Hany, hany, m'emociona, aha, hany, hany, hany, hany, ja ni dormo, aha, hany, hany.
Van exaurir les entrades en menys de 24 hores pels dos passis que teníem previstos per aquestes festes de tardor.
Ha estat tot un èxit i per això han obert una tercera sessió a les 11 de la nit.
Estem parlant del musical Mamma Mia, que ja va tenir lloc aquí a Sant Just durant la festa major d'aquest any.
Però és que tornen a repetir-ho perquè, tornem a dir-ho, va ser un èxit i segueix sent un èxit.
Avui tenim, a més, el plaer de parlar amb el Dani Martínez, el director de l'obra musical,
i també amb la Daniela Fumador, que ella és la Sofi, en el musical, i també és directora musical.
Bon dia, nois i noia.
Hola, bon dia.
Hola, molt bones.
Bon dia els dos, ben tornats a la misura, després de parlar amb vosaltres durant l'estiu,
per preparar aquell musical que torna ara a presentar-se.
Esteu pagint bé aquest èxit?
Home, hem de dir que al principi, quan vam fer els passes a l'agost,
vam tenir un parell de setmanes com a companyia, bastant dures,
perquè ho vam passar molt malament.
Molt malament.
Era com si haguéssim parit un fill,
i de cop i volta aquest fill ja no el tens, ja no és teu, saps?
És com que és del poble, i l'ha vist, el poble,
però no pots tornar...
Sí, ens vam sentir orfes, és a dir, va ser com una sensació molt dura,
perquè era com el primer espectacle semiprofessional que fèiem tots,
i tots a nivell individual i com a companyia.
I clar, va ser com molt dur.
Bé, és que vam crear una bombolla,
com si siguéssim a una casa de colònies,
i clar, realment el procés va ser molt xulo,
vam fer un curru increïble,
i clar, que només es podia fer un dia,
és com, es queda tot curt, de cop.
I això que vau fer dos passis en aquell dia de festa major,
que els vau omplir els dos, també,
vull dir, va ser tot un èxit,
però tot i això es va quedar molta gent fora,
sense veure'l, perquè no va poder agafar entrada,
i ara sí que l'hem pogut agafar,
estàvem comentant també fora de micròfons,
que són tres passis molt seguits.
A veure, corregiu-me amb les hores,
però crec que és a dos quarts de vuit,
a les deu i a les onze, pot ser, més o menys?
Dos quarts de vuit, nou i onze.
Ja us dona temps de preparar-ho tot entre...
Com ho fareu?
Bé, és un espectacle que nosaltres,
jo sempre tiro bastant la senzillesa
en els espectacles que signo,
i en aquest sentit, senzillesa material,
vull dir, aprofitem molt els actors,
aprofitem molt la façana que en gent està,
però no hi ha una dificultat a nivell de tretsos,
no hi ha una dificultat a nivell de vestuari,
vull dir, hi ha en alguns moments més crítics pels actors,
però són molt puntuals.
Per tant, això ens permet que els passes puguin ser més seguits,
perquè no hi ha una preparació prèvia molt bèstia, saps?
Sí, jo crec que el que esgota més és a nivell vocal,
que jo crec que serà el problema més gran,
perquè, com que la veu només té una durada com de dues hores,
és la complicació més heavy.
I jo també crec que a nivell físic esgota.
O sigui, depèn de la implicació que hi posis,
al primer pas hi anirem a tope,
perquè serà com retornar,
i jo crec que anirà baixant una mica d'intensitat,
però jo crec que ho tirarem molt fort.
Clar, a l'agost, que va ser quan vau fer la primera sessió,
els dos passis de Mamma Mia,
clar, la temperatura era una altra,
ara estem en ple mes d'octubre,
mitjans, gairebé finals d'octubre,
i això d'anar en banyador als balcons de Can Ginestà,
no sé com ho heu...
És a dir, seguireu anar embestits
amb aquestes vestimentes pròpies del musical?
Ho hem modificat una mica,
ho hem fet un Mamma Mia de tardor,
una mica.
Sí, sí, sí.
Aviam, com comentaves, Mireia,
la temperatura és una altra,
i llavors nosaltres el que fem
és adaptar-nos al clima
perquè els actors i les actrius
estiguin còmodes en el moment de l'espectacle,
però sempre mantenint l'essència
de l'espectacle original.
Entenem que farà fred,
però també és cert que els actors,
en el moment del passe,
també tenen unes tensions,
tenen unes dalt...
Hi ha vegades és que no te n'adones ni del fred,
i estàs com, bueno,
ostres, ara estic ja a un faller,
però sí que és cert que
tenint tres passes,
tenint aquest tema vocal
que hem de cuidar,
el que hem de fer ara
és cuidar els nostres actors
i les nostres actrius
i que estiguin bé,
que estiguin sants,
sobretot vocalment.
Jo aquests dies els he matxacat molt,
la Daniela també.
Aneu amb compte,
no agafeu refredats,
abrigueu-vos,
vull dir, són tres passes,
ens ho prendrem amb calma,
però, si us plau,
cuideu-vos molt
i també ho farem,
també cuidarem d'ells
al llarg dels passes,
evidentment.
És una mica com aquí a la misura,
l'eina és la veu.
Exacte.
No la tens i no la cuides,
més val que te diguis una altra cosa.
Sí, sí, totalment.
Perquè l'has de cuidar.
Abans d'entrar a parlar del musical com a tal,
reculem una mica,
en quin moment es torna a plantejar,
o se torna a plantejar tu,
Dani, com a director d'aquest musical,
que hi ha l'opció de tornar-ho a repetir
en context de festes de tardor?
Aviam, jo sóc una persona bastant tossuda,
els que em coneixen ja ho saben,
sóc una persona molt tossuda
i quan se'm fica una cosa entre cella i cella,
normalment l'acostumo a aconseguir.
Però és més que res perquè la gent,
com que sap que sóc tan pesat,
la gent ja em diu que sí,
és en plan,
bueno, sí, ja està, ja està, ja està.
I en aquest sentit, doncs,
amb el Lluís Tarrés,
que és el soci i productor executiu de Mamamia,
el nostre soci,
en aquest sentit ha sigut una persona
que ens ha donat molt de recolzament,
doncs, durant tot l'estiu hem estat parlant,
hem estat en contacte,
hem estat valorant les diferents opcions,
fins i tot de traslladar-ho a altres municipis,
tot i que ara mateix, doncs...
Això gira, gira Mamamia.
Sí, bueno, hi ha hagut,
ha estat sobre la taula,
el que passa que ara logísticament
no podem fer-ho
perquè ens estan sortint nous projectes
i, bueno, el ventall s'està obrint molt,
per tant, ara mateix, doncs,
ens estem focalitzant
amb tota la feina que sigui aquí al nostre municipi, no?
I llavors, doncs,
estava sobre la taula
el tema de tornar-ho a fer a festes de tardor
i jo, doncs, un dia,
en conversa amb la Gina,
amb la regidora de cultura del nostre municipi,
doncs, li vaig dir,
escolta, Gina, que et semblaria
si ho tornéssim a fer per festes de tardor.
I la Gina, doncs,
es va engrescar molt ràpid,
ho va consultar, evidentment,
doncs, al Consistori.
El Consistori ens va aprovar
aquesta proposta
i nosaltres, doncs,
estem encantadíssims
que el Consistori
ens hagi donat
tant, tant, tant de suport
a nivell logístic,
a nivell de so,
de llums,
a nivell també de dates,
totes les facilitats
que ens està posant a la casa.
Jo recordo
quan vam tirar aquest projecte endavant
a principis de maig,
finals d'abril,
que començàvem
a engegar el projecte,
me'n recordaré sempre
d'una persona
que jo estava visitant la casa,
m'estava mirant la casa...
La casa de Can Ginestà, eh?
Can Ginestà.
És que és la nostra casa.
No, no, clar, clar.
És la casa,
per mi també ho és,
però clar,
no és on vivim,
però hi passeu moltes hores.
Totalment.
Estava visitant Can Ginestà
i m'estava mirant els balcons
i va haver-hi una temporada
que ho feia gairebé cada dia
o cada setmana venia,
em mirava la façana,
em posava terra,
em maceia,
anava voltes per tota la casa
i me n'anava cap a casa meva.
Cap a casa teva, sí.
I això ho feia, doncs,
repetidament
durant diferents dies.
I fins que un dia
una persona d'aquí
de la casa,
no diré noms,
però una persona d'aquí
de Can Ginestà
va sortir i em va dir
Dani,
no sé què vols fer,
però depèn del que vulguis fer,
treu-t'ho del cap ja
perquè no et deixaran.
perquè Can Ginestà
és un lloc
que és patrimoni cultural
i si vols penjar alguna cosa,
si vols,
sempre posen moltes pegues,
des de l'Ajuntament
no donen moltes facilitats
i no et deixaran.
I això a mi
em va fer créixer
i em va fer...
Encara volies fer-ho més, no?
Doncs ara ho farem segur.
I llavors,
doncs,
ens hem adonat que l'Ajuntament,
al contrari,
ens ha posat totes les facilitats,
ens ha posat...
i jo agraeixo
tot el suport
i tota la confiança
que ens han donat.
I tant.
Que això és meravellós.
I tant.
que t'ha quedat rodó.
Anava a dir,
us esteu formant
com a companyia, no?
Arrel d'haver fet
aquest musical
com a equip
d'actors i actrius
ja no tan amateurs.
No només perquè
ho esteu estudiant,
sinó perquè també esteu veient
que donen resultats
en les obres que feu, no?
Però tot i això,
aquests primers passis,
aquestes vegades
que heu fet
i que tornareu a fer
Mamma Mia,
diguéssim que econòmicament
vosaltres encara
no esteu
recuperant, diguéssim,
diners,
no esteu rebent
part econòmica.
És a dir,
no deixa de ser encara
vocacional
o per amor a l'art
que s'acostuma a dir també.
Vull dir,
encara no hi ha
aquest retorn
d'inversió econòmic.
Exacte.
A tema de diners
m'ho deixes a mi, no?
Sí, tant.
Deixa't que parli jo.
És com la Daniela,
si qui vulgui.
Sempre tenim una baralla
perquè els diners
no ens agraden ni a la Daniela
ni a mi.
i és allò de dir
qui parla de diners.
La gestió, sí.
Sí, el que és gestionar diners.
Aviam,
el tema dels diners
és una cosa
bastant fumuda.
Jo sempre dic
que a mi m'agrada treballar
molt,
m'agrada treballar molt
sense cobrar res
perquè és quan disfruto més.
Però, clar,
què passa?
Que la intensitat
d'hores,
la intensitat
de feina
és dur
i veure que no ho recuperes
econòmicament
doncs també ho és.
Clar.
Però haig de dir
que nosaltres
estem treballant
des d'una vessant
molt,
com es diu això,
molt
passional,
molt vocacional,
molt solidària,
no sé com dir-ho.
Però la qüestió és aquesta,
que nosaltres
econòmicament
ara mateix,
com comentaves,
no estem rebent
com un ingrés
de sou,
però esperem
que en un futur
això canviï,
que sigui diferent
i que puguem fer-ho.
Ens ho estem currant moltíssim,
volem demostrar
que som capaços,
volem demostrar
que a Sant Just
poden haver-hi espectacles
de qualitat,
espectacles
impressionants
que pots veure a Barcelona
o altres llocs
i això,
evidentment,
aconseguir això
i aconseguir
convèncer l'Ajuntament
i aconseguir
convèncer la població
no serà fàcil
i haurem de pagar
un preu
que en aquest sentit
és no cobrar res,
fer-ho,
doncs,
de forma altruista,
però nosaltres
aconseguirem
que la gent vegi
que a Sant Just
no només fem
actuacions,
espectacles
més senzills,
més casolants,
sinó que fem espectacles
dignes
de veure
en llocs
com són
el Teatre Grec,
el Teatre Barcelona,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Algun dia us hi veurem allà,
no?
Algún TNC,
esperem,
algun palau de la música...
I si el preu és aquest,
si el preu és ara mateix
no cobrar res,
doncs jo signo,
però jo vull que la gent vegi
que a Sant Just
no som un poble qualsevol,
sinó que som un poble
ple d'artistes,
ple de cultura
i que batega el nostre cor
sang de música,
sang de teatre
i sang de passió
pel nostre poc.
Estàs en el paper ja, Dani, eh?
Està.
Es sembla que estiguis fent com una...
Estàs assajant ja, oi?
Sí, sí.
Com a part de...
Daniela, tu que et passes moltes
hauràs també amb ell.
Home,
és...
Bueno, ja ens entenem
perquè, clar,
jo el conec des de la P3,
ja sé com és el Dani,
però sí que és veritat
que és una persona
que hi posa molta passió a tot.
A mi, de certa forma,
és com que em motiva,
també,
perquè veure una persona
que està tan implicada
que lluita molt
per aconseguir
el que ell es planteja
és molt xulo.
I a part,
a mi,
jo que soc molt més dura,
saps?
I a vegades soc com,
no, Dani, això no.
També ens equilibra
una mica com a persones
i això ajuda molt
a l'hora de treballar,
d'organitzar-nos,
a l'hora de portar la direcció,
no sé,
també equilibra molt
com a tots els actors,
perquè hi ha una variació.
I el Dani és l'animador oficial
de...
Mamma mia!
L'amic d'animador.
Jo sempre dic
que la Daniela
és com l'amiga dels actors
i jo soc el...
Què, soc un poli bueno,
poli malo?
Sí, és una mica,
és una mica.
La Daniela és com
l'amiga dels actors,
la que mira pels actors,
la que mira per...
I això és meravellós,
perquè ella,
a l'està dins de la companyia,
perquè fa de Sofi
en aquest espectacle,
doncs ella veu
tot el...
tot el que hi ha a dins,
tot el que es cou,
tot,
de forma més intrínseca.
I jo que estic a fora,
doncs miro més
per la producció,
miro més per l'espectacle,
per tot.
Tens aquesta informació de dins
que et ve a través de la Daniela,
no?
Exacte, exacte.
Això també ens ajuda,
evidentment.
Això ens ajuda sempre.
Seguiu sent els mateixos actors
i actrius
que vau fer la primera?
És a dir,
aquest elenc d'actors i actrius,
hi ha alguna variació?
Hi ha un canvi.
Hi ha dues persones noves,
que és el Gerard i la Emma,
que una ha substituït
a l'amiga de la Sofi,
i l'altra,
el senyor Xavi,
que és l'amic de la dona,
un possible pare de la Sofi.
Abans qui feien aquests papers?
Qui ho va fer a l'estil?
El Guillermo i l'Anna,
que és una noia
que viu aquí a Sant Just.
Sí, la de Sánchez.
Exacte.
I la veritat és que han sigut
unes incorporacions
meravelloses,
tant a nivell energètic
com vocal,
que són una passada.
I a més,
sempre ho diem,
que hem creat un grup
superxulo
d'actors,
que hi ha molta bona energia,
es porten superbé,
són supercurrants
i tenim com la bona sort,
o no sé,
segurament és que ho veiem
quan fem els càstings,
que sempre agafem gent
molt xula,
a nivell personal,
humà.
Jo no crec que sigui bona sort.
Jo, sincerament,
i ara ho diré
com si la Daniela
no m'estigués sentint.
Com si no estigués aquí.
jo crec que la Daniela
té molt bon ull
pels càstings.
Clar, anava a dir,
això passa per tu, Daniela,
és a dir,
el fet d'escollir
aquestes persones
que han format part ara
de la companyia,
en aquest cas la Mamma Mia,
no de la companyia,
passa per les teves mans.
Sí.
Passa per les mans,
diguéssim,
dels tres.
És a dir,
ara mateix,
l'any passat,
quan va començar tot això,
passava pel Lluís Terrés,
per mi,
per la Daniela,
i ara tenim un nou integrant
que és l'ajudant
de direcció musical,
que és el Carles Fernández,
que ell,
doncs,
també està dins de la producció
de tots els nostres espectacles
i també té veu
i també opinió
sobre els càstings,
sobre a qui hem d'agafar
i a qui hem de seleccionar.
Jo durant,
ara explicaré una anècdota
d'aquest càsting,
i és que jo,
durant aquesta última selecció,
perquè,
com comentàvem,
hem tingut dues persones
que s'han anat d'Erasmus
i hem hagut d'agafar
dues persones noves,
clar,
jo,
doncs,
vaig agafar,
vaig seleccionar
un parell de persones
que em pensava
que podrien encaixar
molt bé
amb els papers,
i una d'elles,
doncs,
era pel paper masculí,
va fer la prova,
etcètera,
i la Daniela
va portar una persona
que no coneixia de res.
Jo la persona
que havia agafat
sí que la coneixia
i la Daniela
no coneixia de res
aquesta persona,
només li havien dit
per veus
que cantava bé i tal.
Bé,
la cosa va fer,
van així,
vam fer la prova
les dues persones
i quan vaig veure
la persona
que havia portat
la Daniela
i la,
de la manera
que la Daniela
m'ho deia,
em deia,
Dani,
agafem-lo,
Dani,
no sé què,
va bé,
aquest noi va bé,
jo vaig pensar,
ostres,
jo la persona
que he agafat
és una persona
amb molta confiança
que sé
que em traurà la feina,
però la Daniela
com a directora musical,
ella sap també
el que necessita el grup
i el grup
necessitava
aquesta persona,
però jo,
no sé,
va ser aquell moment
de dir,
ostres,
la Daniela
sense conèixer
de res aquesta persona
quan va venir
a fer el càsting
jo ja vaig veure
que aquella persona
valia,
saps?
És la que s'ha quedat,
eh?
Correcte,
els dos eren molt vàlids,
els dos que vam fer la prova
eren molt vàlids,
però la Daniela
era com que
sense conèixer
aquella persona
ell ja apostava per ell
i jo
me'n recordaré sempre
aquell moment de
Daniela,
pots venir un moment?
Això pot espantar,
a primeres,
vine un moment,
que hem de comentar
un moment.
Vam sortir de la sala
de càsting
i li vaig dir,
agafa'l,
agafa'l perquè m'agrada molt
i va ser allò de dir,
hòstia,
i en aquell moment
em vaig adonar
que la Daniela
té un do
pels càstings
i que té com una visió
molt professional.
Jo crec que
a mi m'agrada molt
anar més enllà
del que
podem veure
en una persona
i a mi m'agrada
com trobar
aquesta llum
o el duende
que té la gent
que
que molts cops
no s'acostuma
a veure
i jo crec
que hi ha molta gent
en aquest grup
que té
aquest duende
i
llavors
m'agrada apostar
per gent
que dic
ostres,
aquesta persona
pot tirar
més enllà
del que
jo puc,
saps?
o sigui,
crec que
el teatre
musical
i en general
el teatre
va més enllà
i m'agrada
que la gent
tingui aquesta
llum
petita llum
que molts cops
no s'aprecia.
Doncs sí,
certament,
estic molt d'acord
amb el que dius.
Tirem un any
enrere,
és a dir,
fa un any
tant tu Daniela
com tu Dani
us haguéssiu arribat
a plantejar
que arribaríeu a fer
cinc passis
d'aquest musical
o és més?
que arribaríeu a fer
musical
abans dels passis.
No.
És a dir,
no rebassant
expectatives,
vaja,
està desbordant-les,
no?
Totalment,
totalment.
S'ha quedat
aturat
de pensar
què li dic?
Sincerament,
Mireia,
m'estic emocionant.
Emociona't,
emociona't.
La Daniela
ja sap que jo
sóc una persona
que m'emociono
molt fàcilment
i és que aquest projecte
per mi
ha significat molt.
Ho sabem,
també ens consta
aquí a la ràdio.
Ha sigut
un projecte
molt important
a nivell artístic,
a nivell professional
i a més
el suport
que m'han donat
a casa,
les meves amistats,
la meva parella,
l'Adrià
que li envio
una salutació
des d'aquí
que ens està veient
des de París
i em fa molta il·lusió
també.
Gràcies a l'Adrià
i a tota la família
que m'ha donat suport
i a tot l'equip
i sobretot
tornar
a redescobrir
la Daniela
que per mi
havia estat
una amistat
perduda
que ja la donava
per perdura
i de cop i volta
tornar
a vincular-nos
sempre ho diem
ha sigut
algú màgic
ha sigut
algú màgic
a mi aquest projecte
m'ha donat la vida
sempre estaré
agraït al Lluís
que no us hi plantejava
no ho haguessis arribat
a imaginar
tal com està passant ara
estic imaginant
parlaves també
de gira
o d'una possible
via
d'intentar portar això
a altres llocs
de moment sabem
que hi ha aquests
tres passis ara
també comentaves
que hi ha aquesta formació
en paral·lel
de la companyia
com a tal
per seguir fent
altres obres
o per pujar escenaris
a veure on
next steps
clar
sí
no digues Daniela
perdó
no no digues
digues
ja m'afegiré
jo anava a dir
que
mama mia
està
ja finalitzant
el seu recorregut
de vida
i que a partir d'ara
doncs ja
hem de pensar
que aquest dia 16
serà com el comiat
de mama mia
serà com el dia 10
a un projecte
pilar
i un projecte
fonamental
per molts dels que estem
vinculats a ell
per tant
serà com un comiat
l'últim passi
serà de llàgrima
serà de llàgrima
perquè serà l'últim
serà de llàgrima
serà de llàgrima
ja m'estic emocionant
per imaginar-m'ho
imagina't
serà l'últim somni
de la Sofi
fort, fort, molt fort
molt fort
aviam
si sortissin
bolos
si sortissin coses
sempre ho podem contemplar
però aquí a Sant Just
volem donar-li sang nova
volem donar-li
noves
nous projectes
volem moure joves
sobretot
també
ens interessa molt
que vegin
que
que es fan
moltes coses
aquí a Sant Just
que criden molt l'atenció
perquè
de normal
primer ja ens va costar
trobar gent
de Sant Just
pel càsting
i costa molt
mobilitzar
a les festes majors
de fet
costava moltíssim
ja amb el cabaret
del cau
o de l'esplai
costava moltíssim
i crec que és una intenció
que és la nostra intenció
i
sí, sí
no ens esperàvem gens
i realment
volem començar
a moure
també amb aquesta companyia
començar a fer projectes
doncs
un cop
jo què sé
a l'octubre
per festes de tardor
a l'hivern
per festes de Nadal
volem començar
a mobilitzar-nos
i no parar
no parar
i començar a créixer
jo crec que no pel bon camí
novis ho hem de deixar
aquí em sap greu
tenim una entrevista
al darrere també
Daniela
fumador
gràcies per passar per aquí
Dani Martínez també
gràcies
molts més èxits
que vagi molt bé
aquest musical
que us estarem veient
des de baix
des dels jardins
la cangina està
i seguim aquesta companyia
tot aquest talent jopa
que teniu a dins
i aquesta llum
que té la Daniela
que busca
molts èxits els dos
que vagi super bé
moltes gràcies
gràcies
una abraçada
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
als
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu
hàu