Ara sí que podem saludar a Lot Borgaia. Bon dia, Lot, què tal?
Hola, bon dia, què tal?
Per parlar d'aquest documental que es titula La teoria sueca de l'amor
i que, bé, em dic a més que està gravat a Suècia, Noruega i Dinamarca
i que té un títol d'aquests que crida l'atenció, d'alguna manera.
Què ens explica aquesta pel·lícula?
Bé, aquest és un documental que, bueno, perdona, et faig una petita correcció,
està gravat només a Sueca, és una producció danesa i noruega.
Perfecte, d'acord, però només passa a Suècia.
Només passa a Suècia i també en un país africà, que no diré,
que no sabrà la gent que vagi a veure la pel·lícula.
Parlo una mica sobre cap on va la societat, no?
És a dir, Suècia és un referent per tots els països del món
de socialdemocràcia, d'estat del benestar,
però Gandini, que és un noi, vull dir, és un director suec,
i tal o suec, troba alguna escletxa en aquesta perfecció social.
Diu, bé, tot sembla perfecte, però realment la població sueca és feliç.
A més, ha sortit una estadística que és devastadora, no?
Que és que la meitat de la població suècia viu sola.
Déu-n'hi-do.
I el 25% de la població mor sola sense que ningú reclami el seu cos.
És a dir, s'han... critica una mica aquesta desvinculació social entre les persones, no?
S'han trencat alguns lligams. En un lloc on tot era perfecte, què ha passat, no?
Perquè passés una cosa d'aquestes.
Per tant, doncs, un documental que parla de la felicitat
i que trenca alguns mites, no? Llavors, perquè tots tenim força idealitzat,
segurament Suècia i els països del nord.
Sí, exacte. És a dir, els països del sud sempre...
com Itàlia, Espanya, Grècia, no?
Sempre ens hem mirat això a Suècia com el paradigma
o com el futur que volem assolir, no?
Però, és a dir, clar, quan la meitat de la població suècia viu sola,
és a dir, tenen tot...
L'Estat els proveix de tot el que un ciutadà pot necessitar,
però és a dir, la relació entre les persones s'ha perdut.
I ell planteja, i si ens hem equivocat de valors a l'hora de plantejar cap aquí,
és a dir, això és una societat que volem, és a dir, ho tenim tot,
però ens falta alguna cosa i aquesta cosa és una cosa tan important com la felicitat, no?
A més a més, parlar de la felicitat és difícil en general
i en imatges imagino que tampoc deu ser fàcil.
Com ho resol, com es resol en aquesta història?
Sí, exacte. En Candini és dintre el món documental,
és un documentalista molt valorat
perquè, és a dir, fa una cosa molt complicada
que és parlar de conceptes, no?
És a dir, tractar idees abstractes com la felicitat,
l'individualitat, la comunitat, no?
És a dir, això, si no vas a parlar amb algun concret, com ho expliques?
I el tractament de les imatges o el fil narratiu d'aquest documental,
doncs t'impregna, no? Té una atmosfera, una àurea, no?
Que entres a dintre el documental i respires aquesta cosa que,
comparant-ho, fins i tot ell acceptava la comparació,
és una mica com les pel·lícules de...
amb el show de Truman, no?
Sí.
És a dir, això, un lloc tot perfecte, que tot és...
Tot funciona.
Que aparentment no hi ha cap problema,
però, és a dir, la gent no relaciona entre els uns i els altres, no?
Déu-n'hi-do.
A més, és un model que pot ser que també acabi arribant aquí d'alguna manera o altra, no?
Vull dir que ara...
Clar, sí, sí, molts països que anem en aquesta direcció,
doncs busquem una cosa com aquesta.
I ell, simplement, posa sobre la taula dient
ei, que hi ha alguns valors humans que el progrés fa que perdem, no?
I això estaria bé no perdre-ho.
En cap moment, ell cau en tesis, és a dir, en contra de l'estat del benestar,
ni és una política del neoliberalisme, no?
És a dir, simplement es posa sobre la taula dir
això de Suècia està molt bé, i és veritat,
i en molts sentits, vull dir, és un dels països més justos del món,
on la renda està més ben distribuïda, és a dir,
la pobresa és un percentatge ínfim i tot i així s'intenta solucionar, no?
És a dir, encara que entrin partits més liberals o més de dretes, no?
És una cosa de l'estat del benestar, és sagrat allà, vull dir, no, no es tocarà de cap manera.
Però sí que et diu, la gent, és a dir, el fet que s'hagi fet des de les polítiques,
que els fills no hagin de dependre econòmicament dels pares,
que les dones no hagin de dependre econòmicament dels seus marits,
que fins i tot la gent gran no hagi hagut de dependre econòmicament dels seus fills
a l'hora d'anar a una residència o això.
És a dir, ha fet que les relacions socials i familiars s'hagin, en molts casos, s'hagin trencat.
I llavors la gent ha decidit, com que ho tenien tot,
doncs viure sola i fer la seva vida al marge de qualsevol.
És a dir, ho diuen molt bé en una frase que és,
és a dir, Suècia és una societat d'individus.
Molta gent, però cadascú està a la seva òrbita.
Que curiós, sí, sí.
Home, doncs és interessant, no?
Segurament veure-ho a través d'aquest documental, no?,
aquest punt de vista que segurament no ens l'esperem d'alguna manera
quan pensem en Suècia.
Sí, quan pensem en Suècia normalment estem acostumats
a que es tracti com un país millor que el nostre, diguéssim.
I aquí simplement fa una mirada, és una mirada cínica,
és una mirada amb molt de sentit de l'humor,
és una crítica constructiva que fa de la societat sueca.
És a dir, encara que algunes persones no se l'hagin pres bé,
al contrari, vull dir, és a dir,
amb les ambaixades sueques i els consolats
i el mateix govern suec ha fet promoció de la pel·lícula,
vull dir que accepten la crítica i l'humor, no?,
i a vegades la distorsió una mica de la realitat, no?,
portar-ho a l'extrem, convertir-ho en una cosa una mica sinistra.
Jo crec que tot el documental és un documental rodó
que t'explica una història que pots o no creure-te-la,
i almenys et fa plantejar-te algunes coses
i cap on els països occidentals estem anant, no?
Clar.
A més a més, el fet que el director sigui italià,
suposo que també marca una mica aquest punt de vista, no?
No és algú que està allà vivint i que ho explica,
o algú que ho ha viscut des de sempre, no?
Exacte.
Ell, de fet, és mig italià, mig suec, és de mare sueca.
Portant l'arrel aquesta, suposo que l'ajuda, no?
Sí, conserva el tarannà una mica, no?, del sud d'Europa,
una mica italià, no?, que això descol·loca una mica aquesta fredor,
aquesta, disculpeu el tòpic, eh?, aquesta fredor,
aquesta distància que marquen els suecs, no?
I per això és un punt de vista completament diferent,
és a dir, tots sabem que el cinema suec, els documentals,
sempre mantenen, és a dir, són amb aquesta fredor, no?,
amb aquesta distància, que guanten distància entre les coses,
aquesta introspectivitat, no?
Doncs ell li dona una altra volta a tot aquest background, no?,
de l'audiovisual suec,
i es mira des d'una forma, doncs, amb bastant sentit de l'humor.
Ha passat pel Docs Barcelona i ha passat per altres festivals, no?,
aquest documental també, o't?
Sí, el Docs Barcelona del mes de maig passat,
de fet, es van fer dues projeccions
i es van exaurir les entrades a les dues projeccions.
Déu-n'hi-do.
Es va quedar gent fora,
i ara, durant tot aquest mes, doncs,
s'han rebentat sales, literalment.
Sí, sí, que està funcionant molt bé, eh?
En el sentit que, en molts casos,
s'ha hagut de quedar gent fora,
en altres llocs s'ha decidit fer una segona projecció
perquè molta gent s'ha interessat per aquesta pel·lícula,
està tenint molt bona rebuda, molt bones crítiques,
i tothom coincideix en que és una gran obra d'art, diguéssim, en aquest sentit.
Molt bé.
Doncs, n'haurem d'aprofitar aquest divendres
per anar-la a veure aquí a l'Ateneu.
És el documental del mes,
es podrà veure-lo a partir de les 8 del vespre
a la Sara Cinquantenari de l'Ateneu.
Aquest documental, la teoria sueca de l'amor,
que posa, doncs, tot aquest tema, doncs,
del mitjà de Suècia, la felicitat,
i altres qüestions, doncs, del món d'avui sobre la taula.
Avui n'hem volgut parlar amb l'Hot Burgaia,
de la productora Paral·lel 40.
Moltes gràcies, Ot.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia.
Adéu-siau, gràcies.