Continuem a l'ajusta quan gairebé passa un quart d'hora de les 11 del matí
i ara anem, com cada dia, amb l'entrevista del dia.
Avui tenim amb nosaltres a l'estudi a Josep Maria Ranyer,
que és regidor de Mobilitat i Seguretat Viària,
a més de regidor de Planificació Territorial,
de Serveis Generals i Qualitat i de Recursos Humans.
També és tinent d'alcaldia.
Molt bon dia!
Hola, bon dia, com va?
Molt bé, què tal?
Bé, bé, bé.
De dilluns, que no sembla que sigui dilluns,
perquè amb la festa d'ahir de Sant Jordi ha estat tot el cap de setmana
un continu de coses i d'activitats que...
No hi ha hagut cap de setmana o hi ha hagut un cap de setmana molt diferent.
Sí, sí, i sembla una mica que també passarà el mateix la setmana que ve amb el pont, llavors, o sigui...
Aquest serà diferent, però aquest de Sant Jordi ha estat realment un cap de setmana molt intens i molt profitós.
Doncs ja que parlem de Sant Jordi, aquest anava a ser l'últim tema, però comencem parlem de cultura, no?
Sí, sí, sí.
Com ha anat la celebració de Sant Jordi?
Estan satisfets els llibreters i el gremi de floristes també, aquí a Sant Just?
Jo crec que sí, perquè la mobilitzada, diguem-ne, la gent que ha sortit al carrer, que ha estat,
la gent que va quasi copsar i col·lapsar Can Ginestà, són un exemple que aquest Sant Jordi ha estat allò,
a diferència de... veníem d'una època en què uns no els podíem fer perquè teníem el Covid
i l'altre el vam tenir passat per la pedra, o per l'aigua, vull dir, perquè va haver-la pedregada.
Jo crec que aquest ens hem tret de sobre totes aquestes vibracions negatives i ha estat un de molt fort i molt bo.
Vull dir, a mi em dóna la impressió que no he pogut encara parlar amb els sectors més en concret,
però de la visió que un rep de lo que va ser ahir, em dóna la impressió que sí,
que va ser un Sant Jordi plenament recuperat i que inclús allò, repeteixo,
hi ha haver moments en què Can Ginestà estava com col·lapsat, vull dir, que era molt difícil,
moure's per dintre de l'espai del recinte que havíem destinat a fer el Sant Jordi,
vull dir, que va molt bé.
Que no és només aquest, per exemple, a Barcelona s'ha incrementat un 5% en vendes,
o sigui, sota tot el pronòstic s'ha superat aquesta expectativa,
però a més no només la venda de llibres, estem parlant també de l'ambient que va haver-hi aquí, no?
Sí, sí, no, no.
A Can Ginestà?
Va, jo crec que va haver-hi un ambient allò molt maco, molt allò de compartir el dia,
de compartir sensacions, de compartir amics, de veure-ho amb una dimensió que, repeteixo,
em dóna la impressió que era allò, el fet que coincidís també amb diumenge també ho afavoria,
però realment, vull dir, tant els espectacles pels nens, com la música, com la ballada de sardanes,
com el que van ser les parades de totes les entitats i de llibreters,
doncs allò em va donar la impressió que tenim la sensació que va ser un Sant Jordi,
no diria com els d'abans, perquè crec que va ser inclús més gran i més important.
Sí, sí.
Vale, ara passem a parlar d'urbanitat i volia preguntar-te quins problemes concrets a Sant Lluís
es poden resoldre en l'àmbit d'urbanitat.
D'urbanitat, doncs?
Sí.
Perquè, per exemple, i més que d'urbanitat, per exemple, avui hem parlat de la notícia de la seguretat viària,
el poliesportiu de la Bonaigua, sobre aquest assumpte què podríem dir?
Bé, nosaltres, amb tot el tema del que és el via pública, tant el que és seguretat viària
com els altres elements de seguretat, diguem-ne les més àmplies,
les que tenen a veure ja amb la protecció dels béns i de les persones,
hem portat tot un mandat de molta intensitat, no?
És a dir, hem fet un esforç amb el tema de seguretat en general, no tan sols la viària,
que s'ha caracteritzat per aquesta instal·lació de càmeres que tenim al carrer,
que el que fan és controlar els cotxes, diguem-ne, perillosos,
i quan dic cotxes perillosos no és allò perquè portin una velocitat o algunes coses que també són perillosos,
sinó perquè són cotxes que els cossos de seguretat, tant els Mossos com la policia local,
com altres coses, tenen detectats que s'han utilitzat per activitats il·lícites
i que, per tant, allò es poden detectar.
Això ens ha ajudat a mantenir un nivell de seguretat important i, per tant, jo crec que aquesta és una línia.
I la segona és que hem fet, hem continuat treballant amb el que va ser el disseny del Pla de Mobilitat Urbana de Sant Just,
que ens ha portat a dir, escolta, el primer i el més important,
malgrat que tothom pensa que és el cotxe, quan parlem de via pública, és el vianant.
És a dir, el vianant és el que primer hem d'assegurar-li més espai, més seguretat a l'hora circular i poder plantejar-lo.
D'una banda, fem actuacions amb els carrers, que totes tenen una constant,
amb aquesta dimensió, a part d'arreglar el carrer, etcètera, és eliminar barreres, refavorir l'accessibilitat,
i l'altre és allò, endreçar, diguem-ne, els passos perquè els vianants, diguem-ne,
tinguin seguretat a l'hora circular.
La reforma que hem fet de tot l'entorn del complex de la Bona Aigua té aquesta finalitat.
És un entorn on, donada la seva circumstància, no podem assegurar encara que arribi el transport públic.
És el gran dèficit que té la zona de l'institut, de la Bona Aigua, vull dir que no arriba el transport públic,
i per tant allò és una zona molt demandada perquè la gent s'hi traslladi en cotxe.
I s'havia produït una situació amb la qual els cotxes ocupaven uns espais que no donaven prou seguretat a la gent que anava i venia,
i estàvem funcionant. Llavors hem fet tota una reforma generant espais i camins segurs pels vianants,
per la gent que vulgui anar al complex caminant o que vulgui tornar,
o que vagi amb bicicleta o alguns elements d'aquests,
i també reordenant una mica l'aparcament,
perquè un dels problemes que teníem era no que no hi hagués espai,
sinó que l'espai estava mal utilitzat,
perquè, d'alguna manera, amb la mesura que hi havia molts cotxes,
la gent aparcava a llocs que no corresponia,
que estaven previstos que fossin els llocs on passessin els vianants,
això feia que els vianants tenien que passar per on passen els cotxes,
i per tant hem fet tota una tasca d'ordenar aquest aparcament
i ordenar també els passos dels vianants.
Aquesta és una expressió d'aquesta idea que volem implicar,
que és primer el vianant, després el transport públic,
després allò, l'esmobilitat individual, elèctrica i sostenible,
i per últim el cotxe, sense criminalitzar-lo,
però sense portar-lo als cels perquè el cotxe és com els gasos.
Per més espai que li donguis, l'ocupa tot.
Tot el que li donguis, allà va i l'ocupa.
I per tant l'hem d'acabar restringint perquè la vialitat,
l'espai públic és un,
i no és un xiclet que s'estiri i s'arronsa
per poder destinar-ho d'una manera amuns o amuns altres,
i hem de fixar prioritats.
Repeteixo, la nostra primera prioritat són els vianants,
perquè a Sant Just és una ciutat que, si alguna cosa té,
és que encara té una dimensió a nivell de persones
i, per tant, podem anar caminant a molts llocs
sense tenir que recórrer el cotxe.
I si a més a més fem que aquests espais estiguin ben segurs,
doncs recuperarem aquesta dimensió de poder passejar, caminar
i fer les coses caminant.
A més del vianant, i ara l'has mencionat,
la xarxa de la ciutat per la bicicleta,
tot el tema de les bicicletes,
com es valora la implantació d'aquest sistema,
tant en aquesta zona que estàvem comentant,
com en tot Sant Just?
Bé, nosaltres l'altra cosa que hem fet és incrementar,
hem doblat l'espai que destinem a carril bici segregat,
perquè és el que ens dona també molta seguretat.
És a dir, amb un cos que quan vam anar ara fa aproximadament un mes
a Sevilla amb una trebada de Ciutats Amigues de la Bicicleta,
veiem que la despesa que hem fet a Sant Just
per ordenar el tema de camins per bicicletes
i espais per bicicletes era equivalent a ciutats
que són dos, tres i fins i tot quatre vegades més grans que la nostra.
És a dir, ciutats de quasi 100.000 habitants
estaven destinats a la bicicleta,
quasi el mateix que hem destinat amb aquest mandat nosaltres
a la bicicleta per fer carrils nous.
És veritat que tenim una obra que té un cos
que passa per sobre, que és la passera,
que uneix Majuí, amb el barri sud,
que aquest és un element.
Però hem fet un avenç amb aquesta segregació.
El proper ple, si estem en condicions,
signarem un conveni amb l'àrea metropolitana
i si no ho farem amb el següent ple, amb l'últim,
per també generar un carril bici
al llarg de tota la Riera de Sant Jus
i per tant podrem unir ja o començar a unir
d'una manera molt més còmode
des del parc de Torreblanca fins al parc de Coixerola
amb el corredor obert.
I llavors tot això són infraestructures
perquè les bicicletes, les privades,
les de cadascú i la pública,
a l'ambici, puguin funcionar.
L'ambici està funcionant molt bé.
Molt bé, és a dir, som de tots els municipis
que han posat en marxa l'ambici,
que encara no està tot estès.
Som el que té un percentatge de gent
que s'ha suscrit més alt en relació a la població
i les nostres estacions,
fonamentalment la del parador,
és el número 1 de tota l'àrea metropolitana
en quant a ús.
És a dir, d'alguna manera,
si algun problema podem tenir a l'ambici
és que s'està quedant curt.
Vull dir que estem fent curt
i per això també hem previst
que el mes de setembre
ampliarem amb tres estacions més,
una que col·locarem al costat del mercat,
l'altra que la col·locarem a la part sud
i l'altra que la col·locarem a Baixolell,
a fi de efecte que, diguem-ne,
algunes zones que ens van quedar buides
puguin acabar funcionant
i d'alguna manera es pugui veure
el que es veu ara,
que hi ha gent que agafa la bicicleta
per moure's dintre de Sant Just
o bé per anar a Barcelona,
perquè ara ja, finalment,
ja tenim l'estació de transferència
amb el Bicim de Barcelona,
que està situada darrere de la Facultat d'Econòmiques,
damunt del Palau Reial.
La part de Diagonal.
La part de Diagonal.
Allà hi ha una estació molt gran
de bicicletes de l'embici
i una també del Bicim
i allà pots fer el canvi
per circular si el que vas és a Barcelona.
Llavors, pinta que totes les conseqüències
d'aquest sistema són positives, no?
Sí, sí, sí.
La veritat és que en aquest tema
l'únic problema que estem tenint
és que a les companyies elèctriques
els costa molt donar-li la connexió
fins a les estacions
i això fa que la companyia,
l'empresa que està gestionant aquest tema
tingui d'utilitzar un sistema
que no és el que estava previst,
que és carregar-les o canviar les bateries,
allò, per poder-ho tenir.
Sí.
I quan hi ha un ús molt gran
doncs allò pot generar algun problema
però en tot cas són problemes
que són els que val la pena tenir
perquè és un problema
que surt per un ús important
i un ús que molt demandat
i molt utilitzat,
si més no a Sant Just,
està tenint un èxit important.
Això, més el fet
que estem extenint la xarxa
de vials segurs,
doncs d'alguna manera fa
que pensem que és l'altre element
de mobilitat que tindrem
que ens permetrà,
si més no dintre de Sant Just
i a l'entorn,
doncs no tenir que recórrer
o que algunes persones
no tinguin que recórrer
el vehicle de motor d'explosió
amb el que això comporta
per la millora
perquè ocupa menys espai
perquè és veritat
que per moure una persona
doncs tant és un cotxe
com una bicicleta
però una ocupa molt menys
i permet que hi hagi
molta més fluidesa
que no pas l'altre
i la velocitat de circulació
per dintre de les ciutats
és la mateixa
perquè totes les ciutats
tenen un límit de 30
i anar a 30 amb un cotxe
és el més antieconòmic
que es pugui plantejar.
Si no hi ha un altre remei
perquè la persona no té mobilitat
o té altres situacions,
és lògic
però d'alguna manera
hi ha molta gent
que podria utilitzar bicicletes
millor que patinets
però podria utilitzar bicicletes
per moure's per la ciutat
i seria molt millor
en quant a mobilitat,
fluidesa
i capacitat de resolució de problemes.
O sigui,
es prioritza l'ús de la bicicleta
per sobre de l'ús del patinet.
Bé,
el patinet té una dinàmica pròpia,
nosaltres no hem,
nosaltres,
i quan dic nosaltres
em refereixo no tan sols a Sant Jus,
sinó al conjunt de l'àrea metropolitana,
així com amb la bicicleta
hem fet una aposta molt sèria
per la bicicleta pública compartida,
que és l'ambici,
o i les infraestructures,
perquè aquestes bicicletes,
aquestes i les privades
puguin funcionar,
tot i que hem tingut a vegades
gent o empreses
que han vingut a oferir-nos
de col·locar patinets
també públics a cap de lloguer,
nosaltres és una opció
que no li hem donat suport.
Primer perquè
no té massa sentit
que es faci en una localitat exclusivament.
Si s'ha de fer,
s'ha de fer més gran.
Però, per una altra banda,
perquè...
Perdó,
el més gran suposo que és per la velocitat.
No, no,
més gran en el sentit
que, home,
si una empresa
ioga patinets,
només per dintre de Sant Just
no li surten els números.
Val, val, val.
Aleshores,
com nosaltres podem donar concessió
només pel terme municipal,
doncs allò
ha de ser més gran
la...
diguem-ne,
l'amplada
on tot això es faci.
Per tant,
això o té una dimensió metropolitana
o
o encomunada
d'uns quants municipis
o no
o no surten els números,
però, sobretot,
el que no ens surt
és una mica
de que,
així com les bicicletes
tenen un
un règim de funcionament
que tothom accepta
que vas a una estació,
els patinets
normalment
tenen un mecanisme
on tu la pots deixar
on te vulguis.
Sí.
I, aleshores,
jo,
la meva experiència
quan he anat
amb algunes ciutats europees
que tenen aquesta pràctica
és que et trobes
patinets
llançats per tot arreu.
Sí.
L'usuari
l'abandona
mig d'un parc,
al costat d'una porta.
És a dir,
tots els esforços
que fem
perquè les voreres
estiguin lliures,
que no hi hagi obstacles
de superar barreres,
de cop i volta
apareixen uns patinets
que es col·loquen
per allà al mig,
que fan no ser
per tot arreu
i que,
bueno,
d'alguna manera
no tenen aquesta funció.
Per tant,
preferim
perquè és molt més ordenat
endreçat,
perquè és molt més segur
per les persones
i els vianants,
les bicicletes
i d'alguna manera
no...
A veure,
si algú es compra un patinet
no passa absolutament res,
sempre i quan respecti
totes les instruccions
que fixa en aquest moment.
És que
han d'anar per la calçada,
no poden anar per la vorera
i tenen possibilitat
també d'anar
pels carrils bici
perfectament
i que d'alguna manera
no l'han de trucar,
no han de superar
un excés de velocitat
perquè si no,
aquests instruments
són molt perillosos
i inestables
si van...
A més a més,
són vehicles
de mobilitat personal.
Només pot anar una persona
i de vegades
aquesta no és la pràctica
que veiem
en aquests jocs.
Vull dir,
que van dos persones,
van inclús allò
persones grans
amb nens,
etcètera,
vull dir que
hi ha velocitats
que són perilloses.
Però tant,
promoure aquest tipus
de desplaçament,
ja que tenim recursos casos,
preferim
donar-li suport
a la bicicleta
que no pas al patinet.
Passem al tema
de les plagues
i sobretot
volia saber
com està actuant
la ciutadania,
com és l'acció
Ciutadana envers
a la gestió
de plagues
ara mateix.
Bé,
nosaltres allò
tenim un...
l'Ajuntament
té una
concessió,
és a dir,
contracte
a fora,
perquè és una activitat
molt especialitzada,
tota una empresa
que fa
tot el conjunt
de plagues
i les treballa
d'una manera
més o menys
preventiva.
Lo química,
no?
Sí.
Llavors,
el tema bàsic,
i això sí que és veritat
que ens ho hem trobat,
és que,
bé,
hi ha els cicles normals,
per exemple,
com el clavegaram
és un lloc
on es pot produir
determinades nius,
doncs allò,
el tema és que
quan hi ha una circulació
d'aigua
important,
doncs allò
dissol,
arrossega,
mou
determinades
colònies
de bitxos,
d'elements
que es poden plantejar.
En un moment de sequera,
això fa que la circulació
d'aigua
sigui més petita
i, per tant,
la possibilitat
que apareguin
plagues
de paneroles
o alguns altres elements
és una mica més gran.
Hem reforçat
aquest contracte,
estem treballant
i,
d'alguna manera,
bueno,
jo crec que
és veritat
que,
de moments,
veient l'experiència
de l'any passat,
vam reforçar ja
les fumigacions preventives
que es feien
abans
per evitar
que les larves
es consolidessin
i apareguessin
els insectes.
Bueno,
estem una mica
en aquest tema
perquè és veritat
que és un d'aquells
efectes
que fins ara
el tractaven
i es tractaven
d'una determinada manera
i ara
convé tenir en compte
quina és la climatologia
i com això
ha modificat
els cicles vitals
d'aquests animals
i com això
afecta
a la ciutadania.
Jo crec que,
en aquest sentit,
quan ho expliques
la gent ho entén
i quan actues
encara ho agraeix
molt més,
perquè d'alguna manera
una cosa és entendre
però l'altra cosa
és que són plagues
molestes
que per tant
allò
s'han de tractar
amb temps,
amb forma
i amb cura.
No es pot fer
en qualsevol moment
quan surten,
sinó que el que fem
és normalment
hem modificar
l'activitat prèvia
per a intentar
evitar que això
es produeixi.
Les ciutadànies
poden anar informant
sobre què poden fer
ells mateixos,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Això sempre tenim
nosaltres
tant a la web
com amb altres elements
amb els serveis
que tracten
via pública
o medi ambient
tenim allò
possibilitat
de contestar
a quines actuacions
puc fer
en relació
amb això.
Evidentment
hi ha una part
que correspon
a la ciutadania
i una altra part
que aquesta sí que és
la que d'alguna manera
tothom constata
d'una manera
molt més gran
que és la que
es produeix
a la via pública
i normalment
amb el tema
del clavegaram
perquè repeteixo
en una època
de sequera
i en una època
en la que a més a més
doncs
inclús
restringirem
l'ús de l'aigua
per altres activitats
i això fa que
de vegades
els parcs
no llueixin
tan verds
com en altres moments
perquè
hem restringit
el rec
i només utilitzem
aigües reciclades
o alguna cosa
d'aquest tipus
i és molt menor
doncs
això també
afecta
els clavegarams
i aquestes
plagues
és qüestió
d'anar-se
generant
uns hàbits
diferents
perquè això
del canvi climàtic
no és una cosa
que s'hagin inventat
uns quants
sinó que és una realitat
que tenim aquí
al damunt
i que ens obligarà
a canviar hàbits
i comportaments
que fins ara teníem.
Sí, mira, justament
volia acabar amb aquest tema
ara que has mencionat
un parell de cops
allò de la sequera
i allò del canvi climàtic
a més de allò d'aquesta
mesura que has comentat
des de Sant Just
què podem fer
per prevenir
o més que prevenir
ja no
però per
tractar
aquest tema
què és el que podem fer
o quines mesures
s'haurien de prendre
o es prendran des d'aquí?
Bé,
tot el tema
de la sequera
hi ha una part
diguem-ne
d'instruccions
que ve per part
de la Generalitat
i que va graduant
en funció
de si es confirma
o no
tots els pronòstics
negatius
disbretadament
negatius
que hi ha en aquest moment
que caminem
cap a un estiu
amb molt poca
pluja
i per tant
allò que
ens trobarem
en un entorn
allò
de sequera important
fins ara
hi ha elements
que això sí
que és evident
tots pensem
que fem
un consum
normal
i racional
de l'aigua
però després
hi ha petits hàbits
que es poden
acabar fent
Sant Just
de totes maneres
té un element
que haurem
de vigilar
i de controlar
i que les comunitats
perquè normalment
la gran majoria
són de comunitat
encara que hi ha
algunes que són particulars
que són
les pàgines comunitàries
que haurem de buscar
que tinguin
i això sí que és veritat
s'haurà de buscar
un element
que tinguin
moltes gelestines
sobretot
les que són més noves
un element
de reutilització
és a dir
que no tinguis
que mantenir
la piscina
en condicions
en base
a anar canviant
l'aigua
sinó
en base
senzillament
a tenir
sistemes
de reciclatge
i depuració
tancades
que permetin
que d'alguna manera
no hi hagi
un consum
si finalment
es produeix
un agreujament
d'aquest tema
aquest seria
un dels primers elements
que s'hauria afectat
perquè
aquest és un
diguem-ne
és una utilització
de l'aigua
que en èpoques
de calor
va molt bé
però que si no hi ha aigua
diguem-ne
s'ha de prioritzar
l'aigua de boca
l'aigua d'ús
per a les persones
i per tant
hi hauríem aquest tema
jo crec que
amb aquesta qüestió
Sant Jús
apareix
dintre les mitjanes
com una de les poblacions
de l'àrbia metropolitana
que
tot en el seu conjunt
té una bona utilització
de l'aigua
l'anant reduint
progressivament
però Sant Jús
apareix
encara amb una mitjana
per habitant
alt
igual que altres poblacions
on la concentració
de piscines
i d'ús
de l'aigua
doncs
és una mica més
més gran
bueno
hauran de compensar-lo
hauran de conscienciar-ho
i esperem
que
aquesta actuació
permeti
que no sigui necessària
arribar-hi
a mesures
molt més
potents
o molt més
endavant
de totes maneres
sí que és veritat
que
la pròpia Generalitat
quan ha llançat les normes
ha diferenciat molt
entre
el que són
piscines comunitàries
d'un conjunt
d'edificis
perquè
amb l'increment
de la calor
diguem-ne
és un refugi
és un element
que permet
que compensa
diguem-ne
una mica
més
de despesa d'aigua
però
compensa
en quant a la calor
a les onades de calor
a diferència
de les piscines
individuals
que tenen una relació
molt més
exagerada
en quant a la despesa
d'aigua
i la quantitat
de persones
que la poden
utilitzar
és una graduació
aquí
en aquest moment
estem tots expectants
veient
com evoluciona
i si es compleixen
repeteixo
les previsions
més negatives
que dissortadament
són les que van avançant
i que farien que
amb els mesos
de l'estiu
juliol
agost
tinguéssim una situació
força
complicada
esperant que la tardor
torni a ser
una tardor normal
i que torni
una altra vegada
a ploure
com tot arreu
perquè no el faci
d'allò
que deia
el poeta
i cantant
que el meu poble
no sap ploure
i aquí diem
a veure si al matx
hi ha un ratx
almenys un ratx
si no és cada dia
un ratx
sí perquè allò d'abril
lluvies mil
ja veiem que no
no ha sigut
exacte
doncs hauríem d'acabar
l'entrevista aquí
no sé si vols destacar
algun altre tema
que no hem mencionat
no no
jo crec que estem
en una època
amb la que
bueno primer perquè estem
endreçant
els comptes
i preparant
totes les coses
perquè
l'Ajuntament
pugui
tirar endavant
totes les seves actuacions
amb el segon semestre
i a partir d'ara
vull dir per tant
estem preparant
continuant
el que s'està fent
les grans obres
l'Escola Brasol
l'Ateneu
o sigui
aquests elements grans
i preparant
diguem-ne
el que
deixant ben preparat
ben finançat
les coses que vindran
al segon semestre
que és quan
podrem acabar
desenvolupant
determinades coses
per tant jo crec que estem
estem en aquesta fase
de transició
que no
no engeguem coses noves
no per les eleccions
sinó per
perquè el que primer
s'ha de fer
és ajustar el finançament
per poder després
il·licitar
i fer les coses
sempre cada any
passa una mica
que el primer trimestre
baixar
l'empresa
diguem-ne
la posta en marxa
de coses noves
perquè el que es fa
primer
és endreçar
el pressupost
endreçar
el que ha sobrat
de l'any anterior
i destinar-ho
per poder
felicitar
i poder actuar
a l'any
i llavors
això
normalment
no engegarà
o tirarà endavant
i així estem fent-ho
per treballar-ho
el proper equip
que surti
de les eleccions
del 28 de maig
que ara serà
l'altra cosa
però mentrestant
anem funcionant
com si no hi haguessin
eleccions
perquè
Sant Just
no es permet
no s'ha de permetre
cap aturada
i més amb aquest mandat
que hem tingut un any
com va ser el de la pandèmia
que va ser una aturada
forçada
que hem de recuperar
marxes forçades
també
doncs sí
d'acord
doncs moltes gràcies
Josep Maria Ranyer
a tu
i que vagi molt bé
perfecte
moltes gràcies
a vosaltres
El canvi climàtic
asseca els rius
posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments
treballem per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua
però cal l'esforç
de tothom
cada gota compte
La pluja no la controles
l'aixeta sí
Generalitat de Catalunya
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
voleu conèixer quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu al programa
l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions
us hi esperem
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
Dilluns
10 de la nit
prepara els auriculars
sintonitza
Radio d'Esvern 98.1 FM
ja ho tens
Dilluns el rock
el programa amb la música
que no trobes a cap emissora
i és que Dilluns el rock
explica coses
i posa cançons desautoritzades
Dilluns el rock
amb en Joan Soto a la borda
i l'Enrico Orozco se toca
Treu la llengua
Treu la llengua
Fora
Al carrer
Es clar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
de la llengua a les xarxes
de la llengua a les xarxes
de la llengua a les xarxes
de la llengua a les xarxes

de la llengua a les xarxes


de la llengua a les xarxes
de la llengua a les xarxes
i just wanna stay
with you
in this moment forever
forever and ever
i don't wanna close my eyes
i don't wanna fall asleep
cause i miss you baby
and i don't wanna miss a thing
cause even when i dream of you
the sweetest dream would never do
i still miss you baby
and i don't wanna miss a thing
i don't wanna miss one smile
i don't wanna miss one kiss
i just wanna be with you
right here with you
just like this
i just wanna hold you close
i feel your heart so close to mine
and just stay here in this moment
for all the rest of the time
yeah, yeah, yeah
yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
don't wanna close my eyes
don't wanna fall asleep
cause i miss you baby
and i don't wanna miss a thing
cause even when i dream of you
the sweetest dream would never do
I still miss you, babe
And I don't want to miss a thing
I don't want to cry
I don't want to fall asleep
Cause I miss you, babe
And I don't want to miss a thing
Cause even when I dream
The sweetest dream we'll never do
But I still miss you, babe
And I don't want to miss a thing
I don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
Bye, babe
Bye, babe
Bye, babe
Bye, babe
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau.
I també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat.
Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat.
Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina.
Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas.
Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I t'ho perds des de fa molt.
De veritat tu vols seguir perdent?
Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora en Ràdio d'Esvern.
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria, que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual.
Estudio i treballo a l'hora.
El teu fill pot ser un d'ells.
Descobreix el seu futur a fp.amb.cat.
EFAPRO, amb l'EFP aviat podran volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques a bxl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de bici sense edat.