.
Ara mateix són les 11 i 12 minuts,
estem ja a la segona hora del just a l'estiu
al magazín matinal de Ràdio d'Esvern
i ens toca fer l'entrevista, com no.
Som 26 de juliol.
Tinc que l'estudi ja a la Maria Quintana,
que és presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs
i que ens parlarà una mica de la proposta que fan
per la festa major d'aquest any.
Hola, Maria.
Molt bon dia, Núria.
Doncs això mateix t'anava a dir jo, bon dia.
Molt bon dia, sí.
A més a més, no fa tanta calor,
no, no, per sort, sí, i tant, i tant, i tant, i tant.
Llàstima dels incendis, però vull dir,
això ja tanco jo a la tele quan ho veig
perquè em poso molt trista.
Sí.
I dic, no, no, no, no, no, no, però bueno, i són, i són.
I són, exactament.
De vegades per descuit, de vegades intencionadament,
i això és el que fa mal.
D'aquí una setmana i un dia comença la festa major, Maria.
Sí, senyoreta.
I aquest any, a diferència de l'anterior...
Gràcies a Déu es pot fer l'acte del centre.
Sí, sí, sí, es pot celebrar una mica la festa major.
La setmana és la vetllada literària que farem asseguts
en el jardí de Can Ginestar a les vuit del vespre del dia quatre
i farem el recorregut mental,
sense moure'ns de la cadira,
que amb una edat i amb les segons de la calor ja ens va bé,
i farem el recorregut que véssim fet l'any passat,
que ja no es va poder fer.
I com que ja nosaltres ho teníem tot preparat,
tot preparat l'any passat,
ja havíem fet els llibrets que sempre donem
a la gent que ve a la passejada d'estiu.
I, esclar, en els llibrets ja que estan fets,
diu 3 d'agost.
Perquè, esclar, ho havíem de fer el 3 l'any passat.
Vull dir que la gent no...
Bueno, ja ho explicaré un moment d'arribar,
diré, mireu, veureu que diu 3, però som 4, no?
Clar, això la gent tampoc no...
Perquè no pensis l'agenda i em vas dir,
escolta, és el 3 o el 4?
Perquè hi havia una persona que ha de llegir,
li vaig donar el llibret,
i em diu, escolta, que aquí diu el 3?
Dic, esclar, perquè era de l'any passat.
Però, a veure, això és una cosa, una petita puntualització,
ja està, eh?
Perquè...
I, doncs, nosaltres vam voler encetar,
que no vam poder l'any passat,
una nova, anem a dir, apartat,
perquè, com que quan vam fer les botigues pel record,
van ser 3 o 4 vegades, eh?
Vull dir, va ser molt, molt...
I ens en vam deixar, i ens en vam deixar.
Això de botigues del record, a què et refereixes?
A les passejades que hi havia d'estiu,
que ens aturàvem en els llocs que hi havia hagut botiga.
Ah.
I en les botigues pel record, eh?
Clar.
O baixar la persiana, no?
Vull dir, esclar, llavors explicàvem la història
d'aquella botiga que ja no hi era.
D'acord.
Però això ens va durar 3 vegades, també.
Ostres.
No pensis.
I encara ens en vam deixar.
Vull dir que hi ha teca, que diríem, no?
Hi ha tema.
I llavors nosaltres l'any passat el que volíem era,
doncs, si més no, començar-ne una altra de...
I vam dir, doncs, de fer la dels carrers
que tenen noms de persones.
Que s'en just n'hi ha uns quants.
N'hi ha uns quants.
I llavors ens vam fer un llistat...
Sí.
I els vam fer fraccionats, no?
Vam dir, el primer any, la primera passejada,
farem aquests, el segon farem aquests
i el tercer, si toca, farem aquests altres.
Vale.
Llavors, esclar, doncs, anem un any atreçats.
Bueno.
D'alguna manera.
Bueno.
I també, com que tu penses que això ho faràs caminant,
doncs, tampoc omples de carrers i carrers
perquè la gent acabaria...
Clar, vull dir, les cames donen el que donen.
I tant, i llavors, doncs, esclar, vam fer, mira, doncs, el que es llegirà aquest any.
Sí.
És el carrer Badó, el carrer Dolors i Josep Modulell, la plaça Jacint Verdaguer,
el passatge Daniel Cardona, la plaça i el carrer Camp Preciós,
el carrer Josep Encel Clavé i el carrer Marquès de Monistrol.
Clar, doncs, tot això ho farem assegudets, eh?
Així.
Ara, doncs, i llavors, això sí, ho llegiran.
Les persones que ho haguessin llegit caminant o no caminant,
parant-se en el lloc que havíem, doncs, estipulat,
perquè, doncs, a cada carrer hi hagués un lloc per poder-ho explicar,
doncs, ho faran, doncs, allà.
El carrer Badó el farà el Pep Quintana, lògicament,
perquè allà hi vam néixer.
No sabia que Badó, és Fos.
Salvador.
Ah, Salvador.
És de Salvador, saps?
Però, esclar, el Pep, que ja saps que és el meu germà,
el Pep i jo així vam néixer al carrer Badó número 11.
La casa de casa l'avi Arcadi era allà,
i la gent que ja ens coneix de tota la vida ho sap,
jo, fins que em vaig casar, vaig viure allà.
Vull dir així, i encara hi tenim un pis,
però vull dir que per nosaltres em feia il·lusió
que el carrer Badó el digués el Pep.
Vale, clar, home.
El carrer Dolors i Josep Modulell els dirà la Josefina Modulell,
perquè eren els seus parents.
Home, doncs...
A més, la història és ella que l'ha buscat,
perquè ella ho té tot, de la família, això sí.
La Josefina és una enciclopèdia vivent.
Sí.
I una memòria, que diríem d'elefant,
que els elefants diuen que tenen tanta memòria, això diu, eh?
Doncs igual, la Josefina és un cas, en aquest sentit,
de saber nom, cognom, adreça, tot de les persones que...
Bueno, mira.
Sí, sí, i esclar.
I llavors ella tenia les històries dels seus parents
i, doncs, ella ha escrit aquesta d'allò,
aquest carrer, aquests carrers, perquè són dos,
són els de darrere de les escoles Núria,
el Dolors Modulell i Josep Modulell.
Llavors hi ha la plaça de Mossèn Cinto.
Sí.
Hi ha, ara el deixo a part, que el diré l'últim,
el passatge de Daniel Cardona, que el dirà el Pere Font.
La plaça i el carrer Camp Preciós, que ho farà el Julio Xó,
que ell ha escrit tot això, vull dir, molt bé,
els escrits els ha fet ell.
El carrer Josep Enseu Claver, els dirà el Pere Oliver,
que és el carrer de la Sala.
Sí.
I el carrer Marquès de Monistrol, per sort aquest any,
tenim la Palmira, que ja està sana,
bé, està ja molt, molt, molt aixerida.
Molt aixerida.
Molt aixerida.
Com que està molt aixerida, jo, de veritat,
que estic contentíssima que ella pugui llegir.
I llavors, a la plaça de Mossèn Cinto,
hem convidat una persona que és nova al poble,
que fa poc i viu, encara no fa un any,
però que creiem que, doncs, d'alguna manera
serà una manera de connectar
amb una part d'una associació del poble
que fa coses culturals.
I és el senyor rector, el Mossèn Xavier.
Mossèn Xavier sobrevia.
Sobrevia.
Doncs, amb ell l'han convidat,
el vaig convidar, si li feia il·lusió participar,
li vaig dir el que fèiem,
ell ja en coneix, però vull dir,
com a presidenta del centre,
li vaig explicar el que fèiem
i li vaig dir que si li venia de gust
i jo el convidava a llegir allò de Mossèn Cinto.
I de seguida va dir que sí,
li va fer molta il·lusió.
Jo estic molt contenta,
de veritat que estic molt contenta
que ho hagi acceptat,
perquè, d'alguna manera,
nosaltres sempre,
el que hem fet al centre i la parròquia,
sempre hem anat molt bé,
vull dir, molt bonits i molt bé.
I, doncs, era una mica la continuïtat,
perquè primer era Mossèn Anton,
després va ser mossèn Joaquim,
ara és mossèn Xavier,
que hi hagi aquesta bona sintonia
entre el centre i la parròquia,
que no té per què no ser-hi,
vull dir,
que hi ha de ser-hi.
I llavors, doncs,
és una manera de convidar-lo
a formar part de la societat cultural de Sant Just.
Quan jo vaig llegir el programa demà,
vaig fixar-me'n al passejar de literària,
i, clar, vaig mirar qui col·laborava,
bueno, centre d'estudis Sant Justens,
òbviament, no sé què,
i vaig veure també el mossèn,
que també està al seu nom,
i jo pensava,
el mossèn,
i com col·laborarà,
en què haurà col·laborat?
Però, clar,
ara explica això i té tot el sentit.
Sí.
I llavors, doncs,
farem aquest acte
i, no ho sé,
és que,
què anaves a dir?
Que quina capacitat?
Cent persones.
Cent persones, eh?
Assegudes.
Assegudes.
Assegudes,
i hi ha preinscripció,
com sempre,
bueno, així,
nosaltres ens hem tingut la cura,
perquè, és clar,
hi ha molta gent
que és perruquiana nostra,
per entendre.
Diguem que les tecnologies...
No són les xiu,
però nosaltres ens cuidem
que a aquestes persones,
doncs,
s'ha fet un llistat,
perdó,
s'ha fet un llistat
que nosaltres,
com a centre,
hem dut per fer la inscripció,
perquè aquestes persones
tinguessin ja...
Això és un punt de...
A mi saps què passa?
Que nosaltres l'any passat
érem 80 persones l'any passat
que podien estar,
saps?
Assegudes.
Però resulta
que ja teníem la llista coberta.
En dos dies
vam cobrir
les llistes de 80 persones
i teníem el llistat.
Llavors,
el que hem fet aquest any
és la gent
que s'havia apuntat
d'aquestes persones
que sabem
que no tenen
o no fan servir
les noves tecnologies.
És a dir,
t'interessa aquest any?
Vols venir?
I si han dit que sí,
doncs llavors
s'ha fet el llistat
i s'ha fet la inscripció.
Clar.
Val.
I com es pot fer
la inscripció, Maria?
Amb els enllaços
que diuen al programa.
A la Tanya
i a l'Ajuntament,
tots els enllaços aquests
que hi ha
per diversos actes
que quasi em sembla
que tots ens hem d'apuntar.
Sí.
A veure si ho tenia
per aquí a la mà.
Sí, ho tens.
Sí, entres a la web
de l'Ajuntament.
Ja que hi està molt
acostumat a fer-ho
perquè vaig parlar
amb uns socis
que els hi vaig dir
escolta,
i això diu
ja ho hem fet,
ja tenim les entrades
com aquell que diu.
Ah, mira.
Li dic, ah,
però esclar,
amb la persona que parlava
és una persona
que ell té els dits
trencats
de fer aquestes coses.
Clar,
li vaig dir
si m'ho dones a mi
encara ho estaria intentant.
No.
I diu, no, no,
de seguida que va sortir
ja vam d'allò.
Clar, dius,
que bé que hi ha gent
que té una facilitat
o ha tingut allò.
I jo, en canvi,
jo reconec
que per alguna cosa
soc aixerideta,
però aquestes
em costen molt.
Em bloquejo.
Més que costar,
més que em bloquejo.
Em bloquejo.
Em bloquejo.
Em quedo...
Se t'abales, eh?
Bloquejada, bloquejada, bloquejada.
Quedo bloquejada.
I esclar, llavors,
doncs, bueno,
tenim la sort
que hi ha gent
que hi entén
i que ens fa la feina.
i farem això
el que ara està pendent
perquè, doncs,
les normes
són les normes
i això
que hi havia la intenció
que, com sempre fèiem
cada any
quan acabàvem
i veníem aquí,
doncs fèiem
la copa de cava
i amb una mica
de patatetes
o un brindis.
I aquest any
que ja ho teníem
programat així,
però ara
amb les restriccions
actuals
l'Ajuntament
ha de veure
si es pot
o no es pot fer.
Clar,
a mi em sap molt de greu
que si no es pogués fer
perquè és una manera
d'estar asseguts allà
a prendre la copa
i estar escoltant
el que t'expliquen.
Sí.
I és molt diferent
i si no que portin aigua,
tu.
Alguna cosa, no?
Sí,
perquè és que és allò
de dir,
escolta,
a més és allò
que diem,
com pot ser
que quatre taules
més enllà
que és el restaurant
poden fer-ho
i nosaltres,
que segurament
les nostres taules
són de quatre o de cinc,
no es pugui fer.
Ja.
És que són
incongruències
d'aquestes n'hi ha.
incongruències moltes.
Ho has de respectar
si l'Ajuntament
diu que s'ha de fer això
de totes, totes, eh?
Però dius
però a veure
si aquí
a dos metres meus
hi ha una taula
que hi ha
amb deu persones
que són les que poden estar
bevent
perquè no ho podem fer nosaltres.
Això és
a veure
això està
a l'aire
a veure si es pot
on es pot fer.
Jo m'agradaria
trobar alguna manera
de poder-ho fer
perquè
em sabria molt de greu
que no.
La veritat.
Però bé,
ja et dic,
ens emullarem, eh?
No hem de posar
pals a les rodes
en aquest sentit
perquè prou feina
en aquest cas
prou feina
tenen
a poder lligar les coses
i fer-ho dins un ordre
que després no se'ls vingui
tot a sobre.
o una
tenen una responsabilitat
i l'hem d'acceptar
que s'ha de complir
el que diuen, eh?
Vull dir que això sí que...
Perquè, Maria,
hi haurà algun suport visual?
No,
perquè serà molt clar.
perquè comencem
a les 8
i sempre havíem fet
que com que acabàvem tard
en el sentit
que arribava
a quarts de 10
o a quarts de 10
ja es anava fent més fosc
podíem fer-ho
però, esclar,
si seus allà
a les 8
i amb el sol
que farà
aspiro
i si no
que no faci tant de sol
jo és igual
vull dir,
però que no és una hora
perquè la gent
que està asseguda
i sobretot
doncs quan hi haurà unes distàncies
puguin veure
una pantalla
ja
perquè sortiria tot gris
vull dir,
sortiria d'allò
amb això
així que no podem fer res
no, no, clar
clar
aquest any hem de fer
el que podem
que ja és molt
sí, sí
tot el que es pugui fer
ja serà
i llavors això
que et deia
al començament de tot
que ja tenim
per l'any que ve
clar
més noms de carrer
ja tenim més noms
i n'hi ha altres, eh?
vull dir que
déu-n'hi-do
però, esclar
doncs ara farem aquests
i veurem el què
i després se'ns prepara
un setembre-octubre
amb feina, eh?
sí
el que passa que, clar
continuem amb incerteses
és això
és que ara mateix
el tema de poder fer previsions
i demés
sí, però bé
però les previsions
que nosaltres
d'alguna manera
podem fer
sí
ens venen
demanades
per l'Ajuntament
val
llavors vull dir
que d'alguna manera
ja se sap més o menys
què es pot
o què no es pot fer
no dic
que ells sàpiguen
però
hi ha coses
que sí que sabem
que es poden fer
val
ja vam tenir
la primera reunió
de festes de tardor
ja
tenim una
conferència
ja programada
però esclar
això ja ho explicaré més endavant
perquè encara
hi ha serrells
que dirien
aquests que en tenen tant
que encara hi ha serrells
oi?
encara hi ha serrells
sí, queda molt sofisticat
això dels serrells
però bé
vull dir-te que
i al setembre
també hi ha
hi ha una
o al setembre-octubre
també hi haurà coses
i
bueno
s'està treballant
i segurament
pels dies
del patrimoni europeu
també hi haurà coses
i m'estic fixant
en Maria
també
en la programació
i a més a més
la passejada literària
o la vetllada literària
no coincideix
amb cap altra
activitat
del mateix públic
no
no perquè
l'únic que hi ha
és a les
un mitjoret abans
hi ha una cosa
que organitza
el cau de Sant Just
sí, però
per un altre tipus
de públic
i també hi ha
el laberint
pels nens
sí
el dels nens
és el 4
i el 5
és el dels grans
sí, sí
però el laberint
és a les
sí, a les 5
de la tarda
o a les 6
a les 6
a les 6
a les 6
a primera hora
de la tarda
sí, a primera hora
de la tarda
i a més
és un públic
d'allò
nosaltres el que era
problema
era quan fèiem
la nostra
passejada
i darrere
hi havia
el laberint
de contes
per la gent gran
perquè hi havia gent
que venia a la passejada
i s'anava corrent
sense poder venir
a fer el cava
aquí
perquè tenien entrades
pel laberint
i el laberint
és l'endemà
i ens va molt bé
a més jo vinc de taquillera
vinc del laberint
i com aquest any
que puc ajudar
amb alguna cosa
no?
clar
perquè jo
deixeu-me dir
que sóc
la taquillera oficial
de Pastorets
sí, sí
fem el que fem
primavera
estiu hivern
taquillera oficial
de Pastorets
sóc jo
sí, sí
perquè ja que no
surto a fer el ximplet
per allà
almenys
està ajudant
sempre s'ha d'ajudar
amb el que es pot
i quan es pot
s'ajuda
la gent
uns als altres
sempre ens hem d'ajudar
exacte
doncs bé Maria
jo vull que segis molt
sí, sí
sí
una sorpresa
una sorpresa
perquè aquesta nena
que ara parla
és una gran actriu
i veureu què fa
amb el laberint
bueno, bueno
amb els Pastorets també
no us el podeu perdre
encara falta
pels Pastorets
vinga
d'aquí quatre dies
ja veuràs
ja, ja
això sí
ja veuràs
Maria
són gairebé
dos quarts
de dotze del matí
gràcies per haver vingut
jo
gràcies a vosaltres
sempre
i res més
una abraçada
una abraçada
i ens veiem aquests dies
sí, ens veiem aquests dies
i si no tenim l'oportunitat
també bones festes
bona festa major
bones vacances
sí
bones vacances
què vols que et digui?
bueno
dies lliures
això sí
sí
sí, però no creguis
de vegades més
val quedar-se a casa
bueno
depèn
l'any passat segur
no, sí, clar
l'any passat quin remei
vinga Maria
ens veiem
que vagi bé
a tothom
bona festa major
i la gent que vulgui anar
als actes
que li venen de gust
o que veu on són adients
per al que
amb ells
s'ho passarien bé
no us quedeu a casa
perquè hi ha hagut gent
que ha treballat molt
no parlo per nosaltres
perquè ja teníem la feina feta
sinó per la gent
que ha tingut que muntar coses
aquest any
a córrer cuita
canviar-les
tornar-les a canviar
es mereixen
que tenir èxit
que siguin ben reaixits
els seus actes
perquè
han treballat
i de valent
molt bé
doncs amb aquest missatge
que ens llança la Maria
deixem aquí l'entrevista
molt bé
adeu Maria
adeu-siau
i bon estiu
adu-siau
que tome!
Fins demà!