setmana passada,
van sortir enquestes dels sis
que donen,
sembla,
que els ciutadans posaria molt
i els partits sobiranistes quedarien al límit.
Catalunya en comú,
si no m'equivoco,
tenia 11 escons en les passades eleccions
i ara en tindria 9
segons aquestes enquestes,
tot això és evidentment política ficció,
dels sis,
com valoreu aquestes enquestes?
Estem en un moment excepcional
per moltes raons.
Jo crec que les enquestes es fan
sobre la memòria de vot,
sobre la simpatia,
sobretot un sistema d'estimació de vot
basat en temps de normalitat.
No hem d'obviar
que hi ha un milió de 300.000 persones
que a dia d'avui
no saben a qui votar.
Tenen dubtes en qui votar
i segueixen sent indecisos a dia d'avui
i que per tant aquestes estimacions de vot
no tenen la mateixa fiabilitat
ni de lluny
que en moments de normalitat.
I a més,
això ho hem vist
en tot aquest cicle electoral,
és a dir,
cap enquesta donava
a Doa Colau,
alcaldessa de Barcelona,
Albert Rivera,
a les estatals
es presentaven
amb una projecció de diputats,
el passat 20 de 90 diputats,
vivíem en temps excepcionals
i les enquestes
segueixen sent bones
per fer certes lectures,
per fer certes tendències,
però no per estimar resultats.
Crec que poden afectar també
el resultat
les enquestes que es fan?
Sí,
òbviament
tenen un cert condicionament
sobre la imatge
que prefigurem
de Catalunya
i de les possibilitats electorals,
però crec que tenim
una societat molt madura
que sap llegir les enquestes
de forma crítica,
que sap llegir les enquestes
per enriquir-se
i no per deixar-se portar
per tendències.
Passem a parlar
ara del programa
de Catalunya en Comú.
Quines són
les vostres propostes
de cara a aquestes eleccions
i de cara
a la propera legislatura?
Crec que hi ha dos elements
que són fonamentals.
Un és la qüestió nacional,
sens dubte.
És a dir,
nosaltres creiem
que Catalunya
és una nació digna
i que ho ha estat
precisament
perquè ha sigut
ser capaç
en moments molt difícils
de trobar plegats
un camí de defensa
de Catalunya
que sigui unitari,
que sigui popular
i que sigui motor
d'integració
en lo nacional,
en lo cultural
i també en lo social.
Crec que estem en un moment
en què és important
recuperar això
i assumir que si Catalunya
és una nació
és perquè durant
temps molt durs
de la nostra història
com el franquisme
les classes populars
d'arreu del país
i les classes mitges
van ser capaces
de trobar camins unitaris
per defensar Catalunya.
La immersió lingüística
és, per exemple,
un dels exemples
de com les classes populars
del país
van exigir
una via d'integració
en lo lingüístic,
en lo educatiu,
etcètera, etcètera.
I l'altre és en lo social.
Aquesta dignitat
de Catalunya
s'ha de construir
també com a projecte
d'inclusió,
com a projecte
que defensi
un procés
d'igualtat
i que és clau
per evitar
aquesta fractura
que s'està donant
a Catalunya.
Abans parlàvem
aquí fora
abans d'entrar
a l'entrevista
i comentàveu
que esteu fent
evidentment
molts actes
de campanya
i que us està costant
transmetre el missatge
de la part més social,
no?,
del programa
de Catalunya
en Comú.
Bé,
crec que estem
en un moment,
òbviament,
on quan els mitjans
fan les cròniques,
etcètera,
sempre et destaquen
aquells elements
que són centrals
a la campanya
i, òbviament,
la qüestió nacional
és central,
però jo crec
que ens hem fet
un espai
en aquesta campanya
precisament
perquè hem posat
sobre la taula
una altra forma
de construir Catalunya
des de la unitat
i des del progrés social
i jo crec que això
no està caient
en l'oblit
sinó que molta gent
a Catalunya
avui ens està escoltant
molt.
Sí,
creieu que
bona part
dels vostres votants
o la vostra massa
de votants
no es vota tant
per l'aspecte
nacional
sinó sobretot
pel social?
Jo diria
més
que ens voten
perquè fem
de lo social
una qüestió nacional
i de la nacional
una qüestió social.
És a dir,
fem de Catalunya
una nació
plural
i diversa
però que es construeix
sobre un projecte
de progrés
i de recuperació
econòmica.
En aquest sentit,
avui
Xavier Domènech
ha dit que
estaria disposat
a formar
un govern
que voldria formar
un govern
de canvi
amb Esquerra
i el Partit Socialista.
Creieu que això és possible
avui en dia
tal com estan les coses?
Creiem que sí.
Potser el tret fonamental
és que aquest govern
no és un govern
només
de mera gestió,
una tecnocràcia
que gestioni
un conflicte
en un moment donat,
sinó que ha de ser
un govern
que obri portes
a un nou projecte
polític
d'integració
que sigui inclusiu
i que sigui
de progrés
a Catalunya
i si ho pot ser
també a Barcelona
i que sigui
un govern
de canvi
també
a la resta d'Espanya.
Creiem que
d'aquestes eleccions
Catalunya ha de ser capaç
de posar
una proposta
política
a la resta d'Espanya
que obri portes
a fer fora
el Partit Popular.
Creu que
Catalunya en Comú
es podria convertir
en una mena
de partit
frontissa
també
a aquestes eleccions?
És a dir,
que pugui acabar
decantant la balança?
Perquè, evidentment,
pel que es veuen
a la previsió
de vot
que es té
és que
la cosa pot estar
molt ajustada
i Catalunya en Comú
potser és el partit
més equidistant,
no?
En l'àmbit nacional?
Nosaltres
no som
el centre
de la política
a Catalunya.
No som un partit
de centre.
El que nosaltres
diem
és una altra cosa.
És que impugnem
la dinàmica
de blocs.
Impugnem
que el dia 21 de desembre
Catalunya
estigui fracturada
en dos.
Catalunya no són dos països
que conviuen entre si.
No hi ha una Catalunya
espanyola
i una Catalunya
catalana,
sinó que hi ha una Catalunya
que s'ha construït
des d'una pluralitat
molt diversa.
I nosaltres
el que diem
precisament
és que no ens situem
en el centre
d'aquesta disputa,
sinó que el dia 21 de desembre
hem de ser capaços
de trencar
aquesta dinàmica
de blocs,
de buscar punts en comú
en lo nacional,
en lo social,
en lo polític,
en lo educatiu,
en lo sanitari
i construir un programa
de majories
que permetin
obrir el canvi
polític a Catalunya
i que permetin
obrir el camí polític
a Espanya.
Creieu que estem
en aquest escenari
de ruptura social?
Creiem que són
eleccions complicades
i són multidimensionals,
és obvi,
però creiem que el 21 de desembre
pot ser
l'apertura
d'un nou camí
que posi sobre la taula
tots aquells elements
oblidats
durant aquesta dura
crisi d'austeritat
a Catalunya.
En aquest sentit,
hi ha hagut elements,
pilars bàsics
de la societat catalana
que han entrat
molt en joc
també
en la disputa
política,
ja no només
en les eleccions
sinó abans
també,
com són l'escola
o els mitjans públics,
per exemple.
En quin punt
us situeu
en aquest sentit?
És a dir,
què em penseu
que l'escola
o els mitjans públics
hagin estat
una eina
política?
és una irresponsabilitat
política
situar l'escola
pública,
els nostres mitjans
públics
en el centre
de la disputa
política,
perquè a més
és una forma
de tirar pilotes
fora.
Al Partit Popular
li és molt còmode
dir que el procés
és responsabilitat
de l'adoptinament
a l'escola pública,
però el ben cert
és que quan el Partit
Popular va guanyar
el govern
a l'estat espanyol
l'independentisme
era un 22%
i l'escola pública
ja té 40 anys.
És a dir,
qui ha sigut
el desencadenant
d'aquesta ruptura
nacional a Catalunya
ha sigut el Partit Popular,
ho va ser amb la sentència
de l'Estatut
i ho ha sigut
amb una gestió irresponsable
que ha sigut incapaç
d'obrir portes
al diàleg
amb Catalunya.
Nosaltres som uns
ferms defensors
de l'escola pública
i ho som
tant en lo lingüístic
com en lo econòmic.
Creiem que és
imprescindible
obrir les portes
a un procés
de millora
de l'escola pública
que reverteixi
les retallades
que hi ha hagut
durant tot aquest cicle polític.
I els mitjans públics,
sobretot TV3,
també han entrat
molt en campanya.
fins i tot
es va parlar
que podien ser
un dels elements
que entrarien
sota control
del govern
per l'article 155
i això finalment
no ha estat així,
però bé,
com veieu,
també,
el tema
dels mitjans públics.
Jo crec que hem de ser capaços
de ser crítics
amb els nostres mitjans públics
però de ser-ho
de forma constructiva,
que enriqueixin
la pluralitat informativa
i de continguts
dels nostres mitjans públics
i no fer-ho
de forma destructiva.
El Partit Popular
té un problema
amb TV3
perquè és un mitjà
de comunicació
que no controla
com ho fa
amb tota la resta
de mitjans
autonòmics estatals
que té a la seva disposició.
Nosaltres no volem
que TV3 la controli
el Partit Popular
perquè no volem
que la controli ningú.
Per tant,
creiem que és també
una etapa
d'enfortiment
de les nostres institucions
públiques
i de la televisió
també.
Parlem ara
del que podria passar
a partir del 22 de desembre
quan passin aquestes reaccions.
Quin escenari
contempleu?
Es poden donar
molts escenaris.
Com he dit abans,
les enquestes
tenen un grau
de fiabilitat
baixa
en aquests moments.
Nosaltres el que esperem
és que hi hagi
una majoria de progrés
que pugui
posar sobre la taula
un programa
inclusiu
que reverteixi
les retallades
a Catalunya
i que fiqui
sobre la taula
una proposta nacional
que pugui obrir
un canvi polític
tant a Catalunya
com a Espanya.
Si això no succeeix
podem entrar
en un escenari
d'ingobernabilitat,
és cert,
però crec que
hem d'assumir
que en aquest moment
polític
s'han de fer esforços
per posar sobre la taula
un programa de majories.
M'has comentat abans
que hi ha
un milió i mig
de catalans
aproximadament
que encara no saben
a qui votaran.
Crec que més o menys
d'aquestes
eren les xifres.
M'agradaria,
per acabar l'entrevista
que et dirigissis
a aquelles persones
que no saben
qui volen votar
i que tenen
com a una de les opcions
sobre la taula
Catalunya en comú.
Què els diries
perquè us votin a vosaltres?
Jo crec que hem d'estar
orgullosos
de Catalunya.
Catalunya ha sigut
un país
digne
que en moments
molt complicats
de la seva història
ha sigut trobar
camins comuns
que unessin
la seva pluralitat
en un programa
comú
que defensa Catalunya
des de lo social,
des de lo nacional,
des de lo lingüístic,
des de lo cultural.
Catalunya no són
dos països,
Catalunya és un projecte
comú
i el 21 de desembre
tenim l'oportunitat
de retrobar
un altre cop
aquest fil
popular
i plural
de la nostra història
i fer del 21 de desembre
una oportunitat
pel canvi polític.
Doncs moltes gràcies
Lucas Ferro
per haver vingut
avui a Ràdio d'Esvern
a parlar-nos
sobre aquestes eleccions.
Per cert,
el Lucas és de Molins de Rei,
per tant,
coneix bé
la comarca.
Creu que podeu treure
un bon nombre de vots
aquí al Bas Llobregat?
És un focus
d'atenció?
Bas Llobregat
ha sigut
el cor
de la construcció
popular de Catalunya
i estic de ben segur
que ens aniran
molt bé les eleccions.
Doncs moltes gràcies
de nou
per haver vingut
i molts ànims
amb aquesta campanya
que encara
tenim una setmana
per davant.
Moltes gràcies
i a vosaltres
per convidar-me.
Bon dia.
Hem entrevistat
el Lucas Ferro
número 8
de les llistes
per Barcelona
de Catalunya
en Comú Podem
seguint
amb aquesta
ronda
d'entrevistes.
Demà
seguirem
amb aquestes
entrevistes
preelectorals.
Fem ara
una petita
pausa
i de seguida
tornem
amb la tertúlia esportiva.
Fins ara.
a l'escoltes
te ronda
la
olos o la
�a
la
tidiós a divendres
Icea
A la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Veus de la parròquia.
Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat
i parlarem sobre la visió ecològica del bisbe de Roma, Francesc.
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Has vist quin abric m'he comprat?
És de la botiga aquella que et vaig dir, de Sant Just.
Ostres, m'agrada.
I les sabates pel Miquel, de Sant Joan d'Espí.
I aquest rellotge?
Per la Sandra.
Ja l'he comprat a la botiga aquesta de Sant Feliu, el que et vaig dir dels complements.
I com és que voltes tant?
Volta, calla, calla, que potser me'n vaig a Irlanda.
A Irlanda?
Per Nadal, bé, bé.
Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota.
Fes les teves compres a Sant Feliu, de Llobregat, Sant Joan d'Espí i Sant Just d'Esvern.
Per cada compra de més de 10 euros, aconseguiràs un gomet.
Necessites 10 gomets i com a mínim 3 han de ser de colors diferents.
Enganxes el tarjetó promocional i quan l'hagis completat,
diposita-la a les urnes que trobaràs als equipaments municipals.
Espavila. Tens fins al 5 de gener per aconseguir-ho.
Recorda, per Nadal no cal creuar la Diagonal.
Cada ovella, el seu curral.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
98.1.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar.
Necessita més gent compromesa.
A Mans Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets? Truca al 900-811-888.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Dius que et preocupa el meu futur, que vols el millor per mi,
però no et dona la gana reciclar.
Passes de separar les teves deixalles.
És més fàcil posar-ho tot a la mateixa bossa.
El meu futur també va en aquesta bossa?
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem.
Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio, Generalitat de Catalunya.
Una camisa amb barret, llibre d'aventures, una bossa amb fuet.
Bon dia, bona tarda, que et tingui vostè.
No cal agafar el cotxe, ens veiem al carrer.
Una joguina, un trauer, un arbre de Nadal i a sota un caganer.
Bon dia, bona tarda, que et tingui vostè.
No cal agafar el cotxe, no ho facis estrès.
Per Nadal, ben, ben, compra, ben, ben, ben, regala, ben, ben, ben, cada ovella el seu corral.
Aquestes festes omplim de música a les vostres llars.
Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener
us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern, els 98.1 de la FM i bones festes.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magassin del matí.
Doncs després de parlar de política és moment de parlar d'esports
i ja tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern l'Emilio Escasoquió.
Hola, Emilio, bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim el Carles, ha hagut de sortir a Cora Cuita.
A fer un recado.
Ja torna, sense haver pogut fer el recado.
No he fet el recado.
Doncs...
Està fet tot un esportista, aquest també.
Sí, sí.
Compte que no us lesioni.
Doncs, dèiem, tertúlia esportiva,
molts temes a comentar,
des de Copa del Rei que ja es va fer els sortets,
partits de Lliga i Lliga de Campions, també.
Sí, s'han fet els sortejos de tot, no?
Hola, Carles.
Què tal, com estem?
Toca parlar de l'Espanyol avui, eh?
Sí.
Però molta mala llet també toca de quan toca parlar de l'Espanyol
perquè les coses són molt mal dades, no?
Doncs sí, és veritat.
Home, el Girona va aconseguir la victòria,
que es pot considerar una sorpresa entre cometes,
tot i que jo no ho veig tan sorprenent,
tal com van els dos equips, la dinàmica.
Fa mal, fa mal.
Jo crec que fa més mal el fet que et veus jugar...
Bé, jo estava escoltant-lo per la ràdio, no?
I jo crec que a RAC1, que estava escoltant-ho per allà,
hi havia el locutor habitual de l'Espanyol amb el Solsona,
hi havia el locutor habitual del Girona,
que és un animal que li agrada cridar
i sembla que s'estigui buscant un lloc
en el món de les transmissions esportives.
És possible.
I va haver-hi un moment que l'Espanyol estava atacant
i tocant la bola,
i aquest toc de pilota va arribar d'estar a la frontal de l'àrea
a tornar fins a la porteria.
I es va sentir una xulada impressionant,
i fins i tot en Solsona,
i els locutors de RAC1 dius,
hòstia, és que la gent està com una mica cansada.
Sí, ja comencen a desconfiar una mica del projecte...
Era un projecte xulo quan l'Espanyol estava en quatre canyes.
Jo crec que l'afició,
i els que ens agrada el futbol,
quan veus els noms que té l'Espanyol
i veus les possibilitats qualitatives,
esportivament parlant,
que tenen els jugadors,
doncs esperes una miqueta més d'aquest entrenador.
I el sistema ha variat ben poc.
Potser és un sistema prou bo,
perquè amb gent amb qualitat
li puguis treure bastant més suc.
Però jo crec que hi ha una mica la decepció aquesta,
de dir que a vegades l'Espanyol,
jo ho he sentit molt,
que no juga res, pràcticament.
O sigui, que està jugant allò com a un contratà,
que a vegades intentes tenir el control de la pilota,
sempre depenent molt dels que estan a davant,
i realment s'està entrant en un procés de crisi,
i això és fumut perquè és un moment
que acaben de pagar el deute,
que han deixat...
I un equip en formació,
però clar, potser la formació està durant massa ja.
Sí, i a més a més que s'ha fet un esforç
i s'ha fitxat a gent que ja eren de la casa,
d'aquella gent que sempre fot ràbia,
perquè dius, hosti,
se me'n va...
Al Barça no li passa això,
perquè fitxa amb un,
el regala i després el recupera per 4 milions,
i fins i tot el tenen d'entrenador del Barça.
Bé, i casos d'aquests al Barça passen,
però l'Espanyol no podia fer aquestes coses.
Ara sí que ho pot tornar a fer.
Però quan el van deixar anar no era per dolent,
o perquè no hi cabia l'Espanyol,
sinó perquè no el podien pagar el sou,
i el tio deia que ha desenvolupat-se a fora.
Ara han aconseguit recuperar moltes d'aquelles peces
que els pericors jo crec que deien,
hosti, veus,
aquest ens va fotre tanta ràbia que marxés,
ara torna.
I aquests nanos han tornat,
són nanos amb molta qualitat,
i llavors, clar,
quan veus que aquests nanos amb molta qualitat
estan fent el que estan fent al camp,
cap a on mires?
Doncs cap a l'entrenador.
Cap a l'entrenador.
I llavors jo crec que ara ens centrarà
en una crisi esportiva de joc,
perquè l'Espanyol no està jugant
com s'esperaria que jugués pel que té,
i llavors aquí només hi ha un únic responsable.
Però el que passa és que, clar,
o sigui, fa un any estàvem parlant
d'un projecte de futur,
i el Quique Sánchez Flores ve a Camp Perico,
després d'estar a la Première,
la Mar de Bell Content,
ve a Camp Perico perquè veu que és un projecte
amb una amplitud temporal important,
amb una paciència important,
i a més amb una inversió que progressivament anirà arribant.
Però la paciència potser s'acabarà.
Doncs faran una miqueta amb el fet,
perquè avui ho comentava amb el meu fill,
que és un gran crític esportiu,
només amb 9 anys a punt de fer 10,
i el tio, deia,
o sigui, estàvem parlant dels pericors
i m'ho comentava,
és que no sabia que havia perdut contra el Girona
i avui m'ho ha preguntat.
Llavors feia aquest comentari pel matí a casa
i ho dèiem, no?,
que dius,
és que si ara l'Espanyol fa un les palmes,
que després de tenir un projecte
estreu de sobre l'entrenador
i se'n va tot a Norris,
i a més un equip que apuntava
a estar uns quants niets a primera,
està lluitant per no baixar
i acabarà baixant,
i no juga malament a futbol,
però aquest daltabaix al vestidor
i el gran fitxatge estel·lar del Gisequei
van desmuntar l'equip,
i espero que l'Espanyol no passi
a l'entrenador perquè els resultats
no estan arribant com es desitjaria.
Però és la solució fàcil.
Us la volia preguntar,
a nivell de plantilla,
quina creieu que és la posició
que li toca a l'Espanyol?
Perquè...
Jo crec que podria estar tranquil·lament
entre el 10 i el 6.
És a dir, creieu que podria intentar lluitar
per aquesta setena plaça europea
que a vegades cau, no?
Sí, aviam, aquest any tens la sort
que les places de descens,
a no sé què hi hagi un daltabaix
a la segona volta...
Estan començant a estar molt definides.
Jo diria que ara mateix
hi ha segurament 5 equips a la Lliga
que estan una mica per sobre,
que són Barça, València,
Atlètic de Madrid, Real Madrid i Sevilla.
I el Sevilla el deixaríem així una mica
perquè porta 3 o 4 partits
que no està jugant a res.
Després el Villarreal,
que està per allà.
És un equip que juga a futbol.
I compta amb el Girona.
I després hi ha una llista d'equips
que estan tots en un mocador.
Sí, però el Girona és un tipus d'equip
que és més que mirar la qualitat.